Acords Antonia Font: Es far de ses salines; Lamparetes

es far de ses salines

Intro:  *RE'x2-SOL'x2 (aquesta melodia es va repetint)

RE'x2--------------SOL'x2------------------RE'x2
------Encara té sa clau des far on treballava,
---------------SOL'x2---------------------RE'x2
encara te sa clau d'ençà que el jubilaren,         
--------SOL'------------LA-----------------------RE'x2
agafa sa bicicleta d'un fill seu, una mountain bike,
------------------SOL'-----------LA-------------------------RE'x2 
i fa un poc de voltera per no passar davant sa tercera edat
----------------SOL'x2---------------------RE'x2
i enfila sa carretera des far de Ses Salines;
----------------SOL'x2------------------------RE'x2
i enfila sa carretera i du es canet darrere darrera
--------------------SOL'-----------LA
hi ha trull de contrabando, un truller.

(instrumental)

Ja s'ha tancat sa nit i puja a dalt de tot,
se corda s'anorac i obre un finestró.
Per falta de lluna, Venus se reflexa a la mar,
es ulls té ple d'estrelles de tant de cavil·lar,
i pensa que només és a damunt una de tantes,
es ulls té ple d'estrelles de tant de mirar-les,
''oh, mirau, mirau si n'hi ha... Quantes''.

*complicat!! 
a veure com ho explico això... queda força millor i segueix la musica si es fa alguna cosa com:
-a l'arpejar començar pinçant polze i anular alhora i continuar l'arpeig
amb el RE fer [000232][000320][000325][000235] (anar movent el dit petit a partir d'un RE)
amb el SOL: fer-lo com un FA al 3r trast (si no no hi ha qui arribi)  i [355433][350400]**[353437]
**o es pot fer [353453]pinçant polze i 2a corda.  per mi es mes facil fer [350400]aixecant la sageta recolzant la punta del dit a la 6a corda.

es més intiuitu del que sembla, en el fons es repetir aquest puntejat a la primera corda
2-0-5-5--3-0-9-9 (es pot substituirun 0 a la primera corda per un 5 a la segona); aquesta melodia de fons sobre RE i SOL




normalment son 2 arpeigs per acords ( on hi surt x2)
ho sento... no se m'ha acudit altra manera d'explicar-ho.

amb el LA tambe s'hauria de fer algun arpeig una mica elaborat (acabar amb el dit petit a la 9a de la primera corda...)
i em falta la part instrumental, si mes no entre les dues estrofes.

Penumbra

Depres de la gran "urtain", esperava la nova proposta d'animalario.
Exel.lent interpretació, força dels personatge, escenografia, llum, clima... però amb un text hermetic, gairebé impossible d'entar-hi i entedre alguna cosa.  Una obra molt dificil de pair, on un pot premiar l'esforç de la companyia però no gaudir-la.  Ja m'agrada fugir de tòpics i buscar propostes arriscades i personals,  però això era massa per a mi.
Decepció i certa ràbia...

foto d andres gabriel

Acords Joan Masdeu: el carrer dels jocs florals; casa murada

El carrer dels jocs florals

intro sim RE fam# SOL

sim----------------------------RE
Sota de les vies hi ha el passeig
---------------------------fam#
de l'alegria on el temps mor
-------SOL-------
i brosta la vida
RE------------------------------fam#
I en aquest passatge,hi viu mig àngel
---------------------sim-LA
mig diable i el meu cor

SOL------------sim------------------RE
On.. tot ve de nou i estan per estrenar
----------------fam#
les claus del món
-----SOL
i la son
-----------sim------------------------RE
passa de llarg i mai s'apaguen els fanals
fam#-----------SOL
quan es fa tard

RE-----------fam#
Ja surt el sol
------sim----------SOL-------------RE
Cada cop bufa més lluny aquell mestral
------------------fam#
que em tornava boig
--------sim-------------------LA------mi-----sim----------SOL  (*)
Vull jugar a fer brillar els dies al carrer dels jocs florals


(puntejat com intro)


Resseguint la riba va arribar
el mes de Mariai les flors
que han guarnit els dies
I ajuntant els cossos per clavar-nos tots els ossos
vaig trobar……un lloc
que fa olor de mel i llençols blancs
i menjar bo
I, a poc a poc,
jugant jugantva fer-se l'heura als finestrals
del carrer dels jocs florals

Ja surt el sol
Cada cop bufa més lluny aquell mestral
que em tornava boig
Vull jugar a fer florir els dies al carrer dels jocs florals (*LA) x2

final: sim- RE- fam#- SOL-sim- RE- fam#

(*) quan a la segona part de la canço, fa dos cops la tornada, entremig hi ha un LA

Com entre els acords hi va fent algunes transicions una mica mes treballades que el que he transcrit a dalt, es pot tocar amb sageta i potser es una mica mes facil provar de fer-hi coses.
amb la sageta al segon trast quedaria així.  (es pot polir una mica però crec que la base es aquesta)

El carrer dels jocs florals

sageta al 2n trast

intro la DO mi FA

la-----------------------------DO
Sota de les vies hi ha el passeig
---------------------------mi
de l'alegria on el temps mor
-------FA-------
i brosta la vida
DO-------------------------------mi--
I en aquest passatge,hi viu mig àngel
---------------------la-SOL
mig diable i el meu cor

FA--------------la------------------DO
On.. tot ve de nou i estan per estrenar
----------------mi
les claus del món
-----FA
i la son
-----------la------------------------DO
passa de llarg i mai s'apaguen els fanals
mi-----------FA
quan es fa tard

DO-----------mi
Ja surt el sol
------la------------FA--------------DO
Cada cop bufa més lluny aquell mestral
------------------mi
que em tornava boig
--------la--------------------SOL------rem--------la----------FA  (*)
Vull jugar a fer brillar els dies al carrer dels jocs florals


(puntejat com intro)


Resseguint la riba va arribar
el mes de Mariai les flors
que han guarnit els dies
I ajuntant els cossos per clavar-nos tots els ossos
vaig trobar……un lloc
que fa olor de mel i llençols blancs
i menjar bo
I, a poc a poc,
jugant jugantva fer-se l'heura als finestrals
del carrer dels jocs florals

Ja surt el sol
Cada cop bufa més lluny aquell mestral
que em tornava boig
Vull jugar a fer florir els dies al carrer dels jocs florals (*SOL) x2

final la DO mi FAla DO mi

Mediocres

Interessant i jove proposta al versus.

Un exercici de final de curs de l'institut del teatre de varies disciplines .
Malgrat que quan un comença dient això, acostuma a ser mala senyal, reivindico poder valorar com a molt destacada l'escenografia homentage al tetris.
Pel que fa a l'obra, podriem dir que es una serie d'escenes més o menys lligades amb un fil argumental ( no és evident, sobretot al principi) de les que unes destaquen per sobre d'altres (gran la del gimnàs i la titella!), i malgrat alguna encallada de ritme tot acaba fluint fins un final prou aconseguit.
Així doncs si be li falta una mica de maduresa en alguns aspectes, dona gust veure com pugen les noves fornades i la poca por que tenen a muntar un espectacle com aquest capaç de barrejar teatre, musical, titelles, gest...
dimarts i dimecres al versus.
rapid que s'acaba.

Acords Joan Miquel Oliver: La mujer que mordió a un piano; surfistes a camar lenta

La mujer que mordió un piano (joan miquel oliver)

RE------------SOL-----LA
Es teus ulls il·luminats,
RE----------SOL-------LA
Es vestit tan ben tallat,
sim-------SOL-------------LA
es cabells, negres com el cel
fam#------------------------sim---
Quan està ple d'estrelles d'hivern
LA----SOL-LA
 desfermat.
sim----------fam#--------------sim--fam#
"Cariño no te diré cómo me llamo,
sim----------fam#--------------sim--fam#
cariño soy tu mujer y tú eres mi amo,
(pues no lo sé)
----------SOL-------LA--------sim--fam#...
Soy la mujer que mordió un piano"

 La primera part de la cançó es senzillament genial!!

Acords Joan Miquel Oliver: ai las!; bombon mallorquin

Ai las! (joan miquel oliver)


FA-SIbx2

FA-------------------
arbre que mira farola
SIb--------------------
farola que mira façana
FA----------------------
façana que mira rellotge
SIb----------------------
rellotge que mira campana
DO-----------------------
campana que mira finestra
rem-------------------lam
finestra que mira tramvia
SIb---------------------
tramvia que mira bufanda
DO--------------------
bufanda que mira robot
FA-----------rem-----------lam------SIb------DO------FA---DO
ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

sabata que mira telèfon
telèfon que mira cadira
cadira que mira diari
diari que mira revista
revista que mira sa tele
sa tele que mira sa roba
sa roba que mira sa planxa
sa planxa que mira es calaix

ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

arbre que mira farola
farola que mira senyora
senyora que mira a quina hora
sa filla taronja devora

eclipsi que tapa la pruna
espurna que vola en el·lipsi
col·lapse que evoca una crisi
i na Cindy augura un desastre

ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

com amb qualsevol cancó d'en joan miquel oliver o d'antonia font, l'original te molts detalls a l'hora de puntejar, marcar el baix, variar l'acrod etc etc, pero amb d'aquesta manera crec que queda prou be.
a l'ultima estrofa cal canviar força rapid, alerta amb el ritme!

(anunci tarradellas) Acords Alexia Ramio ; Share love

Share love (anunci tarradellas 2011) Alexia Ramio

MI
One.....Two......Three......Four !!!!!!!!
Hey......Hey......Hey !!!!!!!!

1)MI----------------LA----
Dream, dream of tomorrow
MI-----------------SIM-
Play, play like a child
MI---------------------LA-----
Share, share all your glamness
dom#----SIM---------MI
Learn, learning is fun


1)Sweet, the brigthness of your eyes
Tender, holding your hand
Listen, feeling like cattle
Perfect, you by my side

2)MI-----------------SIM-
Love, love every moment
dom#----------------LA-
Oh , open up your heart
MI------------------SIM-
Give, voices can be one
LA-----SIM-------MI
Live eternally love

(--------2----------------)

3)MI-SIM--LA--------MI-
When you give with love
LA------MI-------SIM-----
What you get is love, too
MI---------------------LA-------
Sweeter, brightness of your eyes
MI--------------------SIM-
Tender, holding your hand
MI--------------------LA---
Listen, feeling like cattle
dom#----SIM--------MI--
Perfect you by my side

2)Love, love every moment
oh, open up your heart
give, voices can be one
live eternally love

2)Love, love every moment
oh, open up your heart
give, voices can be one
live eternally love
live eternally love
live eternally love

Acords Mazoni : natura morta; fins que la mort ens separi

NATURA MORTA
sageta al 2n trats

1)lam--------------------SOL----lam
Es desperta tossint, com cada mati
-------SOL-------lam--------DO-------FA----
i s'activa el sensor d'un canari de plàstic
FA---------------------------------------
que canta melodies italianes dels setanta
mim------------SOL----------
ulls vermells, bec automàtic.

1*)De peu per esmorzar, un trist tros de pa
recorda aquells dies quan berenava gintònics
però res desapareix, només canvia d'aparença
----mim-------------MI-------------MI7
ara compra animals pel seu zoològic


2)---lam------mim--lam--mim
Cocodrils d'espuma
----lam-------mim--lam--mim
crustàcis de goma
--FA---------------DO----
insectes de plàstic
----lam-------mim---lam-mim
paquierms de broma

----(lam)---

1**)lam-----------------SOL---lam
Cada més consumeix amb celeritat
-------DO----------FA
el subsidi de l'estat
FA--------------------------------------
comprant espècies de mirada inexpressiva
mim------------------SOL----------------
en un basar xinès al costat de casa seva

1***)I quan cau el sol, s'adrorm al sofa
com un nadó
les rates corren lliures per la cuina
----mim-------------MI-------------MI7
i es busquen la bida com tu i com jo


2)Cocodrils d'espuma
crustàcis de goma
insectes de plàstic
paquierms de broma

3)rem-SOL-------lam
------------Bona nit(x2)


NOTES:
alerta amb els petits canvis respecta la primera estrofa a:
1*  (el final de l'estrofa)
1** (hi ha un SOL---lam  menys, l'estrofa es més curta)
1***(les dues anteriors)
el video es perfecte per ajudar a treure els acords, aqui
el més complicat es el ritme.

Acords Mazoni : el dubte; fins que la mort ens separi

el dubte


mi--------------------DO-------------- sim----------- mi
El dia s'apaga i les flors es tanquen dins el teu jardí
mi-----------------------DO------------sim-------------lam
He pensat dir-te moltes coses però ara ja no les vull dir
Do-------(*)-------------------SOL
Demà,potser,no ho sé,tot és confús
FA-------(**)--- DO--- sim --mi
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx


El que avui sembla senzill, l'endemà es torna complicat
El desig posa el peu a la porta perquè l'amor pugui entrar
I quan
És dins
Sovint
Et sents perdut
Submergit en el dubte

La vida premia als que busquen un camí sense marcar
Però el dubte mossega a l'hora de triar el moment que has de parar
I aquest
Moment
Concret
No arriba mai
Submergit en el dubte etern

(* i **) els acords son bàsicament:
mi DO sim mi
mi DO sim lam
DO---SOL
FA--- DO sim mi
però si us fixeu en el video, ho guarneix una mica més ( minut 1:25aprox), aquí ja que cadascú hi posi de la seva collita .  al video te la segeta al primer trast, però tocada sobre el cd no cal.

Acords Antonia Font: Islas baleares; Lamparetes

Islas baleares

intro: SOL SOL#x4

1)SOL-------------SOL#-SOL-----------SOL#-------------SOL
Surt es sol a Ciutat, de color carabassa es sa Catedral,
----------------SOL#--------------------SOL----------SOL#
sa calitja se mescla amb es fum d'un vaixell d'Iscomar.

2)DO-----------SOL#---------DO--------------SOL#------------DO--
S'edifici de Gesa se desmorona i cauen reflexos damunt s'arena
--------------SOL#-----SIb-----------SOL#-----SOL
des vidres daurats, faraones obres de temps passats.

3)dom-------------- solm---------------
Todas diferentes, no hay dos iguales,
SIb------------ SOL#-SIb-dom----------SIb
un montón de gentes;    lslas Baleares,
---dom-SIb-------dom-SIb--dom--SIB
oh no, Islas Baleares, ah yeah, Islas...

SOL SOL#x2

1)Crema es sol a Ciutadella per Sant Joan
sona es jaleo, hi ha molts de cavalls,
Kas de llimona i Gin Xoriguer,
sa gent s'emociona i tira es capell,
---------SOL#--------SIb
es darrer toc de flabiol,
-----------------SOL-----------
''fins l'any que ve si Déu vol!".

2)Cau es sol a la Savina,
a contrallum es far de Barbaria,
a Sant Ferran sa fonda Pepe,
es taller de Formentera Guitars.

3)Todas diferentes, no hay dos iguales,
un montón de gentes; lslas Baleares,
oh no, Islas Baleares, ah yeah, Islas...

i continua amb dom-SIb mentre canta al revés.-

Acords Antonia Font: Abraham Lincoln; Lamparetes

Abraham Lincoln (lamparetes)


fam-SOL#-dom-RE# 

Es sol ixent com un fil de caliu crema un full de paper,
i escampa una taca de llum
que filtra es paisatge en color lentament,
verd, gris, groc de fulles pansides,
de camps amb espigues i blau de muntanyes.

Abraham Lincoln amb teles d'aranyes tirant a grapades cavalls,
darrere un exèrcit d'infants l'acompanya
i ordena amb un gest en silenci
que posin el cel, es desert i es turons,
mini napoleons amb tambors, guspires,
siluetes de dunes en trànsit.


Nota: ( si es posa la sageta al 1r tast els acords queden una mica més fàcils
mim SOL sim RE)

Acords Antonia Font: Clint Eastwood; Lamparetes versio 3.0

Clint Eastwood 3.0

A)[xxx777] [xx765x] [xxx777]   [xxx9-10-9]?
  [000777] [007650] MI fam#


A)
[xxx777]----------------[xx765x]
Qui dubta d'en Clint Eastwood
[xxx777]-------------------[xxx9-10-9]?
mirant el Gran Cañón del Colorado?
[xxx777]----------------[xx765x]
niguls allargassats i vermellosos,
----MI-------------------fam#
i el cel se penja una estrella i se fa de nit,
[xxx777]------[xx765x]
i en Clint, només il·luminat
-------[xxx777][xxx9-10-9]
per sa foganya,----------
----------[xxx777]-----------[xx765x]
s'encén es puret i guarda un secret,
---------- MI---------------fam#
i guisa un conillet a la llauna.


B)--RE-----------sim-----------LA-
S'adorm, somia trens i mercaderia,
---------------dom#------------ RE
en indis cheyennes damunt una colina
--------------------sim
a sa llum de sa lluna,
-------fam#---------------- MI-----------RE
se desvetlla, s'aixeca, orina i no té son,

-------sim-----------LA--------------
i pensa "vaquerada western, cabrons,
------dom#----------------------RE
ja veureu quan s'inventin es cinema"
----------sim-------LA------------------------MI
escura, adesa i tira per sa carretera cap a Denver.

C)----------[000222]-------- [002120]
I un home tot sol no sempre se basta,
--[000222]-------------------------------- [00222x] MI
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?
-------------[000222]-------- [002120]
i un home tot sol se tuda i se cansa,
---[000222]-----------------------------[00222x]
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?


A)Arriba, dos homes se li atraquen i l'investiguen,
volen saber on és en Morgan Freeman,
(que és es negre de Million Dollar Baby),
-Do you know?
-Maybe ...
dissimula, se'ls mira, desenfunda com un llamp
i els liquida, escup i se caga en sa seva vida,
sempre en es punt de mira

B)des sèptim de cavalleria,
o de gringos foragidos,
o de xèrifs corruptes a cases de putes,
o de xinos drogaditos a Gran Torino.
-i Clint, què vols, encara ets en es segle XIX
fa un any que no te dutxes,
i això només son quatre casutxes de mort.

C)I un home tot sol no sempre se basta,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?
i un home tot sol se tuda i se cansa,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?
I un home tot sol s'avesa i se cuida,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?
i un home tot sol sopant a sa cuina,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?

instrumental C)
i si es vol empalmar amb "icebergs i gueises... a l'ultima cadena fer
[000222] [00222x] SIM ...canvi de ritme... MI-SI-dom#-SI-LA-DO#-fam#-SI

(versio 3.0)
Aquesta és la terecera proposta i crec que cada cop s'assembla més al que surt al video.
No tin clar com fa, al final de les primeres cadenes d'acords  els "MI i el fam#" a baix de tot del mastil, però vaja, com a solució d'emergència queda prou be deixar el MI i el fam# . I el [xxx9-10-9]? encara no el tinc clar del tot.

per cert, acabo de penjar la versio 3.0 de calgary 88,s'accepten comentaris

http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=25942617#editor/target=post;postID=746827115307131141

Acords Antonia Font: Canons de Navarone; Lamparetes

Canons de Navarone (Lamparetes)

intro mim SOL lam x2   (nota)

1)mim--------------SOL--lam------------------
Retumben a les fosques es canons de Navarone,
mi--------------SOL--lam---------
despatxa cara a cara Vito Corleone,
------------mim----SOL-----------lam----
ell dóna sa vida i no la regala, però,
--------------------------mim----------SOL------lam
és sa llei ancestral de Sicília, lo dolent i lo bo.


2)DO------------------------
Ells se dibuixaven sa ruta
RE-------------------------
 a una zona tosca i difícil,
lam--------------------------
homes que se feien preguntes.
mim-------SOL-lam------------
Això era un, serrant una post,
mim---------SOL-lam-----------------
se feia sa casa, sencera ell tot sol.

3)DO--------------------------
Túnels, coliseus, gasoductes,
RE--------------------------
gent subordinant es planeta,
lam--------------------------
homes que se feien preguntes,
mim-----RE---------DO
contrallums a llevant.

2)Aiguamolls a terres tapones,
plànols, tiralínies i lupes,
cuirassats a flaixos de bombes.
Això era un clavant una post,
se feia sa casa de fusta de nord.

3)fondejant a dins sa badia
un vaixell contàiner de guerra,
ja comença a fer-se de dia,
contrallums a llevant.

3)S'horitzó d'anit va ser lila
i la mar una fulla de plata
que se feia grossa i petita,
contrallums a llevant.

3*)DO------------------------
Fondejant a dins sa badia
RE----------------------------
un vaixell contàiner de guerra,
lam-------------------------
ja comença a fer-se de dia,


1)Retumben a les fosques es canons de Navarone,
despatxa cara a cara Vito Corleone,
ell dóna sa vida i no la regala, però,
és sa llei ancestral de Sicília, lo dolent i lo bo.


final:mim



nota:  una cosa que es pot provar es fer el que fa la segona guitarra amb el dit petit , per exemple en les cadenes "mi SOL i lam" ,pitjar la 1a corda un cop fet l'acord, al final,  (si ho toqueu a sobre la canço crec que s'enten el que dic)
 mi-->2n trast,  sol-->5e trast , lam-->7e trast (fer el lam com un fam al 5 trast);
amb els DO--3trast i RE--5trast es pot fer una cosa semblant pero ja es complica i potser no caldria.
al principi de la canço és prou facil i sempre queda mes polit ( i si no, a buscar-se un segon guitarrista que vagi fent el puntejat).

L'any que ve serà millor

Vagi per endevant que aquí em costa molt ser imparcial, però crec que és  visita obligada passar-se per la Villaroel a veure "l'any que ve serà millor", especialment si rondes la trentena.
Una obra escrita per quatre autores amb elements de collita propia de les actrius a base d'assaigs i prèvies que acaben en una barreja més que interessant.
A destacar el particular plantejament i  ritme (frenètic) de l'obra, a base de situacions més o menys lligades pero sense un fil lineal i continu que aconsegueix enllaçar una serie de gags i esquetxos  amanits amb cinisme, comicitat, surrealisme i alguna que altra complicitat de la que no saps si riure o preocupar-te'n.
Gairebé sempre solventa amb exit  el risc de caure en els tòpics i maneres d'un mal monòleg del club de la comedia i tret d'alguna excepció i alguna petita baixada d'intensitat  el resultat es més que notable.
A més, cares noves que sempre és d'agrair.
Cada cop més interessant  la direcció que li està donant a la sala na Carol López .

Acords Antonia Font: Pioners ; Lamparetes

Pioners  (Lamparetes)

mi sim DO RE

Neva a poc a poc a sa llum d'un farol,
caixes damunt es moll, pioners arribant.
Neva a poc a poc a sa nit boreal,
bultos d'exploradors a sa llum d'un fanal.
Somnis de solellet a flors, d'assossec i repȯs,
formidables animals propis d'aquests verals.
Neva a poc a poc caminam per amunt,
en silenci sentirem bosc endins es bramuls.


Va seguint sempre la mateixa cadena d'acords.

Acords Antonia Font: Sospitosos (versio 2.0) ; Lamparetes

-----
SOSPITOSOS

1)SOLX5DO-RE7X5RE-SOLX5DOREDO

RE7=000212

1)Viu a dins un far, 
a damunt un bar,
surt a una postal, 

1)sempre està lluent 
i en funcionament 
des de 1900.

1)Ones
barques.
merchandising

1*)cristasol
perspectiva,
-----...SOLX5DORESOL!
moltes voltes 

2)DO-----------------sim-----------------DO-SOL-RE
Es creuers cap as sol ponent semblen uns hotels
---------DO-SOL-RE-------DO-SOL
que s'han despenjat de sa costa.

1)Sempre està content
ell és molt feliç,
i ho te ple de gent.   

1)Venen de la mar,     
te uns amarradors,   
pugen a sopar.     

1)Iupi
happy
terrasseta,

1)*fora borda,
cap problema,
vuit gin tònics.


2)Es creuers cap as sol ponent semblen uns hoteIs
que s'han despenjat de sa costa.


SOL DO mi RE sim DO LA RE DO

1)Viu a dins un far,   Ones.
a damunt un bar,   barques
surt a una postal,   merchandising

1)sempre està lluent   cristasol
i en funcionament   perspectiva
des de 1900.   moltes voltes

1)Sempre està content  Iupi
ell és molt feliç,   happy
i ho te ple de gent.    terrasseta,

1)Venen de la mar,    fora borda,
te uns amarradors,    cap problema,
pugen a sopar.  vuit gin tònics. 

2)Es velers sense rumb concret no fan res mal fet
però són un poc sospitosos.

2)Es creuers en sa nit només fleten s'esquelet de perfil,
són mil lamparetes.


Cal vigilar amb les estrofes 1*) que acaben amb SOL en lloc de DO  ( es la mateixa cadena d'acords canvient-ne l'ulitm).
Per marcar el ritme potser el millor es fixar-se amb el que fa la flauta al principi.

[ Versio 2.0 Em faltava el tros instrumental de transició al mig de la cancó]

Acords Antonia Font: Coses modernes; Lamparetes

Intro:
lam MI SOL RE rem DO MI MI (1)

(1)
Bosses de plàstic, cintes de casset,
matar d'explosió, uralita, kleenex, tampax,
rellotge de quars, polièster, radar, cinema,
fusió nuclear, cremallera, màquina d'escriure qwerty,

(1)
bomba atòmica, turbina, vitroceràmica, bolígraf,
llum estroboscòpica, biquini, plaques solars,
totes ses coses modernes han esperat molt,
llenguatge binari, theremin, minifalda, nilon.

(2)
rem---------------------
Totes ses coses modernes,
FA---------------------------------------DO----------MI
totes ses coses modernes han esperat molt..
rem-----------------------
totes ses coses modernes,
FA--------------------------------------DO-----------MI
totes ses coses modernes s'han enfadat molt.


(3)Rem-------------------DOx2

(3)
Flors a taula, papallones indecises,
peus a sabates, pintura invisible,

(3)
setze megapíxels, milers de milions de microones,
cent frigories només, dues fregones.


(2)Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt..
totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes s'han enfadat molt.

Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt..

(1)final


Partint d'un comentari que va deixar n'Enric (gracies per la intro) deixo la meva proposta.
a veure, no us enganyaré,  es podria complicar una mica més ( especialment la part "3") pero vaja,
tocat a sobre queda prou acceptable.  Si voleu completar-la ja ho sabeu!

ara a per en Clint Eastwood...

Acords Antonia Font: Carreteres que no van enlloc (lamparetes)

carreteres que no van enlloc  (antonia font, Lamparetes)


(DO-FA...)
Carreteres que no van enlloc,
travessen arena, països sencers,
un hotel atrotinat, pintat de blanc,
terrassa amb piscina i s'aigua un poc verda.
Una parella en banyadors
a ses tumbones miren sa premsa,
---------------------DO---------FA------------SOL
i veuen un cotxe passar, On deu anar? Jo t'ho dic

(*)--------lam--------mim-----FA------------mim
De sobte ciutats il·luminen es seu tros de sa nit,
-----------lam-------------mim---FA-----------SOL
a més quilowatts que hi dediquen, més s'ha d'aclarir
-------------lam-----------mim------------FA----------mim
una esfera de llum que difumina el cel de beix a blau mar
-----------lam-----------mim---FA--------SOL
de sobte ciutats desafien s'univers hostil.


(DO--FA...)
Carreteres que no van enlloc,
no surten a guies ni mapes tampoc,
un camió avariat, abandonat
a sa cuneta, fossilitzant.
Una senyora ven llimonada
a prostitutes acalorades,
---------------------DO---------FA------------SOL
i veuen un cotxe passar, On deu anar? Jo t'ho dic

(*)
De sobte ciutats il·luminen es seu tros de sa nit,
a més quilowatts que hi dediquen, més s'ha d'aclarir
una esfera de llum que difumina el cel de beix a blau mar
de sobte ciutats desafien s'univers hostil.


Es pot complicar i fer-ho més ajustat (com al video) , pero amb un arpeig més o menys arregladet ja queda prou bé.
Com sempres s'admenten comentaris

Acords Antonia Font: Icebergs i guèisers ; lamparetes

icebergs i guèisers  (Antonia Font, Lamparetes)


MI--SI--dom#--SI--LA--DO#--fam#--SI
Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries
davallant mil·límetres cap as oceans (icebergs),
molt abans que habitassin sa Terra es éssers humans,
no hi havia ningú per mirar-les, només crustacis i algues (icebergs).
Jo l'enyor com el Titànic, com si m'haguessin tallat es collons,
mil elefants en estampida que se m'enduen sa vida.

Som davant ses portes de l'infern,
m'és igual la mar infinita navegant a dins sa fosca,
som a ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.

Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries
davallant mil·limetres cap as oceans (géisers),
un piano caient de s'Empire State (building),
era tonta i rosseta, segons s'al·lot, sa jugueta.(*)

Som davant ses portes de l'infern,
plataformes de petroli amb diàmetres enormes,
Som davant ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.
Som davant ses portes de l'infern,
rodejat de flamarades molt amunt a dins ses ombres,
som davant ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.


D'aquesta crec estar una mica més segur que de la de calgary 88.
Es va repetint la cadena d'acords tota l'estona, només cal estar atent a  dues coses:

-on indico(*) es trenca una mica la cadena ja que fa "MI-SI-" i torna a començar la cadena amb  "som devant...)
-els dom# i el DO# (alerta amb el menor i el major!)

Un home amb ulleres de pasta

Un home amb ulleres de pasta (a l'atrium de viladecans)

Sempre queda el recurs d'anar a les gires properes de les obres que un es perd.  L'atrium de viladecans es una bona opcio (per cert, amb una molt bona programació d'obres i concerts durant aquesta tardor. i a més amb descomptes a l'atrapalo).

Un home amb ulleres de pasta era aquella petita joia recomanadíssima ( per exemple el time out la va considerar la millor obra de la temporada passada), així que cap a Viladecans i falta gent!.
I per alimentar la meva dosi de "gafapastisme" que em fa comentar les obres en aquest blog,  no em puc queixar d'aquesta ració.  Enamorat del personatge de l'Aina (Roser Blanch) que posa el contrapunt a la resta de convidats a un sopar ben especial.  Una trama amb un ritme intens que manté la tensió a cop de gir argumental, dosis d'ironia i algún que altre moment surrealista.
Segurament els del sopar estarien d'acord en que es una obra que t'ha d'agradar .

Exitus

Exitus (a la Villarroel)

Tan senzilla com fantàstica. 
Gran exercici teatral que passa directament a la llista de les millors obres que he vist ultimament (titzina teatro: un grup a tenir molt en compte de cara a properes obres).
Una posada en escena amb poquíssims artificis però amb un rendiment excepcional.
Només dos actors, però capaços tots sols desdoblar-se i entrellaçar quatre personatges principals i uns quants secundaris.
Una magnifica reflexió sobre la vida i la mort, gens renyida amb un humor acid i irònc que per norma general s'allunya del tòpic i l'acudit fàcil.
Una d'aquelles obres que et deixa un pòsit de sensacions un cop surts del teatre
És que fins el triptic es genial!!

I com l'obra ens mostra que amb l'escencial ja n'hi ha prou, tampoc es qüestió d'allargar-se massa amb la crònica.
Com podeu suposar vaig gaudir de valent!

Acords Roger Mas: Llums de colors ; les flors del somni

Llums de colors (la flor de la consciència) Roger mas

mim--LA-----DO-----SI7-----------mimLADOSI7
Llums de colors, estrelles al cel,
mim--LA-----DO-----SI7------mimLADOSI7
rams de flors, gerres de mel.

mim----------LA-----DO-----SI7-
Fanals prohibits, músics sords,
mim----------LA-----DO-----SI7-*
arbres petits, negres corbs.
mim----------LA-----DO-----SI7-
Gemecs i crits, peus xops,
mim-------DO------SI7---------mimLADOSI7
fan les nits dels ocells morts.

Ullals sublims, una cançó,
perversos crims, mel i mató.
La son als llims, crema el carbó,
el senyal de Caïm corona el balcó.

Llums de colors, estrelles al cel,
rams de flors, gerres de mel.

Estricta demència, jo no ho crec,
sobtada incoherència, el gust del bolet.
Santa innocència, el sol solet,
aquesta és l'herència del follet.

La bogeria, experiència liminar
més aviat diria...
Ell no ho sabia, saber crepuscular,
això seria, espectacular.

Llums de colors, estrelles al cel,
rams de flors, gerres de mel.

Lluna plena, sina tendra,
estreta esquena, humida terra.
Banyada arena, pols de cendra,
fosca carena al cel s'aferra.

Coïssor i tardor, núvols freds,
claror i calor, vint-i-tres sets.
Sabó i perdó, no nego els fets,
ni sí ni no dels meus secrets.

Llums de fosfens, escales al cel,
viatges eterns, a cavall d'estels.
Màgics bolets, sagrats esperits,
revelen secrets del fons de les nits.

Proeses èpiques, terres promeses,
esfèriques, deesses esteses.
Set ètiques, 7.000 cerveses,
dones histèriques es creuen alteses.

Teixons i falcons, trons i escurçons,
ponts i pinyons, moixons i llobatons.
Tritons i pendons, coloms i gatons,
suaus petons entendreixen el fons.

Llums de fosfens, escales al cel,
viatges eterns, a cavall d'estels.
Màgics bolets, sagrats esperits,
revelen secrets del fons de les nits.

Llums de colors, estrelles al cel,
rams de flors, gerres de mel.
Tèbia saor, dolç caramel,
l'amarg sabor de l'antic saber.

Recuperant una de les antigues!
NOTA: Basicament es va repetint el mateix arpeig tota l'estona amb un parell de petits canvis
-als ultims versos de cada estrofa  "es salta" un LA
-si normalment el dit polze pica la 6a corda al mim i la 5a a la resta d'acords, per els segons versos
de les estrofes (*) queda prou be per pujar una mica el to picar la 4a en el DO i el SI7. (tot i que deixo a gust del consumidor fer arpeigs més complicats).

Llum de guardia

Sempre es d'agarir el sistema del tiquet-3 (des de fa temps al palau de la virreina).  Sortir de la feina, mirar que hi ha disponible i anar a teatre a meitat de preu.  Si no t'importa anar-hi sol o que qui t'acompanyi no s'assenti ben be al teu costat, tranquilament es pot aconseguir, com jo ahir, una fila 8 (al lateral això si, pero al romea no es ni de bon tros cap problema).

Llum de guardia em cridava molt l'atenció com a debut de manrique com a director del Teatre.
L'obra (sobre fantasmes i sobre els nostres fantasmes) és un treball de creació que s'ha anat forjant a la sala d'assaig.  Varis personatges que a ritme de gag i cinisme van relligant la història, amb l'esperit de la Xirgu rondant per allà. 
El que m'ha passat és que de la mateixa manera que quan un va al cinema, acostuma a anar al Verdi a mirar un estil de pel.licules, als Renoirs un altre, i al heron city a menjar crispetes (que de tant en tant va bé) ; m'ha sobtat el que m'he trobat al Romea.  Per entendre'ns, es més d'un estil del que ultimament es feia a la Villarroel, o a la petita del lliure .
Potser son manies, però m'ha descolocat una mica. Es el que té canviar la direcció teatral.
Sobre la obra en si, més que correcta, malgrat alguna caiguda de ritme ( no he de llegir les critiques abans d'anar a veure les obres!!) i algun recurs que ja sorpren cada cop meny ( pantalles, musica...) la historia te grans moments.  Més que recomanable. 

Si (ALERTA SPOILER) no fos per l'escena final (gran!), el teatre li queda una mica gran, però es supera la linea de només passar una bona estona.  Grans moments als que els hi falta potser un punt més de maduració.

Sopa de cabra al sant jordi! Instants del temps (acords)

Despres del concert del sant jordi i tenint en compte que hi ha vida més enllà de l'empordà, el far del sud i si et quedes amb mi, tenia ganes de penjar-ne alguna.  És facil trobar versions d'acords de sopa per laxarxa (a kumbaword per exemple) pero a primer cop de google no he trobat una versio d'aquesta canço que em convences.  us deixo la meva proposta:


"instants del temps"  Sopa de Cabra

1*lala(lasus2+la) mi SOL (veure nota)

1)Cremen quatre selves al teu cor
corre mare terra, lluny del foc.
Ja no hi ha misteris sota el sol
tremola mare mar i ofega-ho tot.

2FA----------------SOL
Un envàs sense retorn
--RE---------------FA
així serem tu i jo
---------------------SOL
passatgers a l'últim vol
---------------
haurem d'anar.

3DO---------------
Sempre endavant
MI7-----------------------
sempre inventant respostes
la-----------------RE
sempre esperant en va
---FA------------
No som diferents
---la-----------------SOL
només instants del temps.


*lala(lasus2+la) mi SOL 

1)Qui anirà a buscar-te si te'n vas
qui t'esperarà amb el cor trencat
qui vindrà al matí a dur-te el sol
qui anirà a donar-li corda al món.

2)Si tot fos una il·lusió
potser em faria por
si ara som reals tu i jo
haurem d'anar.

3)Sempre endavant
sempre buscant respostes
sempre esperant en va.
No som diferents
només instants del temps.

*lala(lasus2+la) mi SOL + solo gutitarra

3)Sempre endavant
sempre sembrant preguntes
sempre fugint, de què?
diga'm on anem
per què seguim corrent.

3)Sempre endavant
sempre buscant respostes
sempre esperant en va
No som diferents
només instants del temps.

final:la SOL FA


NOTA: durant les estrofes "1" *lala(lasus2+la) mi SOL
vol dir picar dos "la" i aleshores  "(lasus2+la) amb una
sola picada aixecar el dit index i tornar-lo a posar
queda un efecte prou arreglat. si es practica una mica
sobre la canço crec que s'agafa el que vull dir.
Gracies marc per aclarir que lasus2 es[002200]

Acords Roger Mas, Mim; Casafont

Mim  (rogermas) a Casafont

intro:  lam-lasus2-lasus2*x2

rem----------lam-lasus2
1)Si tingués valor per viatjar
--------FA-----SOL------lam-lasus2
per viatjar ben al fons meu,
-----------FA-SOL-----lam-lasus2
fins a la font del sentiment
-FA--SOL (-lam-lasus2-lasus2 X2)
ah...

1)Podria veure els teus cabells
banyar-se a la meva arrel.
Quan hi vagi t'ho juraré,
ara et juro que ho crec.

-----rem----------lam---------
2)Sé segur que algun encanteri,
---------FA-SOL----lam
si és mentida moriré,
lasus2-rem--------------lam--
sé segur que algun encanteri
------FA-SOL------(lam-lasus2-lasus2x2)
va omplir el llac màgic.

1)El meu nen necessito,
i és que no sé com seria sinó,
si és que el que vull hi és
si em mimes i m'aculls.

1)He llegit un conte
d'un príncep i una princesa,
com tu i com jo però amb casa o castell
sí, ells tenien un castell.

2)Sé segur que algun encanteri,
si és mentida moriré,
sé segur que algun encanteri
va omplir el llac màgic.

1)He llegit un conte
d'un príncep i una princesa,
com tu i com jo però amb casa o castell
sí, ells tenien un castell.


nota:  lasus2=(002200)

en roger más fa força mes complicat el que jo indico com a "la-lasu2-lasus2",
pero crec que així es un proposta més que acceptable ( tenin en compte el meunivell per exemple) al ritme que marca just la introducció. cal vigilar molt amb el ritme.
Al final de la 1 encara no tinc clara del tot, altres combinacions també em sonen correcter (!)

És una canço que he provat varies vegades de treure, a mi em sembla que queda prou acceptable. ja direu!
Per cert...gran roger mas a Argelaguer, només ell i la guitarra.
No he trobat video al youtube.

Acords Antonia Font: Calgary 88; lamparetes (versio 3.0)

 Calgary 88


intro:  DO SOL lam (SOL) X 2

DO-----------SOL-------------lam-----------------
Classificats per sa final de patinatge artístic,
---(SOL)----DO----------SOL--lam----------------
no tot era físic ni mental, també era sentimental,
-----(SOL)---DO------SOL---------------lam---
tu i jo festejàvem i representàvem a Espanya
-(SOL)---DO---------SOL--------lam
a s´olimpíada d´hivern del Canadà.
(SOL)------DO-------------SOL
Abans de sortir tu vares dir:
--lam----------------
- Te casaries amb jo?
---(SOL)------DOM
I vaig contestar:
--------------SOL-------lam------------SOL
- Avui mos casam si guanyam sa medalla d´or.

lam-------mi-----rem--------------
En sincronia i a màxima velocitat,
(FA)---------lam------------mi---------------rem---------------------
te´n vas a l´aire amb una força increïblei, a punt de caure, t´agaf.
(FA)------lam---------------SOL--rem-------------------
Te fas sa morta i jo vaig alerta,feim una curva oberta,
(FA)-----lam------------SOL----------FA
agaf energia i t´aixec només amb una mà.

----------lam-----------mi--------rem------------
Fas una gràcia de ballarina a sa punta des patins,
(FA)------lam----------mi-----rem------------------
sona un redoble de bateria i feim com que discutim,
(FA)----lam--------------SOL----rem----------------------
en es jurat se creuen mirades, crec que els ha agradat,
(FA)-------lam--------------SOL-------------FA--------------rem-FA-SOL
feim una hechura d´estàtua final mirant es sòtil rient i alenant.

DO--------------SOL----------lam
Ballam aquesta melodia moderna
-(SOL)-DO-------------SOL-----lam
a una pista de gel de Calgary 88,
(SOL)DO---------SOL---------lam
ja sona sa cançó per megafonia,
(SOL)DO-----------SOL-------------lam
Atlantis is calling (S.O.S. for love).

(SOL)DO                   SOL                 lam
Es locutors repassen que Rússia va treure un 9´5,
        DO                 SOL           lam
es favorits eren suecs i tenien just un 9´75,
              DO-------SOL---------------lam
aixequen ses taules i tots mos posen un 10,
(SOL)-------DO---------------SOL-----------lam----------
véns cap a jo, m´abraces i plores, i me trepitges un peu,
(SOL)---DO------------------SOL--lam----------------
li demanam a un jutge de pista si mos vol casar ell,
(SOL)---DO---------------SOL-----lam------------------
és en directe i ho televisen a tots es cinc continents,
(SOL)-------DO------------SOL-----lam------------
damunt es pòdium amb sa medalla mos donam sa mà,
(SOL)--------DO--------------------SOL
senten pes micros així com mos casen
-----------FA-----------------rem-FA-SOL
i dins sa tele tu i jo mos besam.

DO--------------SOL----------lam
Ballam aquesta melodia moderna
-(SOL)-DO-------------SOL-----lam
a una pista de gel de Calgary 88,
(SOL)DO---------SOL---------lam
ja sona sa cançó per megafonia,
(SOL)DO-----------SOL-------------lam (SOL)
Atlantis is calling (S.O.S. for love).

DO--------------SOL----------lam
Ballam aquesta melodia moderna
-(SOL)-DO-------------SOL-----lam
a una pista de gel de Calgary 88,
(SOL)DO---------SOL---------lam
ja sona sa cançó per megafonia,
(SOL)DO-----------SOL-------------lam
Atlantis is calling (S.O.S. for love).(amb la col.laboració d'en Marc!)




ja vaig per la tercera versió, com sempre s'accepten comentaris, a verue si en surt una cosa definitiva ( i això que semblava facil al principi...)

de la versio 1, potser el mes important es veure si s'enten  que i  part de la gracia es la transició que fa amb alguns acords. Vindria a ser el que marco amb (SOL), on cal fer el canvi força ràpid.  Es pot fer una mica més elaborat pero vaja... per sortir del pas i a falta d'un CASIO dels 80 ja fa el fet! 

[versió 2.0Primera repassada d'acords (canvien alguns FA per rem). Gracies Marc
de totes  maneres encara se li podria afegir algun canvi...]

[versió3.0-->també fer canvis rapids amb el (FA) i en alguns finales d'estrofa fer rem-FA-SOL]




I per si mai us heu preguntat per l'Atlantis...

Dies de radio 2.0

En un estudi de radio, en un programa de nit de l'estil "la nit dels ignorant" o "tot es possible" la cosa es comença a desmadrar quan en comptes de
preguntar per on es pot comprar un tricicle de segona la ma, la gent comença a fer preguntes més "filosofiques".
L'obra encara estarà en cartell la primera setmana d'agost, gaudint d'una merescuda prorroga.
Un text àgil i entretingut, amb moments francament divertits. El punt de partida el trobo genial, i el desenvolupament (tot i que insisteixo que
l'obra em va agrada) el trobo una mica més discutible. Sense voler desvetllar res, jo seria més de taps i menys de facebook.
La sala té un caliu especial, i la proximitat amb l'escenografia i els actors li aporta un atractiu especial.

A mig cami entre el que va ser la sala malic i el que es el versus, la sala Flyhard dóna cabuda a obres actual on el boca-orella es la seva millor campanya
de marketing. Em vaig perdre "L'home amb ulleres de pasta" (segons el time-out millor obra) i "els últims dies de clark kent" (feia molt bona pinta).
Caldrà estar atent a bolos i reposicions.
Crida l'atenció la manera d'aconseguir les reserves (via mail o telf, res de tele-comisio-entrades) i el fet que un trii quan vol pagar.
Doncs a reflexionar sobre això... xatos!

Luces de bohemia

Poca cosa a explicar d'aquesta obra, era una aposta segura i recomanadissima per totes bandes. Excel.lent exercici de direcció per obrir les portes a un text de valle inclan (des d'una lectura obligada a BUP autor esquivat) i poder descobrir un personatge com Max Estrella (gran Lluis Soler).
La resta d'actors van enllaçant personatges de manera que no es trenca mai el ritme, amb una posada en escena que aprofita l'encant i les limitacions de la biblioteca de catalunya. Teatre del bo.
Sort que van prorrogar!
La perla 29 és una companyia a tenir molt en compte.

Catarres 1 Marçal 0 (guanya la jenifer!) VERSIO 2.0

Doncs em volia marcar un tanto penjant els acords de la canço de la jennifer pero un cop vistos els videos de les actuacions en directe ja veig que la cosa es complica una mica més del previst.
tinc una versió molt bàsica amb DO SOL FA i algun lam pero ja es veu que no sona gaire bé, i és que fa alguna mena d'acord extrany (de fet el FA no el posa en cap moment) i em temo que fa servir el dit polze per pinsar de tant en tant la sisena corda (?) per fer algun d'aquells acords que mai em surten.
ja m'ho miraré amb mes calma (minut 1:33 per exemple i a veure si la cosa millora) pero en resum, que si algu té alguna pista sobre com tocar-la, sense ser una gran canço, sempre fa festa. S'agrairia algun comentari.

DONCS FINALMENT HAN PENJAT UN TUTORIAL.
(CATARRES 1-ANONIM 2!)

Billy Elliot (broadway!)

Ja puc dir que he vist una obra de broadway en directe!! tot un luxe, pq negar-ho, tota una experiència.
Vàrem triar una prou familiar i poc arriscada per anar-hi tots plegats i la veritat es que crec que vam fer una bona tria.  Billy Elliot es una obra  amena, facil de seguir (malgrat les nostres limitacions amb l'idoma), sense grans efectes escenografics i amb la sempre perillosa presència infantil.
Em va passar volant i és per posar-se les mans al cap de la força i treball que fa el noi protagonista i la resta dels seus companys. Cançons enganxoses, moments bojos, llagrima facil de tant en tant, algunes coreografies espectaculars i alguns solos encara més espectaculars.
Deixo un link amb el trailer... i com a crit de gerra:  Electricity!

Una cosa  a tenir en compte:
les entrades a meitat de preu al tktiquets pero no al de broadway... al matí obren una altra oficina amb menys aglomeracions prop de wall street

petits plagis 24.0

la vida es un tango i s'ha de ballar
(mai saps amb el que et pot sortir una avia ,anna?)

... les ampolles que quan les llences al contenidor ja no estan ni mig plenes ni mig buides  (al conte papirofelxia de sergi pàmies)

este libro no ha sido galardonado con ningun premio de reconocido prestigio, ni tansiquiera con uno de desconocido
(contraportada de "el boligrafo de gel verde")

Coses que dèiem avui

Per fi he pogut entrar en una oferta de les bones del tresC!  (això de connectar-se de bon matí té les seves avantatges...).

A grans trets  “Coses que dèiem avui” és un recull de tres peces breus sobre l’amor, la parella , el desengany i la (in)felicitat.  Però per sort va força més enllà.
Sense grans escarafalls escenogràfics, els textos van agafant ritme i cos a mesura que avança l’obra fins aconseguir que tot el conjunt estigui ple  de matisos  i detalls.  Gran! D’aquells obres que cal anar paint  i no quedar-se només amb la primera lectura.  Capaç de barrejar moments delirants amb intrigues i drames varis, tot  al servei d’un tempo que no decau i d’uns actors que aprofiten l’ocasió per lluir-se quan cal.

Repeteix el tàndem de “la forma de les coses” (text de Neil LaBuite i direcció de Julio Manrique) i sembla que això serà segell de garantia.  Cal continuar atents a les seves propostes i a les segones oportunitats de veure les seves obres.  Sort d’aquesta reposició a la Villarroel!

petits plagis 23.0

Especial "la competència"

amb qualsevol dona menys amb la teva, que es familia i això es incest (jep cabestany ).

una polla va tenir sis polls xics petits camacurts i becaris  ( jan pol desgrava)

tòpics... com que els andalusos son mandrosos, que els jueus volen dominar el món... o que als jueus anadalusos
els fa mandra dominar el món...  (jep Cabestany)

Els d'en justo ja mereixerien un blog a part.
de dilluns a divendres de 12:00 a 13:00 a Rac1 ( o baixar-los des de la web)

Acords Manel: La canço del soldadet; 10 milles per veure una bona armadura

La canço del soldadet

sageta al 1r traste

1)LA-------------------------RE
Escolteu la cançó del soldadet
-------------------------LA
que a través d’un ull de bou
-------------------------RE
veu que volen uns falciots!
--------------------------------------LA
I no és que hi entengui molt, el soldadet,
--------------------------MI
però, que volin els falciots,
------------------------------------LA
deurà voler dir que la terra és a prop.


1)I tan a prop deu ser que baixa el capità
i intenta no semblar nerviós
mentre acaba la instrucció:
“Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents
i arrapeu-vos a la vida
amb les ungles i amb les dents”.

2)fam#---MI----------------LA
Ja a coberta, els homes resen.
fam#-----MI------(MI7)-------LA
Ja a coberta, els homes resen.

1)I fa un amén, poc convençut, el soldadet,
i acaricia el seu fusell,
intentant no pensar en res.
Des de proa es van fent grossos els turons,
“soldadet, valor, valor,
que depèn de gent com tu la sort del món”.

1)Però “si una bala enemiga creua el vent
i em travessa el cervell”,
es planteja el soldadet,
“les onades m’arrossegaran
i mil peixos de colors
lluitaran per devorar la meva carn”.

2)I és quan pensa “jo m’amago;
quan no mirin, jo m’amago”.

1)Però sempre miren, i el vaixell s’està aturant,
les comportes s’han obert
i, en un segon, s’inunda el mar
de soldats disparant a l’infinit
amb un soldadet al mig,
que carrega mentre insulta a l’enemic.

1)I entre bomba i bomba tot li va prou bé
fins que una cau just al costat.
Primer es diu “sort, de què t’ha anat…”,
però després sent a l’esquena un dolor estrany
i en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang.

2)Gira el cap a banda i banda.
Seu a la sorra i descansa.

3)--------RE------------------------------LA
I mentre arriba el coi de metge, el soldadet
-----------------------MI
es tranquil•litza repetint
------------------------------LA LA7
què farà, on anirà, si sobreviu:

3)“Aniré a ma mare ben vestit
i, abans que res, li hauré de dir
que em perdoni per tractar-la sempre així;

3)aniré a la Margarida a fer-li un fill
per, només veure’l, intuir
------------------------------------LA
que l’estimo més del que m’estimo a mi”.


Posar la sageta facilita la feina. si no cal començar  al 6 traste i anar fent. Bé, i a l'arpejat que cadascú hi fiqui una mica de varietat,septimes i floritures  (si no, mireu el video!)

Acords Manel: Criticarem les noves modes de pentinats; 10 milles per veure una bona armadura

Criticarem les noves modes de pentinats  (versió 4.0)

INTRO  MI fam# LA SI MIx2

MI----------------------------------fam#----
Vindran els anys i, amb els anys, la calma
------------LA-----------SI-----------MI
que et pintarà als ulls una mirada suau.
MI-----------------------------------fam#
Et faran fer un pas i, després, un altre,
------------LA-----------SI----------MI
seràs tota una experta a tirar endavant.
MI---------------------------------------------fam#
Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable,
----------LA-------------SI---------MI
o ja estaràs un pèl mandrosa per buscar.
MI----------------------------------fam#----
Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya
------------LA-----------SI---------MI
que té acollonits tots els nens del veïnat.

----dom#----------SI---------------MI
I seràs un sac de mals o seràs una roca.
-------dom#-------------SI--------------LA--------------SI
I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal.
----LA-------------------MI
I potser no seré el teu amic,
----LA------------------------MI-------SI---dom#
ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç.
---MI----------------------solm#---------------LA-----fam#--
Ja em veig de record mig trist que se’t creua pel cap
-----------SI
una mala tarda.
----LA-------------------MI
I potser dormiré abraçadet
----LA------------------------MI-------SI-----dom#
a una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets.
MI-----------------------solm#------------LA---
Potser tindrem néts malparits que se’n fotin de mi
--------fam#-----------------SI-----MI
quan no m’enteri de les coses.

----------------LA-------SI---------------MI--------
Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
----------LA----------SI------------------MI--
Caminaré lent i m’asseuré, a vegades, als bancs.
-----------dom#--------LA----------------------MI
Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc
------------fam#-----------------SI--------------MI
i em podran veure somriure una mica per sota del nas.

-----------LA------SI-------------MI----
Que vinguin els anys! Aquí em té la calma!
------------------LA----------SI------
Que em jugo amb la decadència de la carn
------------LA-----------SI-------------MI
que un raconet del menjador farà d’escenari
---------dom#-------SI--------------------MI
i que ningú sospitarà de qui estic parlant.

------------------LA--------SI--------------MI--------
I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
------------LA----------SI------------------MI--
No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat
----------------------dom#--------LA----------------------MI
però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar
------------fam#-----------------SI--------------MI
i em podran veure somriure una mica per sota del nas,
------------fam#-----------------SI--------------MI
i em podran veure somriure una mica per sota del nas.

MI fam# LA SI MIx2


.



 Despres d'alguns comentaris (gracies) crec que entre tots hem aconseguit  una proposta prou arreglada.
a veure si és la definitiva!
 

petits plagis 22.0

uns petits plagis que fa temps que no en penjava

la vida que ens hem perdut, simplement no existeix. (Manel)

Jo no hauré mort. Faré vacances! (ovidi montllor)

per que no hi ha tauds IKEA? el muntes amb els cosins durant el velatori. (reflexió o gran línea de negoci )

L'Alfred Lucchetti

Avui acomiadavem a l'Alfredo  en un emotiu acte, serveixin aquestes 4 ratlles com un petit homenatge a aquest gran actor, director, lluitador i - m'ha agradat molt que el definissin així- pedagog.  Segurament, si el teatre és una de les meves dèries, part de la culpa la té l'Alfredo i tota la seva tropa:  Un festival de teatre a l'estiu, la veu que cridava "maleïts barrufets, fugiu del meu devant!" --que pesats deviem ser--, veure'l  a la televisió (digui digui!!),  a pels pèls (quin fart de riure) i ja més endavant els feyts, el verdugo (merescudissim max), jaleo jaleo ... i les que  em deixo.  I quina rabia no haver anat a barcelona mapa d'ombres que tothom me n'ha parlat tan bé!

El que queda clar es que "con diez cañones por banda" o amb el que faci falta, seguirem donant guerra.  Vagin bé les vacances artista!.

Acords Manel: Flor Groga; 10 milles per veure una bona armadura

Flor groga


----LA-------------------MI------------------LA----------------------RE
Ja sabem com t’agrada aixecar el braç i calcular el pol d’on ve el vent,
---------LA-----------------------MI----------------------RE
ja hem gaudit de l’estil que exhibeixes quan marxes corrents.
--------LA----------------------MI----------------------LA-----------------RE
Ja hem entès que ets una ànima errant que abandona les cases quan tothom dorm,
---------LA---------------------MI------------------RE
que t’agrada menjar quan hi ha gana i dormir si ve son.
RE-------------------------sim------------------RE-----------------LA
Però pensa’t-ho bé que després, tard o d’hora, sempre arriba el moment
RE-----------------------LA---------------MI
quan s’obre com una flor rara el penediment
RE----------------------------sim---------------RE----------------------LA
i entens, com si totes les bruixes del món coincidissin llegint-te el futur,
RE--------------------------------sim----------------------MI
que és cosa de temps que et sorprenguis pensant que ho tenies,
----------------LA
que jo creia en tu.


Ja sabem que tres mil aventures bateguen rabioses lluny d’aquest racó,
que els guerrers s’avorreixen si no hi ha una mica d’acció.
Ja hem previst que només moriràs si algú et clava una daga daurada en el cor
i que on t’enterri una bona gent hi creixerà un roure fort.
I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid que sempre arriba el moment
quan s’obre com una flor groga el penediment.
Si ho saps com si totes les bruixes del món t’estiguessin llençant un conjur,
una rima ancestral que et farà recordar que ho tenies,
que jo creia en tu.

RE-------------------------sim-------------------RE-------------------LA
Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal
sim----------------------------------RE---------------------MI---------LA
que es prohibeixi a la gent ‘nar pel món buscant res que no pugui anomenar.
RE-----------------------------sim---------------------RE-------------------MI
Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junts
RE---------------------------sim------------------------------MI
i no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies,
-----------------LA
quan jo creia en tu.


Primer intent per aquesta canço, a veure si entre tots li donem una ullada i la pulim pq no m'acaba de convencer.  En fi... com a mínim s'ha intentat!

La presa

Vagi per endavant que per aquest obra em costa ser imparcial...

La biblioteca sempre es un lloc especial i aquest cop s'ha transformat en una taberna irlandesa que bé podia ser qualsevol bar de "professionals" del poble.
A la obra hi ha poca acció (pel que llegeixo, era la intenció de l'autor), i es barregen les miseries dels personatges, amb unes quantes llegendes i cotes de fades que es gaudeixen com si te'ls expliquessin a la vora del foc.
Una proposta interessant i un gran traball actoral i (deixeu-m'ho dir) una gran direcció.
Felicitats Ferran!

Ah, i al final de l'obra un es pot quedar a fer una cervesseta, que sempre ve de gust després d'estar dues horetes a la taberna.

Acords Manel: La bola de cristall; 10 milles per veure una bona armadura

La bola de cristall

intro RE mi7x2 

RE
Mira,
RE----------------SOL-------------LA---------------RE
surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure
RE----------------------SOL-------------LA---------------RE
i una llum plena de pau va inundant totes les cuines.
RE----------------SOL-------------LA---------------SOL
Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan tranquil•la.
mi7-------------------------LA--------------------------RE
I ens crido: “Treu-te la disfressa i revela qui ets!
SOL-------------------------LA--------------------------RE
No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent”.


Mira,
tot ha anat segons el pla, quin exemple d’harmonia,
això és creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies,
si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d’aforismes.
I ens crido: ”Observant-vos les mans, us he vist el truc!
No sou realment la vida que ens hem perdut”.


Mira,
panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges,
hi som tots, sí, però fixa’t bé, com et miro, com em mires.
Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles!
I ens crido: “Això és lamentable teatre amateur!
I no la vida que se’ns escapa a cada moment”.


Mira
com els nervis no han pogut, les paraules que buscàvem.
Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta:
“Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves?”
I ens crido: “Ja sé de què aneu i he perdut l’interès!
Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix”.



Doncs em pensava que aquesta seria més facil, i tinc els meus dubtes, entre els mi7 i els SOL...
el SOL el toco :
654321
320033

Per mi d'aquesta manera sona prou bé, pero com sempre... obert a propostes.

Acords Manel: El gran salt; 10 milles per veure una bona armadura

El gran Salt


------------DO----------------mi-------------------------FA--------------------DO
He fet un salt, un salt estrany ,que ens ha aixecat més de tres pams.
------------DO----------------mi---------------FA--------------------DO
Sortia fum, tan dens i blanc, i a dins tu i jo i el meu gran salt.
------------la----------------re-----------SOL--------------------DO
Teníem por mirant a baix, teníem por i ens hem quedat
------------la----------------re-----------SOL---------------------------
mig abraçats, sentint el salt regalimant-me entre les mans.


Els testimonis oculars, diuen “quin salt, carai quin salt!”;
les mares diuen als infants, “no us apropeu, que ha fet un salt!”.
Érem tu i jo amb el món a part, i ara és el món que ens salvarà
entre les runes d’aquest salt, que érem tu i jo i ja no ho som tant.


Que això nens cau, que això nens cau! Crido el teu nom entre el fum blanc.
“Agafa’t fort i, si pots, cau, amb els dos peus i en un lloc pla”.
I mereixíem un comiat, més digne de ser recordat
i no aquest veure’ns destrossats, per la força de la gravetat.


Tu, saltador que saltes salts! Tu, grimpador professional!
Tu, amic per sempre ambulant que et defineixes pels teus salts!
Que fàcil tot! Que bé que estàs! En els teus ulls il•luminats
ja s’intueix la immensitat, de tot un món al teu abast.


La nit caurà, la nit caurà, la nit caurà i desplegaràs
un somni dolç i atrotinat dels saltadors que salten salts.
I fins demà, i fins demà, i a fora, hi bufa un vent tan suau,
i el saltador s’adormirà, fent cara de res, fent cara de salt.

Acords Manel: Benvolgut; 10 milles per veure una bona armadura

Benvolgut


RE RE (SOLRE )
---------RE --------------------(SOL)-RE
Benvolgut, permet-me suposar
---------------------(SOL RE)-----------------------------(SOL) --LA
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
-----------------------------SOL--------------------sim
més o menys, així com jo, estàs assabentat
-------------------(SOL sim)---------------------(SOL)--LA
de la meva existència, de les coses que faig.


Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi,
no és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:


SOL---------------------LA---------------RE----(SOL)-RE
heu parat una furgoneta aprofitant
SOL---------------------LA---------------RE----(SOL)-RE
la vista privilegiada d’una ciutat.
LA------------------------------------------------SOL---------------------RE
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!
Sim------------SOL-----------------------LA
I sentiu l’eternitat al vostre davant!
-----sim----------------SOL-----------------LA
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo
----------------RE
estem esperant.


I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo
que estava esperant.


Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell
i, pas a pas, ja estaràs tan lluny
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
Xicots, aneu fent lloc,
que estem esperant”.



!!  Els acords entre parentesis  no calen pero si es fa prou ràpid queden prou bé (mes o menys al ritme dels vents) . Ultimament no em quadren gaire les posicions on escric en word els acords un cop ho enganxo al blog (misteris de la tècnica, que mes o menys arreglo fent la lletra mes petita), aquesta es millor tocar-la varies vegades amb l'original de fons.  Proveu de les dues maneres, tocant tots els acords i sense tocar els entre parentesis... ja direu.