23.1.11

Incubo ( la decepció)

Estic esperant a llegir la crítica pq jo vaig sortir de la Villarroel amb una cara que debia ser un poema (i estic segur que no era l'unic tenint en compte els timids aplaudiments i els comentaris que vaig caçar al vol mentre sortiem).
No podem negar que es crea una tensió durant tota l'obra que et fa estar enganxat a la butaca, ni que en Villanueva es un tros d'actor, pero és que o a mi em falta molta cultura sobre íncuvos, vampirs i altres éssers de cuarto milenio o no s'enten  res .  No farem un spoiler però una hora i mitja per acabar així (per cert , amb una escena previa genial!) no es de garie gratificant i queden més coses pendents que a l'últim capitol de lost.

El principal problema és la manca a l'hora de cobrir les expectatives. El cartell, la posada en escena, el desenvolupament de la trama... tot  fa pensar que estem devant d'una gran obra, pero l'alex mañas (que després de "Algo" fa uns quants anys al verus el  tenia a la llista d'autors a seguir) m'ha tornat a decebre tal i com va passar amb el músical "Que".  En fi, regal club del tr3sc llençat.


Buf! rellegint el post veig que  queda una mica destructiu.  Es el que passa quan n'esperes molt d'una obra...


Des-penjades

Un altre cop cap al Versus.
Dins el cicle "l'aparador"-- que dóna la oportunitat a propostes noves-- els dimarts i els dimecres  podeu veure-hi "des-penjades".   Alerta que nomes estaran les properes dues setmanes!

Repeteix el tandem "d'olor d'ocell", aquest cop la mònica lucchetti com a directoria, i la virginia sanchez com a autora i actriu.  L'acompanyen a escena tres personatges més, que  "a ritme de comèdia, tindran encontres i desencontres que aniran configurant les relacions en les quals es troben immerses en un intent de teixir la xarxa que els permeti sentir-se part del món, part de quelcom que els ajudi a construir les seves identitats"  (tret de la web).

Una obra fresca i facil d'entrar-hi, (no se per que pero a mi em va venir al cap "homes" o "criatures" de les T de teatre), amb una gran posada en escena i ritme  treient tot el suc possible a una escenografia minimalista. I, per cert, una molt bona tria musical per a les transicions (Mònica, si us plau, passa'm el cd!).
Malgrat algun "pecat de joventut" en forma de gag/recurs fàcil , l'obra en el seu conjunt te moltissimes més virtuts que defectes i és, en resum, el tipus d'obra que espero trobar a una sala com el Versus,(un dimecres i per 8€ via atrapalo, molt millor que la primera part de la tornada de la copa del rei contra el betis!)
Recomanable.

 

19.1.11

Acords Roger Mas, Casafont : La cançó del dèbil preciós perfum

LA CANÇO DEL DÈBIL PRECIÓS PERFUM
roger mas

                                          (*) 1--------------------
                                               2---------------------
                                               3---------------------
                                               4----2-0-------------
                                               5---------3-2-0------
                                               6---------------------

la                               MI (*)
Tens els cabells suaus,… (Tens els cabells blaus)
la                              MI (*)
i la mirada ensucrada,....(I el teu rostre en pau)
la                                  MI     MI    MI7    la
la pell banyada en flors ,... (de dèbil preciós perfum)

(BIS)
mmmm(tens els cabells blaus)mmmm(i el rostre en pau)


Una cancó tan senzilla com preciosa.  Per fer a dos veus



18.1.11

5.000!

Segons la pestanya d'estadístiques avui algú ha fet la visita 5.000 al blog.
Que voleu que us digui... a mi m'ha fet il.lusió.

16.1.11

petits plagis 20.0

-Voy a hacerme tatuar una cara sonriendo debajo del dedo gordo del pie- Yo pregunté por qué  y ella contesto: - Serà divertido cuando este muerta y en la morgue me pongan una etiqueta en el dedo-
a el llibre "La memoria del tiburón" , Steve Hall

El meu amor per tu es tan fort com aquest gaspatxo
(comentari real masiaddictic)

Puse una trampa y Alfred Rodriguez picó.
(aquest em sembla que es dels amics de les arts, però  a partir d'aqui i molts quilometres...en podriem fer-ne fins i tot una secció)

7.1.11

Acords Canimas; sagrat cor: GIRASOL

GIRASOL. Eduard Canimas

sense segeta: solm SIB dom FA RE#
(o potser més fàcil, amb sageta al 3r trast
mi—SOL—lam—RE ---DO )


L'amor que tu em dónes
l'amor que m'entregues
l'amor que ens desperta
cada matí.

Et sento propera
et sento sencera
et sento amb presència
cada matí.

Gira sol gira l'amor
gira tot sol el món
girem tu i jo i tothom
gira i tot gira.

Gira la lluna
i els astres tot d'una
i la nit s'il•lumina
i comença la festa.

De viure la vida
el cercle s'amplia
el temple és l'esfera
que es fa amb cada peça.

Gira sol gira l'amor
gira tot sol el món
girem tu i jo i tothom
gira i tot gira.

Gira la lluna
i els astres tot d'una
i la nit s'il•lumina
i comença la festa.

De viure la vida
el cercle s'amplia
el temple és l'esfera
que es fa amb cada peça.

final FA RE# FA RE# sol#m
(final amb sageta al 3r taste) RE DO RE DO mi)

Gracies Marc pel RE#M! mira que havia provat acords!!!


2.1.11

La nit de sant joan

Si més no, no deixa de ser original anar a la revetlla de sant joan just després de la de cap d'any.
Cabaret/revista galactic i surrealista, amb una escenografia i uns números músicals divertits i diferents, i unes transicions i moments parlats més discutibles.

Una bona revisió de tot un "classic modern" que em feia molta il.lusió descobrir, doncs al 1981 em va agafar petit. Suposo que a la seva època devia ser una cosa ben trencadora.
I entre coca, marcianitos i follets, doncs ja vam fer la nit  (l'1 de gener!!)

article recomanable 
http://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/arteria.html