Si associava aquesta sala a comedies agraïdes i fàcils de pair, aquest cop la proposta era un drama en tota regla. Un història molt punyent sobre relacions familiars, capaç de mantenir la tensió durant tot el fil argumental i que no et pot deixar indiferent.
Malgrat no se una obra fàcil (fins i tot pot fer patir una mica en alguns moments), de tant en tant toca una obra per reflexionar.
I per cert, no es van sentir en cap moment aquells riures curts i incomodes del públic en moments de tensió (caldria fer-ne una estudi a part) tan caracterisitiques d'aquelles obres en que no s'entén res... bona senyal! Ja es que es un comentari una mica estupid però francament, no he entès mai el perquè d'aquests riures.
A destacar tant en Josep Motta en el paper de pare malalt com el de la Muguet Franc en el de la filla que carrega amb la responsabilitat de cuidar-lo. Francament creibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada