De llagrimeta i tot al final.
És d'aquelles apostes segures, que pintava tan be que només corriem el risc que decepciones. Doncs res d'això; fantastiques!!
De tant en tant s'ha de fer militància de classics i de montatges sobris.
La sala petita del nacional ja ho té això, hi acostumen a passar grans propostes sense els excesos de la sala gran, que tampoc cal, que al cap i a la fi, això és teatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada