Més que res, pq els deu primers minuts de l'obra volia sortir corrents. Un joc més de Daulte, que com ja ens te acostumats et fa ballar el cap en cada obra.
La posada en escena, els dialegs i tot es el que jo -desafortunadament, segur- defineixo com "teatre de madrid". Jo ja m'entenc. I es un tipus de teatre que no m'acostuma a fer el pes. Pero aquest cop, les 2 hores sense pausa m'han passat molt be. Comedia entretiguda a molt ritme, fent un retrat familiar i generacional. A més, hi surten en 6q i la Lourdes. Com sempre molt be. Aposta segura.
Per acabar-ho d'arrodonir, un dia de trobar-se força coneguts al teatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada