Fa temps en Ferran em va dir que el Manrique i la Segura estaven preparant una obra que "anava sola", que no me la perdés. Malauradament no vaig fer servir aquesta informació privilegiada durant la primera setmana que es va estrenar "incendis" i quan vaig voler adonar-me'n ja no quedaven entrades. Exit de públic, crítica, la millor obra de l'any etc.
Pensava anar a qualsevol bolo de la gira (sant cugat? mataró? on fos!) però em pesava el comentari que era una obra per veure-la al Romea i el convenciment que més tard o més d'hora l'acabarien reprogramant.
I sort! Aquesta vegada amb mesos d'antelació i a una privilegiada fila 7 (gràcies Eva) no s'escapava l'oportunitat de gaudir de l'obra que merescudament ha rebut tants i tants elogis.
Segurament no diré res que no s'hagi dit ja. Teatre amb majuscules! Imprescindible. Impossible sortir-ne indiferent. Només arribar a casa vaig córre a rellegir algun fragment del text acabat de comprar a la sortida. Res és sobrer (exepte la mala educació d'alguns estornudadors compulsius i l'impresentable del mòbil de torn), el text és una meravella (força, intensitat, misteri, angoixa...), la posada en escena treu tot el suc possible a l'espai, la tria dels actors i la manera d'encabir-los i utlitzar-los fa que un es cruspeixi les més de tres hores i mitja de durada sense adonar-se'n. És plena de detalls que s'encaixen en un engranatge digne de la maquinaria més sofisticada, tot al servei de les sensacions.
Recordo que en una altra obra, durant els aplaudiments, entre els bravos algú va cridar "visca el teatre".
Doncs això: VISCA EL TEATRE!
la foto crec que és de David Ruano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada