Pels qui segueixin als especialistas secundarios sabran qui es el sr indignao... doncs un aprenent al costa d'un servidor quan va sortir del teatre. Suposo que es van gastar totes les idees pel casting amb en Boris Ruiz (l'unic que podem salvar de la crema), pq es que senzillament no ho entenc. Mira que sempre hi busco el canto positiu en una obra, doncs em mereix molt respecte qui puja a un escenari, i intueixo que aqui la culpa es del director pero... encara gracies que hi anavem amb el ticket tres i ens vam estalviar una pasta.
Us deixo unes frases de la critica d'andreu sotorra, i el link pq visiteula seva pagina (sempre que ja hagueu vist l'obra que voleu consultar, doncssovint l'explica de cap a peus) . Acostumo a estar-hi bastant d'acord, a més normalment tb sol a buscar-hi el canto positiu a l'espectacle.
"
la cosa es converteix en una comèdia de bulevard que només aguanta com un sol home, amb aquest posat de murri que té, l'actor Boris Ruiz, fent de senyor Perramon. Bravo, doncs, per ell, que no té cap culpa del que passa durant una hora i mitja. La resta del repartiment pul.lula al voltant de l'avar modern i en alguns moments cau en un histrionisme tan popular i fins i tot 'populatxero' que sembla que hagi tornat el temps de la comèdia de parròquia amb el mossèn de sotana vigilant des de darrere els bastidors que els actors no es passin de la ratlla
PD, suposo que el millor de tot es que a la sortida, mentre jo renegava, hi havia una senyora que deia que feia temps que no reia tant... que gran es el teatre!!!
1 comentari:
a mi això em va passar amb "la extaña pareja". Comprant les entrades, una senyora dient que no podien fer coses tan bones, perquè era el 5è cop que l'anava a veure...
i tota l'obra, al públic, en mig de rialles incontrolades mentre dues rúbies de faldilles curtes corrien al voltant del sofà tot cridant qual histèriques -que és el paper que corresponia a les dones- i el morán i el pera es dedicaven a fer bromes que si dic que eren bromes és perquè a algú li feien gràcia, que a mi no.
En fi. Vaig sortir perplexa per la diversitat que hi ha en termes de sentit de l'humor...i per constatar que dec estar en la minoria, perquè sinó no s'excplica que aguantessin 7 anys en cartell....
potser simplement tenia (jo) un mal dia. Però no ho crec. Per si un cas, mai més tornaré a posar els peus -pagant- a res on hi hagi el morán ni el pera... i això ho faig extensible al fill, però per altre motius
vagi bé!
Publica un comentari a l'entrada