I continua per xina

Doncs ja estic per aqui un altre cop.

El viatge ha estat curt però els dies de fer el guiri han estat prou aprofitats.

Us deixo algunes fotos de mostra. Les batalletes fent un cafè o un xupito de licor de blat.

topica1

encara fa olor de nou

ciutadans de Beijing... ja sóc aqui!

improfighters

Al teatreneu continua la febre de la improvització. Amb un públic fidel i entregat a la causa, sempre és una opció prou divertida passar a veure alguns dels espectacles que tenen (zapping, impro show o improfighters).

Cal que la gent es pensi un bon títol que doni joc (per cert, bromes de caire sexual estan mooolt repetides) i esperar que estiguin inspirats.

Si ens posem en plan destructius trobo alguns trucs i tics molt barats, especialment pel que fa al presentador.

Si ens posem en plan positiu... aquesta gent porta aguantant amb la formula temporada rere temporada i per alguna cosa serà. Em va encantar la "marijuana malaspulgas" (molts recursos), i hem vaig fer un fart de riure amb la majoria de les histories.

Queda pendent que surti el titol "quien nace lechon, muere cochinillo" (el nostre hit via Ivan).

Sobre com va continuar la nit (almodosbar inclos) cap comentari.

sèrie de culte ?

I en Sergi Pàmies més o menys digué digué..."una cosa que fa un 0,6% d'audiència ha de ser la òstia! no us ho perdeu"

i el més trist és que m'ha agradat.

el millor es seguir-la per internet.

a http://blogs.tv3.cat/arroscovat

1984

Una mica per lluir les ulleres de pasta, pero vàrem aconseguir entrades per a 1984. Dirigida pel Tim Robins, en anglès amb sub(sobre)títols, un només pot que alucinar amb la vigència de l'obra de george orwell.

L' adaptació a teatre està molt aconseguida. Aconsegueix agafar tot l'esperit del llibre, i portar-la a escena amb un bon i angoixant ritme. El fet d'haver-la de seguir amb la traducció, i no estar-hi acostumat, fa que un es perdi detalls, però gran experiència.

Amb ganes de rellegir 1984 i rebelió a la granja.

Llastima que només han estat 4 dies a barcelona.



Com a dada (2.0) la primera càmera de vigilancia es va instalar a la plaça george orwell (alies la plaça del tripi). Anecdota més que repetida en la promoció de l'obra, tot sigui dit, i es que potser seguim els designis del gran germà...

desig d'òpera

Anar al liceu sempres es complicat. Doncs amb molt bona intenció una companyia (gent molt jove) s'ha instalat al versus durant els caps de setmana a la tarda, per tal d'iniciar a un public com ara jo mateix amb el món de l'òpera. els "greatest hits" de les aries, amb un fil conductor tan senzill com efectiu. adolescència, maduresa i vellesa. tot molt bén lligat i molt fàcil de seguir. Amb vesturari i escenografia molt senzilla, sense més pretensions que fer-ho accecible a tothom (fins i tot no es exagerat portar-hi public infantil). Agafar una bona localitat que permeti seguir les projeccions sempres ajuda (preguntar a guixeta).

De ben segur que no són les primeres espases del cant, ni falta que fa, es una magnifica manera de passar una tarda envoltat de temes que tots hem sentit alguna vegada.

Com a dada, el músical més petit va donar-se a coneixer al versus. qui sap...

petits plagis19.0

D'un llibre prou curiós "com dir-li adeu" de Cécile Slanka (un inventari de cartes de comiat). Espero que no, però si mai heu d'agafar idees, aqui hi ha una selecció de les més curtes:

"Denis,
no queda ni una sola de les meves coses al teu armari,
afortunadament la nevera està plena
S."

"Bella meuca meva,
endevina qui et deixa, en Pierre o en Patrick
P."

"Lola,
com sempre m'estàs demanant que trenqui la rutina...
L."

"Fernando,
et deixo el cotxe en l'estat que m'has deixat el cor
M."

"Dorothee
com soc més aviat sintetic:
Adeu.
F."

petits plagis 18.0

especial estanislau verdet

"l'all ho és tot pels anglesos"

"I és que som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant".

"Hi ha més gent que persones"


tot un personatge!

Urtain

Animalario era una assignatura pendent, que avui ha aprobat amb molt bona nota.

Una molt bona proposta explicada d'una manera que m'ha sorpres. Un treball de tota la companyia amb un ritme tan extrany com fascinant pq tot és molt lent i dramatic però barrejat amb ritme frenetic i amb tot un joc de llums i imatges escèniques. Casi que és millor no saber-ne gaire cosa per no trencar cap sorpresa.

El ball de personatges i el joc d'escenografia (molt senzilla i molt efectiva) també mereix comentari.

En resum, d'aquells dies que surts del teatre amb la sensació d'haver-la encertat (per cert, a meitat de preu amb el tiquet tres). Una proposta arriscada que no agrada a tothom (ojo a la rajada d'un del gremi amb comentaris com "en la primera hora no m'han explicat res" escoltat mentre jo passava pel costat dient que era una passada). Com sempre, per gustos colors.