Estic esperant a llegir la crítica pq jo vaig sortir de la Villarroel amb una cara que debia ser un poema (i estic segur que no era l'unic tenint en compte els timids aplaudiments i els comentaris que vaig caçar al vol mentre sortiem).
No podem negar que es crea una tensió durant tota l'obra que et fa estar enganxat a la butaca, ni que en Villanueva es un tros d'actor, pero és que o a mi em falta molta cultura sobre íncuvos, vampirs i altres éssers de cuarto milenio o no s'enten res . No farem un spoiler però una hora i mitja per acabar així (per cert , amb una escena previa genial!) no es de garie gratificant i queden més coses pendents que a l'últim capitol de lost.
El principal problema és la manca a l'hora de cobrir les expectatives. El cartell, la posada en escena, el desenvolupament de la trama... tot fa pensar que estem devant d'una gran obra, pero l'alex mañas (que després de "Algo" fa uns quants anys al verus el tenia a la llista d'autors a seguir) m'ha tornat a decebre tal i com va passar amb el músical "Que". En fi, regal club del tr3sc llençat.
Buf! rellegint el post veig que queda una mica destructiu. Es el que passa quan n'esperes molt d'una obra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada