Doncs res, com a millor mostra us enganxo el seu mail i aixi podeu veure una mica el seu estil escrivint (alerta la patilla que acabo de tenir per no ficar-me en el jardi d'haver de fer una critica literaria...)
Ape, ja ho sabeu!
"Com alguns de vosaltres ja sabeu, acabo d'amenaçar amb un altre llibre de
relats: "El jugador de futbolí que volia córrer la banda". El publica una
editorial petita, La Busca edicions, i es comercialitza a un preu petit. 11
euros. La petitesa de tot plegat no treu que em faci molta il·lusió perquè,
si treure el primer llibre és especial, el segon (per definició)
constitueix una trajectòria. Ja es poden dir aquelles coses com "aquest
està bé, però a mi m'agradava més el primer", "aquest segon em sembla més
madur", "el primer era més fresc" o bé, fins i tot, (cosa que em fa
especial il·lusió) "trobo que aquest autor està estancat". És magnífic. Per
si de cas algú tingués la temptació de pensar:
a) Li compraré el llibre perquè em cau bé i així complementaré el seu sou
de publicista mitjà amb uns quants ingressos extra o bé...
b) No li penso comprar aquest llibre perquè és un imbècil i no em dóna la
gana que guanyi pasta a costa meva...
...que sàpiga que jo ni guanyo ni deixo de guanyar res per cada exemplar
venut, doncs com l'altra vegada ja vaig obtenir l'import del premi i, a
partir d'ara, tots els beneficis són per l'editorial (petita).
Però com que la il·lusió de tota persona que escriu és que algú llegeixi
aquella cosa que ha escrit, he fet un blog per ajudar a promocionar el
llibre i on tothom pot fer preguntes i deixar els comentaris (favorables o
desfavorables) sobre el llibre. Té el nemotècnic nom de:
www.jugadordefutboliquevoliaco
(Atenció! L'article "el" no em cabia a l'entrada...)
També en faré una presentació el 17 de desembre a l'Ateneu, però ja us faré
arribar una invitació formal més endavant.
Bé, només recordar-vos la importància del fenòmen boca-orella (i del botó
reenviar) pels escriptors petits i les editorials petites, en el món dels
mercats grans dominat per les editorials grans. Per això us demano que feu
arribar la informació a tothom qui li pugui interessar (i a qui no li pugui
interessar també).
Per acabar, dir-vos que estaré encantat que si, una dia, em trobeu pel
carrer després d'haver-lo llegit, em digueu coses com ara "aquest està bé,
però el primer era més fresc" o bé "aquest llibre és un pas endavant cap a
la maduresa".
Ens veiem aviat,
Ramon"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada