12.9.08

Què! el musical

Una de les activitats per celebrar els 25 anys de Tv3, era anar a assaigs generals d'obres a punt d'estrenar. I despres de gairebé 2 hores de cua ens vam plantar a una bona fila del coliseum a veure "Què ! el musical "
Música de Manu Guix (podeu escoltar 4 cançons a la web de l'obra). A mi em van agradar molt. Ritme, estil, la balada de torn, el temazo amb tothom cantant i fent segones veus, els musics en directe ...
Direcció Angel llacer. Tot i el fet que em faci rabia el seu "personatge" televisiu, he de reconeixer que el que li he vist fer o dirigir al teatre, m'ha agradat. I també va demostrar moltes taules per explicar com aniria l'assaig (faltaven coordinar algunes coses, estaven provant llums, algun cop hauriem de parar...) i es va posar el public a la butxaca.
Historia d'Alex Mañas. I aqui es on tot el meu narcisime teatral va anar una mica per terra. Jo m'omplia la boca que anava a veure l'obra per l'autor, que l'havia vist en una sala petita (algo al versus) i a la biblioteca nacional (en qualquier otra parte), que seria alternatiu i tal... A veure, que no es que els personatges facin grima ni res d'això, però es que no deixen de ser els quatre ingredients de sempre. "En alguns moments em sembla estar veient disney chanel" Va ser el comentari que millor resumeix el que vull dir (gracies quim).

I amb tot aquest rollo el que vull dir es que crec que es un bon músical. Que em va fallar (per tema d'expectatives més que per una altre cosa) que l'argument fos diferent, que em sorprengués. Pero sempre s'ha de valorar la creació propia (amb això hi estem d'acord), que desde la meva ignoracnia teatral els cantants ho fan de conya, i que-almenys jo-- m'ho vaig passar molt be. Que d'això es tracta!.


2 comentaris:

quim ha dit...

De res, va ser un comentari espontani "Disney Channel", sort que l'autor ja el teniem lluny...

He de dir que per mi el millor va ser tot el show que envoltava l'espectacle i també els primers i els últims 15 minuts de l'obra. En definitiva per passar l'estona està bé, en lo musical molt correcte pero l'historia fluixeja bastant.

Espero que la pròxima sigui SPAMALOT, eh?

Marga ha dit...

És una obra divertida, el que fluixeja és que els personatges mai acaben de perfilar-se, així i tot jo a la música, li poso un excel·lent.