30.7.11

Dies de radio 2.0

En un estudi de radio, en un programa de nit de l'estil "la nit dels ignorant" o "tot es possible" la cosa es comença a desmadrar quan en comptes de
preguntar per on es pot comprar un tricicle de segona la ma, la gent comença a fer preguntes més "filosofiques".
L'obra encara estarà en cartell la primera setmana d'agost, gaudint d'una merescuda prorroga.
Un text àgil i entretingut, amb moments francament divertits. El punt de partida el trobo genial, i el desenvolupament (tot i que insisteixo que
l'obra em va agrada) el trobo una mica més discutible. Sense voler desvetllar res, jo seria més de taps i menys de facebook.
La sala té un caliu especial, i la proximitat amb l'escenografia i els actors li aporta un atractiu especial.

A mig cami entre el que va ser la sala malic i el que es el versus, la sala Flyhard dóna cabuda a obres actual on el boca-orella es la seva millor campanya
de marketing. Em vaig perdre "L'home amb ulleres de pasta" (segons el time-out millor obra) i "els últims dies de clark kent" (feia molt bona pinta).
Caldrà estar atent a bolos i reposicions.
Crida l'atenció la manera d'aconseguir les reserves (via mail o telf, res de tele-comisio-entrades) i el fet que un trii quan vol pagar.
Doncs a reflexionar sobre això... xatos!