... obrint un blog per explicar el viatge i continua amb un lloc on hi pots trobar escrits sobre: teatre, lletres i acords de cançons més o menys dificils de trobar (si més no la meva interpretació, sense cap mena d'ànim de lucre i amb l'esperança que aporteu comentaris i les corretgiu si cal) , una secció de "petits plagis" amb frases escoltades o llegides i alguna que altra cosa més o menys interessant. Comença a l'àfrica i ves a saber on acaba!
Descoberta de l'almeria teatre i descoberta d'una petita perla de musical.
Ja em va dir en David que li fes confiança, i ara cal donar-li les gràcies per la informació.
No soc cap expert en el genere així que a un musical li demano això, proximitat, senzillesa i un bon toc d'emoció. Amb un piano quatre cadires mal comptades i quatre actors es teixeix aquest recull de peces de Rent i Tick Tick Boom, que si bé no tenen un fil conductor exacte com a tal, si que estan perfectament lligades aconseguint que en cap moment devalli la intensitat.
Un petit plaer.
Fa temps en Ferran em va dir que el Manrique i la Segura estaven preparant una obra que "anava sola", que no me la perdés. Malauradament no vaig fer servir aquesta informació privilegiada durant la primera setmana que es va estrenar "incendis" i quan vaig voler adonar-me'n ja no quedaven entrades. Exit de públic, crítica, la millor obra de l'any etc.
Pensava anar a qualsevol bolo de la gira (sant cugat? mataró? on fos!) però em pesava el comentari que era una obra per veure-la al Romea i el convenciment que més tard o més d'hora l'acabarien reprogramant.
I sort! Aquesta vegada amb mesos d'antelació i a una privilegiada fila 7 (gràcies Eva) no s'escapava l'oportunitat de gaudir de l'obra que merescudament ha rebut tants i tants elogis.
Segurament no diré res que no s'hagi dit ja. Teatre amb majuscules! Imprescindible. Impossible sortir-ne indiferent. Només arribar a casa vaig córre a rellegir algun fragment del text acabat de comprar a la sortida. Res és sobrer (exepte la mala educació d'alguns estornudadors compulsius i l'impresentable del mòbil de torn), el text és una meravella (força, intensitat, misteri, angoixa...), la posada en escena treu tot el suc possible a l'espai, la tria dels actors i la manera d'encabir-los i utlitzar-los fa que un es cruspeixi les més de tres hores i mitja de durada sense adonar-se'n. És plena de detalls que s'encaixen en un engranatge digne de la maquinaria més sofisticada, tot al servei de les sensacions.
Recordo que en una altra obra, durant els aplaudiments, entre els bravos algú va cridar "visca el teatre".
Ara es pot veure "patria" al teatre poliorama.
Una obra oportuna (que no oportunista) que té el mèrit d'haver estat escrita abans que el debat polític anés agafant la volada d'aquests últims mesos i té el segell, l'estil i la garantia d'en Jordi Casanovas.
Una mena de thriller polític que si bé en alguns moments cau en cert panfletisme facil (però es que en el fons, tal i com està el pati, al final dir el que és obvi pot semblar demagogia ) seria injust desmereixer pel seu contingut. La trama sobre la identitat catalana i jocs de poder, es veu envoltada pel misteri sobre el present i passat de la famila d'un fantàstic Frances Orella en el paper de Miquel Raventós, el primer cap de llista independentista amb possiblilitats reals d'aconseguir la presidència de la generalitat. Les dues histories es van desenvolupant (pel meu gust potser durant massa temps, potser és innecesari arribar a dos actes i es podria passar una mica la tisora) fins a convergir en un final que, naturalment no desvetllaré.
Com a mania meva, llastima de la dèria de fer aquesta mena d'accent catalano-america per fer creible (?) un personatge que ve d'estats units. Recurs utilitzat en moltes obres i, francament fa més nosa que servei.
Una obra interessant, actual i de bona factura. Dir que es deixa veure és quedar-se curt, dir que és imprescindible és passar-se.
DO.........lam........ Serpentines esquinçades, DO..........lam...... males hores camarades, FA------------------rem------------SOL--mi carrec una copa per es camí cap a casa, FA-------------------rem--------------SOL--mi algunes faroles enceses, algunes s'apaguen.
DO------------------------------lam Ja tornen a muntar sa fira del Ram, DO------------------------------lam ....i surt es sol a dins de sa nòria, FA--------------------rem-----------------SOL-------------mi
pensant, caminant, a damunt un banc deixaré es tassó de plàstic FA-----------------rem---------SOL------------mi amb un culet de cubata perquè no se'n vagi volant.
Segurament sera un sacrilegi, però francament...
No li negaré a l'admirat Sergi López la seva capacitat per crear gairebé sense res mes que el seu cos i la seva veu tot un món paralel--com molt bé va demostrar a Non Solum-- però malgrat el seu talent i l'ajuda d'un inquietant ( i en algun moment genial) personatge que l'acompanya amb la seva dansa i gestualitat, l'obra 30/40 livingstone costa molt de pair.
Críptica en exces, jo no vaig se capaç d'entrar-hi ni treure'n l'entrellat . Bàsicament en valoró la simple (gariebé nula) pero eficaç escenografia i el suc que treuen amb una acurada iluminació.
Si al lazarillo de tormes del brujo, el millor de l'obra era l'entreacte ( i no era cap demerit), potser d'aquesta amb quedo amb les salutacions finals, pero ja no estic tan segur que sigui un elogi.
Hi ha cops que un té ganes de coses més senzilles.
No se, me importa un pito que las mujeres
tengan los senos como magnolias o como pasas de higo;
un cutis de durazno o de papel de lija.
Le doy una importancia igual a cero,
al hecho de que amanezcan con un aliento afrodisíaco
o con un aliento insecticida.
Soy perfectamente capaz de sorportarles
una nariz que sacaría el primer premio
en una exposición de zanahorias;
¡pero eso sí! -y en esto soy irreductible- no les perdono,
bajo ningún pretexto, que no sepan volar.
Em sembla que va sortir a la roda de premsa de la finalista del premi
planeta d'enguany, recitant un fragment d'un text de Oliverio Griondo.
Genial!
Canviant el registre de les obres que he vist a la flyhard ( sala imprescindible i que cal seguir de ben a prop), aquest cop ens enfrontem a un thriller un pel angoixant i amb un punt de violencia.
No es tracta doncs d'una obra amable o lleugera sino feta amb tota la intenció d'inquietar a l'espectador. Tant el text de Jordi Casanovas com la direcció de Feran Utzet ho aconsegueixen amb escreix.
La comparació (sembla ben bé un homenatge) amb alguna escena de Tarantino es inevitable: cinisme i una mica de sang i fetge durant més d'una hora.
Només criticar algun moment del text una mica masa inverosimil ( home... un lavabo es un lavabo i no una sala d'un hospital) i l'augment de tarifes respecte els preus habituals. Sort que la flyhard encara et deixa triar, i amb un mica de culpabilitat al cos encara pots pagar només 10 euros.
Per la part positiva, la tensio s'aguanta durant tota l'obra, i en particular hi ha un parell d'escenes (no entrarem en detalls per no desvetllar res) on realment es màxima. I com a fi de festa, una mica de roger mas...endavant les atxes!!!!
1-SOL-----DO*----RE------SOL----DO Saps.....Una empresa japonesa, --------RE--------SOL-------DO té un prototip de màquina capaç -----RE------------SOL----(DO--RE) d'esborrar-te els records.
1)Jo vaig veure-hi la manera i vaig escriure per participar a les proves pilot. 2)SOL--(**)----DO-----RE--------- M'ha vingut al cap mentre volava SOL--(**)--------DO------RE--------- un diumenge al llit ens despertàvem SOL--(**)--------DO------RE------------DO mirant-nos els peus,comparant-nos els dits
2)i se m'ha escapat mitja rialla ens he vist amb nens,i amb tantes ganes. Mai vam sospitar que acabaríem així.
(DO---mi7--DO--mi7)
3SOL(***)lam----SOL--FA M'han posat en un hotel, SOL------lam--SOL---FA una suite descomunal SOL-----lam---SOL-------FA es veu Tòquio des d'el cel, SOL------lam----SOL-----FA m'ha semblat un bon final.
1')Avui he fet una visita prèvia i he vist les instal·lacions m'han presentat els responsables que són la creme de la creme tot súper maco, reien molt ------------------mi7 "arigató, arigató"
4)-------------DO------------lam i el que m'ha fet de traductor ------------------------RE m'ha vist un pel acollonit ---------------------------------mi7 i ha dit "hi ha una part positiva" --------------DO--------------lam Que, pelis discos llibres llocs, ---------------------------RE que donarien molts per tornar a -----------------------DO viure'ls com el primer dia.
2)Però mirant els leds i els electrodes m'he vist panxa amunt un llit amb rodes mentre van passant les llums d'un passadís
2)i he entès que demà serà una altra vida que viuré feliç, una mentida però per perdonar-te calia arribar aquí.
3)Arribaré a l'aeroport, no portaré cap record, tu no em deixis preguntar digues "hola, hem de marxar" porta-ho tot al cotxe a punt, fes-me cas, tots dos ben lluny.
(final)
lam--------SOL---------FA------------- Fugir, tornar a començar en un poblet, que tingui un nom que lam--------------------mi no puguem ni pronunciar.
----
NOTES (*) El SOL tocar-lo 320033 i tots els DO (032030). el mi7 (022030) (**) venint de SOL passar a (200033) (***)es important canviar rapid a SOL quan comença l'estrofa, entre SOL i lam al video es veu que fa un canvi. A mi em va molt forçat i mantinc el SOL, no queda del tot malament.
El principi de la canço, al video, també el fan un pel canviat. Fan un ritme una mica mes extrany.
El final esta una mica agafat amb pinces, pero tocat aixi mes o menys es salva.
Dins la minsa programació estiuenca, al versus fan un musical de petit format sobre classics de broadway.
Una proposta atractiva i agraida. La tria fa una evolució més o menys histórica i permet als poc entesos en la materia (com un servidor) endinsar-se i gaudir d'aquest món. Li criticaria potser que caldria donar-hi una volta més al fil argumental que va lligant les diferents cançons i d'alguna manera donar-hi un toc encara més pedagògic ( tot i que això podria no agradar als que ja tenen una mica més de bagatge) si més no, el que trobo un errada de gruix es que no hi hagi un llistat de les cançons de l'espectacle ( jo el posaria a disposició del púbilic a la sortida) per tal que un pugui investigar una mica després; igualment la tria final d'un tema de "la familia Adams" em sembla un pel desencertada amb la de temes actuals que hi ha, però aixo ja es una qüestió de gustos.
Com sempre, un espectacle d'aquestes caracterítiques, tan proper, i amb música en directe només que tingui una mica de cara i ulls ( i en aquest cas en te de sobres!) val molt la pena. Malgrat sigui poc original, diré que el tros de "Maria" de west side story es un gran moment. Com a curiositat, resulta que el "freak" de l'APM que va de sobrat en una entrevista sobre el seu grup de música ( Arnau Tordera del grup Obeses) es un tros de music i a part de fer els arranjaments musicals porta ( a mitges amb un pianista) gran part del pes musical amb...una guitarra!!! ( pels "pseudo-guitarristes" com jo, veure el suc que li treu a l'instrument es tot un plaer).
Doncs ja ho sabeu, si us interessa, visita a l'atrapalo i per 8 euros teniu un bon espectacle a l'abast
Les obres , o més ben dit "experiències", que porposa "teatro de los sentidos" tenen una mena d'efecte balsàmic. Aquesta barreja de tunel del terror poètic i sensioral poden convertir el final d'una atapeida setmana laboral i un comiat, en un bona vetllada.
Més en la línea del primer treball que vaig veure ("el eco de la sombra") i amb un muntatge molt semblant, aquesta companyia aconsegueix que entris en el seu món i que a mes de veure i escoltar aprofitis el tacte, l'olor i els gustos. L'únic però es que el record de "el eco de la sombra" es molt fort, i la capacitat de sorpresa i fascinació ja no es tan gran . Una mica com passa amb el circ de solei, que continua sent perfecte però ja no es el mateix.
Pels que mai no hi haguéu anat mai, crec que es una de les companyies imprescindibles, i no n'explico més perque aquesta si que es una obra que com menys en sapigues millor. Nomes cal anar amb la ment oberta.
Sempre es curios anar per segona vegada a la mateixa obra per veure com ha evolucionat.
En "l'any que ve serà millor" he pogut comprobar com el rodatge li ha donat madures a i ritme a les diferents escenes, fent que l'obra guany en fluidesa i es tregui més suc dels persontages.
Ara, a veure a Madrid la versió en castellà. Militancia!!
Més que agradable sorpresa a la sala muntaner. Una petita joia d'aquelles que solen passar amagades i que t'agafen desprevingut i en el moment oportú.
L' obra és força rodona i sobre tot equilibrada. Crec que aconsegueix tenir una posada en escena, punt de partida i trama el suficientment orignial com per no ser una obra plana i lineal, però sense fer-se intel.ligible. És capaç de mantenir la tensió per coneixer el desenllaç i combina moments de cert dramatisme ( alerta amb els petits monolegs que fan cada un dels personatges) tractant vida, mort, amistat, familia... amb alguna dosi d'humor i música en directe per desengreixar una mica.
El text amaga algunes frases i reflexions lapidàries (mai tan ben dit) i requeriria una segona lectura, això si, sense pretendre ser una obra excesivament profunda o crípitca.
D'aquells dies que vas sense cap expectativa i acabes ben satisfet (potser per això).
Malgrat la sala muntaner sigui de les menys agraïdes com a sala de teatre, us animo a passar-hi, que ja se sap que per aquests muntatges el boca-orella és escencial.
La veritat es que no vaig sortir particularment satisfet de la sala Versus.
Martin McDonagh no es precisament un autor que faci obres fàcils i aquesta no en va ser una excepció.
Interpretacions desiguals per una obra dura i punyent. Gran esforç físic i treball que cal reconeixer als protagonistes, però potser mèrits insuficients per a tota l'obra en conjunt.
Llastima!.
1) RE----------------------
Una parella lingüística, sim---------------------
una oportunitat mim---------------------------
d’enterrar l’affaire Patrícia, SOL-------------------
fer dissabte emocional.
RE------------------------
Una estona en cada idioma, sim---------------------
trenar una conversació, mim-----------------------
jo t’ensenyo, tu m’ensenyes solm------DO------------fam#
i ens ensenyem tots dos.
2) fam#--------------------SOL
Ella era nascuda a Grècia, ------------------------RE
bressol de grans pensadors. ---------------------LA
De Parmènides a Sòcrates, -----------------fam#
d’Aristòtil a Plató. ------------------SOL
I jo que desconeixia ---------------------------RE
tots aquells senyors estranys, ------------------------LA
me’ls imaginava amb barba ------------------------RE
i fotent gestos molt grans.
1)
Vaig provar d’impressionar-la
fent un Google d’amagat:
“Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”.
Cap dels tres li van sonar.
Tot mostrant-me l’erotisme
potencial del català,
va dir: “Joan, vull que m’ensenyis
a millorar el pronunciar”.
2)
i Si haguessis vist com reia
intentant dir cotó fluix,
hagués dit “Despertaferro!”
l’almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t’hi trobes
no t’ho pensis ni un segon
i que la filosofia
ens ensenyi a veure el món. (--RE-DO-REx3--) 3) sim-------------------------
Em va preguntar en què creia SOL----------------------
mentre s’empassava el fum mim------------------------
i entrant a una indie disco FA#-----------------------------
vaig citar, es veu, un tal Hume:
RE---------------------------
“Només crec en el que veig jo sim--------------------
i només us veig a vós”. mim--------------------------
(Quan començo amb formalismes solm----DO------------------fam#
és senyal que estic nerviós).
2)
Va dir: “La teva oratòria
deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci.
Sovint val més actuar”.
I entomant aquella màxima
amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir l’ego de terra
i ella es va posar a ballar.
4) RE------------sim
I com ballava! ------------mim
Que tot de cop, --------------------DO
el cercle es quadrava. -----------RE
I quan Song2 ------------sim
de Blur sonava, ---------mim
xiuxiuejant -----------------DO
d’Epicur em parlava.
3)
Mentre pujàvem l’escala
del seu pis, va deixar anar:
"Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixa’t portar”.
I vaig dir: “Fem de viure una festa,
fem-ho abans de fer-nos grans
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard”.
2)
I per un cop les paraules,
l’exacta combinació,
van esdevenir alquímia,
van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes
plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes:
bé, bellesa i veritat.
4)
I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour. 5)final RE----------------------
Un petó, ja era de dia, sim--------------------
en un carreró del Born, mim--------------------------
feliçment, tot condemnant-nos SOL-----------------------(RE)
a buscar l’etern retorn.
En Josep Pedrals es tot un personatge a tenir en compte. Capaç de fer poesia, jocs lingüistics, música ( genials els "nens eutròfics") i ara teatre. Bé... no parlariem de teatre en un sentit molt clàssic... la proposta que ofereixen a la seca (sala que volia descobrir) es una barreja de concert, recital, obra a quatre veus. Capaç del milllor i el pitjor. Entre tenir ment i l'entreteniment (per plagiar alguna cosa) trobariem aquesta mena de conte que si em permeteu no petit spolier... "no ho pillarà ningú" però et farà estar amb els ulls i les orelles ben atentes.
Si bé en alguns moments abusa de recursos "tipus pastorets", te moments d'autèntica lucidesa que farien les delicies d'en Marius Serra i tots els verbivors així com algunes propostes escèniques més que interessants. Aquestes anades d'olla no es poden deixar passar així com així. Amb ganes de la segona part que faran ben aviat... Furgatori
Crec que era un bon regal de padrí portar a la fillola a veure un espectacle d'el Mag Lari.
Splenda (ara al condal).
Malgrat, a priori, soc un defensor de la magia d'aprop en front de, per dir-ho d'alguna manera, l'ilusionisme i la magia de "maquines" he de reconeixer que quan es fa amb aquest desplegament i gran format la proposta és francament atractiva.
El mag Lari ha anat creant i forjant el personatge fins donar-li una personalita propia, un estil, una imatge... que ara explota fins a les últimes conseqüències. Tot el look i homenatge a Michael Jackson ( la deria d'en Lari) envolta uns números efectistes amanits amb coreografies, llum i un vestuari que menja a part.
Sempre es agradable que et sorprenguin i, a més, em continua fascinant que tallin algu per la meitat... no vull saber com ho fan! que es mantingui la magia!
1) FA--------------------------lam
Diu que ha anat fent al seu aire, FA-------------------------lam
que ha fet vida a mil ciutats, -----------solm--------------DO----------
que ha dormit en llocs que feien feredat ----------FA---------LA------------rem
i que tu, mare, mai haguessis aprovat. ------SIB-------------DO--------
Que està content, que tot va bé. ---------SIB--------------DO
Diu que està content, que tot va bé.
1)
Hi ha com unes coordenades,
diu que us ho ensenyi, que us ho posi al Google Maps.
I diu que un dia, de passada,
va fer nit en un poble i que s’hi va acabar quedant.
Que és des d’aquí, des d’on escriu.
Que és des d’aquí, des d’on escriu.
2) SIB ------------FA------------rem---------solm---------
Diu que té una casa lluny de tot i un quatre per quatre. SIB--------------FA-----------------rem---------DO---------
I quan baixa al poble a omplir el rebost, sabeu què li passa? SIB---------------rem-----------FA---DO-----SIB
Que el despatxa un avi que li fa pensar en algú. RE#-----------------------FA...
Que li fa pensar en algú…
1)Ha estimat noies i dones.
Diu que més d’una li va fer perdre el nord.
Però diu que amb aquestes coses, ja se sap,
quan menys t’ho esperes és quan tens un cop de sort.
I que estan bé, que els hi va bé.
2*)Diu que té una filla de tres anys amb els teus ulls, pare.
Que ell sempre li parla en català i fot molta gràcia
perquè quan la posa al llit, hi ha dies que confon RE#------------------INSTRUMENTAL
bona nit i pantalons.
INSTRUMENTAL: (SOL#--dom-FA#--sibm)x2
1Diu que vist amb perspectiva
té molt clar que aquí no hagués estat feliç.
Però reconeix que això de desaparèixer tan tranquil, sense avisar-nos,
és marxar amb molt poc estil.
I que amb el temps, que ho cura tot,
tot s’anirà posant a lloc.
2Diu que des del porxo veu un cel que no te l’acabes.
Que a la nit sempre surt a fumar i pensa en nosaltres.
I que, per molt lluny que estigui, no hem de tenir por, LA-------------------------SIB
quan s’hi hagi de ser, hi serà. LA-------------------------SIB
quan s’hi hagi de ser, hi serà.
SIB----------------------rem---------------------lam------------------------solm
Diu que un dia hi hem d’anar, que l’avisem amb temps, però que té llits de sobres.
versió 2.0
alguns canvis respecte la versió anterior:
algun solm en comptes de SIB (gracies Adrià)
el REM# ( vaja, uns SIM amb la sageta al 6e trast)
i la part instrumental.
Versió 3.0
canvi a l'últim acord. gracies pel sugeriment
cada cop més rodona! va quedant prou bé.
la 2a estrofa encara em ballen una mica...
ja direu!
1) LA---------SOL---------LA---- Salta l'ampit de la finestra, -----SOL------------LA---- fes caure tots els testos ----SOL-------------LA---SOL---LA i enfila't cap al cel.
1)I sobrevola les terrasses, enganya les gavines i agafa't a un bon vent.
2) sim-----LA------------SOL----FA# No és nou tot el que ara veuràs, ------sim-----------LA------------SOL----FA# però feia tant de temps que eres tancat a casa... sim--LA-------SOL----------FA# Deixa't portar pel teu instint, ----sim----------LA------------SOL--FA#------sim--LA--SOL--FA# tu fes com si nedessis en un llac cobert de flors....... sim--LA-SOL--FA# (oooooooors)
1)Les obagues de l'Eixample... Les obagues de l'Eixample...
1)Liquens urbans fan de catifa a cossos que s'estenen daurant-se com gambots.
1)I una filera de maduixes inunden en almívar les places i els carrers.
2)D'aquí, no te n'escaparàs, la cosa està encebada i no hi ha qui l'aturi. Deixa't portar pel teu instint, tu fes com si nedessis en un llac cobert de flors.
1)Les obagues de l'Eixample... Les obagues de l'Eixample...
2)No és nou tot el que ara veuràs, però feia tant de temps que eres tancat a casa... Deixa't portar pel teu instint, tu fes com si nedessis en un llac cobert de flors.
rem--------------LA Balma, bòfia i boix DO------------SOL ombres i sorolls, FA--------------MI-LA dormo amb un ull obert.
rem-------------LA Grèvol, fura, tell DO--------------SOL gebre, nit, rovell FA--------------------MI en aquest hivern despert
lam---------DO---SOL-------FA-----MI-- No veig el jorn d'eixir d'aquest forat lam-------DO--------SOL--------FA---MI no se qui són, que em busquen en la nit
aviat passarà em dic, això no pot durar
Home que s'amaga com una guineu la son vol enganyar
I el meu amor, qui sap on deu parar Oh, si pogués, oh, si en sabés...
Festejo la il·lusió amb els peus de fang veurem florir l'arç blanc?
Udola la cabrota respon son amant, veurem florir l'arç blanc?
No he trobat cap video d'una actuació. Forma part d'un documental de tv3
i està tb al disc de amb la cobla sant jordi
(al final del documental)
2.0-->he afegit una linea d'acords que m'havia deixat a la primera estrofa (coses de "tallar i enganxar") i he canviat un SIB per un FA que crec que sona millor.
1) mi------LA---------mi
En un paratge desert -------------LA-----------mi
hi ha set muntanyes al fons --------LA-----------SOL-LA-mi...(SOL-LA-mi)
i un sentiment tot incert.
1)De cop la brisa d'un nord
aixeca un pam la pols
i el cel s'omple de records.
2) SOL-----------sim-----
Un home i un elefant SOL--------------------sim
passen sots l'arbre de fang, --SOL--------------sim--LA
un home i un elefant blanc.
1)Com si volgués desfer embulls
amb els dits es va estirant
la barba i acluca els ulls.
1)Acota el cap i et somriu
per sobre de les ulleres,
acota el cap i et somriu.
2)Un home i un elefant
passen sots l'arbre de fang,
un home i un elefant blanc.
1)Imprès en el firmament
un nen amb pantalons curts
porta una serra d'argent.
2)Un nen i l'home elefant
han talat l'arbre de fang,
un nen i l'home elefant fan:
1)Daràddaddà rerorum...
NOTA algú ha trobat un link d'algun video o actuació en directe d'aquesta canço? s'agrairia...
El Tantarantana recupera fins l'1 d'abril (crec) aquesta primera obra de Jumon Erra, que va fer una fugaç estada a la nau ivanow a barcelona.
Sense desvetllar més del necessari, l'obra gira al voltant de la relació entre dues amigues que porten un restaurant. Però oblidem-nos de fogons i receptes, el text és un interesant i intrigant joc per veure fins on pot arribar el limit de l'amistat.
Ota Vallès i Elena Fortuny saben mantenir el ritme i la tensió d'una obra que et va enganxant a mesura que avança i ens mostra el sentit dels petits misteris que amaga.
"Percusionista brasileño en el dia de sant jordi " (peu de fotografia real de la guia de bacelona de la lonley
planet... tipic tipic de sant jordi)
"Coumputer games don't affect kids, I mean if Pac-Man affected us as
kids, we'd all be runningn
around in darkened rooms, munching magic pills and listening to
repetitive music" (d'una samarreta).
"Arriba un moment a la vida que o et tires a les vies o et tires al
maquinista".(en una
conversa)
"Però com es pot
concebre que algú es demani dues pizzes margarita"
(indignació en un sopar de grup)
"Un
amic és aquell que t'ajuda a enterrar un cadaver sense fer preguntes" ( sense comentaris)
"L' excel·lència és com la pornografía. No és fàcil
definir-la, però si identificar-la immediatament
quan la contemples" (de J.J. Guinovart penjat al mur
del facebook d'una amiga)
Miracles (versió 2.0) Els amics de les arts RE------------sim---SOL--------RE
Jo que era feliç vivint installat ------SOL------RE-----SOL---------LA
en l'eterna improvització de low cost ------------SOL------------LA---------SOL----------RE
divendres de cine, va fotem algos i menús degustació. RE------------sim-------SOL-----------RE
Ja em vaig ensumar que tot aquell silenci ----------SOL----------RE----------SOL
era el preludi d'una gran declaració -------LA------------------SOL-----------LA-------------
vas parar la tele, et vas girar, vas somriure i vas dir FAM#-----------------------------------sim
"Joan, a això nostre li manquen emocions". 1)sim--------------------------(sim7)
I quan ets dona hi ha un moment -----------------------------
que de dins sents una crida -----LA---------------------------------
i no saps per què però tens un gran desig ------(LA7)-----SOL-----------FAM#----sim(LA)
tan gran com la vida, i prens una decisió.
1)I a tu potser et va semblar
que marcava un pas de funky
però era un moviment d'espatlla,
gentilesa d'un calfred farcit de pànic.
Ho reconec, vaig tenir por. 2)FAM#-----------------------SOL
Carinyo no soc en Perry Mason -----RE------------------FAM#
però fa dies que he detectat ---SOL-----------------RE
un immens desig de ser mare --------------LA------------SOL
i creu-me que no estic preparat, -----------LA--------------sim(LA)
he dit que no estic preparat.
1)Nou mesos després va arribar la Maria
i ves per on de sobte sen's feia molt curt el dia
i molt llarga la nit.
1)I ens vam autoimposar fer esport
i minimitzar dèries que tu i jo,
carinyo meu, no hem estat mai uns fora de sèrie
ni de cos ni d'esperit.
2')Carinyo no em demanis miracles
no soc com el Bitter Cass
en tenim un i ja en vols un altre
i a mi em cal anar a pas a pas. ---------------LA-------------RE-sim-SOL--LA
He dit que em cal anar pas a pas -RE-sim-SOL-LA (simplificant la part instrumental)
a paaaas. FAM#---------------------------
I fins aquí, au revoir senyors. -------SOL------------------
Ara passem a una altra lliga -------RE-----------------------FAM#--------------
de bolquers, escoles, Dalsy, de patir fora de mida. -----SOL------------------------RE-------------
D'elevins cada dissabte, de fer ok des de la grada ------SOL--------------LA------FAM#-----------------
i de renunciar al que som per madurar a marxes forçades. -------------SOL--------------
Però sempre queda un Peter Pan -----------RE-----------------
foten la guitza a dintre nostre --------FAM#-----------------
atrinxerat en aquells temps ---------LA-------------------
sense preocupacions ni sostre. -----------SOL----------RE-----
Però no patiu que no esteu sols ------------SOL------------LA----------------------SOL ...
però no patiu que per a mirar d'alleugerir-ho, no patiu...
Podrem fer de tant en tant un Guitar Hero...
Nota: El que està entre parèntesis potser no caldria, però hi queda prou bé.
Aquesta especialment dedicada. Va per vosaltres dos guapos!!
Matrimoni Arnolfini (versió 1.0) Els amics de les arts
---------SOL------------SI---DO-------SOL
Per tu L'India van ser tres mesos vitals, ---------SOL------------SI--------DO---SOL
Per mi van ser nouranta dies a l'exili. --------SOL------------SI------DO------SOL
A les fotos surts tan guapa i tant morena -------SOL---------------SI------------DO---SOL
i jo així amb pinta com de Bonnie Prince Blilly.
RE---------------------mim------------------LA------------RE
I contemplant el Taj Mahal desde l'últim angle que ens quedaba -------RE--------------mim------------------LA--------RE
em vas fer una preguntaque no em negaras que tenia mala baba. -------SOL-------------SI--------------DO-------------------SOL
Un marajà va perdre la dona i aquest palau li va fer construir, SOL---------------------SI-------------DO---------SOL
Si ens passés això a nosaltres, ¿que faries tu per mi? DO---------------RE------
I no vaig saber que dir...
---------SOL-------SI-----------DO-------SOL
Un any vas dir el pont de la Purisima --------SOL------------SI,-------DO---SOL
creuem l'Atlantic, anem als Estats Units. --------SOL------------SI------DO-------SOL
Un puja i baixa, cuatre compres per Manhattan -------SOL------------------SI---------DO------------SOL
Que el dolar ara està per terra i en podrém treure profit.
--------RE-----------mim--------LA-----------RE
I contemplant un edifici unes columnes rollo antic, ---------RE-----------------mim--------------LA--------------RE
vas dir:Caram som a un lloc mític fes una foto, es Wall Street. SOL---------------------SI--------------DO---------SOL
Aquí es un hall ple de pantalles, terra amb parquet,homes i crits, ----------SOL------------SI-------DO----------------------------SOL
perqué ara puja,perqué ara baixa on hi es el secret per fer-se ric? DO--------RE----------SIM
I no vaig saber que dir, DO---------RE------SOL
I no vaig saber que dir DO----------RE--------(RE7)
I no vaig saber nooo...
I et va agafar aquell rampell per la pintura
i vam volar a Viena a saciar aquell desig.
Jo el mon del art, ho reconec, no puc dir pas que el domini,
del institut se'm va quedar només el matrimoni Arnolfini.
I contemplant un Schiele deies però mira el traç,però quins colors!
No pots percebre per la mirada que profund que era el seu dolor.
Fixat la llum que ben tractada,tot detalls res perquè si
A mi m'exalta, a mi em provoca,i digues tu, que et fa sentir?
I no vaig saber que dir
I no vaig saber que dir
I no vaig saber nooo...
I després de molt de temps ja ho he trobat,ja se que dir,
hi ha més coses que tinc clares amb tots aquests anar i venir.
Que et curarà un tiu que patenti,les abraçades d'aireport,
Son (va ho diré) les que ara et trenquen,però demà et fan més fort.
Que l'única veritat arreu que es clara, rassa i pura
es que al pot petit sempre hi haurà poca confitura ------SI------------------SI7---------------DO---------dom
I que tornar sempre es la millor part de l'aventura...(ahh) SOL----------------------SI-----------------DO
Tornar, sempre es la millor part de l'aventura...
Com en tot el disc... versió (o intent) 1.0. No m'acaben de convencer les estrofes de l'estil RE---------------------mim------------------LA------------RE
I contemplant el Taj Mahal desde l'últim angle que ens quedaba -------RE--------------mim------------------LA--------RE
em vas fer una preguntaque no em negaras que tenia mala baba..
De casualitat vaig acabar reservant entrades per la sala Flyhard (que va pujant enters a marxes forçades) per anar a veure "terra oblidada".
Si associava aquesta sala a comedies agraïdes i fàcils de pair, aquest cop la proposta era un drama en tota regla. Un història molt punyent sobre relacions familiars, capaç de mantenir la tensió durant tot el fil argumental i que no et pot deixar indiferent.
Malgrat no se una obra fàcil (fins i tot pot fer patir una mica en alguns moments), de tant en tant toca una obra per reflexionar.
I per cert, no es van sentir en cap moment aquells riures curts i incomodes del públic en moments de tensió (caldria fer-ne una estudi a part) tan caracterisitiques d'aquelles obres en que no s'entén res... bona senyal! Ja es que es un comentari una mica estupid però francament, no he entès mai el perquè d'aquests riures.
A destacar tant en Josep Motta en el paper de pare malalt com el de la Muguet Franc en el de la filla que carrega amb la responsabilitat de cuidar-lo. Francament creibles.
No havia fet la crònica de la visita que la Camut Band amb més components que mai i amb companyia dels senegalesos Djilandiang van fer a l'auditori a finals de febrer.
Com espectador habitual de la Camut Band, aquest cop em va sorpendre el gran format de l'espectacle, amb la novetat de veure la nova fornada de components del grup que multiplicava la força que ja te per si la proposta. Igualment em va permetre descobrir a djilandigang, amb qui anaven alternant números. Final de festa amb un número conjunt increible.
1) lam-------------
Mira els ocells !-DO------FA------------DO
com noten que ja ve l'hivern, ----------FA------------lam com noten que ja ve l'hivern. lam------------- Se'n van buscant !-DO------FA-----------DO altres paratges més calents, ---------FA---- altres paratges...
2) SOL------------rem--------SOL-
i sobrevolen deserts i sabanes --SOL--------------FA
i oasis cristal•lins rem------------FA------------MI
amb una sincronia en el viratge ------MI7----------------lam
que només neix de l'instint.
1)Mira els ocells
com noten que ja ve l'hivern,
com noten que ja ve l'hivern.
i una cançó
que reconec perfectament,
que és la de sempre.
3) SOL---------------rem----------SOL
Que tu a l'agenda hi tens un telèfon. -----------SOL--------------FA
Saps que sempre em pots trucar. SOL-------------rem----------------SOL
En cas de tenir fred un dia al vespre, ---------SOL-------FA
una emergència puntual. rem-----------DO-----------------MI
I tot i que ja vaig d'estar per casa ------MI7---------FA
creuo tota la ciutat: rem-----------------FA-----------MI
carrers, semàfors, taxis, pampallugues ------MI7-------------lam
algun cop de què m'ha anat.
1)Mira els ocells
ja han arribat, torna a ser estiu,
ja han arribat, torna a ser estiu.
Tots dos al llit.
Lentament et vas adormint
a poc a poc
3)
I ara ve el moment que dius que em quedi,
que aquest cop ho veus tan clar,
que jo podria ser l'home que un dia
et recollís quan surts de treballar.
Jo que em sé el final de la comèdia,
que a casa teva he estrenat més d'un raspall,
dec portar un cartell que diu "imbècil",
perquè m'acabo quedant.
(1 Instrumental/puntejat)
3)
Aquí la paradoxa és punyetera
si t'hi pares a pensar.
Que vàrem fer-ho volar tot pels aires
intentant-nos estimar.
Que tu i jo quan hem estat més feliços
és quan ens hem utilitzat
amb premeditació, amb traïdoria
i sempre amb nocturnitat.
Nota: en les estrofes "1" quan hi ha el simbol "!" es per indicar que queda força bé si en al fer el canvi de lam a DO amb el dit polze es punteja a la 5 corda 0"a l'aire"-2traste-3traste.
Com es habitual... versió 1.0 que potser hagi de modificar (espero comentaris) pq he provat varies combinación d'acords i si bé trobo que els que he penjat sonen prou bé, hi ha alguna part que encara em balla una mica. Allargar el SOL a les estrofes 2 i 3 per exemple
Ja direu!
Programa de radio fet des de Madrid, on parlen sense manies de grups que canten en català.
Interessant entrevista a antonia font i a els amics de les arts, us les podeu descarregar del seu blog
1)xxxxxxxxxxxxxxxxxxDO
Hi ha una nit concreta ----------------FA
en que tot s'hi val, -------------DO
fotem una festa --------------FA
muntem un sidral. SOL---------FA-
Avui les paraules SOL-------------FA
també ens disfressem SOL----------rem-----SOL------FA
i per un sol dia tot és diferent.
1)Mireu la tertúlia
com entra, triomfant.
Ens va de conversa.
El punt, elegant.
Al mig de la pista,
la paraula "bell"
que avui va amb b alta
i tots estan per ell.
1)Fixeu-vos en coco,
es fa dir cocó.
Les coses a França
sonen molt millor.
Mireu quina alegria,
n'hi ha un que va de cap.
Visca la polisèmia i els significats.
1)Parelles estables:
para-sol, aiguardent,
celobert, trencaclosques,
també l'espantaocells.
Avui són promisqües
espantasols, celardent,
paratemps, obreclosquesi mil aiguaocells. --------------------rem--SOL--------FA
Paratemps, obreclosquesi mil aiguaocells.
DO-------------------FA
2)Perquè avui és Carnaval. DO---------------------rem
Tenim dret a fer l'animal. ------FA--------SOL
Anar contracorrent -----rem-------FA-----------rem-------SOL--------FA
a significar coses que ens facin els dies més dolços, ----SOL------------FA
no tant transcendents.
1)Quina pena en parche
no el deixen entrar.
Ets un barbarisme,
et fots i a callar.
Passeja per fora.
Veu quatre pegats,
es fa una disfressa i s'intenta colar.
1)El company palíndrom
fa un any va destacar
per dur una disfressa
estranya a matar.
Em dic cita'l a l'àtic,
no veieu que bo que és?
Però aquest any no es complicai tots l'hem entès. -------------rem-------SOL--------FA
Vesteix monosíl•lab, avui es diu pep.
1)Com balla la porta:
topar, tropa, patró.
El pany que ho intenta...
però quin nyap, Déu n'hi do.
Carai la llumeta,
s'abraça amb el pal.
No em digueu llumeta, avui sóc un fanal. --------------rem-------SOL---------FA
No em digueu llumeta, avui sóc un fanal.
2)Perquè avui és Carnaval.
Tenim dret a fer l'animal.
Anar contracorrent
a significar coses que ens facin els dies més dolços,
no tant transcendents.
1)L'endemà t'aixeques,
cansat, però content.
Un diumenge s'afronta,
poc a poc i anar fent.
Et mires al diccionari i tornes a ser tu.
I creus que és injust però no ho dius a ningú. -----------------rem--------------SOL------FA
I creus que és injust però no ho dius a ningú. -----------------rem--------------SOL------FA
I creus que és injust però no ho dius a ningú. ----------------rem---------------SOL------FA
I creus que és injust però no ho dius a ningú.
Ultimament ja vaig posant versió 1.0 i així successivament pq, francament, m'esta constan força treure uns acords definitus de les cançons ( les tinc totes a mitges) i ara quasi que preferixo penjar el que tinc més o menys a veure si algú em dona un cop de ma. Aquesta amb sona prou bé, pero amb tota la orquestació que porta al darrera... no ho se, no les tinc totes!
ja direu!
A aquestes alçades de la pel·licula. (Els amics de les arts) versió 1.1 MI----------------------------------------------
1Quan t'he dit, de genolls, que encara t'estimava ------------LA--------------
i tu m'has contestat: jo, no. ----------------------------------MI--------xxxxx
Potser m'esperava una mica més de feedback (hey!).
MI-----------------------------------------------
Mira'ns bé, com pot ser que després de tants anys ----------------LA----------------------------
hem diguis que prou, que som al cap del carrer. ------------------dom#--------------------fam#-----------
Tens les maletes fetes, tens el motor del cotxe ralentit, ---------------------LA---------------------fam#-solm#-LA-SI-
però abans que te'n vagis, deixa'm insistir. dom#-------------------------------------fam#-solm#-LA-SI-SOL#-SOL7#
Que tinc la manera que tot això funcioni. MI-------------dom#--------------------MI----dom#
Trucarem (trucarem) als millors guionistes ---------MI---------------dom#-----------fam#---SIM
que acostumen (que acostumen) a ser americans.
MI---------------------------------------
En calent, abandonar-me seria el més fàcil, ---------------LA-------------------------
però tu difícilment podries viure sense mi, -------------------------------------------------------------MI---XXXXXX
que a la vida, com a la tele, tothom pot tenir una mala temporada (hey!). MI------------------------------------------------------------
Potser sí que se'ns han acabat les idees -------------LA-------------------------
però per reflotar-honomés ens cal algú -------------------dom#----------------fam#---------------
que es cregui com fer-ho,que ens digui què hem de sentir, ----------------------LA-------------------------fam#-solm#-LA-SI-
que ens posi un cliffhanger abans d'anar a dormir. dom#-------------------------------------fam#-solm#-LA-SI-SOL#-SOL7#
Que tinc la manera que tot això funcioni. -------MI-------dom#-----------------MI--dom#
Li direm (li direm) al senyor Morricone -----------MI----------------dom#--------------fam#--SIM
que ens composi (que ens composi) el tema principal.
---------LA----------------SI--------------------dom#
Amb una banda sonora que marqui els moments essencials, --------------DO#--------------fam#
de pell de gallina, patiu quin final. ---------------LA----------------dom#
Que aquestes alçades de la pel·lícula -----------------SI---------------LA
ens falta com l'aire un giro sobtat, ---------------------DO
que ens foti un “xispasso”, -----------------MI-----------------------SIM
que ens faci aguantar fins el pròxim capítol... ................MI
Almenys fins demà.
Pel que fa a aquesta proposta, encara li estic donant voltes a si cal afegir algun acord a les primeres estrofes ( s'allarguen molt els MI i el LA) , i a alguna de les cadenes d'acords, però en general em sona prou bé.
Ja direu si cal fer una versió 2.0!
----------dom------------------------
Et pintaré un bigoti amb boli vermell -----------SOL---------------------------
En aquella foto que ens vam fer a París. --------dom---------------------------
Et pintaré un bigoti amb boli vermell -----------SOL--------------------
En aquella foto que no puc sofrir. -------fam----SIMb-----SOL-------dom-----(dom)---
I a mi em pintaré cabells arrissats, ben llargs. -----------fam---------SIMb--------------SOL------------------dom
Per transformar en divertits aquells moments que no van ser-ho.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
En aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
En aquella foto que no puc sofrir.
Ja que no te'l puc pintar de veritat, ben llarg.
Per veure't un pèl divertit, tu que no ho ets ni mai vas ser-ho.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
En aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
En aquella foto que no puc sofrir.
I imaginaré que el viatge tampoc no va ser, tan llarg,
I imaginaré que de tan bonic fins i tot tornaria a fer-lo.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
En aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
En aquella foto que no puc sofrir.
I et pintaré una berruga i un moc que et cau, ben llarg,
Per transformar en divertit tot allò que no va ser-ho.
Per transformar en divertit allò que recordo llarg i trist, -----fam----------SIMb
Tan llarg, tan trist, -------------SOL-------------------dom
Però que de fet... Tant no va ser-ho.
Al versus vaig enganxar la última funció de "el cuadro o el principio del fin", dirigida per Alex Mañas.
Per enèssima vegada, la gran sorpresa que em va suposar "Algo" no l'ha tornat a repetir . Ja em va passar amb amb "Que" un musical força decepcionant o la més que críptica "incubo". Seguiré insistint!
Si bé s'agraeix tornar a un format petit i proper, i té l'encant de descobrir una companyia de gent molt jove (acabats de sortir de l'escola Eolia) la proposta és altre cop enigmàtica i dificil de seguir.
En destacaria com a troballes més importants a na Olga Bernardo i a Zaira Crespo, de llarg les que em van transmetre més energia i força.
Com a punt culmintant (és el que té anar a la última funció), coreografia en plan flash mob als aplaudiments per part de tot el repartiment. Genials. Que no decaigui l'entusiame!
1)RE--------------------------SOL
Un dia que te sobren vitamines, sim--------------------------LA
sa casa i sa teulada tan intenses, SOL---(*)----------------------mi
l'al·lota s'entretén amb una planta LA---------------------------SOL
i deixa sa terrassa com sa Terra.
1)Canvies s'aigua de sa cadernera
i bufes perquè volin ses clovelles
i deixes que una verge primavera inundi
tots es metres cúbics que has pagat amb sa hipoteca.
2)RE------------LA----------sim-fam#
T'estim, jo volia fer un reggae, SOL------------------(*)-----------mi---LA
t'estim, crec que això és més un vals, RE------------LA----------sim-fam#
redunden aquestes paraules SOL----------------LA-------RE--(LA)
damunt tot lo que hem fornicat.
1)Les quatre i es carrer se posa en marxa,
s'estressen que fan tard les dependentes
i baixes que tens hora a en Buades,
li diràs que en es costat el 3 i que a damunt es 4.
1)I escures una cuina de tres dies
i agranes passadissos de cent metres
i gastes mil durets en es Caprabo
i deixes sa gelera més decenta.
2)T'estim, jo volia fer un reggae,
t'estim, crec que això és més un vals,
redunden aquestes paraules
damunt tot lo que hem fornicat.
2)T'estim, jo volia fer un reggae,
t'estim, crec que això és més un vals,
t'ho dic perquè no em vull fer hippie
t'ho dic perquè ja tenc una edat.
2)T'estim, jo volia fer un reggae,
t'estim, crec que això és més un vals,
redunden aquestes paraules
damunt tot lo que hem fornicat.
(*)=[2xx022] (basicament,pujar el dit de la sisena corda un traste)
Monsieur Cousteau (versió 3.0, la definitiva... espero)
1)SOL---------------sim----------
Parli’m d’aquells móns llunyans, --------fam#7----FA#7-----SOL
de les espècies per catalogar ----------sim7----------fam#7-FA#7
que ningú mai ha vist abans.
1)Porti’m a aquells mars remots,
on els indicadors de profunditat
diuen que és de valents baixar.
2)SOL---------FA#7-sim(7)-----LA------------
.........................Un viatge fragmentat. SOL---------FA#7-sim(7)-LA------------
..................Un fascicle setmanal. mim7--------FA#7-sim(7)---LA------------.
..............Sóc l’home que busca. SOL----------------LA--------------sim----LA----SOL
Perquè sempre he volgut ser part d’una tripulació. SOL----------------LA---------------sim------LA---SOL---------FA#---------sim
Perquè no hi ha color si em fa dir què vull ser de gran: Jo, Jacques Cousteau.
1)Mil balenes a tocar.
Sentir l’electrostàtica i el mar.
Calypso ve, Calypso va.
1*)Ser-hi sense haver-hi estat.
Veure els colors dels esculls de corall. -------fam#7
Vostè escafandre, jo xandall -----------FA#7--------------SOL
confiï amb mi, anem més avall! 2)................Que amb aquest comandament
.................puc eternitzar el moment
.................o puc tornar enrere.
Perquè sempre he volgut ser part d’una tripulació.
Que jo amb vostè vull anar tan lluny, tan lluny que no hi arribi la ficció.
Perquè sempre he volgut ser part d’una tripulació.
Perquè hi ha coses noves sota el sol que esperen un explorador.
3)SOL----------sim------LA----------------FA#7------------SOL
Monsieur Cousteau, per què a vostè els taurons no li fan por? SOL-------------sim-----LA-FA#7
Monsieur Costeau, no no no
3)Monsieur Cousteau, a mi no em cal l’Alta Definició.
Monsieur Cousteau, com més avall te’n vas, hi ha més pressió.
Monsieur Cousteau, creuant l’oceà des d’una habitació.
Monsieur Cousteau, la mare em crida des del menjador.
**Les modificacions d'aquesta versió 3.0 han sortit a partir de la proposta que en roger a penjat a la web de la cuerda (en teniu els detalls als comentaris) i que crec que s'ajusten més a la cançó original. Jo l'he simplificat una mica per fer-m'ho més senzill de tocar. Moltes gràcies Roger per la feina feta.
Si bé per una banda pintava molt be el fet que fos en un format petit i proper, que l'argument pogués donar molt de joc, que hagués passat d'una sala petita a una més gran i que , vaja , portes al cartell un Max al millor espectacle musical... aquest musical em feia una mica de por un cop vist el video promocional.
I els meus temors es van confirmar. Llastima.
No li treurem els merits que té, que en son força (que dos actors aguantin "enganxats" tot el musical, piano en directe...), pero sincerament em semblen que li falta una bona posada a punt i una millor feina de direcció.
Jo dec portar la contraria al mon sencer, pero el personatge de la infermera (que representa que s'emporta tots els mèrits) el trobo massa exagerat (com deia un que jo sé "semblen els pastorets del meu poble" ). També li discutiria molts dels dialegs ( humor molt molt facil), algunes cançons que encara no se que hi pinten i vaja... que d'una molt bona idea n'ha sortit una obra molt millorable .
Això si, 12 € preu de promoció abans no pleguin, sempre és d'agrair.
1--DO-FA---------------------MI---lam
Remei, em surten coses a la pell --------------------------DO-FA---------------------MI------------lam
He començat a perdre el seny i no és culpa ni del Barça ni del Govern.
1)Vegem,el primer cop va ser a l'estiu.
Recordo que em vaig banyar al riu amb unes xancles especials que em va deixar el meu germà.
2)FA------------------------------DO-----------------------------------------
On hem d'anar? Entre poc i massa. Fotrem tot Flix dins d'una estació espacial.
FA----------------------------------------SOL#-SOL7#
Ja m' imagino a l' oncle Jaume per la NASA.
1)Remei donam una solució.
Res de pomades ni locions.No em faigos anar a demanar a la farmàcia d' Ascó.
2)On hem d'anar? Entre poc i massa. Fotrem tot Flix dins d'una estació
------------------------------------------SOL#-SOL7x2
Ja m' imagino a l' oncle Jaume per la NASA
(instrumental seguint els acords 1) --DO-FA---------------------MI---la
Remei, em surten coses a la pell
FA------------------------------DO-----------------------------------------
On hem d'anar? Entre poc i massa. Fotrem tot Flix dins d'una estació espacial.
FA---------------------------------------------DO--------------------DO7--------------
Ja m' imagino a l' oncle Jaume per la NASA fotent-se un carajillo fora a la terrassa. FA----------------------------------------SOL#-SOL7
Si no fos pel mal d'esquena i pel reuma...
com no es pot fer el final de mig minut instrumental que hi fan, es pot acabar ...SOL#-SOL7x2 --DO-FA---------------------MI---lam
Remei, em surten coses a la pell
queda prou arreglat
No he trobat un viedo amb l'actuació sola d'aquesta canço, hi ha un concert de radio 3 penjat a la xarxa
1)mi------------SOL--------SI7
Tant d'esforç per ser algú, mi---------SOL---------SI7
tot i sabent cap on vas, DO---------SOL-----------RE--------mi
s'està menjant tots els teus cacauets, ---------DO----------SOL-------RE
la il·lusió amb què vas començar.
1)Però hi ha un lloc prop d'aquí
on ningú no et darà res,
un mar de boira on s'emmiralla el sol
cobreix totes les valls del país.
mi--------LA-----mi----------LA-------mi---------LA------mi---------LA---
Dalt a muntanya ens crema la cara el rei de les coses, que és mitja vida, mi----------LA------mi---------LA-----mi-------LA-----------mi-------LA-------SI7
treu-te la roba, estira't a l'herba, dalt a muntanya el neguit s'aquieta i dorm.
1)Però algun dia hauràs de baixar,
tot i que no entens per què,
no saps què fer amb la teva solitud,
t'han fet per viure en un formiguer.
1)Síndrome de Peter Pan,
tot ha de ser al teu gust,
les coses no es canvien com els canals de televisió,
de la veritat, no n'has de tenir por.
mi--------LA-----mi----------LA-------mi---------LA------mi---------LA---
Dalt a muntanya ens crema la cara el rei de les coses, que és mitja vida, mi----------LA------mi---------LA-----mi-------LA-----------mi-------LA-------SI7
treu-te la roba, estira't a l'herba, dalt a muntanya el neguit s'aquieta i dorm. mi-----------LA-----mi---------LA-----DO----------RE----mi-----------LA
Cargol treu banya i mira a la cara el rei de les coses, que és mitja vida, DO-----------RE-----SI7---LA---dom----FA---------mi-------LA---------SI7*
treu-te la roba, estira't a l'herba, dalt a muntanya el neguit s'aquieta i dorm.
DO--------SOL----------RE----------mi
Un mar de boira on s'emmiralla el sol --------DO---------SOL--------RE--------mi
cobreix totes les valls d'un país inventat.
*Aquesta ultima linea, es la part de la canço que més maldecaps m'ha donat, de fet no acabo d'estar-ne segur. Al disc hi ha un canvi de to amb uns arranjaments de violins o el que sigui de fons. el DO-RE (.. el rei de les coses...) queda bé pero la part SI7-LA-dom-FA (estira't a l'herba, dalt a muntanya el neguit ) es una solució de compromís. (De fet a la versió 1.0 tenia uns alres acords)
en el video que he trobat de fet no fa el canvi que apareix al disc o sigui que, com a mal menor es pot continuar amb mi LA fins el final.
Suposo que la faran a una sala més gran ( crec que el text i el muntatge o demanen) pero sempre es un gust poder gaudir de la proximitat que proporciona la sala flyhard.
Burundanga es la nova (crec que fa temps la tenia al calaix) comedia d'en Galceran. Més en la linea dels embolics de Dakota o Cancun que de les més intrigants Paraules Encadenades o Carnaval, esdevé una proposta fàcil i agraïda .
Segurament el que més donarà a parlar és el fet d'atrevir-se a fer humor negre amb el terrosime d'ETA de fons, però no es l'únic trumfo de l'obra,en Carles Canut dona un magnific contrast a la resta de la companyia (habituals a la flyhard) i amb la seva sobrietat i taules dona una empenta quan el ritme corria el risc de decaure. I com no, Roser Blanch... una debilitat que tinc, no em cal burundanga per confesar-ho!
Par altra banda però, crec que a la obra li falta una mica de rodatge i acabar de pulir alguns gags i histrionismes innecessaris.
Pero vaja... no deixa de ser tot un Galceran, aposta segura.
