26.7.06

uns mites

Reconec que ultimament només faig que penjar videos del youtube, però es que estic retrobant algunes coses mítiques. Penjo aquest que es curtet, pero si sou devots de faemino y cansado us recomano "el cocodrilo pornografico" o fragments d'actuacions i gags del programa que feien, que estan penjat. Per exemple el del "budista-payaso" "la cola del cine" "quiero dejar de fumar"...
Humor surrealista que crea adicció o odi.

23.7.06

Atreviu-vos!!

Cada estiu surten moltes canços dignes d'ocupar una plaça d'honor al carbe mix. Però si a la magnifica coreografia --inspirada potser en calicoelectronico "dame, dame en el...-- i sumem que conec a uns quants dels actors del video, doncs tenim una barreja perfecte de sandwich i bombó.

ape, a buscar el single a les botigues si us atreviu!

20.7.06

el paradís i les flors blaves


Avui ha estat un dia de descobertes més o menys culturals.
Com de tant en tant un caprici no fa mal a ningú doncs m'he comprat un cd del "facto delafé y las flores azules" --amb un nom aixi que més voleu-- i per fi he anat a una vetllada de cinema a la fresca. Ni més ni menys que paradise now, que tal i com està el panorama ultimament sembla una peli prou indicada i recomanable. Un parell de detalls a tenir en compte si pujeu a montjuic... arribeu moooolt aviat si voleu agafar un mínim de bon lloc, i tot i ser un defensor del transport public cal dir que els busos llençadora no son una meravella i la cua per agafar-los arribava a la gran via. Ens han recomanat de ruta alternativa agafar el funicular a paralel i caminar una estona. Per baixar esta molt be que algun insensible hagi vingut en cotxe i per tal d'omplir al maxim les places per rendibilitzar la contaminada, et baixi i t'apropi a casa o a un nit bus que no sigui just el que passi per plaça espanya.

ape, de regal us penjo el videoclip dels del cd, que està molt b.

17.7.06

el retorn del mono rodo

Hi ha comentaris que mereixen un post. Després de baixar-me la fotografia d'en Bernat del making-of del meu nom en japonès, he decidit que m'agrada. Fins i tot la versio internacional... the round monkey!
Ja he començat els meus particulars exercicis de caligrafia nipona a veure si em surt alguna cosa semblant.

13.7.06

sopar japones

L'altre nit, tot i arribar tard per imprevistos d'ultima hora vaig poder gaudir d'un autentic (?) sopar a la japonesa. Tot i que l'arròs al curri (?) i els fideus amb verdura no s'assemblessin en res a la meva idea preconcebuda de que soparia sushi, no voldria desmereixer de cap manera ni el menjar, ni per descomptat, la companyia. Va ser una nit per coneixer l'ultim fitxatge del clan, i com diria el gran Montes... VIVA EL MESTIZAJE SALINAS.




Per cert, sabieu que el meu nom en japonés ve a ser una cosa com "el mono rodó". Encara estic decidint si m'agrada o no.

5.7.06

Cazalla & Company

Just a l'arc del teatre hi ha aquest singular local, ideal per aturar-s'hi un dia mentres es rambleja. A peu dret pots fer-hi una birreta o un atentic "chupito" de cazalla de la bona, mentres entaules una interesant tertulia amb els parroquian de torn. Us asseguro que dos metres de barra donen per molt!!!! Si fossis guiri, segur que t'agradaria explicar que has estat aqui.


La foto esta treta de www.bdebarna.net,
una web d'histories sobre barcelona
que aprofito per recomanar-vos

4.7.06

Cinema a la fresca

Comença el bon temps i la programació de cinema a la fresca a montjuic. Els dimecres i divendres de juliol i Agost.
Demà ja comencen amb "A history o Violence" Pel.licula revelació del 2005, dirigida pel directror de culte David Cronenmberg --això en diuen--. Teniu tota la llista al link. A mi em motiva molt anar a aveure El castillo ambulante (divendres14) i Paradise Now (dimecres 19) però gaiebé m'apunto a totes. Si algú te intenció d'anar-hi, ja ho sap, aqui hi ha un possible acompanyat.


3.7.06

un musical al versus

Un company de la cubana dirigeix aquest musical que ara s'estrena al versus teatre (a prop del nacional i just on es van donar a coneixer els del musical més petit). Si us animeu i aneu prou ràpid hi ha descomptes a l'atrapalo.

I ara quatre paraules sobre l'obra directament copiades de www.teatral.net:


"Neix una nova companyia de teatre musical, la Jota, amb ganes de fer-se sentir.

La Jota (jota de Jove i de Joc) presenta el seu primer projecte que veurà la llum el 4 de juliol al versus teatre de Barcelona: John i Jen, un musical de petit format d'Andrew Lippa i Tom Greenwald.

Jordi Vidal i Laia Piró, acompanyats per Xavi Torras al piano (que també n'assumeix la direcció musical) i dos músics més (un percussionista i un cello), expliquen la història de dos germans que prometen estar junts per sempre, John i Jen.

El projecte (i la companyia) neix amb ganes de recuperar u
na línia d'actuació que es va encetar fa anys amb l'espectacles "adéu a berlín" i que es va veure escapçada per la demolició del teatre artenbrut. La Jota arriba amb la intenció de fer renéixer i proliferar el génere del teatre musical de petit format. Fer descobrir a la ciutat espectacles inèdits que és llàstima que el públic desconegui.

David Pintó (que es responsabilitza de la direcció de l'espectacle), Fiona Rycroft i Jose Pedro Garcia Balada completen l'equip."






1.7.06

La història d'una recerca


Ahir celebrava el meu sant --es veu que va haver un Marçal que ho era-- no només amb un bon dinar, sino que també amb una escapada al teatre a veure "el eco de la sombra", al CCCB, de el teatro de los sentidos.
Feia molt temps que no sortia així d'un espectacle. quina passada!! Es molt dificil d'explicar, però tinc testimonis (Agus i Lídia) que van sortir igual de flotant que jo.
La proposta és absolutament surrealista. Entres d'un en un a una mena de laberint de teles, olors, sons... un "pasatge del terror" però de sensacions. Un conte per a nens grans. No vull explicar res per no trencar la magia si algú té entrades per veure-ho, però qualsevol que es creues amb nosaltres a la sortida i ens sentís explicant-nos com ens havia anat deuria pensar que estavem bojos (feliços però bojos).
Podeu donar una ullada a la web d'aqueta gent www.teatrodelossentidos.com

I com encara estic una mica mistic:
"Yo quiero ser uno
y soy la mitad
la parte que falta
me hace caminar"
E. Vargas

Y allá donde se rindió la razón,
sucediste de pronto.
Azogue www.microverso.blogspot.com