12.3.11

Pedra tartera

La sala petita del TNC em té força ben acostumat.
Aquest cop un fantàstica Aurea Marquez ens transmet tot la vida (des de l'infància fins la mort) d'una dona de la catalunya rural.  L'acció se situa en un poblet del Pallars,  amb el rerefons de l'arribada de la republica, la guerra civil, la post guerra...

I si bé es evident que no estem devant d'una comèdia ni una obra fàcil, el que podria ser un veritable drama de dues hores, es converteix en un magnific exercici teatral, capaç de transmetre i aguantar l'emoció, amb una escenografia tan senzilla com adequada, amb uns personatges molt ben trenats (nens inclosos) i, com a detall, un accent i llenguatge que respecta l'esperit de l'obra de Maria Barbal.
 Cal repartir mèrits a l'adaptació teatral (dramaturgia de Marc Rosich) i a la direcció de na Lurdes Barba.
Teatre amb majuscules, que de tant en tant es més que saludable.

                 ©David Ruano/TNC
                                                                                    

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bona tarda,
vaig tenir la sort de poder veure aquesta obra al teatre municipal de Girona, i en vaig sortir meravellat.
Gran obra i amb grans actors!