STALIN

Un flotats en tota regla. Per tant, es normal que agradi molt o no agradi gens (de fet les crítiques se l'han carregat una mica). Amb la oferta de caps de cartell (Madaula, Sardà, Vilarasau...) qui hi ha als teatres de Barcelona, això també es nota una mica a platea. Em pensava que tindria més exit.

A veure, Flotats no enganya a ningú. Agafa textos molt interessants i es fa un vestit a mida que llueixi. Aquest cop té en contra que el ritme de l'obra es més aviat lent i serios -- de fet es posa a la pell d'un dels genocides més grans de la historia, que tampoc invita a fer-hi gaire conya-- però alhora, aquest personatge fasicina i aterra al mateix temps, cosa que enganxa a la butaca. Les escenes ma a ma entre flotats i la carme conesa ja son un bon motiu per veure-la.

Mencio especial pels 4 (si, si 4!!!!!) @#@##%%& a qui els hi va sonar el mobil durant la funcio (ole, ole i ole!) en especial als 2 (si, si 2!!!) a qui els hi va sonar oportunament al discurs final de l'obra. Mmmmm em sembla que més d'un els hagues enviat a siberia!