28.3.11

Acords Manel: Benvolgut; 10 milles per veure una bona armadura

Benvolgut


RE RE (SOLRE )
---------RE --------------------(SOL)-RE
Benvolgut, permet-me suposar
---------------------(SOL RE)-----------------------------(SOL) --LA
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
-----------------------------SOL--------------------sim
més o menys, així com jo, estàs assabentat
-------------------(SOL sim)---------------------(SOL)--LA
de la meva existència, de les coses que faig.


Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi,
no és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:


SOL---------------------LA---------------RE----(SOL)-RE
heu parat una furgoneta aprofitant
SOL---------------------LA---------------RE----(SOL)-RE
la vista privilegiada d’una ciutat.
LA------------------------------------------------SOL---------------------RE
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!
Sim------------SOL-----------------------LA
I sentiu l’eternitat al vostre davant!
-----sim----------------SOL-----------------LA
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo
----------------RE
estem esperant.


I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo
que estava esperant.


Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell
i, pas a pas, ja estaràs tan lluny
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
Xicots, aneu fent lloc,
que estem esperant”.



!!  Els acords entre parentesis  no calen pero si es fa prou ràpid queden prou bé (mes o menys al ritme dels vents) . Ultimament no em quadren gaire les posicions on escric en word els acords un cop ho enganxo al blog (misteris de la tècnica, que mes o menys arreglo fent la lletra mes petita), aquesta es millor tocar-la varies vegades amb l'original de fons.  Proveu de les dues maneres, tocant tots els acords i sense tocar els entre parentesis... ja direu.

27.3.11

Acords Manel: El miquel i l'Olga tornen; 10 milles per veure una bona armadura

El Miquel i l’Olga Tornen


(Intro)
SOL—DO—Re x3 –sim –DO-RE


SOL--------------------RE-------------DO-----------mi---------RE----
Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi
SOL--------------------RE-------------DO-----------mi---------RE----
i, amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin.
SOL--------------------RE-------------DO-----------mi---------RE----
Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines.
SOL--------------------RE-------------DO-----------mi---------RE----
Poseu els nens al llit; si dormen, mireu com respiren.
*SOL----------DO--------------RE
Perquè, si és bo o és dolent,
SOL----------DO----------------RE
no importa molt ara mateix.
DO-----------------RE-----------------sim—mi---DO------------RE--------SOL
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
DO-----------------RE------------------sim—mi---DO------------RE--------SOL
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
SOL—DO—RE


Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorin
i, pel camí, no pregunteu, deixeu que el nostre amor es fongui.
Guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies,
i ho jurem, per un moment, ens pensàvem que podíem
però, si truca algú, no contesteu, que el cel ja és prou ple de valents.
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
(parlat com intro)


Guardeu-vos forces, bona gent, potser ens veurem un altre dia.
Sabem que volíeu fer més, però, què hi farem, així és la vida:
t’equivoques d’uniforme i dispares a qui més estimes;
t’equivoques de remei i va i s’infecta la ferida.
I, alguna estona, què us penseu?, també ens agrada estar contents.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem fer.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!


*Ai, Verge Santa del Roser, volem el just per viure bé!
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!



Tot i que veient el video de l'actuació a l fnac, em sembla que encara es pot complicar una mica més.  De totes maneres aixi queda prou acceptable.
Per mi es de les millors del cd.

Acords Manel: Boomerang; 10 milles per veure una bona armadura

Boomerang
DO----------------------------------------------------------rem
Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial,
--------FA---------------SOL---------------------FA-----------------------DO
i va dir “nens, esteu morenos”, i va dir “almenys, heu crescut un pam”.
DO---------------------------------------------------rem
I l’Ignasi i jo li escoltàvem mil aventures de països llunyans
-------FA-------------------SOL----------------FA-----------------DO
i estaven bé, i eren distretes, però era difícil treure’s del cap
DO-------------------------------------------------rem
el fer volar per damunt del barri aquell regal estrany.
FA---------------------------------------------DO----------
Per fi a baix, vam situar-nos a una distància prudencial
DO-------------------------------------------------------------rem
de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats,
------------FA-------------------------SOL--------FA----------SOL----------------DO
vam estudiar els corrents de l’aire, vam assecar-nos la suor de les mans.
------------rem----------FA---------------SOL----------------DO
Però el boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.
-----------rem-------FA-----------SOL--------------DO
Però el boomerang reclamava la perícia d’un professional.

I van baixar els altres amb la Vanessa -ai la Vanessa, com li deu‘nar?-,
menjaven pipes amb arrogància, se’n fotien des del banc,
fins que avorrit d’aquell espectacle va venir el Xavi, que era mésgran,
“deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats,
que això és canell, que això el que vol és un bon joc debraç!”.
I, senyors, tan bo és insistir com saber-se retirar
i, no sé l’Ignasi, però, en el meu cas, puc reconèixer que em va fer mal
veure en els ulls de la Vanessa que la cosa es posava interessant.
Però el boomerang va encallar-se entre les branques i no va tornarmai.
Però el boomerang reclamava la perícia d’un professional.

Però parlo de temps, crec que era el juliol en què es va fondrel’Indurain
i vam maleir el danès i les rampes d’Hautacam.
Els anys, en fi, ens han fet com homes i, malgrat que ningú haprocreat,
vaig pensant alternatives, per si mai es dóna el cas.
I en aquest món entre els meus forts no hi haurà mai els detalls
però m’esforçaré i una cosa m’abstindré de regalar,
que la infantesa serà divertida, màgica, lliure, d’acord,acceptat,
però no hi ha tant temps per perdre i, tard o d’hora, només quedauna veritat:
El boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.
El boomerang reclamava la perícia d’un professional.

"Ei Vanesa si sents això una abraçada molt gran"




13.3.11

Acords Manel: Aniversari; 10 milles per veure una bona armadura

ANIVERSARI (MANEL)
INTRO:
SOL---sim x2
(mentre recita)
SOL—sim--SOL—sim--DO--sim-DO-RE-DO-DO
Les llums s'han apagat, han tret el pastís,
aplaudien els pares,els tiets i els amics
tots alhora agrupats en únic crit:
"Que demani un desig, que demani un desig"
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.


SOL—DOx2
1)SOL---------------------------------DO
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig
----------------------------------------SOL
les espelmes cremaven i alguns dels amics
------------------------------------DO
t'enfocaven amb càmeres de retratar
---------------------------------------RE
una veu comentava: "ai, que guapa està"
---------------------------------------sim--------DO
i jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit
--------------------------------------lam-----------RE
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit

DO------------------------------RE---------------SOL
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit


1)per un cop empetitit sota els tamborets i la taula allargada
pels dos cavallets fer-me pas amb prudència
per un entramat de sabates d'hivern, de confeti aixafat
i esprintar maleint l'allargada dels meus nous passets
i amagar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no mengi el collons de gatet.


1)I escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
i agafar un pelet d'aire i amb un saltiró
enganxar-te un cabell, impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal,
ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap.

1)I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres d'ajuda, discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il•lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.

1)i en un núvol de somnis que tens a l'abast
i entre d'altres que ho sento, però ja mai viuràs
detectar un caminet que m'allunyi del grup
o una ombreta tranquil•la on desapercebut
estirar-me una estona i per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran
mentre fora de l'ull les espelmes es van apagant.

Doncs aqui penjo la meva proposta, despres d'un intensiu de DVD que regalaven amb el diari ARA.
Té alguna part que em fa ballar el cap.   Basicament, la introducció parlada te algun canvi que no tinc gaire clar.  Crec que juga amb l'arpeig i amb el DO a vegades el polze pica la tercera corda i no la quarta, o fa algun acord extrany que de primeres no he agafat.  igual em passa amb el tros

------DOi jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit
-------------------------------------------lam-----------RE
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit

en algun moment en l'arpeig del DO pica la tercera corda o torna a fer algun acord extrany que no he enganxat.  S'accepten propostes.  Si més no, tocant a sobre l'orginal es prou digne.

12.3.11

Pedra tartera

La sala petita del TNC em té força ben acostumat.
Aquest cop un fantàstica Aurea Marquez ens transmet tot la vida (des de l'infància fins la mort) d'una dona de la catalunya rural.  L'acció se situa en un poblet del Pallars,  amb el rerefons de l'arribada de la republica, la guerra civil, la post guerra...

I si bé es evident que no estem devant d'una comèdia ni una obra fàcil, el que podria ser un veritable drama de dues hores, es converteix en un magnific exercici teatral, capaç de transmetre i aguantar l'emoció, amb una escenografia tan senzilla com adequada, amb uns personatges molt ben trenats (nens inclosos) i, com a detall, un accent i llenguatge que respecta l'esperit de l'obra de Maria Barbal.
 Cal repartir mèrits a l'adaptació teatral (dramaturgia de Marc Rosich) i a la direcció de na Lurdes Barba.
Teatre amb majuscules, que de tant en tant es més que saludable.

                 ©David Ruano/TNC