L'Alfred Lucchetti

Avui acomiadavem a l'Alfredo  en un emotiu acte, serveixin aquestes 4 ratlles com un petit homenatge a aquest gran actor, director, lluitador i - m'ha agradat molt que el definissin així- pedagog.  Segurament, si el teatre és una de les meves dèries, part de la culpa la té l'Alfredo i tota la seva tropa:  Un festival de teatre a l'estiu, la veu que cridava "maleïts barrufets, fugiu del meu devant!" --que pesats deviem ser--, veure'l  a la televisió (digui digui!!),  a pels pèls (quin fart de riure) i ja més endavant els feyts, el verdugo (merescudissim max), jaleo jaleo ... i les que  em deixo.  I quina rabia no haver anat a barcelona mapa d'ombres que tothom me n'ha parlat tan bé!

El que queda clar es que "con diez cañones por banda" o amb el que faci falta, seguirem donant guerra.  Vagin bé les vacances artista!.