Petits plagis 8.0

Les converses nadalenques donen per molt...

"Petons i abraçades em vens a fer...
o m'has de fotre
o m'has de menester"
Sentit a una iaia en una residencia a la visita d'un fill seu

"Un home sol, un cervell
junta dos homes i en tindràs la meitat
junta 20 homes i tindras un grup de hooligans"
Sentit al xino felicidad rodejats d'un ambient que confimava la sentencia.

"Tranquils, són bales respectuoses amb el medi ambient!"
Del blog de na Milena, d'un post que passa al top10 del llegit aquest any, de recomanadissima lectura.

Salo primavera

A la muntaner s'hi ha instalat el "saló primavera". Dirigida per la Lurdes Barba i, entre altres, amb el 6q lucchetti i l'àurea marquez.
Divisio d'opinions a les crítiques. Des d'un poc esperançador titular "invitacion al bostezo", a "les prespectives l'obra saló primavera són més que bones". Us deixo el link d'questa última, que sempre fa de més bon posar.

L'obra es complicadota de seguir, sobretot fins que no comences a entrendre de que va la historia, i es clar, aixó fa una mica de por. Té alguna escena francament bona (el cara al sol a ritme de cha cha cha és genial), pero tot el conjunt... mmm deixem-ho en divisió d'opinions, que resumiria banstant bé les sensacions al sortir del teatre.

Petits plagis 7.0

Ni curt ni mandrós em disposo a rependre la secció de petits plagis, que per a les noves incorporacions al blog-- o el habituals amb poca memoria -- es una secció de dubtosa periodicitat consistent en recollir textos o cites d'algun lloc que per algun motiu o altre m'hagin cridat l'atenció. Tonteries, filosofies de tallat i algun que altre fragment interesant. Sempre per la perillosa linea que separa l'anar de culte pedant i el voler compartir allo que a un li ha agradat.

"traginers som, i al corriol ens hi trobarem fent via" traducció lliure de "arrieros somos y en el camino nos encontraremos", d'Empar Molinar al minoria absoluta

"Aqui reposa Moliere, rei dels actors. En aquests moments fa de mort, i la veritat es que ho fa bé" làpida de moliere... o això diu la llegenda urbana

"Ultimament patim més que patam!" crit de guerra/lament dels bogardes del vallès... dedicada al fitoplacton del sr carxofa. -- aquesta només per aludits--

Doncs apa, amb això i un bescuti, fins als petits plagis nº8

No tot es el que sembla

Homes de poca fe... veieu com m'ho faig per arribar a rematar per sobre la xarxa de volei. La Qüestio és tenir un camp amb les proporcions adequades.



via mircrosiervos

pd... agustin si tambe m'havia arribat via freakienews pensa que no les porto al dia ;-)

keep my data safe

Existeix!!!
Ho he vist a la botiga del cccb.
Per qui vulgui reglar tecnologia per aquestes dates, sense perdre l'esperit tradicional de la festa, :P






http://www.abrproduccion.com/pagines/mariausb.htm

el zoo de dol

Ostres, va sortir l'altre dia que en Sebastia Sorribas havia mort.

Doncs res, un petit post per recordar l'autor d'un dels llibres que esta al meu top10, que la literatura infantil també compta! I com deiem... "hi ha dos tipus de presones, les que han llegit en zoo d'en Pitus i les que no".

Coser i Cantar -- sense y -- (actualitzat en 4 temps)

Son d'aquells grups que no podien fer un recopilatori per nadal com tothom. Ja que fem un "grandes exitos", que sigui amb l'orquestra sinfònica de Bratislava. Ape, amb dos collons!!
Que gran la versio d'Alegria, de vitamina sol, de s'astronauta rimador... i es que shangai no es pequin!!


Be, ja he posat el blog al dia... qui diu que un dia de festa no és productiu?

Com pot ser que t'estimi tant (vaig arribant 3)

Les T de teatre (criatures, homes...) han canviat de registre i s'han posat en mans del Daulte (4d optic, la felicitat...) i han aterrat a la sala tallers del nacional per fer una mena de thriller, i dic una mena pq amb el Daulte sempre tot es una mica extrany. Sempre en la ratlla entre el"que original" i el "com se li va l'olla".
M'encanta la manera de narrar la historia i el ritme amb els canvis d'escenografia. Em sobren alguns moments una mica pallassada sobreactuada que no ve al cas. Balanç però ben possitiu.

Doncs això, que si us motiva el tema ja us podeu afanyar pq acaben d'aqui poc.

menja'm el coco (vaig tard 2)

Impossible se imparcial, pero aqui va una petita crònica que hauria d'haver penjat fa una setmana.

La cubana ha aterrat a barcelona, amb la que per mi es l'obra més entranyable dels més de 25 anys d'historia de la companyia. Gairebé imprescindible.
Les comparacions són odioses, pero qui la vulgui comparar amb la de la primera tongada que ho faci, pq aquesta versio esta molt rodada, i estan tremendos.
Com sempre, com menys se sap de l'obra millor, aixi que només comentar que és un homenatge al teatre de revista, com un viatge al molino, i que com totes les obres de la cubana l'espectacle comença quan entres al teatre-- recordeu l'explicació de d'aida per part d'"opera a l'abast", mentre la gent anava entrant?-- aixi que millor no apurar l'hora d'entrada.

Pel que fa a l'estrena... que gran! Ovació de gala. Retrobades, famoseo, estrelles de revista (la maña!!!! merche mar!!!!), i un pica-pica tremendo (que això sempre es important!)

PD1 "me llaman el tirachinas, y no se por que serà..." m'encanta!!!
PD2"em pot posar les braves per emportar" --gag intern--

sol lagarto (vaig tard1)

Vaig tard... aquest post l'havia de penjar fa deu dies, pero les coses van com van.

Fa un parell de dissabtes estava a l'apolo (gracies al tr3sC) al concert de sol lagarto. Be, molt be. Rock, pur i dur. De la vella escola. Un directe moooolt bo.
Van fer de teloners de Fito i Fitipaldis al segon concert d'aquets al St Jordi, es a dir, que nivell n'hi havia.
Si us agrada aquest estil, son una bona proposta.

www.sollagarto.com

Primicia musical 2.0

Doncs avui, amb una mica més de temp-- i a una hora més prudent-- ampliarem el post anterior. Una de les coses que tinc a la llista de pendendents es fer un grupillo de musica, res serios, només per tocar tres o quatre cançons amb la seva percusio, el seu cantant, el seu guitarra de nivell, el baix... i jo. El que més s'hi ha assemblat fins ara es la sessió amb la maquina infernal de'n Josep, a Can Celi. Amb molta paciencia per part seva (3hores per 3 minuts de canço), ens vam anar liant a grabar les diferents pistes per anar-les juntant totes. Alerta amb la pista amb un teoric so de pals cubans substituits per uns cops a la guitarra, i alerta al debut discografic del famos "huevo mararca" que després d'estar de gira per varis concerts ha decidit passar per l'estudi :P

La veritat és que m'hi passaria hores!!! A més el programa et permet afegir sons enllaunats (aquest cop pero son tots originals), i pulir una mica el so grabat pq sembli que en saps i tot.Ara ja "només" em queda apendre a puntejar com en Josep i qui sap si animár-se a cantar i tot.

També clau va ser la aportació d'en Bernat per penjar el so al blog, despres de mil invents em va guiar fins la pagina del divshare.

Tenim a mitjes un altre grabació mes blusera, que ja penjarem quan la tinguem pulida del tot.

Primicia musical

Directament des dels estudis de "Can Celi", un primer tast.

Pepe, ha estat un plaer!!!

un llibre

Per aquelles coses que passen, l'amic d'una amiga que es amiga d'un amic.... doncs vaig acabar coincidint amb en Ramon, que fa poc acaba de treure el seu segon llibre. Aprofitant el meu "gran" poder de convocatoria, us en parlo aqui, pq el boca-orella sempre és important en aquests casos. La cosa ja començá be, pq a mi els titols extranys sempre m'han atret,(granEmpar moliner ..."l'ensenyador de pisos que odiava els mims") i aquest no es queda pas curt,
Doncs res, com a millor mostra us enganxo el seu mail i aixi podeu veure una mica el seu estil escrivint (alerta la patilla que acabo de tenir per no ficar-me en el jardi d'haver de fer una critica literaria...)
Ape, ja ho sabeu!



"Com alguns de vosaltres ja sabeu, acabo d'amenaçar amb un altre llibre de
relats: "El jugador de futbolí que volia córrer la banda". El publica una
editorial petita, La Busca edicions, i es comercialitza a un preu petit. 11
euros. La petitesa de tot plegat no treu que em faci molta il·lusió perquè,
si treure el primer llibre és especial, el segon (per definició)
constitueix una trajectòria. Ja es poden dir aquelles coses com "aquest
està bé, però a mi m'agradava més el primer", "aquest segon em sembla més
madur", "el primer era més fresc" o bé, fins i tot, (cosa que em fa
especial il·lusió) "trobo que aquest autor està estancat". És magnífic. Per
si de cas algú tingués la temptació de pensar:

a) Li compraré el llibre perquè em cau bé i així complementaré el seu sou
de publicista mitjà amb uns quants ingressos extra o bé...
b) No li penso comprar aquest llibre perquè és un imbècil i no em dóna la
gana que guanyi pasta a costa meva...

...que sàpiga que jo ni guanyo ni deixo de guanyar res per cada exemplar
venut, doncs com l'altra vegada ja vaig obtenir l'import del premi i, a
partir d'ara, tots els beneficis són per l'editorial (petita).

Però com que la il·lusió de tota persona que escriu és que algú llegeixi
aquella cosa que ha escrit, he fet un blog per ajudar a promocionar el
llibre i on tothom pot fer preguntes i deixar els comentaris (favorables o
desfavorables) sobre el llibre. Té el nemotècnic nom de:
www.jugadordefutboliquevoliacorrerlabanda.blogspot.com
(Atenció! L'article "el" no em cabia a l'entrada...)

També en faré una presentació el 17 de desembre a l'Ateneu, però ja us faré
arribar una invitació formal més endavant.

Bé, només recordar-vos la importància del fenòmen boca-orella (i del botó
reenviar) pels escriptors petits i les editorials petites, en el món dels
mercats grans dominat per les editorials grans. Per això us demano que feu
arribar la informació a tothom qui li pugui interessar (i a qui no li pugui
interessar també).

Per acabar, dir-vos que estaré encantat que si, una dia, em trobeu pel
carrer després d'haver-lo llegit, em digueu coses com ara "aquest està bé,
però el primer era més fresc" o bé "aquest llibre és un pas endavant cap a
la maduresa".

Ens veiem aviat,
Ramon"

Un regal diferent

Entre tant merder per culpa de pseudoONG's que es dediquen a fer negoci, potser es un bon moment per compensar i penjar aquesta promo. Ni que sigui pq esta prou currada.



Ah! i de passada recomanar un llibre , que es diu "el espejismo humanitario" de Jordi Raich. Sense voler donar lliçons pero amb molt de suc per donar-hi voltes. Ai, que complicat que es tot!!!

Insistint que es gerundi

Crec que moolt recomanable. Jo tinc intencio d'anar-hi. Si algu més s'hi apunta serà benvingut.
Queda la convocatoria feta...

JUEVES - 15- NOVIEMBRE- 2007 - 22:00 H. - SALA KGB

PELLIZCO (ex-Mártires del Compás)

Formats després de la dissolució de Mártires del Compás, ens portan a aquesta nova etapa temes més flamencs i amb més compàs que mai. Amb la veu de “Luna”, col.laboradora habitual de Jaleo, Ojos de Brujo o Álbert Pla, les cordes de Julio Revilla i Manuel Soto “Noly”, la percussió d’Alberto Álvarez i el baix de Jesús Díaz. Els verdaders creadors de la etiqueta “Flamenco-Billy”... www.myspace.com/pellizco

En taquilla: 8 € / 6 € con el flyer

Petits plagis 6.0

Despres de sentir sobre aquesta noticia (us en faig un link per si la voleu llegir) ,

"Se come una 'amanita' para demostrar que no es letal y acaba en la UCI del hospital"

m'ha vingut al cap una tros d'una canço de kiko veneno. I com feia temps que no m'hi possava amb els petits plagis, doncs mira, com a punt de partida... Avui tot trossos de cançons.

"Que bonito es saber que no hace falta tener razon
mala sangre tiene el que no le pide a la vida... satisfacción"
de kiko veneno

"Quanta roba i poc sabó, i que neta que la volen"
de la carxofa i la ceba

"En fin serafin, corre mas el galgo que el mastin
y si el camino es largo, corre mas el mastin que el galgo"
de Fuman-chu

i la metafora més maca que he sentit mai... :P

"Te voy a querer como en las canciones de los Camela"
de la Cabra mecanica

El senyor parramon versio "matrimoniadas"

Només hi faltaven Pepa i Avelino! No em puc creure que aixo ho facin al romea!
Pels qui segueixin als especialistas secundarios sabran qui es el sr indignao... doncs un aprenent al costa d'un servidor quan va sortir del teatre. Suposo que es van gastar totes les idees pel casting amb en Boris Ruiz (l'unic que podem salvar de la crema), pq es que senzillament no ho entenc. Mira que sempre hi busco el canto positiu en una obra, doncs em mereix molt respecte qui puja a un escenari, i intueixo que aqui la culpa es del director pero... encara gracies que hi anavem amb el ticket tres i ens vam estalviar una pasta.

Us deixo unes frases de la critica d'andreu sotorra, i el link pq visiteula seva pagina (sempre que ja hagueu vist l'obra que voleu consultar, doncssovint l'explica de cap a peus) . Acostumo a estar-hi bastant d'acord, a més normalment tb sol a buscar-hi el canto positiu a l'espectacle.

"

la cosa es converteix en una comèdia de bulevard que només aguanta com un sol home, amb aquest posat de murri que té, l'actor Boris Ruiz, fent de senyor Perramon. Bravo, doncs, per ell, que no té cap culpa del que passa durant una hora i mitja. La resta del repartiment pul.lula al voltant de l'avar modern i en alguns moments cau en un histrionisme tan popular i fins i tot 'populatxero' que sembla que hagi tornat el temps de la comèdia de parròquia amb el mossèn de sotana vigilant des de darrere els bastidors que els actors no es passin de la ratlla

"
PD, suposo que el millor de tot es que a la sortida, mentre jo renegava, hi havia una senyora que deia que feia temps que no reia tant... que gran es el teatre!!!

Carta d'una desconeguda

A falta de pont... obra de teatre. Pintava molt bé (i a meitat de preu a l'atrapalo).

Carta d'una desconeguda té a favor:
-un bon punt de partida
-4 bones actrius
- una bona direcció i possada en escena. 4 actrius per un mateix personatge, molt ben portat.

I té en contra... doncs la tematica en si. Una hora i mitja recorrent sempre el mateix tema. Que voleu que us digui, a mi no em va entussiasmar, pero només pq la obra no anava amb mi. En fi... ja l'encertarem a la propera.

Dale gas!

Una mica com en flotats (de fa uns pocs posts), aquesta gent, ho fa una rabia que els mataries (p e aleiu) o t'alegren la nit amb un concert. Gracies al tr3sC i algun que altre contactillo (be Marisa, be!), entrades gratis al luz de Gas, i mini-concert de presentacio del nou dics. Triomfant. Si el concert de delincuentes va estar molt be pero no el vaig gaudir gens, aquest va ser tot el contrari . Ballant tota l'estona al meu metre quadrat, envoltat (que no xafat) per tot de gent motivadissima , i la sensació de que l'has encertat de ple sacrificant unes horetes de son i que estas al moment i al lloc oportu (i amb bona companyia). "Amamos la vida porque estaremos muertos toda la eternidad" Pos eso, que per quatre dies, pq complicar-se la vida tu! A gaudir d'aquets moments pastelosos.



PD1. El fet que la cantant sigui un dels meus amors platonics no te res a veure amb que m'agrades el concert :P

PD2. Pel youtube hi ha els vidos penjats. fa molt ja vaig enllaçar el primer de tots (un que surt un paio amb una bici. us recomano una visiteta per la seva pagina del myspace per verue'n l'ultim. Prou currat.

Escher i paciencia

M'encanta Escher. Aquest (bé, el de la dreta) es el primer dibuix seu que vaig veure i a partir d'aqui, mica en mica doncs he intentat buscar algunes coses sobre la seva obra. (Quina rabia!! acabo de veure que fa uns mesos va haver una expo a Madrid). Molt recomanable una ullada a algun llibre de la tashen i remenar per internet a veure que s'hi troba. (recordo un museu virtual molt curios). Suposo que ja em currare un post una mica més, aquest només es per veure que hi ha gent que te molt temps lliure !!!!



Per cert... no era un edifici impossible????

tecnologia a-freak-ana

El "Leroy-Merlin" de maputo deu quedar una mica lluny aixi que no hi ha res com juntar reciclatge i enginy per regar una mica el jardí. Tecnologia punta!

Petits Plagis 5.0

"Els líders espirituals em mereixen el mateix respecte que les conilletes de Playboy. En les seves entrevistes deixen anar frases buides i bensonants, però tant a uns com a les altres els ho perdonem tot pq som molt indulgents amb les nostres passions"
de l'article "autofastigeig" de David trueba

"De vegades penso que la prova més fefaent que existeix vida intel.ligent a l'univers és que ningú ha intentat contactar amb nosaltres"
De Calvin & Hobbes. Citat a la columna de l'Albert Espinosa de El periodico d'avui... mmm plagi de cita.

"Era tan baix que sempre semblava que estés lluny"
a "Stalin" del Flotats.

FELICITATS

Permeteu-me un "retalla i enganxa" del pais una mica llarg, pero crec que val la pena. Moltes felicitats i endavant!!!

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/principio/fin/malaria/elpepusoc/20071018elpepisoc_2/Tes :

El principio del fin de la malaria

La vacuna que ensaya el español Pedro Alonso en Mozambique se revela eficaz para inmunizar a los niños desde que nacen - El investigador calcula que podrían salvarse "millones de vidas"

EMILIO DE BENITO (ENVIADO ESPECIAL) - Seattle - 18/10/2007

El prototipo de vacuna contra la malaria RTS,S, cuyos ensayos clínicos dirige en Mozambique el español Pedro Alonso, funciona también en niños de menos de un año. Los resultados, que publica la revista The Lancet en su edición digital confirman las expectativas creadas por la vacuna, desarrollada por Glaxo Smith Kline (GSK) y cuyas pruebas, dirigidas por Alonso y financiadas por la Agencia Española de Cooperación Internacional (AECI), el Gobierno de Mozambique y varias ONG, se han desarrollado en Manhiça.

Los resultados en niños mayores prueban que el efecto del compuesto es eficaz y duradero

"Es la primera vez que se prueba esta vacuna en recién nacidos", dijo Alonso a este periódico durante el Foro contra la Malaria que se celebra en la ciudad estadounidense de Seattle con el patrocinio de la Fundación Bill & Melinda Gates. Hasta ahora se habían logrado resultados positivos en niños de uno a cuatro años, pero el resultado, aún siendo bueno, tenía un problema. "La única posibilidad de que la vacuna llegue a todos los niños es que se de con las otras del calendario vacunacional, y eso se hace antes de esa edad", explico Alonso.

El médico, que es director del Centro Internacional para la Investigación en Salud del Hospital Clinic de Barcelona, relató que la vacuna se ha dado a 220 niños a los dos, tres y cuatro meses, y se ha conseguido, tras un seguimiento de tres meses, una protección del 65% (una tasa similar a la lograda entre los más mayores). El resultado es importante porque permite adelantar la inmunización (los recién nacidos son más vulnerables a esta enfermedad, que cada año mata a un millón de personas en países tropicales, la mayoría menores de cinco años). Y porque había dudas sobre su eficacia.

"La inmunización de recién nacidos es complicada por dos causas", dijo Alonso. La primera, que su sistema inmunológico todavía se está formando; la segunda, que existe "una competencia con los anticuerpos maternos" (los niños tienen durante sus primeros meses de vida un sistema inmunitario heredado de su madre, que los protege al principio pero que luego se pierde).

Además, Alonso explicó que los resultados en los niños mayores con los que había ensayado la molécula primero, los de uno a cuatro años, se mantenían, lo que indica que la vacuna es eficaz y duradera.

El compuesto probado por Alonso actúa antes de que el esporozoito -una de las fases del desarrollo del Plasmodium falciparum, principal causante de la enfermedad- entre en los glóbulos rojos. Con ello se reduce el riesgo de infección aunque la persona sea picada por un mosquito (hasta ahora, la mejor medida contra la malaria es evitar los picotazos con el uso de repelentes y mosquiteras para dormir). Además, disminuyen los episodios graves en los niños que, pese a todo, contraen la enfermedad, añadió Alonso.

Curiosamente, el antígeno utilizado (la molécula que se inyecta para que el cuerpo humano fabrique las defensas correspondientes y esté preparado para cuando llegue la infección) "es muy antiguo, se conocía desde el año 1986", explicó Alonso. El problema es que era "muy pequeño". Han hecho falta otras moléculas, llamadas coadyuvantes, para hacerlo más grande y que el organismo reaccionara. "Ésa ha sido la principal contribución de GSK", dijo el investigador español. La vacuna se da a la vez que la de la hepatitis B, lo que aumenta sus propiedades (el sistema inmunitario se activa mejor).

De momento el ensayo está en la llamada fase II: se ha probado su seguridad y eficacia en un grupo reducido de niños, por lo que Alonso quiere evitar que se especule con "los millones de vidas que se van a salvar", aunque admite que espera que sean muchos. Lo que se ha probado es que su "seguridad es muy buena" aún en niños tan pequeños, que no hay "señales de alerta" ni siquiera en las zonas del pinchazo, y que las pruebas hematológicas y bioquímicas de los vacunados dan resultados normales, insiste el médico. La fase III propiamente dicha (ensayo con muchos niños) comenzará en la segunda mitad de 2008.

Pero en línea con el objetivo de la conferencia que mañana acaba en Seattle, Alonso apuntó a otro aspecto. La vacuna es el resultado de la colaboración entre numerosos socios, públicos y privados, empresas y otras sin ánimo de lucro. "Es un cambio sobre como se estaba trabajando hasta ahora", sobre todo en estas enfermedades que no son frecuentes en los países ricos.

STALIN

Un flotats en tota regla. Per tant, es normal que agradi molt o no agradi gens (de fet les crítiques se l'han carregat una mica). Amb la oferta de caps de cartell (Madaula, Sardà, Vilarasau...) qui hi ha als teatres de Barcelona, això també es nota una mica a platea. Em pensava que tindria més exit.

A veure, Flotats no enganya a ningú. Agafa textos molt interessants i es fa un vestit a mida que llueixi. Aquest cop té en contra que el ritme de l'obra es més aviat lent i serios -- de fet es posa a la pell d'un dels genocides més grans de la historia, que tampoc invita a fer-hi gaire conya-- però alhora, aquest personatge fasicina i aterra al mateix temps, cosa que enganxa a la butaca. Les escenes ma a ma entre flotats i la carme conesa ja son un bon motiu per veure-la.

Mencio especial pels 4 (si, si 4!!!!!) @#@##%%& a qui els hi va sonar el mobil durant la funcio (ole, ole i ole!) en especial als 2 (si, si 2!!!) a qui els hi va sonar oportunament al discurs final de l'obra. Mmmmm em sembla que més d'un els hagues enviat a siberia!

La magnitud de la "traiedia"

Sere poc original amb la recomanació, pero si no l'heu escoltat... que gran Monzó!!
Tota una lliçó de com fer un discurs inaugural i dir moltes coses interesants com qui no vol la cosa.
Esta penjat a molts llocs, per exemple aqui

El rei de la pista

Intentant trencar la rutina de pagar per no anar al gimnas (un esport altament practicat) m'he fet el bon proposit d'anar a jugar a voley. Dimarts dimecres i dijous al vespre. Jo compto que descomptant feina, mandra i actes varis podre anar-hi d'un a dos cops per setmana. Com a mínim la intenció hi és! Esta força b, pq son partits de costellada sense gaire esperit competitiu.
I pels més malpensats.... si. arribo a rematar!! Em va fer tanta il.lusió clavar-ne una (una en tota una hora... ) que s'ha guanyat un post i tot. Com molt b deien desde les corts -via frança- "narcisime en estat pur".

Delincuentes al razzmataz

Per si no voleu llegir tot el post, en resum: Concertàs pero massa gent.

Em sembla que es la primera vegada que faig tard a un concert amb entrada. tampoc es que hi anessim massa tard, tot en l'horari previst (suposant que el concert començaria a les 22:00 si possava que era a les 21:30). El que no comptavem es que la cua arribes tant lluny. Els molt rancis no ens van esperar per començar el concert, i quan vam entrar ja portaven una o dues canços suposem. El razzmataz a petar de gent, pero cosa exagerada, aixo si, moltissima penya cantan, botant i ballant. Ambientas. Llastima del tema "espai vital" pq tenia tots els ingredients d'acabar al top ten de a la llista de concerts.

En fi, jo sempre em quedare amb la gran estrofa:

"yo te quiero yo te quiero, como la pera a los peros
yo te amo yo te amo, cuando te pierdo y cuando te gano".

Petits Plagis 4.0

Dos entregues gairebé seguides..., a risc de no ser literals, espero que la memoria no em faci una mala passada.

"Siempre he sospechado que la amistad esta sobrevalorada, como los estudios universitarios, la muerte o las pollas largas"
David Trueba al seu llibre "cuatro amigos".

"La vida cabe en un clic
en un abrir y cerrar
en cualquier copo de avena,
se trata de distinguir
lo que vale de lo
que no vale la pena.
Y a mi me vale con que
me des poco mas que nada,
a mi me basta con una
de tus miradas"
fragment de la canço Causa y efecto Drexler/Leo Minax (hi ha una versio en directe que es pot baixar a www.elmedi.net, molt recomanable)

"És que jo soc molt practica... només bec per emborratxar-me" beth dixit en una conversa de sobretaula en un terrat.

On es en wally?

En Wally no sé, pero jo crec que estava per on marca el cercle, si més no, de tant en tant algu em xafava l'espatlla. Una altra cosa de la llista de coses pendents esborrada. Ja he participat en un castell!!!



Amb una visita per la pagina dels castellers de vilafranca podreu veure moltes fotos amb els seus castells (d'alla he tret aquesta). Ara com ara estan imparables.

Petits Plagis 3.0

Continua la secció amb la seva dubtosa periodicitat:

"Vet aqui que, una vegada, hi havia tres porquets que vivien plegats, respectant-se els uns als altres i en harmonia amb el media ambient. Amb materials autòctons, cadascú va construir una casa preciosa (...) quan van haver acabat, els porcs, satisfets de la feina, es van disposar a viure en pau i autodeterminació".
Inici del conte dels tres proquets segons la versio de" Contes per a nens i nenes políticament correctes". (tremendos!)

"Es busquen homes per a un viatge perillós. Salaris baixos. Fred extrem. Llargs mesos de foscor total. Perill constant. No es garanteix el retorn amb vida. Honor i reconeixement en cas d'èxit."
Text de l'ancunci que Shackleton va publicar a la prensa per reclutar tripulacio per anar a l'antàrtida. (en fan una expocsicio al museu maritim de bcn a partir del més de novembre).

"-no m'has convençut.
-no m'has escoltat"
dialeg de "el lliberti" que curiosament em recorda a...
"si no estàs d'acord amb mi es que no m'has entès". Joan dixit ( a petició d'agustin)

provant la webcam

En un dia de festa un pot estar provant com es pengen videos de la webcam al blog. També pot repasar el magia borras, o l'editor de videos. Us deixo amb el dubte...

El lliberti

Cal aprofitar que el teatre per la merce va a meitat de preu.

El lliberti es una molt bona proposta. Com passa amb obres com el metode grolhom, es pot fer teatre comercial i de qualitat. Sense manies. Si cal tractar el tema de guerra de sexes, que no sigui al club de la comedia amb l'enessim monoleg sobre el tema.com i que sigui amb un text inteligent (d' Eric-Emmanuel Schmitt, el mateix que "el visitant" per mi una de les millors que he llegit mai), amb una posada en escena com deu mana, amb un vestuari d'epoca per a fetitxistes i amb repartiment de luxe. Molt b en Madaula, que quan deixa els papers de marit perfecte de teleserie per pujar a l'escenari (com per exemple en "escenes d'una execució")guanya molts punts em el meu dubtos ranking de qualitat.
He de reconeixer que n'esperava un pel més i que em sobra un punt de vodevil facil, pero vaja, que es només per fer-me l'interessant...

més info aqui

Cosa de dos

La biblioteca de catalunya (al carre hospital) es un lloc prou curios per anar a veure teatre, de fet no fa gaire i anva pel grec a veure "en qualquier otra parte". Ara hi ha una obra petitona, que es diu "cosa de dos". Hi surt la Lurdes Barba i el 6q Lucchetti, tremendos com sempre. Home, amb tot el que hi ha ara en cartell, no seria diguem-ne prioritari, pero sempre es agradable veure aquests actors i, a sobre, uns ballarins de tango. Son tres histories curtes amb un fil conductor tot i que trobo que una queda penjada per allà. I és que la cartellera esta plena de bones propostes!!!

saben aquel que diu

doncs que voleu que us digui... a mi m'encanta!

picar aqui

Petits Plagis 2.0

Continua la saga, amb la duptosa periodicitat anunciada.

"A panda walks into a café. He orders a sandwich, eats it, then draws a gun and proceeds to fire it at the other patrons.
“Why?” asks the confused, surviving waiter amidst the carnage, as the panda makes towards the exit.
The panda produces a badly punctuated wildlife manual and tosses it over his shoulder.“Well, I'm a panda,” he says at the door. “Look it up.”
The waiter turns to the relevant entry in the manual and, sure enough, finds an explanation.
“Panda. Large black-and-white bear-like mammal, native to China. Eats, shoots and leaves.”
a la contraportada del llibre "eats, shoots and leaves"de Lynne Truss... tolerancia zero a la mala puntuacio.

"El vi el disfrutem amb quatre sentits, vista, olor, tacte i gust. Es per aixo que brindem, per fer servir-los tots i gaudir-lo plenament"
conversa de tallat a tarrega'07

"La butifarra es com el sexe... o tens una bona parella, o tens una bona ma!"
dita popular per a jugadors de cartes.

continuara...

merce 2007

D'aqui quatre dies ja son festes de la mercè. Com si no n'hagues tingut prou amb gracia i tarrega, ja torno ha estar devant del programa intentant quadrar un horari impossible. No n'aprenc.
així en una primera repassada :

-cada dia rumba a portal de la pau
-cada dia folk a plaça st jaume
-plaça catalunya estara cada dia a reventar amb concerts de cadena 100. ojos de brujo pot ser un infern... a mi em fa gracia anar a veure "los ronaldos" (diss ?) Els 80 tornen!!

-marc parrota moll de la fusta (diss 21:00)
-sidonie a plaça reial (diss 21:30)
-adria punti !!a plaça del rei(diss 24:00)
(cal que tot sigui dissabte)
-mendetz al forum (diss 3:00)

diumenge al mati diada castellera
diumenge vespre a l'antiga fabrica damm travis, patrice i 08001

be, aixo en una primera lectura en diagonal...
i recordar que teatres a meitat de preu : estand adetca plaça catalunya a partir del dia 15 per a la setmana entre el 17 i el 24
i jornades de portes obertes segons el dia a molts museus

el programa es pot descarregar aqui

tornant de tarrega

Doncs ja hem passat per tarrega un altre any. Com sempre, amunt i avall intentant quadrar un horari impossible i estar amb tothom i a tot arreu. Tot i el meu stress he pogut veure coses moolt guapes. Aquest any a tocat molt (massa) circ, i sobre tot una rua d'uns diables-batucada bascos, i un espectacle de dansa --que tenint en compte la meva insensibilitat per aquest art ho podriem considerar la descoberta de la fira-- on es barrejaven projeccions amb dansa tradicional basca i una posada en escena en plan moderna. També ens vam emportar alguna que altre decepció, i alguna que altra cua inutil (per cert, no costa tant marcar una ratlla a terra i dir "a partir d'aqui no entreu ni de conya, no cal que us espereu 4o minuts". Pero el balanç es positiu. L'ultim dia vam anar a verdú on hi havia una exposició sobre els 25 anys de la cubana. Prou divertida.

s'acosta tarrega

Aquest any potser torno a fer l'escapada cap a tarrega. Si algu s'hi apunta ja ho sap. Jo el que encara no tinc clar es si m'hi escapo ja divendres a la nit o pujo només dissabte, i tampoc si em porto la manta per dormir al cotxe o pago els 12 o 6 euros per desplegar la meva maginifica tenda hoy-poy (veure algun post anterior) .

web de la fira aqui

se atromenta una vecina!

Tempesta d'estiu de les bones!
Com a ultima nit de vacances, les festes de vilanova del valles --segurament les mes deficitaries de la comarca tenint en compte el cartell (4 grups entre ells gossos) i el numero d'espectadors-- calia fer-la grossa, i se atromenta una vecina es un grup "agrait". Tony manero + Yuri y su orquesta de cosmonautas, per dir alguna cosa. Aquesta gent ha aconseguit fer que tota la plaça rius i taulet cantes "bola de drac" durant les festes de gracia. Els tenia a la llista de pendents des de fa temps, depres de varies recomanacions (mikel, premi per ser el primer) i de fet, semblava que els anes esquivant pq van tocar al costat de mozart un dia i al costat de st pere l'altre... en fi, el que semblava una nit sense sortir, va acabar amb concertas de versions, ballaruca dicso, batucada i gent que demanava cigarros (gag inter).
la seva web aqui

Buscant pis

Be, qui més qui menys ja ho sabeu, pero en pakito i jo estem buscant pis per compartir. Com el tema boca-orella a vegades funciona, doncs aprofito el blog per donar veus. Si teniu alguna tieta rica que llogui pisos i vulgui algu de confiança, ja ho sabeu. Per cert, busquem pel barri a poder ser.

Petits plagis

Aqui comença una secció de dubtosa periodicitat consistent en recollir textos o cites d'algun lloc que per algun motiu o altre m'hagin cridat l'atenció. Tonteries, filosofies de tallat i algun que altre fragment interesant. Sempre per la perillosa linea que separa l'anar de culte pedant i el voler compartir allo que a un li ha agradat.

"In science one tries to tell people, in such a way as to be understood by everyone, something that no one ever knew before. But in poetry, it's the exact opposite." -- Paul Dirac--
agafat de microverso

"...Casualmente, Trout había escrto un libro sobre un arbol que daba dinero. Tenía por hojas billetes de veinte dolares. Sus flores eran bonos del gobierno y sus frutos diamantes. Atraía a los seres humanos, que se mataban los unos a los otros al pie del árbol, fertilizándolo.
Asi era. ..." --Kurt Vonnegut, a "Matadero Cinco".

"El mar es ple de peixos, i nosaltres aquí, menjant fitoplacton com les balenes." Sentit a Albert Carxofa en plenes festes de gracia. Frase aplicable a molts aspectes de la vida. :P

naino naino naino

Despres de moltes planificacions, estudis de programa i marques amb florescent, el concert tapat d'aquest any estava al carrer antunez (placeta de sant miquel al programa). Rufino y Don Domingo. Rumbeta, molt bon ambient, millor companyia i un insuperable sistema de subtitols per fer els cors. No se que ho va triar, pero encert de ple. Per sort encara queden nits no planificades que resulten les millors, i porten a més d'una descoberta (per exemple l'altre cara d'un blog).




El d'avui tambe pinta b, pero segur que esta a petar de gent. Esperem que la pluja ho xafi com ja m'ho ha fet amb la jornada castellera i el vermut amb ensaladilla (em sap greu cata).

El concert de les festes

Fa molt bona pinta:
diumenge 19 d'agost, a les 22:00, a plaça joanic

LA PEGATINA -- ZULU 9:30 -- DOCTOR CALIPSO

queda feta la convocatoria

Hort a Gracia

Ja tronen les festes de gràcia. Com sempre, si heu de començar al festa i no sabeu pero on, passeu-vos per l'hort de mozart. Esperem que la pluja que ja esta per aqui treient el cap, no el destrossi i només el regui.
Pel que sembla, el diumenge a les 0:30 hi ha un dels concerts recomanats, uns tal "Phat fred".

Pirineus ,pizza i puzzles

Sempre és d'agraïr una escapada als pirineus, un excursió per la muntanya i desconectar una mica de tot. Tot i la tempesta de benvinguda, la resta de dies va anar sobre el que haviem previst, amb caminada inclosa. El caprici va ser anar a sopar a Llivia a la pizzeria on en teoria fan les millor pizzes del mon. Com a minim s'ho cobren --una mitja de 30 eurets per pizza posen els pels de punta a més d'un-- pero s'ha de reconeixer que si més no, l'home es prou original: flors comestibles, rucula, ceba caramelitzada... i exibició de malabrismes amb la massa.
Per ultim destacar el descobriment d'un joc (aixo només podia estar a can cane), anomenat "rush hour". Els sudokus son coses de mindundis al seu costat. Proveu, proveu!!

El perseguidor

Ja ho deia en un altre post, pero per una extranya rao sempre acabo anant a veure les coses on participa en dani nel.lo (?!) Aquest cop estava a la sala muntaner (per cert, plena a reventar) portant la part musical d'una obra sobre un text de cortazar. El perseguidor. Una bona proposta que barreja aquesta novela curta sobre la vida i mort d'un music de jazz, amb musica en directe. Un text que costa que entri a la primera, pero que mica en mica et va enganxant, amb molta força. La musica en directe, com sempre, un petit luxe.



info aqui

Lucrecia a l'auditori

De casualitat (gracies Olga!!) vaig acabar anant a l'auditori a veure la lucrecia, gairebé sense saber de que anava. Al final resultava ser una barreja d'estandards nordamericans i musica cubana, amb l'OCB i uns quants musics seus d'acompanyament. Un petit luxe pels sentits, especialment en la segona part (la de musica cubana). Dos gardenias para ti... Guantanamera... amb el rerefons de l'orquestra, mmmmmm "besitos de chocolate".




info

En cualquier otra parte

Si la setmana passada descobria la nau ivanow, ahir per fi vaig veure una obra a la bibiloteca de catalunya, i em vaig treure l'espina de no haver anat a "antigona".

Alex mañas --que fa temps va fer "Algo" al versus-- és l'autor i director d'aquest espectacle "tarantinià" segons algunes critiques. Bé, molt bé. Crec que li falta rodatge i una petita estisorada. Espero que durant el grec sigui la posada a punt, i despres la reestrenint fent temporada en algun lloc, pq el text es dels bons, i la proposta en general també. Una de les actrius es polonesa, i estava d'erasmus a l'institut del teatre. Tremenda!

info aqui

CAOS

L'ultim que apagui la llum! (i algú s'ho va pendre massa seriosament).
Unes 20 horetes sense electricitat a casa, els semafors que no van (per cert, en moltes cruilles casi que millor, el transit més fluid i la gent més atenta que mai), tornada amb el nit bus que semblava el tren de la bruixa, llanternes pel carrer...
En fi, com a minim avui dinaré b, ja que es van descogelar les gambes, i posats a haver de tirar menjar, suposo que no començarem per aqui.

Estem massa endollats!

s'ha acomplert la profecia

Doncs la profecia deia alguna cosa aixi com que a la primera setmana que estigues en cartell, sucumbiria a la marea consumista i acabaria escapant-me a veure l'ultima pelicula de harry potter. Així ha estat.
Pels fanatics, dir que esta prou be. Un dels millors llibres i una de les millors pelicules.
M'agradaria coenixer a la directora de casting. Si amb el Neville ja la van clavar, amb la Luna Lovegood...

Pels no fanatics... ningu no es perfecte!


Per cert... el 21 surt el llibre!!!

Fairy

Amb Fairy trobem una revisio dels contes i les visions tradicionals dels personatges de tota la vida, contextualitzant-los al segle XXI i passant-los una mica de voltes. Una mica (molt mica) com el que ha fet Shrek en cinema, o "contes per a nens i nenes, politicament correctes" en literatura.
El resultat es una obra prou entretinguda (evidentment no apta per a nens, que tampoc es qüestio de traumatitzar-los), que si be no passarà la la llista de millors peces mai vistes, si que té alguns punts prou bons:
Hi ha musica en directe (sobre bases grabades)amb el saxo de Dani Nel.lo, i algunes parts coreografiades per Marta Carrasco.
La Carlota Olcina esta tremenda
Els referents als personatges son prou divertits.
Etc Etc.
Defectes... també en te alguns, pero fa lleig dir-los.




Com a mínim, ara ja se on esta la nau Ivanow. Una sala prou peculiar, petita, amb dues columnes al mig de l'escenari i aprop de casa.

"LLURARE" LAS PENAS...

07-07-07 era la data escollida per la nit mes boja... la "hippie-rave" més autentica en molt de temps. Renunciar a la festa major, als st fermins, i a un parell de festes d'aniversari (coses del calendari) va valdre la pena.
Mencio especial pel curro i la logistica dels que ho van muntar. Moltes gracies!!!
Barberà (encara que a vegades sigui només una estació) molt bona gent, i delegació, com sempre, donant la cara. S'agrairia si algu em fes arribar fotos...una "V" de laporna mereix passar a la posteritat.
Per cert, estic com un crio amb sabates noves, amb la tenda "hoy-poy".

Xerrada sobre Fairy

Avui a les 20:00 a la biblioteca del barri (merce rodoreda, parada metro alfons X) fan una altre xerrada d'aquestes de obres del grec. A veure si torna a tocar.

Fairy (Contes de fades)

Com són aquests contes explicats al segle XXI? Qui són aquests personatges avui? On passa l'acció als nostres dies?
Aquestes històries tan populars són el punt de partida d'un espectacle que parla de la ideologia i de l'autèntic sentit dels contes que ens han explicat de petits.

Dins el cicle Conversa amb els artistes, del Festival Grec d'enguany, tindrem la presència de la directora de l'obra, la Carme Portaceli, creadora i directora artística de la Factoria Escènica Internacional, que ens serà presentada per Xavier Graset.

Dimecres 4 de juliol, a les 20h.
Entrada gratuïta.

5 hores mes tard...

Suposo que anava tan concienciat que duraria molt, que al final 2666 no se'm va fer gens llarga. De fet, com cap historia dura més d'una hora, es com veure 5 obres curtes, passa b. L'espectacle en si esta molt b. Una posada en escena molt "Rigola": imatges, musica, impactes, una mica de dansa (ferran carvajal!!), grans actors... I el text... deixem-ho amb interesant i emocionant. Aqui és on hi vaig trobar el (meu) petit problema. Després de la xerrada de l'altre dia, anava també massa concienciat que el text seria el millor que havia escoltat amb molt de temps. Es el problema d'anar amb les espectatives tan altes. Suposo que si no hagués sentit res de l'obra i l'hagués anat a veure sense més, n'hagues sortit més impactat. Això també va a dies.

Gran descobriment d'Andreu Benito (mmm i revisant on ha sortit aquest actor resulta que ja l'havia vist abans).

I com la reposaran a partir de setembre (crec) unes quantes advertencies.
-No esta mal vist portar una mica de menjar i beguda (en plan futbol) per als entreactes, pq la cua del bar tendeix a infinti. això si, al descans llarg donaven un pica-pica mexica.
-La "parte de los crimenes" (4a historia), es prou forta com per donar-te una mica de mal rollo. alerta les tietes.
-Pots passar-te una setmana cantant regaeton.

Nocilla Dream

Una novel·la ben extranya, pero que m'ha fascinat. De fet es com petits inicis de motles novel.les, tots junts, amb algunes punts que es connecten de tant en tant.

tota la info a
http://www.candaya.com/nocilladream.htm

A més, amb un titol aixi, estava clar que no podia deixar indiferent.