Una obra oportuna (que no oportunista) que té el mèrit d'haver estat escrita abans que el debat polític anés agafant la volada d'aquests últims mesos i té el segell, l'estil i la garantia d'en Jordi Casanovas.
Una mena de thriller polític que si bé en alguns moments cau en cert panfletisme facil (però es que en el fons, tal i com està el pati, al final dir el que és obvi pot semblar demagogia ) seria injust desmereixer pel seu contingut. La trama sobre la identitat catalana i jocs de poder, es veu envoltada pel misteri sobre el present i passat de la famila d'un fantàstic Frances Orella en el paper de Miquel Raventós, el primer cap de llista independentista amb possiblilitats reals d'aconseguir la presidència de la generalitat. Les dues histories es van desenvolupant (pel meu gust potser durant massa temps, potser és innecesari arribar a dos actes i es podria passar una mica la tisora) fins a convergir en un final que, naturalment no desvetllaré.
Com a mania meva, llastima de la dèria de fer aquesta mena d'accent catalano-america per fer creible (?) un personatge que ve d'estats units. Recurs utilitzat en moltes obres i, francament fa més nosa que servei.
Una obra interessant, actual i de bona factura. Dir que es deixa veure és quedar-se curt, dir que és imprescindible és passar-se.
(la foto crec que és de David Ruano)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada