Tan senzilla com fantàstica.
Gran exercici teatral que passa directament a la llista de les millors obres que he vist ultimament (titzina teatro: un grup a tenir molt en compte de cara a properes obres).
Una posada en escena amb poquíssims artificis però amb un rendiment excepcional.
Només dos actors, però capaços tots sols desdoblar-se i entrellaçar quatre personatges principals i uns quants secundaris.
Una magnifica reflexió sobre la vida i la mort, gens renyida amb un humor acid i irònc que per norma general s'allunya del tòpic i l'acudit fàcil.
Una d'aquelles obres que et deixa un pòsit de sensacions un cop surts del teatre
És que fins el triptic es genial!!
I com l'obra ens mostra que amb l'escencial ja n'hi ha prou, tampoc es qüestió d'allargar-se massa amb la crònica.
Com podeu suposar vaig gaudir de valent!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada