planeta famolenc

Després de passar-me per l'expo del Madoz (curta pero interessant), i aprofitant que pel centre no hi ha ningú aquests dies, vaig seguir els consells de ma germana i em vaig passar per caja madrid (plaça catalunya) on hi ha l'expo de "planeta hambriento". copiat directament de la web de bcn.cat

El fotògraf nord-americà Peter Menzel presenta a l'espai cultural de Caja Madrid l'exposició "Planeta Hambriento. Lo que come el mundo", una mostra dels hàbits alimentaris de 30 famílies d'arreu del món.

A banda de posar de manifest la cultura gastronòmica dels 24 països pels quals ha viatjat Menzel, l'exposició dóna també informació sobre les desigualtats socials que s'amaguen darrere d'un tipus determinat d'alimentació.

Les fotografies de les famílies van acompanyades dels preus que els costa un menjar al seu país i revelen les diverses tendències que provoquen aquests hàbits: des de la obesitat del primer món a la malnutrició del tercer.

Es una exposició molt curiosa que em sembla que han allargat fins a la primera setmana de gener. I aqui em surt la vena educativa... a molts nens el portava jo a donar-hi un volta!

chema madoz 2.0

He llegit que en chema madoz exposa a una galeria de barcelona --Joan prats-- (c/balmes 54 amb consell de cent).
A mi em va agradar molt el que vaig veure seu al tecla sala de l'hospitalet.
Aixi que ja ho sabeu. Algun dia que plegui aviat m'hi passo

L'exposició de Chema Madoz, que estarà oberta fins el 26 de gener, recull el treball fotogràfic de Chema Madoz (Madrid, 1957) dels darrers dos anys. La mostra consta de26 fotografies en blanc i negre sobre paper baritat al sulfur i han estat editades en tiratges de 7, 15 o 25 exemplars.

• Lugar: Galeria Joan Prats - artgràfic, c/Balmes, 54
• Hora: 19:30h

video-petits plagis

petits plagis special edition

acabo de passar-me per un admirat i linkat blog que feia dies que no visitava... proudemax

plagiant un dels seus posts, enganxo directament un video del youtube... si teniu cinc minuts (no us espanteu amb els 30 primers segons) a veure que en penseu

jo soc la meva dona

Ja fa uns dies que hi vaig anar, en un "atac de ticket-3" que de tant en tant es saludable.
Aquesta obra es prou interessant. Un text inquietant, sobre la figura (real! si em fio d'una lectura en diagonal pel google) de Charlotte von Mahlsdorf. Un transvestit alemany que va sobreviure a l'alemania nazi i a la comunista. Amb aquest punt de partida ja us podeu immaginar!!. El problema ( o la gracia) és la serie de perjudicis amb el que encaro una obra on l'unic protagonista es en Joel Joan. Aqui s'ha guanyat una mica del respecte que li he anat perdent en segons quines obres. Menys en alguns excessos, ja sigui per la força del personatge, ja sigui per la direcció o sigui pels seus porpis merits (que carai!) aqui hi ha una bona feina.

http://www.lavillarroel.cat/c/showing.aspx

retorn a la maquina infernal

Abduit!
Gran tarda enganxat a la "maquina infernal" i nou temazo en estat embrionari avançat.
A veure si el podem penjar aviat.
M'hi hagués passat hores. Sort que el sopar (estaven ben bons els farcellets de camembert) ens ha tornat a la realitat. Per cert ara vaig a buscar un video pel you tube d'un tal nuñito...

investigant

Després d'algunes descobertes interessants via biblioteca (limon--el track 6 amb buika es increible!!!), sr mostaza...) ara estem investigant aquest grup que m'ha arribat per varies vies.

Manel.

Amb un nom que de tan poc comercial potser ho resulta i tot, aquesta gent fa una musica prou agradable i unes lletres que be... el link al myspace aqui, vosaltres mateixos.

Caldea, ferrada i olives

Gran cap de setmana. Primer una jornada nocturna a caldea, després la reina de les ferrates a catalunya, "la regina" -- técnicament vam estar 7 hores en ruta-- i per acabar, retorn a la masia de l'altre dia com a terapia de recuperació: llar de foc, moscatell i carquinyolis, cura de son, i un mati a recollir olives.
Ja farem crònica més complerta i amb més fotos.
Com a detall:
Pas de la fe superat! No sóc tan curt com aixo!!

mishima

A la segona ha anat la vençuda. Si al primer cop no els hi vaig fer gaire cas quan me'n van deixar un CD, ara he de reconeixer que m'han enganxat. GPSwoman... cal donar-te la rao. Rectificar es de savis (de savis equivocats).

Si els voleu escoltar... http://www.myspace.com/intomishima

Cenizas del cielo

Es tracta d'una pelicula tan simpática com colpidora, que m'atreveixo a recomana-vos.
Tal i com está el pati, es probable que duri poc a la cartellera. Així que afanyeu-vos.
Es més, Mikel, crec que t'agradará per la teva part asturiana, y agus (agus?...) ja que de tant en tant et fies del meu criteri, crec que aquesta et valdrà la pena.

Per cert, celso Bugallo (el que a mar a dentro feia de germà en contra de la autanasia), increible. I clara Segura... com sempre!
A veure si aguanta algunes setmanes.

Molta informació a la web

Petits plagis 16.0

"Però es en la mort on hem d'aprendre a viure"

Petits plagis 15.0

Més o menys, de converses reals (o força fiables)...

en una masia...
-He dormit amb 5 mantes i el forro polar posat. Al final em moria de calor, sort que m'he tret els mitjons.

conversa entre una famila que recull una tortuga una mica perjudicada al carrer, parlant amb la del 1r que esta al balcó
-es seva aquesta tortuga
-no, com a mínim a de ser del del segon, pq jo l'he vist passar


L es troba en una festa al conde Lequio i se'l queda mirant (sense ubicar-lo del tot)
-ostres, tu em sones molt, em sembla que ens coneixem...mmmmm de la Pompeu?
-...! se la queda mirant i marxa sense dir res

Castanyada & Boletada

Cap de setmana molt gran a una masia al limit entre la Segarra i el Solsonès (si la geografia no em falla com de costum).
Tranquilitat i recarregada de piles en molt bona companyia. Castanyada i panellets a la vora de la llar de foc, i per si fos poc... el temps ens va respectar per anar a collir bolets!
Camagrocs i "llengües de bou". Home... omplir, el que es diu omplir, no del tot, pero el cistell feia goig. Un cop repartits a mi m'ha donat per una truita de camagrocs, per un rovelló , i per un bon plat de llengües de bou a la brasa.
Moltes gracies als anfitrions.

Non Solum

Era l'aposta de la temporada. Entrades comprades tan bon punt es va anunciar la programació (fila 4 al mig!!) i molta expectativa.

Un Sergi Lopez immens, només amb una caixa, una americana reversible i unes ulleres de sol, aconsegueix donar vida a una 20 de personatges en una mena de fals monoleg de mes d'hora i mitja. A nivell interpretatiu increible. Es capaç d'entrellaçar dialegs (sol!) , i de tant en tant sorpendre'ns amb una canço. La història, de tota manera, es una mica dura i complicada de seguir. Més que res pq no es tracta de "presentació nus i desenllaç" si no d'una mena de teatre de l'absurd, comic, reivindicatiu o surrealista segons vagi. En paraules més o menys seves (pq després em vaig quedar a la xerrada amb l'autor), "tenia ganes de fer una cosa que no fos normal, que la gent digués... com se li ha anat l'olla". Doncs dono fè que ho aconsegueix!!.
Durant l'obra, he de reconeixer que algun cop em preguntava que carai hi feia jo allà. Després (i sobretot despres de la xerrada) et va convencent mica en mica, com si fos d'efectes retardats. Es com una peli d'aquelles del verdi que vols que t'agradi encara que no sapigues com posar-te a la butaca...
Això si, només pel moment de "l'home estàtic" (he agafat la foto de la seva web) ja valdria la pena.

(© fdg/ccastro)

Rigola, text i Rock'n'Roll

Suposo que tenia ganes d'una obra densa i amb un bon text al darrere, pq feia temps que no me'n topava amb un, i de tant en tant toca una d'aquestes.
Gran rigola, com sempre, alhora de dirigir, fidel al seu estil i, aquest cop, amb pocs excessos.
Bona tria d'actors (molt bé en Marco i en Carrreras), i una escenografia tant genial com simple.
I apa, quasi tres hores d'historia, comunisme vs capitalisme i rock'n'roll, per sortir sense solucions màgiques, pero amb tema per debatre durant una setmana.

Gran, gran.

més info aqui

La ruta del vermut

Una vella aspiració de delgació va ser fer una ruta de bars per barcelona (ai aquella cedeii!... ai aquella nit d'expedició! ... ai el "bar ca la xisca"!!!) Doncs els del time out -- que ve a ser com la guia del ocio de tota la vida pero una mica mes fashion-- va treure en un dels primers numeros la ruta del vermut. Costum en vies d'extinció que cal recuperar. Aquell número ha estat curosament guardat i ja puc dir que porto una petita investigació al respecte.

La gracia es trobar llocs desconeguts (les braves d'en tomas i les tapes del quimet i quimet son poc originals) i per ara he vist de tot. Gran descoberta a la barceloneta amb el bar electricidad (quines anxoves! ), i el bar oller per la zona de verdaguer . També em va fer gracia que la llesqueria fermin, a camp de l'arpa, estigués a la llista (je je , ja el sabia aquest!). I la decepció ha estat la zona de sant andreu (sort que la companyia era bona), no hem trobat vermut de la casa (o martini o cinzano), el classic versalles es ara una cosa més aviat moderneta (aixo si amb unes bones braves), i el que mantenia el tipus pero no matava era el colombia (la veterania sempre es un grau).

Encara en queden molts per visitar, que es vulgui apuntar, els dissabtes i els diumenges al migdia podeu mirar de trucalitzar-me. La propera zona a investigar... poble sec i gràcia.

Tarrega 2008

Escapada a tarrega per acabar amb la setmana de sobredosi teatral (en tres dies he vist més que en 2 mesos)...

Al ser dijous, no hi havia encara gaire ambient. La cosa anava escalfant motors i poc a poc s'anva animant... fins que al final va ploure!!!
Pero vam fer el dia, i això no ens ho treu ningú.

La llastima es que només hi havia 2 espectacles en que anticipadament s'havien venut totes les entrades, i un era, naturalment, el que voliem veure (la cama, de teatro del aire, de l'estil "teatro de los sentidos"). Pero vaja, el poc que vam veure va estar prou b.
La orkesta del sol tremendos!!! Una rua en plan musica balcanica. Divertidissims. I un sorprenent "get lost", consistent en un laberint on et trobaves personatges que interactuaven amb tu, fins que trobaves la sortida (cosa no del tot facil). Aqui sota una "simpàtica"famila britanica que em va cebar a sandvitxos de pernil.

Què! el musical

Una de les activitats per celebrar els 25 anys de Tv3, era anar a assaigs generals d'obres a punt d'estrenar. I despres de gairebé 2 hores de cua ens vam plantar a una bona fila del coliseum a veure "Què ! el musical "
Música de Manu Guix (podeu escoltar 4 cançons a la web de l'obra). A mi em van agradar molt. Ritme, estil, la balada de torn, el temazo amb tothom cantant i fent segones veus, els musics en directe ...
Direcció Angel llacer. Tot i el fet que em faci rabia el seu "personatge" televisiu, he de reconeixer que el que li he vist fer o dirigir al teatre, m'ha agradat. I també va demostrar moltes taules per explicar com aniria l'assaig (faltaven coordinar algunes coses, estaven provant llums, algun cop hauriem de parar...) i es va posar el public a la butxaca.
Historia d'Alex Mañas. I aqui es on tot el meu narcisime teatral va anar una mica per terra. Jo m'omplia la boca que anava a veure l'obra per l'autor, que l'havia vist en una sala petita (algo al versus) i a la biblioteca nacional (en qualquier otra parte), que seria alternatiu i tal... A veure, que no es que els personatges facin grima ni res d'això, però es que no deixen de ser els quatre ingredients de sempre. "En alguns moments em sembla estar veient disney chanel" Va ser el comentari que millor resumeix el que vull dir (gracies quim).

I amb tot aquest rollo el que vull dir es que crec que es un bon músical. Que em va fallar (per tema d'expectatives més que per una altre cosa) que l'argument fos diferent, que em sorprengués. Pero sempre s'ha de valorar la creació propia (amb això hi estem d'acord), que desde la meva ignoracnia teatral els cantants ho fan de conya, i que-almenys jo-- m'ho vaig passar molt be. Que d'això es tracta!.

la tortuga de Darwin

Comença la temporada teatral i fa molt bona pinta (i recordem que per la merce teatre a meitat de preu!!!!). Sembla que els músicals tiraran fort (spamalot, que, ABBA...). Com la llista d'obres pendents treu fum, ahir vaig avançar feina i gracies al ticket-3 em vaig plantar a veure al Romea una de les que més em cridava l'atenció. La tortuga de Darwin.
La història, la fabula, el punt de partida es realment bo. La tortuga que ha vist de tot durant 200 anys i ens repasa la història i les nostres miseries des d'abaix. La actuació de la manchi destaca per sobre de tot. I el "però" més gran es la historia i la interpretació dels personatges que l'acompanyen, que desvirtuen una mica l'obra. Quasi que la podien escurçar i fer-ne un monòleg, doncs tot es qüestió d'adaptar-se.

Tornada

Es complicat aixo d'actualitzar el blog i no tenir internet. Sort em queda dels petits assalts a casa la meva tieta, per aprofitar els 3megues de velocitat del seu ADSL...
aixi que un petit resum sense gaire ordre de varies coses (que tampoc ens possarem ara fer 7 posts diferents).

-Esteu retats a una partida a tenis o golf de la wii a casa (algun petit caprici ens haviem de permetre!!!)
-A gracia, el carrer mozart va quedar 4t, seguint amb la tradicio de que com menys hi col.laboro, més be queden
-Alerta a aquesta obra: Del 9 al 26 d’octubre de 2008,Non Solum,amb Sergi López i Jorge Picó. Segur que les entrades volen.
-Pel pont de la diada TARREGA!!! Algu s'hi apunta. Jo segurament no faig pont pero vaja... que miraré d'anari el dimecres nit i dijous o b el cap de setmana.
-Per culpa de les recomanacions de ma germana i una de la feina, estic enganxat (via internet) a la serie "The IT Crowd". Molt recomanable per riure una estona amb humor una mica absurd.

i ape, com deia l'empar moliner, amb això i un bescuit, fins demà a dos quarts de vuit.

primera lectura en diagonal

D'aqui poc festa major de Gracia.
Enguany, a part d'anar a fer el got al carrer mozart recomano un parell de concerts que fan bona pinta

diumenge 17 "Rufino i Don Domingo". Rumba i mes Rumba. L'any passat va ser una festa. A la Placeta de Sant Miquel.

dimecres 20 "Se atormenta una vecina". A plaça rius i taulet.

Aixo només despres d'una lectura en diagonal del programa. S'accepeten suggeriments (mishima, regina do santos...)

via ferrada

Bateig de "via ferrada". Desafortunadament definit com a "allo que van inventar els italians per poder portar chatis a escalar" per algun incaut, jo ho he de definir com una molt bona experiencia per gaudir de la montanya i una mica d'aventura, sempre que hom vagi ben equipat i amb un grup no gaire nombros (més de 5 es multitud).

Us recomano la pagina "de andar por casa"

Baumes Corcades

» Centelles, Osona, Cataluña

---

Varios desplomados, largos pasos laterales y un puente Nepalí de 68 metros hacen de ésta una ferrata muy deportiva. El puente, inaugurado el 2004 y la Variante de la Tosquera, inaugurada el 2006, nos pondrán a prueba

Com a primera experiència ha esta molt b tot i alguna que altra penjada en un moment de crisi. Hi ha un tram que potser no cal intentar si ets un principiant com jo, que la montanya es per gaudir i no patir! La resta, molt bé. I la companya també!!

garrinada 2008

La festa major d'argentona acostuma a portar bons concerts.
Seguint amb la tradició, el cartell d'aquest anya està prou b.
A veure si "se atromenta una vecina" (que tambe toquen per la festa major de gracia) continuen tant en forma com la ultima vegada. un concert de festa major molt recomanable - algu capaç de fer cantar bola de drac a la plaça rius i taulet mereix ser tingut en compte- . I vaja, els ai ai ai van venir per sant pere i... la veterania es un grau! i la pegatina, doncs rubmeta prou bona, i el moment "home de color groc" dels reig bord, tot un classic.

En fi... concerts a prop i gratuïts sempre fan de bon veure.
mes info a www.garrinada.cat

Vacances i Volei

Per fi!
De vacances!!!
Uns merescuts (?) dies de descans i desconexió.
I quina millor manera de començar que amb un intensiu de volei platja.
Tot i que el primer dia els resultats (i el torneig en si) no van acompanyar gaire. La remuntada de joc i moral del segón dia van fer retornar la bona cara a l'equip (EQUIP amb majuscules) vermell.

Cap de setmana intens, i un dibuix per a la posteritat.

Nunca estuviste tan adorable

Agradable sorpresa a la villarroel.
Més que res, pq els deu primers minuts de l'obra volia sortir corrents. Un joc més de Daulte, que com ja ens te acostumats et fa ballar el cap en cada obra.
La posada en escena, els dialegs i tot es el que jo -desafortunadament, segur- defineixo com "teatre de madrid". Jo ja m'entenc. I es un tipus de teatre que no m'acostuma a fer el pes. Pero aquest cop, les 2 hores sense pausa m'han passat molt be. Comedia entretiguda a molt ritme, fent un retrat familiar i generacional. A més, hi surten en 6q i la Lourdes. Com sempre molt be. Aposta segura.

Per acabar-ho d'arrodonir, un dia de trobar-se força coneguts al teatre.

N&N

Segurament la beckett haura de tancar per temes immobiliaris (si hi ha tant crisi... no els hi podrien mantenir el contracte??)

Potser dons N&N (Nacho i Núria) sigui una de les últimes obres que s'hi faci (be de fet no se ni si es la ultima i tot). I la tematica, molt oportuna, va d'una parella que s'acaba d'hipotecar per comprar un pis.

Llastima dels tòpics, els personatges massa estereotipats i algun que altre recurs facil, pq hi ha bones intencions i alguns moments i idees molt bones. Sembla com si la obra estes feta amb presses. Ja se sap, les immobiliaries apreten. No es imprescindible pero es pot veure. Més que res per acomiadar la sala i perque s'hi deixen anar algunes que altres veritat. Molt b aixo de sortir a fer la cigarreta i altres sorpreses.

Repeteixen 2 dels actors de "la millor nit de la teva via", (Jordi Andujar molt bé, i amb Cristina Gamiz, a l'igual que em passa amb Aïna clotet, no soc gaire imparcial).

més info aqui

Manos de topo

M'ha costat però ja m'he decidit... m'agraden!!!
M'he comprat el CD i tot.

manos de topo a myspace

Gairebé tot

Missió acomplerta... habitació i cuina llestes, amb la incorporació de la nevera es tanca el mercat de fitxatges principals. Ara ja només anem a per detalls!!!

Mooooltes gràcies a tots els que heu fet possible el trasllat d'alguna manera.
En especial als jaumes, a la gemma (gran llit!!!) i a la maria per la nevera i la logistica associada. A la familia, per descomptat! No cal ni dir-ho. Els cops de ma han estat molt ben rebuts i els detalls del dia de St Joan s'estan utilitzant com cal.

Doncs res, que esteu convidats a passar-hi quan volgueu, ara que ja podré oferir alguna cosa fresca.

Propera etapa... ordinador i internet. A veure si aixo em permetra actualitzar el blog més sovint.

dia per la musica

21 de Juny !!!

Ei, els que no marxeu de pont, per BCN al maremagnum fan una tanda de concerts gratuïts que fa prou bona pinta.

http://www.diadelamusica.com/


Nubla, Manos de topo, Facto de fe i las flores azules, Gertrudis i La casa Azul,
Des de primera hora de la Tardan fins a mitjanit. Mireu la programacio.

Tinc molta curiositat per "Manos de topo", que encara no se si em fan mooolta rabia o m'encanten.

tancat per trasllat

Doncs aixo, que tinc el blog molt oblidat pero es que amb el trasllat ja se sap.
Anem guanyant batalles al sr ikea i perdem alguna que altra amb l'apassionant mont dels racors, pero al pis s'hi esta de conya. Cada cop te més forma.
Ja hi he dormit algunes nits. De fet ja m'he empadronat i tot i ja tinc zona verda.

Aixo avança!
(properament alguna foto i tot)

petits plagis 14.0

"hogar: lugar de ultimo recurso, abierto toda la noche"
Cita a "abireto toda la noche" el primer llibre del trueba.
(mes definicions d'aquestes al diccionario del diablo )

"(...) L'olor de temps passats m'envolta.
On du aquest olor?
Vaig."
Al llibre "sóc el que em manca" que et donaven al teatro de los sentidos (mooolt grans)

"a la ######## li faria un favor...Bé, desenganyem-nos; me'l faria ella a mi"
Aquestes frases sempre m'agrada dedicar-les al sr carxofa.

Sempre fa il.lusió

Un altre motiu per poder presumir de germana

(i cunyat)...

(tret de el periodico de catalunya)

El Príncep d'Astúries de cooperació, per a quatre organitzacions que combaten la malària a l'Àfrica

1. • El jurat destaca l'esforç dels guardonats per "trencar la relació entre la malaltia i la pobresa"
   

EFE
OVIEDO

Quatre organitzacions que lideren la lluita contra la malària a l'Àfrica --l'Ifakara Health Research and Development Centre (Tanzania), The Malaria Research and Training Centre (Mali), Kintampo Health Research Centre (Ghana) i el Centre d'Investigació en Salut de Manhiça (Moçambic)-- han obtingut el premi Príncep d'Astúries de cooperació internacional 2008.

(...)

El jurat encarregat ha reconegut explícitament l'esforç realitzat per les quatre associacions per "trencar la relació entre la malaltia i la pobresa". En l'acta, es recorda que la malaltia "amenaça el 40% de la població mundial" especialment a l'Àfrica subsahariana "on mor un nen menor de cinc anys cada 30 segons".

Així mateix, ha considerat l'aportació d'aquests quatre centres per "impulsar la investigació, aconseguir una vacuna eficaç i contribuir a la millora assistencial als països on treballen". També es destaca el treball d'aquestes organitzacions en la formació del personal local per a la investigació biomèdica i el reforç institucional en la lluita contra la malària.

Que voleu que us digui... a mi em fa molta il.lusió que els hi reconeguin la tasca feta.

Per fi!!! la noticia...

Espero no menjar-me el post amb patates, pq aquestes coses fins que no estan lligades i firmades, doncs millor no dir-ne res. Pero es que tenia moltes ganes d'escampar-ho i molts problemes de papers hauriem de tenir pq no es concretes.
Sembla que per fi en pakito i jo..LLOGUEM UN PIS!!!

La idea era "pel barri, i moblat", i evidentment hem acabat a dos pams del mapa (zona monumental) i amb el pis gairebé buit. Pero ens fa molta il.lusió. Ens ha canviat la cara tal i com hi hem entrat. Una bona oportunitat (pis de l'eixample, sostres alts, 3 habitacions prou grans...).

Aixi doncs, abans de fer un atac frontal a l'ikea, apelem a l'esperit reciclador-drapaire i fem una crida popular per recollir mobles que de ben segur que us sobraran.

Prioritats:

Una taula i cadires.
Sofa/butaques
Lampares
Un llit (ja n'hem aparautat un)
Mobles per omplir l'habitació multi-usos-despatx.
Tot aquell electrodomestic que no volgueu (nevera, rentadora, microones, tele, cadena musica...)
Una furgoneta i mans per pujar fins al quart pis :P
Una planta (Agus, la cuidarem!)
Alguna estufa per l'hivern
I allò que no saps que fer-ne i pensis que ens pot ser útil.

Espero que les hores dedicades a la decoració de Gràcia per festa major ens ajudin a deixar-ho amb una mica de bon gust.

Ja farem ignauguració.

Petits plagis 13.0

Feia temps que tenia els petits plagis oblidats...

"Si els somnis són el nord i es compleixen, hauràs d'anar cap al sud"
Sentit per l'Albert Espinosa a una infermera, i citat al seu llibre "El món groc"

"El mundo se rige por el azar de un parchís, no por las mecánicas leyes del ajedrez"
A Nocilla Experience (Gran!!) d' Agustín Fernández Mallo

"Rijkaard, you will never smoke alone"
Pancarta en l'ultim partit de la temporada al camp nou. Entre tanta histeria i mocador sempre va be algú amb sentit de l'humor.

La ratonera

El volei comença a ser el de menys... vermuts, dinars, sopars, farres i actes culturals i tot. Bona gent hem anat a trobar!
Aquest cap de setmana teatre. Una iniciativa molt interessant del SAT (Sant Andreu Teatre). A més de la programació propia, cedeixen el teatres a grups amateurs i companyies petites per poder muntar algun dia la seva obra o espectacle. Segur que hi ha alguna petita joia amagada.
Nosaltres hi anavem pq el "terror de les fintes i les sacades amb efecte" debutava com a sospitosa (i qui sap si assasina i tot) a la Ratoner, d'Agatha Christie. Per cert, l'obra més representada de la hisoria amb més de 56 anys seguit en cartell a londres.
Com sempre, felicitats a tothom que s'atreveix a trepitjar un escenari.

D'un late night america

Doncs un dia d'intercanvi de videos curiosos em van ensenyar aquest parell, i com tampoc es plan de tenir-ho callat.. (gracies uri)

Instruccions:
-Mirar amb ordre
-Esta en angles, pero s'intueix prou b
-Encara que al principi costi... jo crec que val la pena
-No del tot apte per a tietes

Per situar-nos: es un late night americà, on la dona i el presentador representa (o es veritat) que estan casat. I en fi... com diu en Drexler "cada uno da, lo que recibe..." (mai tant ben dit).






Per cert, el Santigo Segura es un mindundi a l'hora de fer cameos ...

Concert tr3sC

Per celebrar el segon aniversari del club tres C, munten un concert gratuït aquest divendres. Només cal fer un "acopio" d'entrades a base de coneixer gent socia del club.
Copiat directament de la seva web

	Data: 25/04/2008
	Horari esdeveniment: Divendres 25 d´abril, a partir de les 19 h
	Espai: Espacio Movistar
	Sala: Campus de la Diagonal. Portal del Coneixement
	Adreça: C/Pascual i Vila s/n
	Població: Barcelona
	Com arribar-hi:
	L3 - Zona Universitaria. Bus: 6-7-15-75
	Programa:
	Fem 2 anys i per celebrar-ho hem organitzat un concert exclusiu per a tots els socis. Tenim un gran cartell format per alguns dels millors grups del panorama musical actual com Antònia Font, Facto delafé y las Flores Azules i Mishima. Reserva les teves invitacions i podràs assistir al nostre concert d´aniversari, a l´Espacio Movistar. No t´ho pots perdre!!! El cartell: Mishima, ja va presentar el seu disc Qui n’ha begut en tindrà set tota la vida el passat 9 de gener en un concert TR3SC amb un gran èxit de públic. La gran acollida del concert TR3SC del passat 25 d’Octubre de 2007 amb Facto Delafé y las Fores Azules, va fer que el mateix dia del concert s’hagués de buscar un nou emplaçament amb el doble de capacitat per tal d’acollir tot el públic. Antònia Font ha passejat el seu directe amb gran èxit per tot el país. Després d’exhaurir tot l’aforament del Gran Teatre del Liceu amb les cançons del seu darrer disc Coser i cantar (Guanyadors als XII premios de la música, en la categoria de millor àlbum de pop), els de Mallorca aterren al Espacio Movistar per presentar la versió més elèctrica del seu repertori. Aquesta vegada, només per a socis del TR3SC.

Concerts a l'Hospi (ampliació)

Gracies al comentari del senyor Jaume, correponsal a L'hospitalet, ampliem la info sobre els concerts...

L’Hospitalet de Llobregat, després de molts anys, torna a oferir a les seves Festes de Primavera concerts gratuïts al carrer per a tothom. El Carrer Josep Tarradelles i Joan a l’alçada del Centre de Cultura Tecla sala acull tres dies de música amb un cartell molt interessant i eclèctic que porta des del mestissatge d’Amparanoia, dins la seva gira d’acomiadament, Chico Ocaña (Mártires del Compás) o Canteca de Macao fins a alguns dels millors grups de l’escena indie del moment com són Love of Lesbian, La Habitación Roja o Dorian.


Dijous, 17 d’abril

20:30 EL KAPEL
22:00 AMPARANOIA

Divendres, 18 d’abril

20:00 LA FAMILIA RUSTIKA
21:00 CHICO OCAÑA
22:00 CANTECA DE MACAO

Dissabte, 19 d’abril


20:00 DORIAN
21:00 LOVE OF LESBIAN
22:00 LA HABITACIÓN ROJA

Petits plagis 12.0

S'escolten coses prou interesants per aquets móns.

"Es que per mi, les croquetes estan al mateix nivell que la física quàntica"
Agus dixit

"TARANTINOOOLLLLLLLLLL"
Muchachada nui (nui!) returns, el millor crit de guerra des de "Espartanos!!"

"Així mates dos pajaras d'un trio"
Sobretaules pirinenques...

Germanes

A la Villarroel (que per cert l'han deixada molt arreglada), estan representant i prorrogant "Germanes", un dels exits --segurament-- de la temporada.
Esta escrita i dirigida per Carol López, una que tinc a la llista de gent a tenir en compte quan fan alguna cosa --Per exemple "V.O.S." (tambe escrita i dirigda per ella) o "en defensa dels mosquits albins" que va dirigir al TNC--.
Doncs aqui ens trobem amb una obra mooolt irregular, amb moments estelars i altres que deixen molt que desitjar. M'agrada que s'utilitzin (potser no que s'abusi)tot de recursos per vestir el text com cançons, dansa, pantalles i videos, escenes molt plàstiques, una bona escenografia (sempre els castells!!!)etc, i em sorpren que en alguns dialegs no hi hagi hagut un toc per part de direcció per donar-hi més versemblança i ritme. Es d'aquelles obres en que surts una mica emprenyat no perque sigui dolenta sino pq no li han tret,ni de bon tros tot el suc que tenia.
No tenia controlada a Montse Gremán, segurament la germana que més manté el tipus. I a Aina Clotet... doncs se li perdonen totes les crítiques (debilitats que te un! )

L'Hospitalet de festa

Son les festes de primavera de l'hospitalet (contrada a la que últimament hi torno a tenir tirada) i tot i ser poc precís, diré que s'apropen concerts prou interessants (i gratis) per aquest cap de setmana i el proper.

A mi em crida l'atenció el del dia 18 amb chico ocaña (ex-martiries del compas), canteca de macao (o algo aixi que mai ho escri b) i la familia rustika. Rumebeta, flamenquillo... fa bona pinta. Pero hi ha força cosa. Busque, que els camins de l'hospi son inescrutables... s'accepten propostes.

WA YEAH!!!!

Apoteosic!! (aixi ho defienixen a l'article de l'avui) i no crec que s'equivoquin de gaire, pq el concert va ser una passada. Mooolt gran Antonia Font, i molt gran la New Royal 4 Quesos Philarmonic Orchestra. El que va començar timid, va acabar amb una pujada de les bones. Gran concert, i a sobre amb unes entrades immillorables (primer anfiteatre fila 2) i per casualitat al darrera la gent de la uni!!


aqui l'article de l'avui
aqui el video del tres24

i busqueu pel youtube que hi ha força cosa penjada...aqui un tast:



jo cant sa fruita vermella
i quan acabi riuré
galapots, nenúfars, princeses, WA YEAH!

Improv everywhere

Senzillament genials!
The flying spaghetti monster +La cubana = Improv everywhere...
Aquest gent es dedica a crear escenes absurdes al carrer, grans magatzems, metro... les graben i les pengen a internet. I el que va començar com una broma (suposo) s'ha anat fent gran i gran, i ara son capaços de convocar per internet a més de 200 persones a l'estacio central de nova york i "aturar" el temps devant la sorpresa de la gent que els envolta. Encara els estic descobrint, i em vaig mirant algunes misions -que son com les anomenen-. Per cert, alguna (mp3 experiment) em sembla que ja l'havia comentat l'agus via freakinews, aixi que tampoc ens marcarem tot el merit.
M'encanta la d'omplir un petit local de concerts i fer passar a un grup desconegut la millor nit de la seva vida pensant-se que tenia un public entregat, o la de crear un "bucle" temporal a una cafeteria repetint accions.



En fi, que si us aburriu i voleu veure unes cameres ocultes una mica millors que les de "just for laught", doncs passejeu-vos per aqui.

Antonia al liceu

Gracies a les informacions privilegiades de la Mac, a que a l'fnac del forum no hi deu anar gaire gent, i que els de Ballantines (patrocinadors) van de promocio alternativa, aqui un servidor ha aconseguit entrades (per ser exacte samarreta-entrada) per anar a veure Antonia Font al Liceu

Pot ser molt gran...aquest diumenge.

nocilla experience

Despres de nocilla dream, arriba nocilla experience , segona part del "proyecto nocilla" (que es clourà amb nocilla lab). I després de tant cacao, avellana i sucre, dir que el primer llibre em va enganxar molt, i el segón segueix el mateix camí. Son llibres extranys, a base de flashos, cites de llibres, cites de pel.licules... Jo ho comparo (patillerament, es clar) amb els capitols de "lost" que vaig veure. Eren de la segona temporada, no entenia res, pero els mirava sencers.
En fi, que l'estic deborant, i de ben segur serà font d'inspiració per algun "petits plagis".

Algu s'hi apunta?

Dins el festival de guitarra de barcelona... el dimarts 06 de maig:

Joe Satriani presenta "professor satchafunkilus ant the musterion of rock" al palau de la musica
a les 21:oo ,entrades de 25 a 54 euros pel telentrada.
Pot ser molt gran. Aquest home es un autentic boig/monstre/virtuos amb la guitarra electrica.


Es el último guitar heroe del rock; un estilista del instrumento con más de 20 años de trayectoria de culto; mastro de guitarra de Kirk Hammett (Metallica) y Larry LaLonde (Primus); reclamado por mitos como Mick Jagger y Deep Purple, y colaborador de Robert Fripp y Steve Vai en el proyecto G3. El clásico Surfin with the alien (1987) le situó en la primera división de los súper-guitarristas y, ahora, Satriani presenta un nuevo trabajo, Professor Satchafunkilus and the musterion of rock, en un marco inédito, el Palau de la Música, donde se podrá disfrutar como nunca de su técnica e inventiva.

Un fill, un arbre i un llibre

Segurament l'obra que més em va agradar l'any passat va ser "la millor nit de la teva vida", de jordi Silva -- alerta que pinta que la tornaran a posar en cartell -- i ara en tornen a programar una seva, aquest cop a la sala tallers del nacional. A més a més, hi vaig anar divendres aprofitant que era la xerrada amb l'autor, que sempre és d'agrair.

Partint de la frase tipica i topica sobre el que has de fer pq la teva vida tingui sentit (ara potser seria "un blog, un nen apadrinat i un hort urbà"), neix aquest comedia que sense perdre els punts gamberros i les frases dignes de subratllar amb fluorescent d'en Silva, aprofita les aventatges de representar al nacional. Per criticar alguna cosa, només dir que en alguns moments es nota que a falta d'un més encar no havien acabat el text (segons reconeixien en la xerrada) i alguns (pocs) trossos queden una mica penjats. Pero vaja... , que molt b, i que ens apuntaremel nom l'encarregat de l'escenografia, "culpable" d'un dels millors moments de l'obra( que no desvetllarem, es clar); també el de la Cristina Gamiz (que un no és de pedra!) que va fer que em fes mooolta vergonya aprofitar la xerrada pq en Jordi Silva em dediques un llibre de "la millor nit..." i vaja, que seguirem amb atenció que no se'ns passi la propera.

De tres estrelles

Amb un punt d'exibicionisme si se'm permet:

A veure si endevineu de qui restaurant es aquest menu:




Un regal sorpresa per a ma mare (que feia números rodons) i com tampoc era plan que sopes sola.... Tremendo!!! Molt tremendo!!! Que gran la Ruscalleda! Una altra cosa a esborrar de la llista de coses pendents que volia mirar de fer (mmm d'aqui poc caldrà anar a pel salt en paracaigudes!).
Aqui podeu veure el menu (nomes heu de clicar a la foto que surt)

Per destacar alguna cosa La sopa de bacallà, el formatge Rio Vero amb coulant de peres amb somontano, la bastina sense cartileg, i el lletó --busqueu busqueu si no sabeu que és --de bou novell. Però es que tot era una meravella. Be... suposo que si ho pogués fer sovint ja no seria tan especial. Per molts anys!

Saber perder

Doncs feia dies que deixava alguns llibres a mitges i altres que acabava per acabar. Tret de "la ofensa", cap llibre m'havia enganxat ni acabat de convencer. Per fi! David Trueba (abierto toda la noche i cuatro amigos) ha publicat la seva tercera novela . "Saber Perder"
Quina rabia arribar a l'estació amb el tren... jo volia seguir llegint!! Feia molt de temps que aixo no em passava. Això es bo.

Petits plagis 11.0

Feia dies que no penjava res aixi que res millor que uns petits plagis pseudohumoristics.

"L'Empar Moliner té un projecte que fa temps que li ronda pel cap... Nuñez el musical"
Sentit al minoria absoluta. Seria tan gran!!! (Vasolechecongalletas, quizir, llambordins... tot temazos)

"Cariño, cuando uno de los dos se muera, yo me ire a vivir al campo" Tot un classic de Godoy, el de "Todo esto no es cierto, pero verdad que parece mentira"

"Por las noches duermo fenomenal, es por el dia cuando soy insomne" un dels millors gags de Faemino y Cansado. (si el voleu veure aquest es el link)

Diumenge 24 a les 16:00

Diumenge 24 a les 16:00 convocatoria per veure'ns utilitzant com a vil excusa que es el meu aniversari al Parc d'infantes (les corts) i de passada gaudir del Concert d'ensaladilla SoinSistent. Espai, musica, barra... ja ho sabeu!


http://fona.cat/?q=audio/play/45

boscos endins

En resum podriem dir que es un bon dagoll dagom, pero aixo seria massa resum...

Quan un comença així es mala senyal, "m'ha agradat molt el tema d'escenografia, canvis i vestuari", però es que es la veritat. Pel que fa a l'argument, contes de fades entrellaçats son el punt de partida per a un musical que es planteja que va passar el dia després de que fossin feliços i mengessin anissos. Una bona idea.
Molt be la caputxeta (mmm com a Fairy... aixo sembla ja una fixació), el princep (com sempre en Gramaje) , menció especial per la fornera (aqui un no pot ser imparcial) i per la companyia.

Alerta als impacients que la cosa son unes tres hores (potser pq hi anava tan concienciat de la durada que se m'ha fet curta i tot).
Ape, a somiar amb princeps blaus i en mongetes màgiques. que és tard!

La forma de les coses

Un cop de moral pel meu suposat instint teatral. "La forma de les coses" feia molt bona pinta, i una entrada (només en quedava una!) a l'atrapalo per 9€ s'havia d'aprofitar, doncs l'alternativa era quedar-se a escoltar com el futbol em donava un altre disgust.
Encert de ple!!!

Esta dirigida pel Julio Manrique, que demostra que ser un crack i sortir a la tele no és incompatible. El ritme, la manera de dir les coses, el muntatge, el missatge... una obra rodona, sense gaire complicacions. Comèdia romantica, guerra de sexes, menjades d'olla de la trentena, un puntet de mala llet... be, com es dedueix, he sortit satisfet del teatre.

El retorn!!!

I algu digué... "-has vist els capitols de la nova temporada de Calico Electronico?"

Ni quarta temporada de perdidos ni osties, el retorn de calico si que és una gran noticia!
Ostres si que estava desconnectat, pq ja van pel tercer capitol de la nova temporada i hi ha alguna serie paralela amb "lobohombre" i "los niños mutantes de san ildefonso".
Gran, gran.



link

Carnaval

Segon any consecutiu que a última hora cau una disfressa. Amb força improvització i molt de morro, doncs aconseguim estampes com aquestes.
Ves que, si Mr Jato i el jurat ho volen, aquest no sigui el look de xalicubano i su huevo maraca, en fi, gag intern com podieu suposar.

Ruddigore o la nissaga maleïda

El sopar i la posterior sortida de divendres va fer variar l'agenda de dissabte i el tema exposició a quedat aplaçat per recuperar algunes hores de son.
Pel que fa al teatre, vaig complir.

El versus, de tant en tant, et regala alguna sorpresa ("Algo" d'alex mañas, "la millor nit de la teva vida" de jordi silva...) i algun fenomen boca-orella que ha acabat en exit dels grans (el musical més petit s'hi va donar a coneixer).
Aquesta gent a prorrogat, i avui tornaven a penjar el cartell de no hi ha entrades, bona senyal. Es tracta d'una opereta d'un grup acabadet de sortir de l'institut del teatre. Cares noves i fresques i molta il·lusió. I em sembla (vaja... aixo ho he sentit mentre feia cua) que es tracta d'una companyia que s'ho fa tot (vestuari, escenografia, muntatge...) i amb un resultat prou interessant. Personalment, les operetes em fallen una mica -- en general-- en que molts cops estan a la frontera de teatre infantil, amb alguns gags i alguns girs argumentals que ... buf... que ja tenim una edat!! Aquesta obra no n'és l'exepció. Pero quan un ja te clar que s'hi pot trobar, es quan gaudeix del luxe de les cancóns i la musica (un piano) en directe a tocar (fila2). Be, prou be. Una bona manera de començar l'any teatral. Només un petit retret: no acabar la funció amb algun bis o amb algun "temazo" per sortir cantant del teatre.

A veure on estan d'aqui uns anys. Per cert, es diuen EGOS teatre.

Dissabte cultural

Aquest cap de setmana em quedo per barcelona i tinc un parell de propostes culturals, pq sembli que de tant en tant també m'ocupo d'aquests temes...

Chema Madoz

Vaig veure aquesta foto al diari i em va encactar. Resulta que es d'un tal Chema Madoz que se suposa que en podria haver sentit a parlar. Doncs hi ha una expo gratis a l'hospitalet, deixo el link amb tota la info per a qui pugui interessar. Jo miraré d'anar-hi pel matí a una hora prudent.

I al vespre, tinc reservades entrades atrapalo per anar al versus a veure un musical que el boca orella esta deixant prou b També deixo aqui el link
Si algu s'hi apunta i m'ho diu rapid les hi adjudico, sino sempre estic a temps d'anular-ne alguna o mirar d'aconseguir-ne més (tot i que em sembla que aquesta gent omple). Per cert l'obra es diu alguna cosa aixi com ruddigore o la nissaga maleida i comença a les 21:30.

Petits plagis 10.0

I arribem als petits plagis número deu, i ja que és un numero rodó busco entre els "grans reserves" ...

“Esta canción es para una mujer que se hizo de rogar… bueno… la verdad es que ni lo intente; cuando la vi lo tuve claro: mujer que no tendré”
Pedro Guerra, presentació de la canço mujer que no tendre a golosinas.

"No sóc res. Mai no seré res. No puc voler ser res. A part d'això tinc, dins meu, tots els somnis del món" 

li vaig sentir a la Rosa Ma Sardà i em va semblar maquissim. 

es un fragment d' "Estanc" d'Álvaro de Campos

 

"Sóc fugitiu no sé d'on
i he perdut nord i vent i guia
de tant romandre fora el món
amb mi mateix per companyia

Ja no tinc res, només la veu
i un gest cansat de vell profeta;
municipals de tot arreu
saben la meva malifeta"
Un fragment de "el fugitiu" de Miquel Martí i Pol, que l'han musicat els de xerramecu

Gran foto !

El cercador d'imatges de google de tant en tant funcia prou b.
L'havia vist al jueves i m'encanta. La foto de fer veure que un aguanta la torre de Pisa ja ha passat a la historia.
Ara que... tenint en compte que a segons qui li ofenen els pastorets del Polònia, espero no ferir sensibilitats.

Petits plagis 9.0

I per començar l'any ... festa, bons propòsits i uns petits plagis.

"El hombre es el único animal que necesita aturdirse para mantener la cordura"
Del llibre "La ofensa" de Ricardo Menéndez Salmón (gran llibre germana! la meitat en un dia)

"There's a fine line between fishing and just standing on the shore like an idiot"
De Steven Wright (que no tinc ni idea de qui és...) via Freakenews. Gracies agus.

"Demanar foc pel carrer. Quan ens el donin, treure una bengala de la butxaca, encendre-la i regalar-la al nostre benefactor"
Del llibre "Bons propòsits den Joan Barril i en Joan ollé

Cap d'any

Festa grossa a la masia de can llusca. Gran, molt gran.
No entrarem en detalls, pq aquestes d'aquestes nits es millor no deixar gaires proves pels llocs. Només penjar un testimoni grafic dels supervients d'ultima hora (o ja primera depen com es miri) . Falta la Laia que feia la foto...