... obrint un blog per explicar el viatge i continua amb un lloc on hi pots trobar escrits sobre: teatre, lletres i acords de cançons més o menys dificils de trobar (si més no la meva interpretació, sense cap mena d'ànim de lucre i amb l'esperança que aporteu comentaris i les corretgiu si cal) , una secció de "petits plagis" amb frases escoltades o llegides i alguna que altra cosa més o menys interessant. Comença a l'àfrica i ves a saber on acaba!
2)DO-----------------sim-----------------DO-SOL-RE
Es creuers cap as sol ponent semblen uns hotels ---------DO-SOL-RE-------DO-SOL
que s'han despenjat de sa costa.
1)Sempre està content
ell és molt feliç,
i ho te ple de gent.
1)Venen de la mar,
te uns amarradors,
pugen a sopar.
1)Iupi
happy
terrasseta,
1)*fora borda,
cap problema,
vuit gin tònics.
2)Es creuers cap as sol ponent semblen uns hoteIs
que s'han despenjat de sa costa.
SOL DO mi RE sim DO LA RE DO
1)Viu a dins un far, Ones.
a damunt un bar, barques
surt a una postal, merchandising
1)sempre està lluent cristasol
i en funcionament perspectiva
des de 1900. moltes voltes
1)Sempre està content Iupi
ell és molt feliç, happy
i ho te ple de gent. terrasseta,
1)Venen de la mar, fora borda,
te uns amarradors, cap problema,
pugen a sopar. vuit gin tònics.
2)Es velers sense rumb concret no fan res mal fet
però són un poc sospitosos.
2)Es creuers en sa nit només fleten s'esquelet de perfil,
són mil lamparetes.
Cal vigilar amb les estrofes 1*) que acaben amb SOL en lloc de DO ( es la mateixa cadena d'acords canvient-ne l'ulitm).
Per marcar el ritme potser el millor es fixar-se amb el que fa la flauta al principi.
[ Versio 2.0 Em faltava el tros instrumental de transició al mig de la cancó]
(1)
Bosses de plàstic, cintes de casset,
matar d'explosió, uralita, kleenex, tampax,
rellotge de quars, polièster, radar, cinema,
fusió nuclear, cremallera, màquina d'escriure qwerty,
(1)
bomba atòmica, turbina, vitroceràmica, bolígraf,
llum estroboscòpica, biquini, plaques solars,
totes ses coses modernes han esperat molt,
llenguatge binari, theremin, minifalda, nilon.
(2)
rem---------------------
Totes ses coses modernes,
FA---------------------------------------DO----------MI
totes ses coses modernes han esperat molt..
rem-----------------------
totes ses coses modernes,
FA--------------------------------------DO-----------MI
totes ses coses modernes s'han enfadat molt.
(3)Rem-------------------DOx2
(3)
Flors a taula, papallones indecises,
peus a sabates, pintura invisible,
(3)
setze megapíxels, milers de milions de microones,
cent frigories només, dues fregones.
(2)Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt..
totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes s'han enfadat molt.
Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt..
(1)final
Partint d'un comentari que va deixar n'Enric (gracies per la intro) deixo la meva proposta.
a veure, no us enganyaré, es podria complicar una mica més ( especialment la part "3") pero vaja,
tocat a sobre queda prou acceptable. Si voleu completar-la ja ho sabeu!
carreteres que no van enlloc (antonia font, Lamparetes)
(DO-FA...)
Carreteres
que no van enlloc,
travessen arena, països sencers,
un
hotel atrotinat, pintat de blanc,
terrassa amb piscina i s'aigua
un poc verda.
Una parella en banyadors
a ses tumbones miren
sa premsa, ---------------------DO---------FA------------SOL
i
veuen un cotxe passar, On deu anar? Jo t'ho dic
(*)--------lam--------mim-----FA------------mim
De
sobte ciutats il·luminen es seu tros de sa nit, -----------lam-------------mim---FA-----------SOL
a
més quilowatts que hi dediquen, més s'ha d'aclarir -------------lam-----------mim------------FA----------mim
una
esfera de llum que difumina el cel de beix a blau mar -----------lam-----------mim---FA--------SOL
de
sobte ciutats desafien s'univers hostil.
(DO--FA...)
Carreteres
que no van enlloc,
no surten a guies ni mapes tampoc,
un
camió avariat, abandonat
a sa cuneta, fossilitzant.
Una
senyora ven llimonada
a prostitutes acalorades, ---------------------DO---------FA------------SOL
i
veuen un cotxe passar, On deu anar? Jo t'ho dic
(*)
De
sobte ciutats il·luminen es seu tros de sa nit,
a més quilowatts
que hi dediquen, més s'ha d'aclarir
una esfera de llum que
difumina el cel de beix a blau mar
de sobte ciutats desafien
s'univers hostil.
Es pot complicar i fer-ho
més ajustat (com al video) , pero amb un arpeig més o menys arregladet ja queda prou bé.
Com
sempres s'admenten comentaris
MI--SI--dom#--SI--LA--DO#--fam#--SI
Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries
davallant mil·límetres cap as oceans (icebergs),
molt abans que habitassin sa Terra es éssers humans,
no hi havia ningú per mirar-les, només crustacis i algues (icebergs).
Jo l'enyor com el Titànic, com si m'haguessin tallat es collons,
mil elefants en estampida que se m'enduen sa vida.
Som davant ses portes de l'infern,
m'és igual la mar infinita navegant a dins sa fosca,
som a ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.
Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries
davallant mil·limetres cap as oceans (géisers),
un piano caient de s'Empire State (building),
era tonta i rosseta, segons s'al·lot, sa jugueta.(*)
Som davant ses portes de l'infern,
plataformes de petroli amb diàmetres enormes,
Som davant ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.
Som davant ses portes de l'infern,
rodejat de flamarades molt amunt a dins ses ombres,
som davant ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.
D'aquesta crec estar una mica més segur que de la de calgary 88.
Es va repetint la cadena d'acords tota l'estona, només cal estar atent a dues coses:
-on indico(*) es trenca una mica la cadena ja que fa "MI-SI-" i torna a començar la cadena amb "som devant...)
-els dom# i el DO# (alerta amb el menor i el major!)
Un home amb ulleres de pasta (a l'atrium de viladecans)
Sempre queda el recurs d'anar a les gires properes de les obres que un es perd. L'atrium de viladecans es una bona opcio (per cert, amb una molt bona programació d'obres i concerts durant aquesta tardor. i a més amb descomptes a l'atrapalo).
Un home amb ulleres de pasta era aquella petita joia recomanadíssima ( per exemple el time out la va considerar la millor obra de la temporada passada), així que cap a Viladecans i falta gent!.
I per alimentar la meva dosi de "gafapastisme" que em fa comentar les obres en aquest blog, no em puc queixar d'aquesta ració. Enamorat del personatge de l'Aina (Roser Blanch) que posa el contrapunt a la resta de convidats a un sopar ben especial. Una trama amb un ritme intens que manté la tensió a cop de gir argumental, dosis d'ironia i algún que altre moment surrealista.
Segurament els del sopar estarien d'acord en que es una obra que t'ha d'agradar .
Tan senzilla com fantàstica.
Gran exercici teatral que passa directament a la llista de les millors obres que he vist ultimament (titzina teatro: un grup a tenir molt en compte de cara a properes obres).
Una posada en escena amb poquíssims artificis però amb un rendiment excepcional.
Només dos actors, però capaços tots sols desdoblar-se i entrellaçar quatre personatges principals i uns quants secundaris.
Una magnifica reflexió sobre la vida i la mort, gens renyida amb un humor acid i irònc que per norma general s'allunya del tòpic i l'acudit fàcil.
Una d'aquelles obres que et deixa un pòsit de sensacions un cop surts del teatre
És que fins el triptic es genial!!
I com l'obra ens mostra que amb l'escencial ja n'hi ha prou, tampoc es qüestió d'allargar-se massa amb la crònica.
Com podeu suposar vaig gaudir de valent!
Llums de colors(la flor de la consciència) Roger mas
mim--LA-----DO-----SI7-----------mimLADOSI7
Llums de colors, estrelles al cel, mim--LA-----DO-----SI7------mimLADOSI7
rams de flors, gerres de mel.
mim----------LA-----DO-----SI7-
Fanals prohibits, músics sords, mim----------LA-----DO-----SI7-*
arbres petits, negres corbs. mim----------LA-----DO-----SI7-
Gemecs i crits, peus xops, mim-------DO------SI7---------mimLADOSI7
fan les nits dels ocells morts.
Ullals sublims, una cançó,
perversos crims, mel i mató.
La son als llims, crema el carbó,
el senyal de Caïm corona el balcó.
Llums de colors, estrelles al cel,
rams de flors, gerres de mel.
Estricta demència, jo no ho crec,
sobtada incoherència, el gust del bolet.
Santa innocència, el sol solet,
aquesta és l'herència del follet.
La bogeria, experiència liminar
més aviat diria...
Ell no ho sabia, saber crepuscular,
això seria, espectacular.
Llums de colors, estrelles al cel,
rams de flors, gerres de mel.
Lluna plena, sina tendra,
estreta esquena, humida terra.
Banyada arena, pols de cendra,
fosca carena al cel s'aferra.
Coïssor i tardor, núvols freds,
claror i calor, vint-i-tres sets.
Sabó i perdó, no nego els fets,
ni sí ni no dels meus secrets.
Llums de fosfens, escales al cel,
viatges eterns, a cavall d'estels.
Màgics bolets, sagrats esperits,
revelen secrets del fons de les nits.
Proeses èpiques, terres promeses,
esfèriques, deesses esteses.
Set ètiques, 7.000 cerveses,
dones histèriques es creuen alteses.
Teixons i falcons, trons i escurçons,
ponts i pinyons, moixons i llobatons.
Tritons i pendons, coloms i gatons,
suaus petons entendreixen el fons.
Llums de fosfens, escales al cel,
viatges eterns, a cavall d'estels.
Màgics bolets, sagrats esperits,
revelen secrets del fons de les nits.
Llums de colors, estrelles al cel,
rams de flors, gerres de mel.
Tèbia saor, dolç caramel,
l'amarg sabor de l'antic saber.
Recuperant una de les antigues!
NOTA: Basicament es va repetint el mateix arpeig tota l'estona amb un parell de petits canvis
-als ultims versos de cada estrofa "es salta" un LA
-si normalment el dit polze pica la 6a corda al mim i la 5a a la resta d'acords, per els segons versos
de les estrofes (*) queda prou be per pujar una mica el to picar la 4a en el DO i el SI7. (tot i que deixo a gust del consumidor fer arpeigs més complicats).
Sempre es d'agarir el sistema del tiquet-3 (des de fa temps al palau de la virreina). Sortir de la feina, mirar que hi ha disponible i anar a teatre a meitat de preu. Si no t'importa anar-hi sol o que qui t'acompanyi no s'assenti ben be al teu costat, tranquilament es pot aconseguir, com jo ahir, una fila 8 (al lateral això si, pero al romea no es ni de bon tros cap problema).
Llum de guardia em cridava molt l'atenció com a debut de manrique com a director del Teatre.
L'obra (sobre fantasmes i sobre els nostres fantasmes) és un treball de creació que s'ha anat forjant a la sala d'assaig. Varis personatges que a ritme de gag i cinisme van relligant la història, amb l'esperit de la Xirgu rondant per allà.
El que m'ha passat és que de la mateixa manera que quan un va al cinema, acostuma a anar al Verdi a mirar un estil de pel.licules, als Renoirs un altre, i al heron city a menjar crispetes (que de tant en tant va bé) ; m'ha sobtat el que m'he trobat al Romea. Per entendre'ns, es més d'un estil del que ultimament es feia a la Villarroel, o a la petita del lliure .
Potser son manies, però m'ha descolocat una mica. Es el que té canviar la direcció teatral.
Sobre la obra en si, més que correcta, malgrat alguna caiguda de ritme ( no he de llegir les critiques abans d'anar a veure les obres!!) i algun recurs que ja sorpren cada cop meny ( pantalles, musica...) la historia te grans moments. Més que recomanable.
Si (ALERTA SPOILER) no fos per l'escena final (gran!), el teatre li queda una mica gran, però es supera la linea de només passar una bona estona. Grans moments als que els hi falta potser un punt més de maduració.
Despres del concert del sant jordi i tenint en compte que hi ha vida més enllà de l'empordà, el far del sud i si et quedes amb mi, tenia ganes de penjar-ne alguna. És facil trobar versions d'acords de sopa per laxarxa (a kumbaword per exemple) pero a primer cop de google no he trobat una versio d'aquesta canço que em convences. us deixo la meva proposta:
"instants del temps" Sopa de Cabra
1*lala(lasus2+la) mi SOL (veure nota)
1)Cremen quatre selves al teu cor
corre mare terra, lluny del foc.
Ja no hi ha misteris sota el sol
tremola mare mar i ofega-ho tot.
2FA----------------SOL
Un envàs sense retorn --RE---------------FA
així serem tu i jo ---------------------SOL
passatgers a l'últim vol ---------------
haurem d'anar.
3DO---------------
Sempre endavant MI7-----------------------
sempre inventant respostes la-----------------RE
sempre esperant en va ---FA------------
No som diferents ---la-----------------SOL
només instants del temps.
*lala(lasus2+la) mi SOL
1)Qui anirà a buscar-te si te'n vas
qui t'esperarà amb el cor trencat
qui vindrà al matí a dur-te el sol
qui anirà a donar-li corda al món.
2)Si tot fos una il·lusió
potser em faria por
si ara som reals tu i jo
haurem d'anar.
3)Sempre endavant
sempre buscant respostes
sempre esperant en va.
No som diferents
només instants del temps.
*lala(lasus2+la) mi SOL + solo gutitarra
3)Sempre endavant
sempre sembrant preguntes
sempre fugint, de què?
diga'm on anem
per què seguim corrent.
3)Sempre endavant
sempre buscant respostes
sempre esperant en va
No som diferents
només instants del temps.
final:la SOL FA
NOTA: durant les estrofes "1" *lala(lasus2+la) mi SOL
vol dir picar dos "la" i aleshores "(lasus2+la) amb una
sola picada aixecar el dit index i tornar-lo a posar
queda un efecte prou arreglat. si es practica una mica
sobre la canço crec que s'agafa el que vull dir. Gracies marc per aclarir que lasus2 es[002200]
rem----------lam-lasus2
1)Si tingués valor per viatjar
--------FA-----SOL------lam-lasus2
per viatjar ben al fons meu,
-----------FA-SOL-----lam-lasus2
fins a la font del sentiment
-FA--SOL (-lam-lasus2-lasus2 X2)
ah...
1)Podria veure els teus cabells
banyar-se a la meva arrel.
Quan hi vagi t'ho juraré,
ara et juro que ho crec.
-----rem----------lam---------
2)Sé segur que algun encanteri,
---------FA-SOL----lam
si és mentida moriré,
lasus2-rem--------------lam--
sé segur que algun encanteri
------FA-SOL------(lam-lasus2-lasus2x2)
va omplir el llac màgic.
1)El meu nen necessito,
i és que no sé com seria sinó,
si és que el que vull hi és
si em mimes i m'aculls.
1)He llegit un conte
d'un príncep i una princesa,
com tu i com jo però amb casa o castell
sí, ells tenien un castell.
2)Sé segur que algun encanteri,
si és mentida moriré,
sé segur que algun encanteri
va omplir el llac màgic.
1)He llegit un conte
d'un príncep i una princesa,
com tu i com jo però amb casa o castell
sí, ells tenien un castell.
nota: lasus2=(002200)
en roger más fa força mes complicat el que jo indico com a "la-lasu2-lasus2",
pero crec que així es un proposta més que acceptable ( tenin en compte el meunivell per exemple) al ritme que marca just la introducció. cal vigilar molt amb el ritme.
Al final de la 1 encara no tinc clara del tot, altres combinacions també em sonen correcter (!)
És una canço que he provat varies vegades de treure, a mi em sembla que queda prou acceptable. ja direu!
Per cert...gran roger mas a Argelaguer, només ell i la guitarra.
No he trobat video al youtube.
DO-----------SOL-------------lam----------------- Classificats per sa final de patinatge artístic, ---(SOL)----DO----------SOL--lam---------------- no tot era físic ni mental, també era sentimental, -----(SOL)---DO------SOL---------------lam--- tu i jo festejàvem i representàvem a Espanya -(SOL)---DO---------SOL--------lam a s´olimpíada d´hivern del Canadà. (SOL)------DO-------------SOL Abans de sortir tu vares dir: --lam---------------- - Te casaries amb jo? ---(SOL)------DOM I vaig contestar: --------------SOL-------lam------------SOL - Avui mos casam si guanyam sa medalla d´or.
lam-------mi-----rem-------------- En sincronia i a màxima velocitat, (FA)---------lam------------mi---------------rem--------------------- te´n vas a l´aire amb una força increïblei, a punt de caure, t´agaf. (FA)------lam---------------SOL--rem------------------- Te fas sa morta i jo vaig alerta,feim una curva oberta, (FA)-----lam------------SOL----------FA agaf energia i t´aixec només amb una mà.
----------lam-----------mi--------rem------------ Fas una gràcia de ballarina a sa punta des patins, (FA)------lam----------mi-----rem------------------ sona un redoble de bateria i feim com que discutim, (FA)----lam--------------SOL----rem---------------------- en es jurat se creuen mirades, crec que els ha agradat, (FA)-------lam--------------SOL-------------FA--------------rem-FA-SOL feim una hechura d´estàtua final mirant es sòtil rient i alenant.
DO--------------SOL----------lam Ballam aquesta melodia moderna -(SOL)-DO-------------SOL-----lam a una pista de gel de Calgary 88, (SOL)DO---------SOL---------lam ja sona sa cançó per megafonia, (SOL)DO-----------SOL-------------lam Atlantis is calling (S.O.S. for love).
(SOL)DO SOL lam Es locutors repassen que Rússia va treure un 9´5, DO SOL lam es favorits eren suecs i tenien just un 9´75, DO-------SOL---------------lam aixequen ses taules i tots mos posen un 10, (SOL)-------DO---------------SOL-----------lam---------- véns cap a jo, m´abraces i plores, i me trepitges un peu, (SOL)---DO------------------SOL--lam---------------- li demanam a un jutge de pista si mos vol casar ell, (SOL)---DO---------------SOL-----lam------------------ és en directe i ho televisen a tots es cinc continents, (SOL)-------DO------------SOL-----lam------------ damunt es pòdium amb sa medalla mos donam sa mà, (SOL)--------DO--------------------SOL senten pes micros així com mos casen -----------FA-----------------rem-FA-SOL i dins sa tele tu i jo mos besam.
DO--------------SOL----------lam Ballam aquesta melodia moderna -(SOL)-DO-------------SOL-----lam a una pista de gel de Calgary 88, (SOL)DO---------SOL---------lam ja sona sa cançó per megafonia, (SOL)DO-----------SOL-------------lam (SOL) Atlantis is calling (S.O.S. for love).
DO--------------SOL----------lam Ballam aquesta melodia moderna -(SOL)-DO-------------SOL-----lam a una pista de gel de Calgary 88, (SOL)DO---------SOL---------lam ja sona sa cançó per megafonia, (SOL)DO-----------SOL-------------lam Atlantis is calling (S.O.S. for love).(amb la col.laboració d'en Marc!)
ja vaig per la tercera versió, com sempre s'accepten
comentaris, a verue si en surt una cosa definitiva ( i això que semblava facil al principi...)
de la versio 1, potser el mes important es veure si s'enten que i part de la gracia es la transició que fa amb
alguns acords. Vindria a ser el que marco amb (SOL), on cal fer el canvi
força ràpid. Es pot fer una mica més elaborat pero vaja... per sortir
del pas i a falta d'un CASIO dels 80 ja fa el fet!
[versió 2.0Primera repassada d'acords (canvien alguns FA per rem). Gracies Marc
de totes maneres encara se li podria afegir algun canvi...]
[versió3.0-->també fer canvis rapids amb el (FA) i en alguns finales d'estrofa fer rem-FA-SOL]
En un estudi de radio, en un programa de nit de l'estil "la nit dels ignorant" o "tot es possible" la cosa es comença a desmadrar quan en comptes de
preguntar per on es pot comprar un tricicle de segona la ma, la gent comença a fer preguntes més "filosofiques".
L'obra encara estarà en cartell la primera setmana d'agost, gaudint d'una merescuda prorroga.
Un text àgil i entretingut, amb moments francament divertits. El punt de partida el trobo genial, i el desenvolupament (tot i que insisteixo que
l'obra em va agrada) el trobo una mica més discutible. Sense voler desvetllar res, jo seria més de taps i menys de facebook.
La sala té un caliu especial, i la proximitat amb l'escenografia i els actors li aporta un atractiu especial.
A mig cami entre el que va ser la sala malic i el que es el versus, la sala Flyhard dóna cabuda a obres actual on el boca-orella es la seva millor campanya
de marketing. Em vaig perdre "L'home amb ulleres de pasta" (segons el time-out millor obra) i "els últims dies de clark kent" (feia molt bona pinta).
Caldrà estar atent a bolos i reposicions.
Crida l'atenció la manera d'aconseguir les reserves (via mail o telf, res de tele-comisio-entrades) i el fet que un trii quan vol pagar.
Doncs a reflexionar sobre això... xatos!
Poca cosa a explicar d'aquesta obra, era una aposta segura i recomanadissima per totes bandes. Excel.lent exercici de direcció per obrir les portes a un text de valle inclan (des d'una lectura obligada a BUP autor esquivat) i poder descobrir un personatge com Max Estrella (gran Lluis Soler).
La resta d'actors van enllaçant personatges de manera que no es trenca mai el ritme, amb una posada en escena que aprofita l'encant i les limitacions de la biblioteca de catalunya. Teatre del bo.
Sort que van prorrogar!
La perla 29 és una companyia a tenir molt en compte.
Doncs em volia marcar un tanto penjant els acords de la canço de la jennifer pero un cop vistos els videos de les actuacions en directe ja veig que la cosa es complica una mica més del previst.
tinc una versió molt bàsica amb DO SOL FA i algun lam pero ja es veu que no sona gaire bé, i és que fa alguna mena d'acord extrany (de fet el FA no el posa en cap moment) i em temo que fa servir el dit polze per pinsar de tant en tant la sisena corda (?) per fer algun d'aquells acords que mai em surten.
ja m'ho miraré amb mes calma (minut 1:33 per exemple i a veure si la cosa millora) pero en resum, que si algu té alguna pista sobre com tocar-la, sense ser una gran canço, sempre fa festa. S'agrairia algun comentari.
DONCS FINALMENT HAN PENJAT UN TUTORIAL.
(CATARRES 1-ANONIM 2!)
Ja puc dir que he vist una obra de broadway en directe!! tot un luxe, pq negar-ho, tota una experiència.
Vàrem triar una prou familiar i poc arriscada per anar-hi tots plegats i la veritat es que crec que vam fer una bona tria. Billy Elliot es una obra amena, facil de seguir (malgrat les nostres limitacions amb l'idoma), sense grans efectes escenografics i amb la sempre perillosa presència infantil.
Em va passar volant i és per posar-se les mans al cap de la força i treball que fa el noi protagonista i la resta dels seus companys. Cançons enganxoses, moments bojos, llagrima facil de tant en tant, algunes coreografies espectaculars i alguns solos encara més espectaculars.
Deixo un link amb el trailer... i com a crit de gerra: Electricity!
Una cosa a tenir en compte:
les entrades a meitat de preu al tktiquets pero no al de broadway... al matí obren una altra oficina amb menys aglomeracions prop de wall street
la vida es un tango i s'ha de ballar
(mai saps amb el que et pot sortir una avia ,anna?)
... les ampolles que quan les llences al contenidor ja no estan ni mig plenes ni mig buides (al conte papirofelxia de sergi pàmies)
este libro no ha sido galardonado con ningun premio de reconocido prestigio, ni tansiquiera con uno de desconocido
(contraportada de "el boligrafo de gel verde")
Per fi he pogut entrar en una oferta de les bones del tresC! (això de connectar-se de bon matí té les seves avantatges...).
A grans trets “Coses que dèiem avui” és un recull de tres peces breus sobre l’amor, la parella , el desengany i la (in)felicitat. Però per sort va força més enllà.
Sense grans escarafalls escenogràfics, els textos van agafant ritme i cos a mesura que avança l’obra fins aconseguir que tot el conjunt estigui ple de matisos i detalls. Gran! D’aquells obres que cal anar paint i no quedar-se només amb la primera lectura. Capaç de barrejar moments delirants amb intrigues i drames varis, tot al servei d’un tempo que no decau i d’uns actors que aprofiten l’ocasió per lluir-se quan cal.
Repeteix el tàndem de “la forma de les coses” (text de Neil LaBuite i direcció de Julio Manrique) i sembla que això serà segell de garantia. Cal continuar atents a les seves propostes i a les segones oportunitats de veure les seves obres. Sort d’aquesta reposició a la Villarroel!
amb qualsevol dona menys amb la teva, que es familia i això es incest (jep cabestany ).
una polla va tenir sis polls xics petits camacurts i becaris ( jan pol desgrava)
tòpics... com que els andalusos son mandrosos, que els jueus volen dominar el món... o que als jueus anadalusos
els fa mandra dominar el món... (jep Cabestany)
Els d'en justo ja mereixerien un blog a part.
de dilluns a divendres de 12:00 a 13:00 a Rac1 ( o baixar-los des de la web)
1)LA-------------------------RE
Escolteu la cançó del soldadet
-------------------------LA
que a través d’un ull de bou
-------------------------RE
veu que volen uns falciots!
--------------------------------------LA
I no és que hi entengui molt, el soldadet,
--------------------------MI
però, que volin els falciots,
------------------------------------LA
deurà voler dir que la terra és a prop.
1)I tan a prop deu ser que baixa el capità
i intenta no semblar nerviós
mentre acaba la instrucció:
“Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents
i arrapeu-vos a la vida
amb les ungles i amb les dents”.
2)fam#---MI----------------LA
Ja a coberta, els homes resen.
fam#-----MI------(MI7)-------LA
Ja a coberta, els homes resen.
1)I fa un amén, poc convençut, el soldadet,
i acaricia el seu fusell,
intentant no pensar en res.
Des de proa es van fent grossos els turons,
“soldadet, valor, valor,
que depèn de gent com tu la sort del món”.
1)Però “si una bala enemiga creua el vent
i em travessa el cervell”,
es planteja el soldadet,
“les onades m’arrossegaran
i mil peixos de colors
lluitaran per devorar la meva carn”.
2)I és quan pensa “jo m’amago;
quan no mirin, jo m’amago”.
1)Però sempre miren, i el vaixell s’està aturant,
les comportes s’han obert
i, en un segon, s’inunda el mar
de soldats disparant a l’infinit
amb un soldadet al mig,
que carrega mentre insulta a l’enemic.
1)I entre bomba i bomba tot li va prou bé
fins que una cau just al costat.
Primer es diu “sort, de què t’ha anat…”,
però després sent a l’esquena un dolor estrany
i en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang.
2)Gira el cap a banda i banda.
Seu a la sorra i descansa.
3)--------RE------------------------------LA
I mentre arriba el coi de metge, el soldadet
-----------------------MI
es tranquil•litza repetint
------------------------------LA LA7
què farà, on anirà, si sobreviu:
3)“Aniré a ma mare ben vestit
i, abans que res, li hauré de dir
que em perdoni per tractar-la sempre així;
3)aniré a la Margarida a fer-li un fill
per, només veure’l, intuir
------------------------------------LA
que l’estimo més del que m’estimo a mi”.
Posar la sageta facilita la feina. si no cal començar al 6 traste i anar fent. Bé, i a l'arpejat que cadascú hi fiqui una mica de varietat,septimes i floritures (si no, mireu el video!)
Criticarem les noves modes de pentinats (versió 4.0)
INTRO MI fam# LA SI MIx2
MI----------------------------------fam#---- Vindran els anys i, amb els anys, la calma ------------LA-----------SI-----------MI que et pintarà als ulls una mirada suau. MI-----------------------------------fam# Et faran fer un pas i, després, un altre, ------------LA-----------SI----------MI seràs tota una experta a tirar endavant. MI---------------------------------------------fam# Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable, ----------LA-------------SI---------MI o ja estaràs un pèl mandrosa per buscar. MI----------------------------------fam#---- Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya ------------LA-----------SI---------MI que té acollonits tots els nens del veïnat.
----dom#----------SI---------------MI I seràs un sac de mals o seràs una roca. -------dom#-------------SI--------------LA--------------SI I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal. ----LA-------------------MI I potser no seré el teu amic, ----LA------------------------MI-------SI---dom# ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç. ---MI----------------------solm#---------------LA-----fam#-- Ja em veig de record mig trist que se’t creua pel cap -----------SI una mala tarda. ----LA-------------------MI I potser dormiré abraçadet ----LA------------------------MI-------SI-----dom# a una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets. MI-----------------------solm#------------LA--- Potser tindrem néts malparits que se’n fotin de mi --------fam#-----------------SI-----MI quan no m’enteri de les coses.
----------------LA-------SI---------------MI-------- Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual. ----------LA----------SI------------------MI-- Caminaré lent i m’asseuré, a vegades, als bancs. -----------dom#--------LA----------------------MI Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc ------------fam#-----------------SI--------------MI i em podran veure somriure una mica per sota del nas.
-----------LA------SI-------------MI---- Que vinguin els anys! Aquí em té la calma! ------------------LA----------SI------ Que em jugo amb la decadència de la carn ------------LA-----------SI-------------MI que un raconet del menjador farà d’escenari ---------dom#-------SI--------------------MI i que ningú sospitarà de qui estic parlant. ------------------LA--------SI--------------MI-------- I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual. ------------LA----------SI------------------MI-- No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat ----------------------dom#--------LA----------------------MI però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar ------------fam#-----------------SI--------------MI i em podran veure somriure una mica per sota del nas, ------------fam#-----------------SI--------------MI i em podran veure somriure una mica per sota del nas.
MI fam# LA SI MIx2
.
Despres d'alguns comentaris (gracies) crec que entre tots hem aconseguit una proposta prou arreglada. a veure si és la definitiva!
Avui acomiadavem a l'Alfredo en un emotiu acte, serveixin aquestes 4 ratlles com un petit homenatge a aquest gran actor, director, lluitador i - m'ha agradat molt que el definissin així- pedagog. Segurament, si el teatre és una de les meves dèries, part de la culpa la té l'Alfredo i tota la seva tropa: Un festival de teatre a l'estiu, la veu que cridava "maleïts barrufets, fugiu del meu devant!" --que pesats deviem ser--, veure'l a la televisió (digui digui!!), a pels pèls (quin fart de riure) i ja més endavant els feyts, el verdugo (merescudissim max), jaleo jaleo ... i les que em deixo. I quina rabia no haver anat a barcelona mapa d'ombres que tothom me n'ha parlat tan bé!
El que queda clar es que "con diez cañones por banda" o amb el que faci falta, seguirem donant guerra. Vagin bé les vacances artista!.
----LA-------------------MI------------------LA----------------------RE Ja sabem com t’agrada aixecar el braç i calcular el pol d’on ve el vent, ---------LA-----------------------MI----------------------RE ja hem gaudit de l’estil que exhibeixes quan marxes corrents. --------LA----------------------MI----------------------LA-----------------RE Ja hem entès que ets una ànima errant que abandona les cases quan tothom dorm, ---------LA---------------------MI------------------RE que t’agrada menjar quan hi ha gana i dormir si ve son. RE-------------------------sim------------------RE-----------------LA Però pensa’t-ho bé que després, tard o d’hora, sempre arriba el moment RE-----------------------LA---------------MI quan s’obre com una flor rara el penediment RE----------------------------sim---------------RE----------------------LA i entens, com si totes les bruixes del món coincidissin llegint-te el futur, RE--------------------------------sim----------------------MI que és cosa de temps que et sorprenguis pensant que ho tenies, ----------------LA que jo creia en tu.
Ja sabem que tres mil aventures bateguen rabioses lluny d’aquest racó, que els guerrers s’avorreixen si no hi ha una mica d’acció. Ja hem previst que només moriràs si algú et clava una daga daurada en el cor i que on t’enterri una bona gent hi creixerà un roure fort. I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid que sempre arriba el moment quan s’obre com una flor groga el penediment. Si ho saps com si totes les bruixes del món t’estiguessin llençant un conjur, una rima ancestral que et farà recordar que ho tenies, que jo creia en tu.
RE-------------------------sim-------------------RE-------------------LA Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal sim----------------------------------RE---------------------MI---------LA que es prohibeixi a la gent ‘nar pel món buscant res que no pugui anomenar. RE-----------------------------sim---------------------RE-------------------MI Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junts RE---------------------------sim------------------------------MI i no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies, -----------------LA quan jo creia en tu.
Primer intent per aquesta canço, a veure si entre tots li donem una ullada i la pulim pq no m'acaba de convencer. En fi... com a mínim s'ha intentat!
Vagi per endavant que per aquest obra em costa ser imparcial...
La biblioteca sempre es un lloc especial i aquest cop s'ha transformat en una taberna irlandesa que bé podia ser qualsevol bar de "professionals" del poble.
A la obra hi ha poca acció (pel que llegeixo, era la intenció de l'autor), i es barregen les miseries dels personatges, amb unes quantes llegendes i cotes de fades que es gaudeixen com si te'ls expliquessin a la vora del foc.
Una proposta interessant i un gran traball actoral i (deixeu-m'ho dir) una gran direcció.
Felicitats Ferran!
Ah, i al final de l'obra un es pot quedar a fer una cervesseta, que sempre ve de gust després d'estar dues horetes a la taberna.
RE Mira, RE----------------SOL-------------LA---------------RE surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure RE----------------------SOL-------------LA---------------RE i una llum plena de pau va inundant totes les cuines. RE----------------SOL-------------LA---------------SOL Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan tranquil•la. mi7-------------------------LA--------------------------RE I ens crido: “Treu-te la disfressa i revela qui ets! SOL-------------------------LA--------------------------RE No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent”.
Mira, tot ha anat segons el pla, quin exemple d’harmonia, això és creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies, si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d’aforismes. I ens crido: ”Observant-vos les mans, us he vist el truc! No sou realment la vida que ens hem perdut”.
Mira, panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges, hi som tots, sí, però fixa’t bé, com et miro, com em mires. Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles! I ens crido: “Això és lamentable teatre amateur! I no la vida que se’ns escapa a cada moment”.
Mira com els nervis no han pogut, les paraules que buscàvem. Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta: “Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves?” I ens crido: “Ja sé de què aneu i he perdut l’interès! Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix”.
Doncs em pensava que aquesta seria més facil, i tinc els meus dubtes, entre els mi7 i els SOL... el SOL el toco : 654321 320033
Per mi d'aquesta manera sona prou bé, pero com sempre... obert a propostes.
------------DO----------------mi-------------------------FA--------------------DO He fet un salt, un salt estrany ,que ens ha aixecat més de tres pams. ------------DO----------------mi---------------FA--------------------DO Sortia fum, tan dens i blanc, i a dins tu i jo i el meu gran salt. ------------la----------------re-----------SOL--------------------DO Teníem por mirant a baix, teníem por i ens hem quedat ------------la----------------re-----------SOL--------------------------- mig abraçats, sentint el salt regalimant-me entre les mans.
Els testimonis oculars, diuen “quin salt, carai quin salt!”; les mares diuen als infants, “no us apropeu, que ha fet un salt!”. Érem tu i jo amb el món a part, i ara és el món que ens salvarà entre les runes d’aquest salt, que érem tu i jo i ja no ho som tant.
Que això nens cau, que això nens cau! Crido el teu nom entre el fum blanc. “Agafa’t fort i, si pots, cau, amb els dos peus i en un lloc pla”. I mereixíem un comiat, més digne de ser recordat i no aquest veure’ns destrossats, per la força de la gravetat.
Tu, saltador que saltes salts! Tu, grimpador professional! Tu, amic per sempre ambulant que et defineixes pels teus salts! Que fàcil tot! Que bé que estàs! En els teus ulls il•luminats ja s’intueix la immensitat, de tot un món al teu abast.
La nit caurà, la nit caurà, la nit caurà i desplegaràs un somni dolç i atrotinat dels saltadors que salten salts. I fins demà, i fins demà, i a fora, hi bufa un vent tan suau, i el saltador s’adormirà, fent cara de res, fent cara de salt.
RE RE (SOLRE ) ---------RE --------------------(SOL)-RE Benvolgut, permet-me suposar ---------------------(SOL RE)-----------------------------(SOL) --LA que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, -----------------------------SOL--------------------sim més o menys, així com jo, estàs assabentat -------------------(SOL sim)---------------------(SOL)--LA de la meva existència, de les coses que faig.
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny, benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
SOL---------------------LA---------------RE----(SOL)-RE heu parat una furgoneta aprofitant SOL---------------------LA---------------RE----(SOL)-RE la vista privilegiada d’una ciutat. LA------------------------------------------------SOL---------------------RE Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts! Sim------------SOL-----------------------LA I sentiu l’eternitat al vostre davant! -----sim----------------SOL-----------------LA I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo ----------------RE estem esperant.
I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer, i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom. Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps, que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat. Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors, en cada intuïció fugaç d’una vida millor, amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”, amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”. Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal el meu amor, la meva sort, les meves mans o el meu dit resseguint-li la columna vertebral! Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar! Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo que estava esperant.
Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort! Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec, faré d’home seriós, esperaré darrere dret mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”, mentre tu et reivindiques com molt més elegant. Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell i, pas a pas, ja estaràs tan lluny com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut. Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat, si entre els matolls, sortim tu i jo dient “ei, aquí els senyors, estem esperant. Xicots, aneu fent lloc, que estem esperant”.
!! Els acords entre parentesis no calen pero si es fa prou ràpid queden prou bé (mes o menys al ritme dels vents) . Ultimament no em quadren gaire les posicions on escric en word els acords un cop ho enganxo al blog (misteris de la tècnica, que mes o menys arreglo fent la lletra mes petita), aquesta es millor tocar-la varies vegades amb l'original de fons. Proveu de les dues maneres, tocant tots els acords i sense tocar els entre parentesis... ja direu.
SOL--------------------RE-------------DO-----------mi---------RE---- Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi SOL--------------------RE-------------DO-----------mi---------RE---- i, amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin. SOL--------------------RE-------------DO-----------mi---------RE---- Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines. SOL--------------------RE-------------DO-----------mi---------RE---- Poseu els nens al llit; si dormen, mireu com respiren. *SOL----------DO--------------RE Perquè, si és bo o és dolent, SOL----------DO----------------RE no importa molt ara mateix. DO-----------------RE-----------------sim—mi---DO------------RE--------SOL Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. DO-----------------RE------------------sim—mi---DO------------RE--------SOL Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer! SOL—DO—RE
Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorin i, pel camí, no pregunteu, deixeu que el nostre amor es fongui. Guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies, i ho jurem, per un moment, ens pensàvem que podíem però, si truca algú, no contesteu, que el cel ja és prou ple de valents. I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer! I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer! (parlat com intro)
Guardeu-vos forces, bona gent, potser ens veurem un altre dia. Sabem que volíeu fer més, però, què hi farem, així és la vida: t’equivoques d’uniforme i dispares a qui més estimes; t’equivoques de remei i va i s’infecta la ferida. I, alguna estona, què us penseu?, també ens agrada estar contents. Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem fer. Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
*Ai, Verge Santa del Roser, volem el just per viure bé! Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
Tot i que veient el video de l'actuació a l fnac, em sembla que encara es pot complicar una mica més. De totes maneres aixi queda prou acceptable. Per mi es de les millors del cd.
ANIVERSARI (MANEL)
INTRO: SOL---sim x2
(mentre recita) SOL—sim--SOL—sim--DO--sim-DO-RE-DO-DO
Les llums s'han apagat, han tret el pastís,
aplaudien els pares,els tiets i els amics
tots alhora agrupats en únic crit:
"Que demani un desig, que demani un desig"
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.
SOL—DOx2 1)SOL---------------------------------DO
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig ----------------------------------------SOL
les espelmes cremaven i alguns dels amics ------------------------------------DO
t'enfocaven amb càmeres de retratar ---------------------------------------RE
una veu comentava: "ai, que guapa està" ---------------------------------------sim--------DO
i jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit --------------------------------------lam-----------RE
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit
DO------------------------------RE---------------SOL
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit
1)per un cop empetitit sota els tamborets i la taula allargada
pels dos cavallets fer-me pas amb prudència
per un entramat de sabates d'hivern, de confeti aixafat
i esprintar maleint l'allargada dels meus nous passets
i amagar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no mengi el collons de gatet.
1)I escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
i agafar un pelet d'aire i amb un saltiró
enganxar-te un cabell, impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal,
ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap.
1)I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres d'ajuda, discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il•lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.
1)i en un núvol de somnis que tens a l'abast
i entre d'altres que ho sento, però ja mai viuràs
detectar un caminet que m'allunyi del grup
o una ombreta tranquil•la on desapercebut
estirar-me una estona i per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran
mentre fora de l'ull les espelmes es van apagant.
Doncs aqui penjo la meva proposta, despres d'un intensiu de DVD que regalaven amb el diari ARA.
Té alguna part que em fa ballar el cap. Basicament, la introducció parlada te algun canvi que no tinc gaire clar. Crec que juga amb l'arpeig i amb el DO a vegades el polze pica la tercera corda i no la quarta, o fa algun acord extrany que de primeres no he agafat. igual em passa amb el tros
------DOi jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit -------------------------------------------lam-----------RE
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit
en algun moment en l'arpeig del DO pica la tercera corda o torna a fer algun acord extrany que no he enganxat. S'accepten propostes. Si més no, tocant a sobre l'orginal es prou digne.
La sala petita del TNC em té força ben acostumat.
Aquest cop un fantàstica Aurea Marquez ens transmet tot la vida (des de l'infància fins la mort) d'una dona de la catalunya rural. L'acció se situa en un poblet del Pallars, amb el rerefons de l'arribada de la republica, la guerra civil, la post guerra...
I si bé es evident que no estem devant d'una comèdia ni una obra fàcil, el que podria ser un veritable drama de dues hores, es converteix en un magnific exercici teatral, capaç de transmetre i aguantar l'emoció, amb una escenografia tan senzilla com adequada, amb uns personatges molt ben trenats (nens inclosos) i, com a detall, un accent i llenguatge que respecta l'esperit de l'obra de Maria Barbal.
Cal repartir mèrits a l'adaptació teatral (dramaturgia de Marc Rosich) i a la direcció de na Lurdes Barba.
Teatre amb majuscules, que de tant en tant es més que saludable.
Ara m'ha donat per un parell de llibres de relats (en previsió de cap de setmana ocupats i algun que altre viatge en metro i tren).
La descoberta ha estat "cuentos carnivoros", una serie de relats curts amb un bon to de cinisme i unes trames prou originals (algun cop una mica macabres i negres, però sense abusar)Per exemple les memories d'un assassí a sou. Amb la tensió justa i amb algun que altre final sorpresa.
Agafat a l'atzar a la bibiloteca i encuriosit després del primer conte.
Més buscat l'altre: "el libro mas bello del mundo y otras historias", titol francament poc atractiu, pero tractant-se del mateix autor que la obra de teatre "el visitan" (al meu top ten des que el vaig llegir), mereixia un vot de confiança.
A mig llibre puc dir que sense ser apassionant, fa de bon llegir.
Els reis --que tot ho saben-- em van avançar unes entrades per aquest concert. Fila 10 i centrats, com els bons!
Feia dies que no m'ho passava tan bé en un concert, una mica com va passar amb Antonia Font al Liceu.
Jo m'esperava una cosa en plan tranquileta i intima, pero els meus dots de predicció -a l'alçada de la sipia mari carmen-van tornar a quedar en entredit. Tampoc recordava d'algun altre cop que els havia vist en directe que hi fotessin tanta canya.
Una agradable sorpresa.
Com a perles del concert:
com sempre: Helena Miquel (per emportar-se-la embolicada),
les utilitats lliscants del talc i la manera de ballar de l'oscar daniello
el moment 1984 ( aquesta canço no es un homenatge a george orwell, sino a georgie dann)
i el moment castellers...
On és la llibertat de no voler escollir?
jo em vull quedar aquí i viure com abans al marge d'un camí, veient com passa el temps i ara vull estar arran de terra. (sanjosex "al marge d'un camí". nova descoberta musical)
Pálida y perfecta: perfecta por no ser absolutamente perfecta, sino real. (la memoria del tiburon, setve Hall)
--dirigint-se a hisenda--
Perdoni, crec que hi ha un error, em reclamen 18.000 euros en concepte d'IRPF i no pot ser, pq sempre treballo en negre. (quim masferrer a el xarlata. seria una camera oculta genial)
Estic esperant a llegir la crítica pq jo vaig sortir de la Villarroel amb una cara que debia ser un poema (i estic segur que no era l'unic tenint en compte els timids aplaudiments i els comentaris que vaig caçar al vol mentre sortiem).
No podem negar que es crea una tensió durant tota l'obra que et fa estar enganxat a la butaca, ni que en Villanueva es un tros d'actor, pero és que o a mi em falta molta cultura sobre íncuvos, vampirs i altres éssers de cuarto milenio o no s'enten res . No farem un spoiler però una hora i mitja per acabar així (per cert , amb una escena previa genial!) no es de garie gratificant i queden més coses pendents que a l'últim capitol de lost.
El principal problema és la manca a l'hora de cobrir les expectatives. El cartell, la posada en escena, el desenvolupament de la trama... tot fa pensar que estem devant d'una gran obra, pero l'alex mañas (que després de "Algo" fa uns quants anys al verus el tenia a la llista d'autors a seguir) m'ha tornat a decebre tal i com va passar amb el músical "Que". En fi, regal club del tr3sc llençat.
Buf! rellegint el post veig que queda una mica destructiu. Es el que passa quan n'esperes molt d'una obra...
Un altre cop cap al Versus.
Dins el cicle "l'aparador"-- que dóna la oportunitat a propostes noves-- els dimarts i els dimecres podeu veure-hi "des-penjades". Alerta que nomes estaran les properes dues setmanes!
Repeteix el tandem "d'olor d'ocell", aquest cop la mònica lucchetti com a directoria, i la virginia sanchez com a autora i actriu. L'acompanyen a escena tres personatges més, que "a ritme de comèdia, tindran encontres i desencontres que aniran configurant les relacions en les quals es troben immerses en un intent de teixir la xarxa que els permeti sentir-se part del món, part de quelcom que els ajudi a construir les seves identitats" (tret de la web).
Una obra fresca i facil d'entrar-hi, (no se per que pero a mi em va venir al cap "homes" o "criatures" de les T de teatre), amb una gran posada en escena i ritme treient tot el suc possible a una escenografia minimalista. I, per cert, una molt bona tria musical per a les transicions (Mònica, si us plau, passa'm el cd!).
Malgrat algun "pecat de joventut" en forma de gag/recurs fàcil , l'obra en el seu conjunt te moltissimes més virtuts que defectes i és, en resum, el tipus d'obra que espero trobar a una sala com el Versus,(un dimecres i per 8€ via atrapalo, molt millor que la primera part de la tornada de la copa del rei contra el betis!)
Recomanable.
la MI (*)
Tens els cabells suaus,… (Tens els cabells blaus) la MI (*)
i la mirada ensucrada,....(I el teu rostre en pau) la MI MI MI7 la
la pell banyada en flors ,... (de dèbil preciós perfum)
(BIS) mmmm(tens els cabells blaus)mmmm(i el rostre en pau)
Una cancó tan senzilla com preciosa. Per fer a dos veus
-Voy a hacerme tatuar una cara sonriendo debajo del dedo gordo del pie- Yo pregunté por qué y ella contesto: - Serà divertido cuando este muerta y en la morgue me pongan una etiqueta en el dedo- a el llibre "La memoria del tiburón" , Steve Hall
El meu amor per tu es tan fort com aquest gaspatxo (comentari real masiaddictic)
Puse una trampa y Alfred Rodriguez picó. (aquest em sembla que es dels amics de les arts, però a partir d'aqui i molts quilometres...en podriem fer-ne fins i tot una secció)
Si més no, no deixa de ser original anar a la revetlla de sant joan just després de la de cap d'any.
Cabaret/revista galactic i surrealista, amb una escenografia i uns números músicals divertits i diferents, i unes transicions i moments parlats més discutibles.
Una bona revisió de tot un "classic modern" que em feia molta il.lusió descobrir, doncs al 1981 em va agafar petit. Suposo que a la seva època devia ser una cosa ben trencadora.
I entre coca, marcianitos i follets, doncs ja vam fer la nit (l'1 de gener!!)
