L' obra és força rodona i sobre tot equilibrada. Crec que aconsegueix tenir una posada en escena, punt de partida i trama el suficientment orignial com per no ser una obra plana i lineal, però sense fer-se intel.ligible. És capaç de mantenir la tensió per coneixer el desenllaç i combina moments de cert dramatisme ( alerta amb els petits monolegs que fan cada un dels personatges) tractant vida, mort, amistat, familia... amb alguna dosi d'humor i música en directe per desengreixar una mica.
El text amaga algunes frases i reflexions lapidàries (mai tan ben dit) i requeriria una segona lectura, això si, sense pretendre ser una obra excesivament profunda o crípitca.
D'aquells dies que vas sense cap expectativa i acabes ben satisfet (potser per això).
Malgrat la sala muntaner sigui de les menys agraïdes com a sala de teatre, us animo a passar-hi, que ja se sap que per aquests muntatges el boca-orella és escencial.
1 comentari:
Moltes gràcies pel teu comentari. Ens ha fet molta il·lusió llegir-lo.
L'equip de Prime time.
Publica un comentari a l'entrada