14.1.08

Petits plagis 10.0

I arribem als petits plagis número deu, i ja que és un numero rodó busco entre els "grans reserves" ...

“Esta canción es para una mujer que se hizo de rogar… bueno… la verdad es que ni lo intente; cuando la vi lo tuve claro: mujer que no tendré”
Pedro Guerra, presentació de la canço mujer que no tendre a golosinas.
"No sóc res. Mai no seré res. No puc voler ser res. A part d'això tinc, dins meu, tots els somnis del món" 
li vaig sentir a la Rosa Ma Sardà i em va semblar maquissim. 
es un fragment d' "Estanc" d'Álvaro de Campos
 
"Sóc fugitiu no sé d'on
i he perdut nord i vent i guia
de tant romandre fora el món
amb mi mateix per companyia
Ja no tinc res, només la veu
i un gest cansat de vell profeta;
municipals de tot arreu
saben la meva malifeta"
Un fragment de "el fugitiu" de Miquel Martí i Pol, que l'han musicat els de xerramecu