Impossible se imparcial, pero aqui va una petita crònica que hauria d'haver penjat fa una setmana.
La cubana ha aterrat a barcelona, amb la que per mi es l'obra més entranyable dels més de 25 anys d'historia de la companyia. Gairebé imprescindible.
Les comparacions són odioses, pero qui la vulgui comparar amb la de la primera tongada que ho faci, pq aquesta versio esta molt rodada, i estan tremendos.
Com sempre, com menys se sap de l'obra millor, aixi que només comentar que és un homenatge al teatre de revista, com un viatge al molino, i que com totes les obres de la cubana l'espectacle comença quan entres al teatre-- recordeu l'explicació de d'aida per part d'"opera a l'abast", mentre la gent anava entrant?-- aixi que millor no apurar l'hora d'entrada.
Pel que fa a l'estrena... que gran! Ovació de gala. Retrobades, famoseo, estrelles de revista (la maña!!!! merche mar!!!!), i un pica-pica tremendo (que això sempre es important!)
PD1 "me llaman el tirachinas, y no se por que serà..." m'encanta!!!
PD2"em pot posar les braves per emportar" --gag intern--
1 comentari:
Amb la familia (tiets cosins etc) hi anem el dia 30 --- prohibit dir res mes, q no l'he vist MAI!
Publica un comentari a l'entrada