Comedy tonight

Ja ho té aixó el llantiol, dóna oportunitats de veure companyies joves amb propostes interessants per petit format i amb un salt de qualitat respecte els espectacles de teatre -per dir-ho d'alguna manera- aficionat. Els divendres a la nit, un recull de temes de músicals lligats entre si a base d'una mena de joc entre el presentador i els cantants. Si bé aquest inici en plan comedia no hi juga gaire a favor, a mesura que l'espectacle avança va guanyant en complicitat amb l'espectador i se centra en la música (que és el motiu principal d'anar-la a veure). Bona tria (West side story, mar i cel, golfus de roma...)

de la web del llantiol:

Repartiment: Núria Cuyàs, Llorenç González, Robert González, Lluna Pindado, amb Ariadna Cabiró al piano

El famós actor i cantant Llorenç González presenta el recital Comedy tonight, que compta amb la presència confirmada de tres prestigiosos experts en la matèria del teatre musical; Robert Gonzalves, Nuraya Cuyas i Lune Pindadeau. Tots quatre faran una anàlisi exhaustiva i científica de les arrels del teatre musical i de la veu humana, però ben aviat el presentador començarà a dubtar de l’autenticitat dels seus convidats…

El recital ens portarà a la interpretació de conegudes peces del panorama musical d’arreu. Peces d’autors tant diversos com Gilbert i Sullivan, Kurt Weill, Leonard Bernstein, Stephen Sondheim.

Una cita obligada per tots aquells que estimen el musical... però també per aquells que l’odien.

Primaris

Curiosa proposta al tantarantana
una comedia surrealista (força) sobre les relacions professors-alumes-pares.
Curiositat també per descobrir un text de Carles Mallol (al T6 amb M de mortal).

Per mi no es una obra rodona ja que està tan passada de voltes que a vegades traspassa la linia fins arribar a situacions massa absurdes, pero li reconec molts moments genials i unes magnifiques idees (la presentació dels personatges en base a les lliçons que donen -fantàstica la de català i la de química-, algunes rèpliques acides, posada en escena...)
Molt bona base, que amb alguns retocs i algunes pujades de ritme farien una obra tremenda.
Professors d'institut (mikel...) a tenir en compte.

Seguirem atents a les noves propostes d'en Carles Mallol .

Una mica narcisime

Doncs per fi, després de tres anys hem guanyat un torneig de volei, i que voleu que us digui, m'ha fet molta il.lusió. Així que vaig acabar el diumenge amb el narcisime apunt d'esclatar (juntament amb uns quants musculs...) però va valer la pena. "Son aquellas pequeñas cosas..."
A veure quan hi tornem.


Una abraçada per tot l'equip!

La gota malaya

Sorpresa de les bones al teatre de la riereta.
Hi anava més aviat per militancia i per veure a la pamies d'una vegada actuant, sense saber gaire sobre l'obra i com sempre amb presses. Va valdre molt la pena correr .
A partir d'algunes escences que qui més qui menys a vist, viscut o fin i tot participat se'ns obre una porta a la reflexió. Sempre a un centimetre. on esta el límit?. Malgrat sigui una obra crua, el muntatge es ame i permet fins i tot algun somriure.
Es un gust veure gent que comença amb tanta força

LA GOTA MALAYA

(El maltrato invisible)

*és una obra escrita per la companyia de teatre

"Abajofirmantes"

a partir d'improvisacions.

Direcció: Paula Fernández.

Ajudant de direcció: Teresa Cabello.

Repartiment:

Teresa Cabello
Àngels Castuera
Paula Fernández
Mireia Pàmies
Xavier Pàmies

Música: Josep Sánchez-Rico.

Disseny de llums: Antonio Aguilar.

So: Adolfo Sánchez, Antonio Aguilar.

Edició de vídeo: Toño Chouza.

Escenografia: Montse Roa.

Vestuari: Cía. "Abajofirmantes”

Disseny gràfic: Xavier Pàmies.

Funcions:

DISSABTE 24 ABRIL, 20:00h. (estrena)

DIVENDRES 30 ABRIL, 21:30h.

a:

*Sinopsis:

Al igual que una gota es aparentemente inofensiva pero su repetición sobre un cuerpo se convierte en tortura, existen los pequeños actos perversos, tan cotidianos que parecen normales.

Empiezan con una sencilla falta de respeto o manipulación y terminan con la destrucción y el ninguneo de la persona que los vive.

¿Dónde está el límite?¿Hace falta la foto para salir en los medios?

Roger Mas a les borges blanques

Cap de setmana extrany...

malgrat tot, dissabte cap a les boges (borges) blanques, a l'slavia, a primera fila, a sopar i veure el concert d'en Roger Mas presentant la casa d'enlloc. tot un avanç del que ens trobarem al palau de la música, pero amb un format molt més proper i senzill.

els deu primers minuts del concert, senzillament amb la boca oberta. gran, molt gran. guitarra, teclats i contrabaix. després d'un intensiu a spotity del nou dics vaig poder seguir força be el concert. a més ens va obsequiar d'una tirada amb "i la pluja es va assecar" seguida de la del drac i la princessa i uns quants temes prou coneguts.

tampoc podia faltar el moment Francesc Pujols, a qui haurem de descobrir amb més calma.

fi de festa fent el "gruppie" amb cd's, samarretes, firmes i fotos ( i això que no tenim 15 anys!)

doncs res, aqui deixo aquesta crònica ràpida d'un concert que mereixeria unes quantes ratlles més.

de massiadicctes a masaddictes!

Post Sant Jordi

Un sant jordi curios.
Ramblejant i retrobant.
I per si cal canviar algun llibre deixo per aqui les últimes descobertes.


FIN
una barreja de misteri i ciencia ficció francament addictiu



La herencia Drakedetimadors, en plan nueve reinas o el gran golpe. sempres curios.





Slumdog millionaresi no heu vist la peli... genial! Una manera de lligar la historia francament original.

delafe y las flores azules

aquest cop sense facto (pero amb l'aparició del doble d'iniesta).
com sempre... devoció per helena miquel

si no et quedes atrapat al cotxe...

Aquelles petites grans idees per passar una nevada

Acords Els amics de les arts, Bed & breakfast: jean luc

Doncs per acabar per avui (treta la lletra d'un blog que ara no trobo i no puc citar...)

La cançó es diu Jean-Luc
Mi
Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial
La
de cinema francès a la fresca.
Mi
El meu plan era tornar aviat però al final tot es va anar allargant
LA
i els dos vam decidir sortir de gresca.

Dom#
Se'ns va fer tard.
Si La Mi
Va dir: "No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar.
Si La Mi
Que al pis hi tinc un quarto exprés per convidats".

Mi
Et deixo aquí sobre un cobrellit
La
perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.
Mi
Si tens gana o vols aigua tu mateix
La
pots fer com si fossis a casa.

Do#m Mi
La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era
Sol#m La
fàcilment mal interpretable.
Fa#m
Vaig augurar una nit per la posteritat,
fer un cim, fer un 8.000,
Si Mi
fer quelcom difícilment igualable.

La Do#m
Però allà no passava res,
Si
només aquell silenci
La Mi
trencat pel meu somier.
Si
Potser no era el seu tipus,

La Mi
millor que no fes res.

La Do#m
I en una paret al fons
Si
imprès en blanc i negre
La Mi
hi havia un pòster d'en Godard.
Si
Potser ell podria dir-me
La (LA7)
perquè em ballava el cap.

Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Si Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Si Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.

Mi
Ell va dir que en casos com aquests no es tracta de ser més guapo
La
o més lleig sinó d'estar convençut de fer-ho.
Mi
Jo vaig dir-li: "Ja però si ara hi vaig i ella no vol
La
després què? després tot això acaba siguent un rollo patatero".

La Do#m
Em va convidar a fumar
Si La Mi
i en un plano-seqüència una frase magistral
Si
"Una dona és una dona
La Mi
no et preocupis, tant se val".

La Do#m
L'endemà vam esmorzar,
Si La Mi
ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar
Si
ella em va fer un petó
La (LA7)
que encara no sé interpretar.

Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Si Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Si Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.

Acords Els amics de les arts: a vegades

Com deiem: a partir de tot el que he trobat a http://www.lacuerda.net/, a la web dels amics de les arts, al kumbaworld, a un blog que es diu evasió i somni, i a un parell de blogs més que no se com i vaig arribar, aqui deixo les meves (amb col.laboració d'en marc, es clar) versions de les cançons dels amics de les arts. Estan "definitives" al 90%. I per cert... algú sap on trobar les lletres!?!? Tasca no trivial...

d'aquesta no les tinc totes, hi ha un parell de canvis que no m'acaben de quadrar, a veure si algú...

A vegades (una cançó d'amor)
(1)SOL sim DO SI
Ho sento molt si m'adormo amb Vent del plà, ho sento molt,
ho sento molt si deixo péls a la dutxa, ho sento molt,
ho sento molt si trepitjo la cuina fregada ho sento molt,
ho sento molt si tolero la brutícia ho sento molt.

(2)DO RE SOL
Jo et faria una cançó d'amor
DO RE SOL
però qualsevol cosa que et digués
SI mim
no seria original.
DO
Ja ho haurien dit els Beatles
Lam DO RE
en el Sergeant Pepper's Lonely Hearts Club Band.

(3)mi RE DO
I a vegades els ocells fan cagarades.
mi RE simDO
I a vegades t'estimo però no m'agrada.
mi RE DO
I a vegades penso si mai no la cagues.
mi RE SI
I a vegades va i se'm cremen les torrades,
DO RE SOL
però això últim només de tant en tant,
(DO-SOL...)
només de tant en tant,
només de tant en tant,
només de tant en tant.

(1)Ja n'aprendré de somriure a ca te mare, ja n'aprendré,
ja n'aprendré a fer aquell plat que t'agrada, ja n'aprendré,
ja n'aprendré a canviar el paper de vàter, ja n'aprendré,
ja n'aprendré a tirar-te algún "piropo", ja n'aprendré.

(2)Jo et faria una cançó d'amor
pero qualsevol cosa que et digués (no, no)
no seria original.
Ja ho haurien dit els Beatles
en el Sergeant Pepper's Lonely Hearts Club Band.

(3(I a vegades els ocells fan cagarades.
I a vegades t'estimo però no m'agrada.
I a vegades penso si mai no la cagues.
I a vegades va i se'm cremen les torrades,
però això últim només de tant en tant,
només de tant en tant,
només de tant en tant,
només de tant en tant.
(En una tribu apache)

Acords Els amics de les arts: La merda se'ns menja

-- HI HA UN POST AMB UNA VERSIÓ 2.O REVISADA.---

Com deiem: a partir de tot el que he trobat a http://www.lacuerda.net/, a la web dels amics de les arts, al kumbaworld, a un blog que es diu evasió i somni, i a un parell de blogs més que no se com i vaig arribar, aqui deixo les meves (amb col.laboració d'en marc, es clar) versions de les cançons dels amics de les arts. Estan "definitives" al 90%. I per cert... algú sap on trobar les lletres!?!? Tasca no trivial...

La merda se'ns menja
(1)RE
Sé prou bé
Sim
que puges a Verdaguer,
SOL
i és que jo des de Joanic
Sim-La-SOL-LA
que no sé com posar-m'hi. I faig..

(1)
veure que
no t'he estat guardant seient,
i així molt discretament
aparto la maleta quan
et veig passar.
Ho tinc tot mil•limetrat.
Vas i dius: "està ocupat?"
i segurament penses que sóc
un passarell,
però abans de ser a Bogatell
potser ja t'he conveçut
perquè fugis amb mi i ho deixis tot.

(2)Sim
Que no m'has dit
LA
Que no m’has dit
SOL
si em queda bé la barba.
sim
Que no m'has dit
LA
Que no m’has dit
SOL
com ho tens per escapar-te amb mi.
sim
Que no m'has dit
LA
Que no m’has dit
Fam# SOL Sim
si vols que t'ensenyi un lloc on de nit és de nit
LA SOL RE
se vols que t’ensenyi un lloc on de nit es de nit

(3)RE sim LA
I és que aquí
SOL RE-sim-LA-SOL
la merda se'ns menja.
(3)
I és que aquí
ja no s'hi pot estar.


(1)
Compartir,
pagar una hipoteca junts,
maleir cada dilluns
per haver allargat el diumenge.

I comprovar
que París et queda bé
i si plou no passa res.
Quin sonat va inventar
el paraigua?

(2)
Que no t'he dit (bis)
que Barcelona crema.
Que no t'he dit (bis)
que no és teva ni meva.
Que no t'he dit (bis)
que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit.(bis)

(3)
I és que aquí
la merda se'ns menja.
I és que aquí
ja no s'hi pot estar.

Acords Els amics de les arts, bed & breakfast: 4-3-3

Com deiem: a partir de tot el que he trobat a http://www.lacuerda.net/, a la web dels amics de les arts, al kumbaworld, a un blog que es diu evasió i somni, i a un parell de blogs més que no se com i vaig arribar, aqui deixo les meves (amb col.laboració d'en marc, es clar) versions de les cançons dels amics de les arts. Estan "definitives" al 90%. I per cert... algú sap on trobar les lletres!?!? Tasca no trivial...

Mim Do
Amb un bon onze inicial vull guanyar tres punts de glòria
Sol Re
Per la porta principal entrar als annals de la història.

I és que en temes de lligar bé que es pot perdre una lliga
si no està tot estudiat si la tàctica fa figa

De porter per parar els gols em posaré una cuirassa
per si d’entre naps i cols va i m’enduc una carbassa.

Mim Do
I una de defensa de quatre amb centrals ben contundents
Sol SI
la prudència i la paciència imperant en tot moment.

Lam Re Sim Mim Do
Si les coses van maldades penso plantar l’autobús,
Do(7) Si
quatre frases mal comptades i que passin els minuts.

Mim Do Sol Re
Olelé, olalà, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Mim Do Sol Si
Olelé, olalà, siusplau poco picante que no ho puc suportar.

Mim Do
I em reservo a la banqueta un parell de melodrames,
Sol RE
fan a l’esquerra i la dreta, són els típics trencacames.

I de quatre caixa o faixa, un accent agironat,
donaran joc les “V” baixes que m’esforço a remarcar.

I deixant-se caure a l’esquerra, pivot recuperador
Fixo la mirada a terra si la cosa va a pitjor.

Mim Do
De mitja punta fent boia, una cita intertextual,
Sol SI
Diré: “m’agrada en Paul Auster, és boníssim, tal i qual”.

Lam Re Sim Mim Do
I tota l’artilleria la concentraré al davant,
Do(7) SI
a l’esquerra el Martin Códax evitant de marcar l’Orsai.

Mim Do Sol Re
Olelé, olalà, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Mim Do Sol Si
Olelé, olalà, per anar a fer amb tu una copa em vull classificar.

Mim Do
Doncs també et deixaré caure que allà a Sant Miquel del Fai
Sol Re
tinc caseta i que les taure i els aquari encaixem guai.

I de carrilers per banda, somriures adolescents,
tant repetits, tant estudiats, tant entrenats digitalment.

I amb la meva gran jugada, quatre notes a unissò,
et faig cometre una falta, dius: “adoro els cantautors”.

Mim Do
Davanter centre amb olfacte, hi ha una arrencada explosiva,
Sol SI
Rematant centrada exacte si és que la centrada arriba...

Mim
-Nena, saps que tinc un grup? Toco a Els Amics de les Arts.
-Què?
-Els Amics de les Arts.
-Un grup de què?
-Música.
-Ah.
-Sí, de música.
-És que jo el rock català...no..
-No...?
-No...?
-No bueno és que...
-Que què?
-Que no és ben bé... no saps aquella que diu “ho sento mooolt”?
-Com?
-No res, tranquil•la, et porto a casa?

Mim Do Sol Si
Olelé, olalà, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Olelé, olalà, demà hi ha la repesca i ho provarem d’arreglar.
Olelé, olalà, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Olelé, olalà, demà hi ha la repesca i ho provarem d’arreglar.

Acords Els amics de les arts, bed & breakfast: l'home que treballa fent de gos

A partir de tot el que he trobat a http://www.lacuerda.net/, a la web dels amics de les arts, al kumbaworld, a un blog que es diu evasió i somni, i a un parell de blogs més que no se com i vaig arribar, aqui deixo les meves (amb col.laboració d'en marc, es clar) versions de les cançons dels amics de les arts. Estan "definitives" al 90%. I per cert... algú sap on trobar les lletres!?!? Tasca no trivial...


Mi La9 Mi La9 Mi
L’home que treballa de fent de gos a les festes infantils
La9 Mi La9
treu la pols de la disfressa.
Mi La9 Mi La9 Mi
Puja al seat panda atrotinat que avui quasi ni s’ha engegat
La9 Mi La9
i no pot mai passar de quarta.
La9 Mi Si Do#m
Avui l’ha contractat una família benestant de la ciutat
La Mi
que viu a la part alta.
Mi La9 Mi Si Do#m
Para i fa 10 euros de benzina que no en té pas per més.
La Si
I fa un vistaso a les revistes.

Mi La9 Mi La9 Mi
L‘home que treballa fent de gos a les festes infantils
La9 Mi La9
aparcar sempre li costa.
Mi La9 Mi La9 Mi
I amb el temps que fa que fa de gos encara es posa nerviós,
La9 Mi La9
truca i espera resposta.
La9 Mi Si Do#m
I romp a la festa amb un pastís cantant “cumpleaños feliz”,
La Mi
i li va d’un pèl no caure.
Mi La9 Mi Si Do#m
Fa ninots a un globos de colors i una espasa d’Star Wars,
La Si
i un ós, i flors, i un dinosaure.

Mi La9 Mi La9 Mi
L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
La9 Mi La9
fa un senyal a la mestressa.
Mi La9 Mi La9 Mi
Que el convida a prendre un cafetó mentre li firma el teló
La9 Mi La9
no troben tema de conversa.
La9 Mi Si Do#m
Ella me l’agafa de la mà i el porta al quarto de planxar,
La Mi
ell de lluny sent la mainada.

Mi La9 Mi Si Do#m
I fan l’amor d’una forma animal entre camises i xandalls,
La Si
mitjons, petons i americanes.

Fam# Sol#m La
L’home que treballa fent de gos marxa com si fos famós
Mi
mentre veu arribar el pare.
Fam# Sol#m La
L’home que treballa fent de gos els fa feliços a tots,
Si
10 canalles i una mare.

Mi La9 Mi La9 Mi
L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
La9 Mi La9
no sap pas que coi li passa,
Mi La9 Mi La9 Mi
gira els ulls cap al retrovisor, la dona abraça aquell senyor.

La9 Mi La9
Amb l’amor ell no hi te traça.
Do#m Si Mi
Mitjons petons i americanes, i un ós I flors i un dinosaure

(es va repetint)
-----
La9= 002200
Fer el La com un Fa o un Fa7 al 5è trast.


s'accepten comentaris...

torna ok go

com sempre espectaculars! (aquest cop però amb més pressupost que 4 cintes de gimnas per correr)

maria coma i altres recomanacions

Iep, encara que el blog estigui agonitzant, de tant en tant encara penjo algun post.

M'han deixat el disc de Maria Coma, i la veritat es que és una bona troballa.



Em queda pendent de veure en concert:

Maria Coma
Anna Roig i l'ombre de ton chient
Els nens eutròfics.


aixi que si a algu els hi agraden i te alguna proposta, serà benvinguda

Tamariz

Un altre tema pendent tancat. Per fi he vist en directe a en Tamariz, i només ho puc resumir dient que es una bèstia. Molt més bé del que em pensava, no només per la màgia (nianonianoniano) , també pel ritme i l'humor que posa a escena. No es fàcil manternir-lo en un espectacle de més d'hora i mitja.

Genial

Danny i Roberta

Em sembla que demà és l'últim dia per veure al Versus "Danny i Roberta". Una aventura de la companyia Zerega ( a seguir) que ens proposa una obra de text dur i contundent. En petit format, un trama que ens apropa a la vida de dos personatges tormentats i marginals... vaja, que precisament una comedia no seria.
El més sorpenent es potser l'actuacio de na Anna Moliner ( a seguir molt!), que passa de ser la caputxeta de boscos endins (mar i cel) per canviar brutalment de registre.
Si esteu farts d'ensucramentes nadalenques ja ho sabeu.

llits

Dona gust poder anar a una previa (gràcies Gina!!) i poder gaudir abans que ningú d'una obra com "Llits". Una barreja de musical, teatre i molt circ.

La música es d'en Lluis Llach, el actors/cantants principal son Albert Pla (per fi l'he vist actuant!) i Lidia Pujol, i els autentics protagonistes, els acrobates i malabaristes que van enllançant amb diversos numeros tota la historia que Lluís Danés ens vol explicar.

Sense desvetllar massa, la idea és que a un acrobata just abans de morir, li va passant tota la vida pel davant, i es demostra que el més important ens passa al llit (neixer, aparellar-se, morir...). Tot molt visual i poetic (tot i que els ulls s'en van amb els números de circ i un es distreu del que es va dient). En fi, ens haurem de llegir el text algun dia amb més calma.



Després d'un inici una mica accidentat (per això son els assaigs generals amb públic) l'espectacle va començar i va anar guanyant intensitat a mesura que avançava.

Més informació aqui



Mirèia, Josep, Ari... sembla un espectacle fet a la vostra mida. a veure si us hi animeu.

el fascinant noi que treia la llengua...

El títol fa honor a l'obra. tot una mica extrany. El fascinant noi que treia la llengua mentres feia treballs manuals, es la última de l'espinosa. aquest cop al lliure.

un punt de partida genial i misterios, un canvi de registre respecte altres obres (tot i que es mantenen alguns dels seus dialegs genials i cites per apuntar), i el millor... una banda de jazz en directe. L'unic problema es que si el millor es la banda... alguna cosa no acaba de rutllar en el text. A mi em va deixar una mica fred. No vaig acabar d'agafar el que em volia explicar. Es el que te anar els divendres a teatre.

també en vista obra al versus, dimarts i dimecres a partir del 8 de desembre; seguirem informant.

teatre en proces

La llista de teatre pendent i a punt d'arribar comença a ser llarga:

Per una banda, em queda anar a veure a la Monica al club capitol amb "m'agrada molt el que fas"
Despres, com no, anar a veure l'espinosa al lliure, que pel que vaig llegir al diari, a fet un canvi de registre (que potser ja tocava)
i, relativament a punt d'estrenar-se i començant la promocio, amb un Albert Pla estelar (soc una granota que surt d'un tupperware...) LLITS al TNC. Aquesta es l'aposta.

l'ultim emperador

Ja la tinc! Promocio de la vanguardia i per un euro "el ultimo emperador" en DVD
fet a mida. Com fa pinta de cap de setmana amb manteta i sofa... em sembla que caura.

I continua per xina

Doncs ja estic per aqui un altre cop.

El viatge ha estat curt però els dies de fer el guiri han estat prou aprofitats.

Us deixo algunes fotos de mostra. Les batalletes fent un cafè o un xupito de licor de blat.

topica1

encara fa olor de nou

ciutadans de Beijing... ja sóc aqui!

improfighters

Al teatreneu continua la febre de la improvització. Amb un públic fidel i entregat a la causa, sempre és una opció prou divertida passar a veure alguns dels espectacles que tenen (zapping, impro show o improfighters).

Cal que la gent es pensi un bon títol que doni joc (per cert, bromes de caire sexual estan mooolt repetides) i esperar que estiguin inspirats.

Si ens posem en plan destructius trobo alguns trucs i tics molt barats, especialment pel que fa al presentador.

Si ens posem en plan positiu... aquesta gent porta aguantant amb la formula temporada rere temporada i per alguna cosa serà. Em va encantar la "marijuana malaspulgas" (molts recursos), i hem vaig fer un fart de riure amb la majoria de les histories.

Queda pendent que surti el titol "quien nace lechon, muere cochinillo" (el nostre hit via Ivan).

Sobre com va continuar la nit (almodosbar inclos) cap comentari.

sèrie de culte ?

I en Sergi Pàmies més o menys digué digué..."una cosa que fa un 0,6% d'audiència ha de ser la òstia! no us ho perdeu"

i el més trist és que m'ha agradat.

el millor es seguir-la per internet.

a http://blogs.tv3.cat/arroscovat

1984

Una mica per lluir les ulleres de pasta, pero vàrem aconseguir entrades per a 1984. Dirigida pel Tim Robins, en anglès amb sub(sobre)títols, un només pot que alucinar amb la vigència de l'obra de george orwell.

L' adaptació a teatre està molt aconseguida. Aconsegueix agafar tot l'esperit del llibre, i portar-la a escena amb un bon i angoixant ritme. El fet d'haver-la de seguir amb la traducció, i no estar-hi acostumat, fa que un es perdi detalls, però gran experiència.

Amb ganes de rellegir 1984 i rebelió a la granja.

Llastima que només han estat 4 dies a barcelona.



Com a dada (2.0) la primera càmera de vigilancia es va instalar a la plaça george orwell (alies la plaça del tripi). Anecdota més que repetida en la promoció de l'obra, tot sigui dit, i es que potser seguim els designis del gran germà...

desig d'òpera

Anar al liceu sempres es complicat. Doncs amb molt bona intenció una companyia (gent molt jove) s'ha instalat al versus durant els caps de setmana a la tarda, per tal d'iniciar a un public com ara jo mateix amb el món de l'òpera. els "greatest hits" de les aries, amb un fil conductor tan senzill com efectiu. adolescència, maduresa i vellesa. tot molt bén lligat i molt fàcil de seguir. Amb vesturari i escenografia molt senzilla, sense més pretensions que fer-ho accecible a tothom (fins i tot no es exagerat portar-hi public infantil). Agafar una bona localitat que permeti seguir les projeccions sempres ajuda (preguntar a guixeta).

De ben segur que no són les primeres espases del cant, ni falta que fa, es una magnifica manera de passar una tarda envoltat de temes que tots hem sentit alguna vegada.

Com a dada, el músical més petit va donar-se a coneixer al versus. qui sap...

petits plagis19.0

D'un llibre prou curiós "com dir-li adeu" de Cécile Slanka (un inventari de cartes de comiat). Espero que no, però si mai heu d'agafar idees, aqui hi ha una selecció de les més curtes:

"Denis,
no queda ni una sola de les meves coses al teu armari,
afortunadament la nevera està plena
S."

"Bella meuca meva,
endevina qui et deixa, en Pierre o en Patrick
P."

"Lola,
com sempre m'estàs demanant que trenqui la rutina...
L."

"Fernando,
et deixo el cotxe en l'estat que m'has deixat el cor
M."

"Dorothee
com soc més aviat sintetic:
Adeu.
F."

petits plagis 18.0

especial estanislau verdet

"l'all ho és tot pels anglesos"

"I és que som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant".

"Hi ha més gent que persones"


tot un personatge!

Urtain

Animalario era una assignatura pendent, que avui ha aprobat amb molt bona nota.

Una molt bona proposta explicada d'una manera que m'ha sorpres. Un treball de tota la companyia amb un ritme tan extrany com fascinant pq tot és molt lent i dramatic però barrejat amb ritme frenetic i amb tot un joc de llums i imatges escèniques. Casi que és millor no saber-ne gaire cosa per no trencar cap sorpresa.

El ball de personatges i el joc d'escenografia (molt senzilla i molt efectiva) també mereix comentari.

En resum, d'aquells dies que surts del teatre amb la sensació d'haver-la encertat (per cert, a meitat de preu amb el tiquet tres). Una proposta arriscada que no agrada a tothom (ojo a la rajada d'un del gremi amb comentaris com "en la primera hora no m'han explicat res" escoltat mentre jo passava pel costat dient que era una passada). Com sempre, per gustos colors.

olor d'ocell

Molt bona impresió al versus per varies coses (afanyeu-vos que s'acaba)

-l'obra, tot i que en alguns moments prou dura, és una bona història, ben lligada, amb sentit i intenció.

-m'ha fet molta il-lusió veure a la mònica en escena (com deia el periodico "la lucchetti ha tornat!! tan de bo totes les amenaces fossin com aquesta)

-m'ha sorprés el text de la virgi. Del llantiol al verus!

-hi ha un parell de moments de "gallina de piel" que estan molt be.

-que amb quatre duros una obra feta aqui i per algú que més o menys comença surti d'aquesta manera és una molt bona senyal.

En resum, que els grans montatges estan a 200 metres (al TNC) pero que pel versus de tant en tant hi ha propostes molt interessants. Per cert, ara tinc pendent en aquesta sala el tast d'opera que fan dissabte i diumenge a la tarda.

Cal fer barri!!!

tarrega i mercè 09

Final d'estiu amb una mica de teatre i concerts:

-Tarrega 09. Amb la logistica pendent a 4 dies, d'alguna manera o altra hi acabarem treient el cap. per ara m'han recomanat una cosa de titelles que es diu "es-puto cabaret" (SIC) pero és pagant...
donant un cop d'ull al programa ja m'ha picat la curiositat alguna que altra cosa


-Mercè 09. Torneig de Volei, El petit de ca l'Eril (a veure que tal) , Manel!!!-- tornem-hi que no ha estat res--, teatre a meitat de preu, jornada castellera el diumenge (a veure si terrassa es treu l'espina de sant felix), dani nel.lo tocant jazz a prop de casa, piromusical i alguna que altra cosa que trobarem. Sense pressa pero sense pausa!

propostes estiuenques

Pels que estigueu a l'agost aqui:

-a partir del dia 11 d'agost la CAMUT BAND torna amb el seu espectacle de claqué i percusió (res a envejar a formats com Stomp o Mayumana). La vida es ritme! al teatre goya. Hi estaran poques setmanes.

-el dia 18 a a gracia (plaça rovira) MANEL en concert.

pero els dos actes de gracia més significatius es "tast de ratafia i migdiada popular" (Això es una proposta!!! ) i l'actuació de "Bernardo Cortes Maldonado" el artista de la barceloneta. "Me gusta cuando bala la ovejita..." (només per iniciats en la materia).

manel i joan miquel oliver

Doncs això, a falta de saber si s'escriu olivé o oliver, que actuen manel i el projecte paralel d'aquest d'antonia font al festival cruilla de cultures o alguna cosa així de mataró.
Aquest divendres. Entrades a l'atrapalo i descomptes també amb el tresC
No es una informació gaire precisa, es el que té estar al cyber i haver d'aprofitar els minuts...

Si no, com alternativa, campionat de buti al poble!!!

tot continua a grecia

no farem els acudits de dir que
aqui esta tot molt mal conservat (algunes columnes i prou)
que vinc a practicar el grec
o que es com tarragona pero en gran

senzillament, molts records des d'atenes, abans d'uns dies de platja i mandrejades.
superada la primera prova dels horaris de vueling (es perfecte arribar a les 2 30 de la matina a un aeroport) i gracies als consells logistics d en josep per ara la cosa va forca be. a veure si dura.
ja tinc totes les fotos tipiques i topiques del parteno, l agora etc etc espero continuar amb una serie una mica mes original i provare de no fer-me massa pesat ensenyant-les
M.

joroña que jorña

ja us explicaré...
Bona revetlla

el 21 es el dia per la musica

Com l'any passat, aprofitant el dia per la musica, es muntent tot de concerts gratuïts a la plaça del maremagnum.
El diumenge 21

L'any passat va servir per descubrir manos de topo, i aquest any per poder veure en directe a Vetusta Morla.
No tinc clar els horaris encara, a la web només hi ha els grups. (i en flash per no poder-ho enganxar)

deixo el link dia de la música

famino y cansado

Terapia de desconnexió amb aquest parell de bojos, capaços de crear un dialeg on Sid Vicius acabi resultant un rociero... Només per fanatics (com jo!!)

els dentistes que recomanen el xiclet amb sucre i el public es el més important per ells (pq tot ho fan per la pasta), els que odien les rotondes i tenen uns cosins de Rio (como los cangrejos).

Rubianes somos todos

Decidit a última hora, veient que era regal club del tr3sC.
Rubianes be val un sant jordi encara que no sigui el lloc ideal per fer-hi un espectacle teatral (ojo amb el so) i encara que estiguis a un lateral mooolt lateral. Un espectacle una mica massa llarg i amb massa música. Un pel més fred del que m'esperava (potse millor i tot, cal evitar la llagrimeta fàcil), pero vaja... que prou b. Pavlosky, com més el veig actuar més m'agrada!!! Molt bé també alguns gags (iniesta soy jugador albaceteño-catalan...), alguna anada d'olla del latre, algun discurs de buenafuente, flavià i companyia, i com no, els grandissims faemino y cansado (a qui per cert ara vaig a veure... debilitats que té un). Tampoc cal oblidar que es tracta d'una gala benefica i suposo que amb els assaigs justets i molta bona voluntat, així que no cal fer sang. I prou ben cordinat dintre de tot.

Va fer il.lusió veure algun video d'actuacions mítiques d'en Pepe (soy un niño guuueeeeeno, la titina...).
I tot amb bona companyia.

teatro de los sentidos grec'09

Un cop revisada la programació del grec en diagonal, aquest any poca cosa.

a nivell de teatre:

TEATRO DE LOS SENTIDOS!!!!
a veure que tal. son sessions de 45 minuts (tres funcions per dia) suposo que en la seva linea intimista, per tant, a correr per treure les entrades que surten dilluns.
la obra es diu "Filatura", a fabra i coats-espai nou que ems sembla està a sant andreu- del 9 al 19 de juliol. 20 €. Descompte amb carnet de la biblioteca.

També em motiva el concert (gratis però retirant la invitació abans pq es aforament limitat) de la troba kung-fu el 4 de juliol

s'accepten propostes!.

la casa de bernarda alba

Senzillament impresionant.
De llagrimeta i tot al final.
És d'aquelles apostes segures, que pintava tan be que només corriem el risc que decepciones. Doncs res d'això; fantastiques!!
De tant en tant s'ha de fer militància de classics i de montatges sobris.
La sala petita del nacional ja ho té això, hi acostumen a passar grans propostes sense els excesos de la sala gran, que tampoc cal, que al cap i a la fi, això és teatre.

la millor afició

Directament del congo (via Torà)... per una afició que va estar més que a l'alçada

potinejant

mig paquet de maizena i una mica d'aigua i tenim un fluid no newtonia (!) o una manera d'entretenir a un nen ( i a un no tan nen). liquid sòlid?
molt recomanable. Beakman torna!!

em sembla que em vaig fent gran...

Ja fa temps que amb el cotxe, per la radio vaig sentir parlar aquest home. Quan van presentar l'entrevista ("amb el jutge de menors de granada...) vaig pensar que seria un pal però a mesura que anava parlant ... va ser interesant. L'altre dia comentaven en un dinar que corria una conferencia d'un jutge per internet parlant de l'educació i buscant ja he vist que aquest Emilio Calatayud es tot un veterà del youtube. Si us hi voleu entretenir ja podeu fer anar el buscador, si voleu, aqui hi ha la primera part de la conferència( una mica llarga 10 minuts cada video). En algunes coses li vaig donant la rao, i es que ens anem fent grans i aquesta canalla ja no puja com la d'abans :)

teatre amb sentit

Teatro de los sentidos prepara alguna coseta per Barcelona. Caldrà estar atent doncs les entrades acostumen a volar (i més pq aquesta gent acostuma a fer coses per molt poca gents o a espais petits).
28, 29 i 30 de maig a "el polvorí" em sembla que fan alguna cosa --per nens i adults -- i diria que pel grec també en preparen alguna.
Investigarem, però si algu ja en te informació... que la comparteixi!

festes de primavera

Aquets de l'hospitalet van forts!!

Quina bona pinta per sant jordi!!


DIJOUS 23 D'ABRIL
21 h
D’Callaos
22 h
Ojos de Brujo


DIVENDRES 24 D'ABRIL
21 h
Pachamama
22 h
Color Humano
23 h
La Troba Kung-Fú


DISSABTE 25 D'ABRIL
21 h
Raydibaum
22 h
Sweater
23 h
Vetusta Morla

Tot això al costat del tecla sala.

I abans, el 16,17, i 18 concerts també gratuits al maremagnum organitzats pel depo. tinc curiositat per sr chinarro el divendres.

Queda dit.

mujeres soñaron caballos

Si "la casa de bernarda alba" no crec que engañi a ningú, Mujeres soñaron caballos es del genero "raro". En un espai molt petit una succeció d'escenes a un ritme trepidant, atabalador i angoixant. Una cosa ben diferent. Un se'n va anar no amb la sensació de frau (com amb antilops), pq el que havia vist no una cosa nova i amb personalitat propia i que no et deixa indiferent a la cadira, però pq negar-ho, m'hagues agradat que m'hagués agradat més.
Molta gent del mundillo i bravos al final... per si serveix de referència. Cap retret a qui ho va suggerir.

la casa de bernarda alba

Si non solum era l'aposta de la temporada, la casa de bernarda alba es l'obligada i imprescindible.
Mano a mano d'Espert i Sardà, dirigides per en Lluis Pasqual.
I a un mes i mig vista ja avanço que qui vulgui entrades, que corri. que la cosa ja está bastant plena.
D'acord que no serà precisament la comedia de la temporada que diguem, però de tant en tant s'ha de fer militacia de classics.

info a www.tnc.cat

La casa de Bernarda Alba
Federico García Lorca
Sala Petita Del 29 d'abril al 28 de juny de 2009

GRAN torino

Molt en la linea de million dolar baby.
Vaig sortir del cine encantat i em vaig treure el regust de "el luchador" .
Recomanable

campions!!!!!!

Ja se que estic molt pessat amb el volei pero despés de tants torneigs fent un digne paper però sense premi, ahir per primera vegada vam arribar a la final... i la vam guanyar!!!!
I que voleu que us digui... em fa il.lusió comentar-ho. Sempre podrem fer la lectura crítica de que teniem un fitxatge d'ultima hora, que vam arribar a la final d'aquella manera i que el nivell era el de patxanga (hi havia un altre grup de pros) però vaja... això ja no ens ho treu ningú.

que es preparin els del voleiboom de castelldefels!!!

4bailes

Per compensar el fiasco d'antilops, una aposta segura. 4 bailes, de l'Espinosa.
Com sempre, fidel al seu estil (que ja es molt).
Per qui no hagi vist res seu (marga!!) jo sempre el recomano. Crec que té una manera de fer i explicar les histories, molt rodona, i sempre amb aquell humor que el caracteritza.
Per qui no es vulgui complicar la vida i passar una bona estona... una mica més que "resultona". A més, pel que em va semblar llegir es la fi de la companyia "los pelones".
I es que desde "el novato en la ETSEIB" del grup de teatre d'enginyers fins ara... deu ni do!

Antilops

Sense anim de faltar a ningú... FATAL!!!!!!!!!!
Poc m'ho pensava. Tenia una pinta genial per a regal per ma germana (mankel, cooperants...)

Rara, sense sentit, pesada, deseperant...

Ni en Carvajal ho arregla.
En fi...

petits plagis 17.0

Algun petit plagi, que fa temps que no n'escric:

"Josep Puntí, l'artista conegut anteriorment com Adrià Punti"... amb dos collons! ni Prince.
(per cert... i això que m'encanta)

"-Tinc el nom ideal per un restaurant... Wooktopussy. Així en plan fusió, galaico-asiatic:
sushi d'empanada, pulpo al wassaby y orujo de sake"(resum de conversa real)

"Els guapos son els raros, ho sap tothom però no ho diu ningú" (Manel! Grans....)

Rubianes

Doncs un dels motius que va fer que m'agrades el teatre -- coses que queden-- es veure de petit una actuació per la televisio a altes hores de la matinada (per a l'edat que tenia) d'un home vestit de negre que montava una historia a base d'onomatopeyes (gato con paperas ghhrhhrhshs...) i una història fantastica de les tapes d'un bar amb vida propia (ves que la febre del vermut no tingui el mateix origen...). I a partir d'aqui doncs que si la passió passada pel seu sedàs (jesus alias "el mésias") que si el actor galaico-catalan, que si el trabajo dignifica...
La unica cosa que em va saber greu es de petit, fer-me molt pessat demanant-li un autograf... segur que estava per donar-me un cop al cap "asi, con los nudillos, para no hacerle daño".

Espero que el pare manel hagi fet les gestions corresponents amb el de dalt i estiguis a algun lloc semblant al serengueti.


link

L'home dels coixins

GRAN SORPRESA!!!

No m'ho esperava, la veritat, la critica la deixava be, però coincidia un cap de setmana a contrarellogte, no poder veure el barça, son, i un triptic on hi sobresortia el "durada de l'espectacle 2h 45 minuts " buf... podia ser molt dur. però tot el contrari. Tot un trhriller que em va enganxar de cap a peus. De fet, ja podria acabar a la primera part, i tindriem una obra prou rodona. Fent una cosa que no s'ha de fer mai diriem que es una mena de "seven" (la pelicula) més obabakoak (el llibre). Per posar-hi algun però, l'arrencada i algun topic de poli bo poli dolent. Pero em va semblar una trama fascinant, i una manera d'explicar-ho i posar-ho en escena gens facil i molt aconseguida. M'agrada aquest enllaç d'histories. I res, afegir-hj poc pq suposo que par del secret va ser anar sense expectatives exagerades, i--això si-- amb molt bona companyia. Gracies per les entrades company! Ara a buscar una dat per al projecte chejov!

enderockant

Dimarts van ser els premis enderock a la sala bikini.
Prou curios; pq entre quedar-se a casa mirant l'enessim casi impossible de house o sortir amb uns quants a fer el got i a escoltar una mica de música en directe, sempre pinta més bé la segona opcio.
M'esperava que seriem quatre gats, i pel que vaig veure em sembla que es va quedar gent a fora i tot (si es que no es pot anar gratis als llocs!!) i per cert... gracies cata pel salt temporal a la cua!!!
Per fir veure en directe (encara que només fossin tres cançons) els Manel, i Roger mas (gran! molt gran!). I com a curiositat, nuria feliu en plena forma (jo de "jove" vull ser com ella) i monica green versionant el tren de mitja nit (quasi tan be com la carxofa i la ceba). Fi de festa amb belda i els badabadocs. Mira... ja podem dir que hem ballat el paquito chocolatero a la bikini.

Convocatoria de Vermut.

Doncs aprofitant que s'apropa el meu aniversari, i bebent de l'esperit del "mucho pincho", quedeu convocats a casa el dia 22 (diumenge de ressaca carnavalenca) per fer un vermut popular i de passada, els que no l'heu vist encara, podeu xafardexar pel pis.
En principi ja passo l'adreça i els detalls per mail, pero vaja, que si llegeixes això segurament es que estàs convidat (volei, uni, trio la la la, sant perencs...).

La idea es que la gent porti alguna cosa per picar o beure (i si em permeteu ser una mica exigent, s'agrairia que no fos una bossa de patates) -Tampoc cal fer un montadito d'alta gastronomia, pero estària b que fos una mica original--. Jo ja poso un parell d'ampolles d Yzaguirre i varies coses per picar.
Més detalls en breu.

Els nois d'historia

Primera obra de l'any i visita al recuperat Goya.
Obra molt correcte . Un encert segur (en Pou es de qualitat contrastada), però la veritat és que em va deixar força indiferent. Estic començant a sospitar que anar a teatre els divendres es una mala tria.
La por que em feia tant d'actor jove no va tenir més conseqüencies, pero m'esperava una altra cosa. La comparació amb "el club de los poetas muertos" es tant inevitable com poc encertada. No va per aqui la cosa. Pero quan el millor és el sopar de després... alguna cosa no ha acabat de rutllar.

més info aqui

Banda sonora del 2008

Ara que el 2008 s'ha acabat, breu resum de la banda sonora d'aquest any. Cançons descobertes o retrobades el 2008 ( a alguns potser us sona)

Wa yeah! (Antonia Font)
Qui n'ha begut (Mishima)
Save Tonight (eagle eye cherry)
Me he perdido (Antonio Vega-Cristina Rosenvinge)
Ya ves (Ismael Serrano- Aute)
Te vi (Buika)
Tatuaje ( versió Martiro)
Cubase-rumb (Els becaris del Sr Jato)
Dear Mc Cartney (Dover)
Aire (Narcís Perich)

planeta famolenc

Després de passar-me per l'expo del Madoz (curta pero interessant), i aprofitant que pel centre no hi ha ningú aquests dies, vaig seguir els consells de ma germana i em vaig passar per caja madrid (plaça catalunya) on hi ha l'expo de "planeta hambriento". copiat directament de la web de bcn.cat

El fotògraf nord-americà Peter Menzel presenta a l'espai cultural de Caja Madrid l'exposició "Planeta Hambriento. Lo que come el mundo", una mostra dels hàbits alimentaris de 30 famílies d'arreu del món.

A banda de posar de manifest la cultura gastronòmica dels 24 països pels quals ha viatjat Menzel, l'exposició dóna també informació sobre les desigualtats socials que s'amaguen darrere d'un tipus determinat d'alimentació.

Les fotografies de les famílies van acompanyades dels preus que els costa un menjar al seu país i revelen les diverses tendències que provoquen aquests hàbits: des de la obesitat del primer món a la malnutrició del tercer.

Es una exposició molt curiosa que em sembla que han allargat fins a la primera setmana de gener. I aqui em surt la vena educativa... a molts nens el portava jo a donar-hi un volta!

chema madoz 2.0

He llegit que en chema madoz exposa a una galeria de barcelona --Joan prats-- (c/balmes 54 amb consell de cent).
A mi em va agradar molt el que vaig veure seu al tecla sala de l'hospitalet.
Aixi que ja ho sabeu. Algun dia que plegui aviat m'hi passo

L'exposició de Chema Madoz, que estarà oberta fins el 26 de gener, recull el treball fotogràfic de Chema Madoz (Madrid, 1957) dels darrers dos anys. La mostra consta de26 fotografies en blanc i negre sobre paper baritat al sulfur i han estat editades en tiratges de 7, 15 o 25 exemplars.

• Lugar: Galeria Joan Prats - artgràfic, c/Balmes, 54
• Hora: 19:30h

video-petits plagis

petits plagis special edition

acabo de passar-me per un admirat i linkat blog que feia dies que no visitava... proudemax

plagiant un dels seus posts, enganxo directament un video del youtube... si teniu cinc minuts (no us espanteu amb els 30 primers segons) a veure que en penseu

jo soc la meva dona

Ja fa uns dies que hi vaig anar, en un "atac de ticket-3" que de tant en tant es saludable.
Aquesta obra es prou interessant. Un text inquietant, sobre la figura (real! si em fio d'una lectura en diagonal pel google) de Charlotte von Mahlsdorf. Un transvestit alemany que va sobreviure a l'alemania nazi i a la comunista. Amb aquest punt de partida ja us podeu immaginar!!. El problema ( o la gracia) és la serie de perjudicis amb el que encaro una obra on l'unic protagonista es en Joel Joan. Aqui s'ha guanyat una mica del respecte que li he anat perdent en segons quines obres. Menys en alguns excessos, ja sigui per la força del personatge, ja sigui per la direcció o sigui pels seus porpis merits (que carai!) aqui hi ha una bona feina.

http://www.lavillarroel.cat/c/showing.aspx

retorn a la maquina infernal

Abduit!
Gran tarda enganxat a la "maquina infernal" i nou temazo en estat embrionari avançat.
A veure si el podem penjar aviat.
M'hi hagués passat hores. Sort que el sopar (estaven ben bons els farcellets de camembert) ens ha tornat a la realitat. Per cert ara vaig a buscar un video pel you tube d'un tal nuñito...

investigant

Després d'algunes descobertes interessants via biblioteca (limon--el track 6 amb buika es increible!!!), sr mostaza...) ara estem investigant aquest grup que m'ha arribat per varies vies.

Manel.

Amb un nom que de tan poc comercial potser ho resulta i tot, aquesta gent fa una musica prou agradable i unes lletres que be... el link al myspace aqui, vosaltres mateixos.

Caldea, ferrada i olives

Gran cap de setmana. Primer una jornada nocturna a caldea, després la reina de les ferrates a catalunya, "la regina" -- técnicament vam estar 7 hores en ruta-- i per acabar, retorn a la masia de l'altre dia com a terapia de recuperació: llar de foc, moscatell i carquinyolis, cura de son, i un mati a recollir olives.
Ja farem crònica més complerta i amb més fotos.
Com a detall:
Pas de la fe superat! No sóc tan curt com aixo!!

mishima

A la segona ha anat la vençuda. Si al primer cop no els hi vaig fer gaire cas quan me'n van deixar un CD, ara he de reconeixer que m'han enganxat. GPSwoman... cal donar-te la rao. Rectificar es de savis (de savis equivocats).

Si els voleu escoltar... http://www.myspace.com/intomishima

Cenizas del cielo

Es tracta d'una pelicula tan simpática com colpidora, que m'atreveixo a recomana-vos.
Tal i com está el pati, es probable que duri poc a la cartellera. Així que afanyeu-vos.
Es més, Mikel, crec que t'agradará per la teva part asturiana, y agus (agus?...) ja que de tant en tant et fies del meu criteri, crec que aquesta et valdrà la pena.

Per cert, celso Bugallo (el que a mar a dentro feia de germà en contra de la autanasia), increible. I clara Segura... com sempre!
A veure si aguanta algunes setmanes.

Molta informació a la web

Petits plagis 16.0

"Però es en la mort on hem d'aprendre a viure"

Petits plagis 15.0

Més o menys, de converses reals (o força fiables)...

en una masia...
-He dormit amb 5 mantes i el forro polar posat. Al final em moria de calor, sort que m'he tret els mitjons.

conversa entre una famila que recull una tortuga una mica perjudicada al carrer, parlant amb la del 1r que esta al balcó
-es seva aquesta tortuga
-no, com a mínim a de ser del del segon, pq jo l'he vist passar


L es troba en una festa al conde Lequio i se'l queda mirant (sense ubicar-lo del tot)
-ostres, tu em sones molt, em sembla que ens coneixem...mmmmm de la Pompeu?
-...! se la queda mirant i marxa sense dir res

Castanyada & Boletada

Cap de setmana molt gran a una masia al limit entre la Segarra i el Solsonès (si la geografia no em falla com de costum).
Tranquilitat i recarregada de piles en molt bona companyia. Castanyada i panellets a la vora de la llar de foc, i per si fos poc... el temps ens va respectar per anar a collir bolets!
Camagrocs i "llengües de bou". Home... omplir, el que es diu omplir, no del tot, pero el cistell feia goig. Un cop repartits a mi m'ha donat per una truita de camagrocs, per un rovelló , i per un bon plat de llengües de bou a la brasa.
Moltes gracies als anfitrions.

Non Solum

Era l'aposta de la temporada. Entrades comprades tan bon punt es va anunciar la programació (fila 4 al mig!!) i molta expectativa.

Un Sergi Lopez immens, només amb una caixa, una americana reversible i unes ulleres de sol, aconsegueix donar vida a una 20 de personatges en una mena de fals monoleg de mes d'hora i mitja. A nivell interpretatiu increible. Es capaç d'entrellaçar dialegs (sol!) , i de tant en tant sorpendre'ns amb una canço. La història, de tota manera, es una mica dura i complicada de seguir. Més que res pq no es tracta de "presentació nus i desenllaç" si no d'una mena de teatre de l'absurd, comic, reivindicatiu o surrealista segons vagi. En paraules més o menys seves (pq després em vaig quedar a la xerrada amb l'autor), "tenia ganes de fer una cosa que no fos normal, que la gent digués... com se li ha anat l'olla". Doncs dono fè que ho aconsegueix!!.
Durant l'obra, he de reconeixer que algun cop em preguntava que carai hi feia jo allà. Després (i sobretot despres de la xerrada) et va convencent mica en mica, com si fos d'efectes retardats. Es com una peli d'aquelles del verdi que vols que t'agradi encara que no sapigues com posar-te a la butaca...
Això si, només pel moment de "l'home estàtic" (he agafat la foto de la seva web) ja valdria la pena.

(© fdg/ccastro)

Rigola, text i Rock'n'Roll

Suposo que tenia ganes d'una obra densa i amb un bon text al darrere, pq feia temps que no me'n topava amb un, i de tant en tant toca una d'aquestes.
Gran rigola, com sempre, alhora de dirigir, fidel al seu estil i, aquest cop, amb pocs excessos.
Bona tria d'actors (molt bé en Marco i en Carrreras), i una escenografia tant genial com simple.
I apa, quasi tres hores d'historia, comunisme vs capitalisme i rock'n'roll, per sortir sense solucions màgiques, pero amb tema per debatre durant una setmana.

Gran, gran.

més info aqui

La ruta del vermut

Una vella aspiració de delgació va ser fer una ruta de bars per barcelona (ai aquella cedeii!... ai aquella nit d'expedició! ... ai el "bar ca la xisca"!!!) Doncs els del time out -- que ve a ser com la guia del ocio de tota la vida pero una mica mes fashion-- va treure en un dels primers numeros la ruta del vermut. Costum en vies d'extinció que cal recuperar. Aquell número ha estat curosament guardat i ja puc dir que porto una petita investigació al respecte.

La gracia es trobar llocs desconeguts (les braves d'en tomas i les tapes del quimet i quimet son poc originals) i per ara he vist de tot. Gran descoberta a la barceloneta amb el bar electricidad (quines anxoves! ), i el bar oller per la zona de verdaguer . També em va fer gracia que la llesqueria fermin, a camp de l'arpa, estigués a la llista (je je , ja el sabia aquest!). I la decepció ha estat la zona de sant andreu (sort que la companyia era bona), no hem trobat vermut de la casa (o martini o cinzano), el classic versalles es ara una cosa més aviat moderneta (aixo si amb unes bones braves), i el que mantenia el tipus pero no matava era el colombia (la veterania sempre es un grau).

Encara en queden molts per visitar, que es vulgui apuntar, els dissabtes i els diumenges al migdia podeu mirar de trucalitzar-me. La propera zona a investigar... poble sec i gràcia.

Tarrega 2008

Escapada a tarrega per acabar amb la setmana de sobredosi teatral (en tres dies he vist més que en 2 mesos)...

Al ser dijous, no hi havia encara gaire ambient. La cosa anava escalfant motors i poc a poc s'anva animant... fins que al final va ploure!!!
Pero vam fer el dia, i això no ens ho treu ningú.

La llastima es que només hi havia 2 espectacles en que anticipadament s'havien venut totes les entrades, i un era, naturalment, el que voliem veure (la cama, de teatro del aire, de l'estil "teatro de los sentidos"). Pero vaja, el poc que vam veure va estar prou b.
La orkesta del sol tremendos!!! Una rua en plan musica balcanica. Divertidissims. I un sorprenent "get lost", consistent en un laberint on et trobaves personatges que interactuaven amb tu, fins que trobaves la sortida (cosa no del tot facil). Aqui sota una "simpàtica"famila britanica que em va cebar a sandvitxos de pernil.

Què! el musical

Una de les activitats per celebrar els 25 anys de Tv3, era anar a assaigs generals d'obres a punt d'estrenar. I despres de gairebé 2 hores de cua ens vam plantar a una bona fila del coliseum a veure "Què ! el musical "
Música de Manu Guix (podeu escoltar 4 cançons a la web de l'obra). A mi em van agradar molt. Ritme, estil, la balada de torn, el temazo amb tothom cantant i fent segones veus, els musics en directe ...
Direcció Angel llacer. Tot i el fet que em faci rabia el seu "personatge" televisiu, he de reconeixer que el que li he vist fer o dirigir al teatre, m'ha agradat. I també va demostrar moltes taules per explicar com aniria l'assaig (faltaven coordinar algunes coses, estaven provant llums, algun cop hauriem de parar...) i es va posar el public a la butxaca.
Historia d'Alex Mañas. I aqui es on tot el meu narcisime teatral va anar una mica per terra. Jo m'omplia la boca que anava a veure l'obra per l'autor, que l'havia vist en una sala petita (algo al versus) i a la biblioteca nacional (en qualquier otra parte), que seria alternatiu i tal... A veure, que no es que els personatges facin grima ni res d'això, però es que no deixen de ser els quatre ingredients de sempre. "En alguns moments em sembla estar veient disney chanel" Va ser el comentari que millor resumeix el que vull dir (gracies quim).

I amb tot aquest rollo el que vull dir es que crec que es un bon músical. Que em va fallar (per tema d'expectatives més que per una altre cosa) que l'argument fos diferent, que em sorprengués. Pero sempre s'ha de valorar la creació propia (amb això hi estem d'acord), que desde la meva ignoracnia teatral els cantants ho fan de conya, i que-almenys jo-- m'ho vaig passar molt be. Que d'això es tracta!.

la tortuga de Darwin

Comença la temporada teatral i fa molt bona pinta (i recordem que per la merce teatre a meitat de preu!!!!). Sembla que els músicals tiraran fort (spamalot, que, ABBA...). Com la llista d'obres pendents treu fum, ahir vaig avançar feina i gracies al ticket-3 em vaig plantar a veure al Romea una de les que més em cridava l'atenció. La tortuga de Darwin.
La història, la fabula, el punt de partida es realment bo. La tortuga que ha vist de tot durant 200 anys i ens repasa la història i les nostres miseries des d'abaix. La actuació de la manchi destaca per sobre de tot. I el "però" més gran es la historia i la interpretació dels personatges que l'acompanyen, que desvirtuen una mica l'obra. Quasi que la podien escurçar i fer-ne un monòleg, doncs tot es qüestió d'adaptar-se.

Tornada

Es complicat aixo d'actualitzar el blog i no tenir internet. Sort em queda dels petits assalts a casa la meva tieta, per aprofitar els 3megues de velocitat del seu ADSL...
aixi que un petit resum sense gaire ordre de varies coses (que tampoc ens possarem ara fer 7 posts diferents).

-Esteu retats a una partida a tenis o golf de la wii a casa (algun petit caprici ens haviem de permetre!!!)
-A gracia, el carrer mozart va quedar 4t, seguint amb la tradicio de que com menys hi col.laboro, més be queden
-Alerta a aquesta obra: Del 9 al 26 d’octubre de 2008,Non Solum,amb Sergi López i Jorge Picó. Segur que les entrades volen.
-Pel pont de la diada TARREGA!!! Algu s'hi apunta. Jo segurament no faig pont pero vaja... que miraré d'anari el dimecres nit i dijous o b el cap de setmana.
-Per culpa de les recomanacions de ma germana i una de la feina, estic enganxat (via internet) a la serie "The IT Crowd". Molt recomanable per riure una estona amb humor una mica absurd.

i ape, com deia l'empar moliner, amb això i un bescuit, fins demà a dos quarts de vuit.

primera lectura en diagonal

D'aqui poc festa major de Gracia.
Enguany, a part d'anar a fer el got al carrer mozart recomano un parell de concerts que fan bona pinta

diumenge 17 "Rufino i Don Domingo". Rumba i mes Rumba. L'any passat va ser una festa. A la Placeta de Sant Miquel.

dimecres 20 "Se atormenta una vecina". A plaça rius i taulet.

Aixo només despres d'una lectura en diagonal del programa. S'accepeten suggeriments (mishima, regina do santos...)

via ferrada

Bateig de "via ferrada". Desafortunadament definit com a "allo que van inventar els italians per poder portar chatis a escalar" per algun incaut, jo ho he de definir com una molt bona experiencia per gaudir de la montanya i una mica d'aventura, sempre que hom vagi ben equipat i amb un grup no gaire nombros (més de 5 es multitud).

Us recomano la pagina "de andar por casa"

Baumes Corcades

» Centelles, Osona, Cataluña

---

Varios desplomados, largos pasos laterales y un puente Nepalí de 68 metros hacen de ésta una ferrata muy deportiva. El puente, inaugurado el 2004 y la Variante de la Tosquera, inaugurada el 2006, nos pondrán a prueba

Com a primera experiència ha esta molt b tot i alguna que altra penjada en un moment de crisi. Hi ha un tram que potser no cal intentar si ets un principiant com jo, que la montanya es per gaudir i no patir! La resta, molt bé. I la companya també!!

garrinada 2008

La festa major d'argentona acostuma a portar bons concerts.
Seguint amb la tradició, el cartell d'aquest anya està prou b.
A veure si "se atromenta una vecina" (que tambe toquen per la festa major de gracia) continuen tant en forma com la ultima vegada. un concert de festa major molt recomanable - algu capaç de fer cantar bola de drac a la plaça rius i taulet mereix ser tingut en compte- . I vaja, els ai ai ai van venir per sant pere i... la veterania es un grau! i la pegatina, doncs rubmeta prou bona, i el moment "home de color groc" dels reig bord, tot un classic.

En fi... concerts a prop i gratuïts sempre fan de bon veure.
mes info a www.garrinada.cat