Llum de guardia

Sempre es d'agarir el sistema del tiquet-3 (des de fa temps al palau de la virreina).  Sortir de la feina, mirar que hi ha disponible i anar a teatre a meitat de preu.  Si no t'importa anar-hi sol o que qui t'acompanyi no s'assenti ben be al teu costat, tranquilament es pot aconseguir, com jo ahir, una fila 8 (al lateral això si, pero al romea no es ni de bon tros cap problema).

Llum de guardia em cridava molt l'atenció com a debut de manrique com a director del Teatre.
L'obra (sobre fantasmes i sobre els nostres fantasmes) és un treball de creació que s'ha anat forjant a la sala d'assaig.  Varis personatges que a ritme de gag i cinisme van relligant la història, amb l'esperit de la Xirgu rondant per allà. 
El que m'ha passat és que de la mateixa manera que quan un va al cinema, acostuma a anar al Verdi a mirar un estil de pel.licules, als Renoirs un altre, i al heron city a menjar crispetes (que de tant en tant va bé) ; m'ha sobtat el que m'he trobat al Romea.  Per entendre'ns, es més d'un estil del que ultimament es feia a la Villarroel, o a la petita del lliure .
Potser son manies, però m'ha descolocat una mica. Es el que té canviar la direcció teatral.
Sobre la obra en si, més que correcta, malgrat alguna caiguda de ritme ( no he de llegir les critiques abans d'anar a veure les obres!!) i algun recurs que ja sorpren cada cop meny ( pantalles, musica...) la historia te grans moments.  Més que recomanable. 

Si (ALERTA SPOILER) no fos per l'escena final (gran!), el teatre li queda una mica gran, però es supera la linea de només passar una bona estona.  Grans moments als que els hi falta potser un punt més de maduració.