23.2.13

Campanades a Boda: La cubana

Aquest cop he pogut veure una de les primeres estrenes i l'obra just setmanes abans que pleguin.  Una any en cartell!!! felicitats!! Es tota una sort poder veure com neix i evoluciona.

A una obra de la cubana sempre hi ha el seu segell caracterísitc i alguna que altra sorpresa... sense voler entrar a desvetllar res nomes comentar que la obra te clarament dues parts.
La primera es per mi el fet diferencial amb altres obres.  La manera de portar-ho a escena no ho havien fet mai i es francament atractiva i a l'abast de poques companyies. Una mena de capítol de les tresines pero sobre l'escenari i a un ritme trepidant.
A la segona es torna als origens (en part normal) amb pantalles, paperets, una mica de participació del public, color... aquest cop, i com es pot intuir pel cartell, amb un toc indú.

La temática dels casament dóna molt de joc (taules, regals, vestits...) converses que malgrat l'histrionisme dels personatges no s'allunyen gaire de les que tots hem tingut alguna vegada, això ho saben fer com ningú!

El retorn de la Mont Plans es una bona noticia, i la que es destapa es l'Anabel... de xurrera d'españa a portar la batuta i gran pes de l'obra.  Gran!  I vaja, que ningú es queda curt... la iaia de la Meri, el calçasses del Toni, el fatxa del Xavi...  algun dia s'hauria de fer un recull de tots els personatges que han arribat a crear.

Sembla que l'aposta els ha sortit bé, i potser al final aquesta no es la última obra.  Posats a demanar, el que em faria gracia es alguna cosa en petit format per la propera... però amb més de 25 anys de companyia a l'esquena qualsevol es posa donar-los consells.

PD: Gracies Jaume per la trucada, i gràcies Ramonet pel "guinyo" al repartiment de taules.


9.2.13

Le llaman copla

Jornada curiosa la de dissabte passat
Després d'una intensa sessió de guitarra, pas pel Versus per treure's una altre espina.... si finalment no vaig veure "Ojos verdes", al segon dia ja estava fitxant a "le llaman copla" no fos cas que ens hi tornessim a trobar.

Recull també treatralitzat de les cançons que van quedar al calaix durant la preparació de l'antic espectacle, es tot un plaer gaudir d'aquets musicals en petit format i d'un genere que m'agrada assaborir de tant en tant. Potser algun purista es possi  les mans al cap, pero, francament, cap retret mes enllà de la petita falta de rodatge propia de la data que era. Supos que passada una setmana la cosa ja deu estar ben greixada.

El fet d'acabar a molins en un concert d' acordió, baix, flaviol i tamborino midi va acabar d'arrodonir la vetllada.
Ape, me'n vaig a cantar a ritme de "la tarara"






Deliri quotidià

Curios exercici de gest i coordinació escència per part dels alumnes de l'escola "el timbal" que van oferir a Can Felipa.  Per fi em vaig treure l'espina i vaig poder veure en viu i en directe a la Bernis per comprobar que els rumors que corrien sobre la seva solvència a dalt de l'escenari no eren infundats.

Sempre sorpren el nivell de la gent que comença i les petites sorpreses que aporten . És un plaer sentir-se particep i, en part, examinador del grup (sempre amb bons ulls però).
Un cop demostrada la capacitat, ara caldria pulir-ho, transformar-ho i donar-li una mica més de cos al servei d'una historia una mica més complerta.  Em quedo amb ganes de mes.