petits plagis 23.0

Especial "la competència"

amb qualsevol dona menys amb la teva, que es familia i això es incest (jep cabestany ).

una polla va tenir sis polls xics petits camacurts i becaris  ( jan pol desgrava)

tòpics... com que els andalusos son mandrosos, que els jueus volen dominar el món... o que als jueus anadalusos
els fa mandra dominar el món...  (jep Cabestany)

Els d'en justo ja mereixerien un blog a part.
de dilluns a divendres de 12:00 a 13:00 a Rac1 ( o baixar-los des de la web)

Acords Manel: La canço del soldadet; 10 milles per veure una bona armadura

La canço del soldadet

sageta al 1r traste

1)LA-------------------------RE
Escolteu la cançó del soldadet
-------------------------LA
que a través d’un ull de bou
-------------------------RE
veu que volen uns falciots!
--------------------------------------LA
I no és que hi entengui molt, el soldadet,
--------------------------MI
però, que volin els falciots,
------------------------------------LA
deurà voler dir que la terra és a prop.


1)I tan a prop deu ser que baixa el capità
i intenta no semblar nerviós
mentre acaba la instrucció:
“Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents
i arrapeu-vos a la vida
amb les ungles i amb les dents”.

2)fam#---MI----------------LA
Ja a coberta, els homes resen.
fam#-----MI------(MI7)-------LA
Ja a coberta, els homes resen.

1)I fa un amén, poc convençut, el soldadet,
i acaricia el seu fusell,
intentant no pensar en res.
Des de proa es van fent grossos els turons,
“soldadet, valor, valor,
que depèn de gent com tu la sort del món”.

1)Però “si una bala enemiga creua el vent
i em travessa el cervell”,
es planteja el soldadet,
“les onades m’arrossegaran
i mil peixos de colors
lluitaran per devorar la meva carn”.

2)I és quan pensa “jo m’amago;
quan no mirin, jo m’amago”.

1)Però sempre miren, i el vaixell s’està aturant,
les comportes s’han obert
i, en un segon, s’inunda el mar
de soldats disparant a l’infinit
amb un soldadet al mig,
que carrega mentre insulta a l’enemic.

1)I entre bomba i bomba tot li va prou bé
fins que una cau just al costat.
Primer es diu “sort, de què t’ha anat…”,
però després sent a l’esquena un dolor estrany
i en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang.

2)Gira el cap a banda i banda.
Seu a la sorra i descansa.

3)--------RE------------------------------LA
I mentre arriba el coi de metge, el soldadet
-----------------------MI
es tranquil•litza repetint
------------------------------LA LA7
què farà, on anirà, si sobreviu:

3)“Aniré a ma mare ben vestit
i, abans que res, li hauré de dir
que em perdoni per tractar-la sempre així;

3)aniré a la Margarida a fer-li un fill
per, només veure’l, intuir
------------------------------------LA
que l’estimo més del que m’estimo a mi”.


Posar la sageta facilita la feina. si no cal començar  al 6 traste i anar fent. Bé, i a l'arpejat que cadascú hi fiqui una mica de varietat,septimes i floritures  (si no, mireu el video!)

Acords Manel: Criticarem les noves modes de pentinats; 10 milles per veure una bona armadura

Criticarem les noves modes de pentinats  (versió 4.0)

INTRO  MI fam# LA SI MIx2

MI----------------------------------fam#----
Vindran els anys i, amb els anys, la calma
------------LA-----------SI-----------MI
que et pintarà als ulls una mirada suau.
MI-----------------------------------fam#
Et faran fer un pas i, després, un altre,
------------LA-----------SI----------MI
seràs tota una experta a tirar endavant.
MI---------------------------------------------fam#
Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable,
----------LA-------------SI---------MI
o ja estaràs un pèl mandrosa per buscar.
MI----------------------------------fam#----
Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya
------------LA-----------SI---------MI
que té acollonits tots els nens del veïnat.

----dom#----------SI---------------MI
I seràs un sac de mals o seràs una roca.
-------dom#-------------SI--------------LA--------------SI
I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal.
----LA-------------------MI
I potser no seré el teu amic,
----LA------------------------MI-------SI---dom#
ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç.
---MI----------------------solm#---------------LA-----fam#--
Ja em veig de record mig trist que se’t creua pel cap
-----------SI
una mala tarda.
----LA-------------------MI
I potser dormiré abraçadet
----LA------------------------MI-------SI-----dom#
a una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets.
MI-----------------------solm#------------LA---
Potser tindrem néts malparits que se’n fotin de mi
--------fam#-----------------SI-----MI
quan no m’enteri de les coses.

----------------LA-------SI---------------MI--------
Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
----------LA----------SI------------------MI--
Caminaré lent i m’asseuré, a vegades, als bancs.
-----------dom#--------LA----------------------MI
Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc
------------fam#-----------------SI--------------MI
i em podran veure somriure una mica per sota del nas.

-----------LA------SI-------------MI----
Que vinguin els anys! Aquí em té la calma!
------------------LA----------SI------
Que em jugo amb la decadència de la carn
------------LA-----------SI-------------MI
que un raconet del menjador farà d’escenari
---------dom#-------SI--------------------MI
i que ningú sospitarà de qui estic parlant.

------------------LA--------SI--------------MI--------
I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
------------LA----------SI------------------MI--
No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat
----------------------dom#--------LA----------------------MI
però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar
------------fam#-----------------SI--------------MI
i em podran veure somriure una mica per sota del nas,
------------fam#-----------------SI--------------MI
i em podran veure somriure una mica per sota del nas.

MI fam# LA SI MIx2


.



 Despres d'alguns comentaris (gracies) crec que entre tots hem aconseguit  una proposta prou arreglada.
a veure si és la definitiva!
 

petits plagis 22.0

uns petits plagis que fa temps que no en penjava

la vida que ens hem perdut, simplement no existeix. (Manel)

Jo no hauré mort. Faré vacances! (ovidi montllor)

per que no hi ha tauds IKEA? el muntes amb els cosins durant el velatori. (reflexió o gran línea de negoci )

L'Alfred Lucchetti

Avui acomiadavem a l'Alfredo  en un emotiu acte, serveixin aquestes 4 ratlles com un petit homenatge a aquest gran actor, director, lluitador i - m'ha agradat molt que el definissin així- pedagog.  Segurament, si el teatre és una de les meves dèries, part de la culpa la té l'Alfredo i tota la seva tropa:  Un festival de teatre a l'estiu, la veu que cridava "maleïts barrufets, fugiu del meu devant!" --que pesats deviem ser--, veure'l  a la televisió (digui digui!!),  a pels pèls (quin fart de riure) i ja més endavant els feyts, el verdugo (merescudissim max), jaleo jaleo ... i les que  em deixo.  I quina rabia no haver anat a barcelona mapa d'ombres que tothom me n'ha parlat tan bé!

El que queda clar es que "con diez cañones por banda" o amb el que faci falta, seguirem donant guerra.  Vagin bé les vacances artista!.

Acords Manel: Flor Groga; 10 milles per veure una bona armadura

Flor groga


----LA-------------------MI------------------LA----------------------RE
Ja sabem com t’agrada aixecar el braç i calcular el pol d’on ve el vent,
---------LA-----------------------MI----------------------RE
ja hem gaudit de l’estil que exhibeixes quan marxes corrents.
--------LA----------------------MI----------------------LA-----------------RE
Ja hem entès que ets una ànima errant que abandona les cases quan tothom dorm,
---------LA---------------------MI------------------RE
que t’agrada menjar quan hi ha gana i dormir si ve son.
RE-------------------------sim------------------RE-----------------LA
Però pensa’t-ho bé que després, tard o d’hora, sempre arriba el moment
RE-----------------------LA---------------MI
quan s’obre com una flor rara el penediment
RE----------------------------sim---------------RE----------------------LA
i entens, com si totes les bruixes del món coincidissin llegint-te el futur,
RE--------------------------------sim----------------------MI
que és cosa de temps que et sorprenguis pensant que ho tenies,
----------------LA
que jo creia en tu.


Ja sabem que tres mil aventures bateguen rabioses lluny d’aquest racó,
que els guerrers s’avorreixen si no hi ha una mica d’acció.
Ja hem previst que només moriràs si algú et clava una daga daurada en el cor
i que on t’enterri una bona gent hi creixerà un roure fort.
I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid que sempre arriba el moment
quan s’obre com una flor groga el penediment.
Si ho saps com si totes les bruixes del món t’estiguessin llençant un conjur,
una rima ancestral que et farà recordar que ho tenies,
que jo creia en tu.

RE-------------------------sim-------------------RE-------------------LA
Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal
sim----------------------------------RE---------------------MI---------LA
que es prohibeixi a la gent ‘nar pel món buscant res que no pugui anomenar.
RE-----------------------------sim---------------------RE-------------------MI
Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junts
RE---------------------------sim------------------------------MI
i no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies,
-----------------LA
quan jo creia en tu.


Primer intent per aquesta canço, a veure si entre tots li donem una ullada i la pulim pq no m'acaba de convencer.  En fi... com a mínim s'ha intentat!

La presa

Vagi per endavant que per aquest obra em costa ser imparcial...

La biblioteca sempre es un lloc especial i aquest cop s'ha transformat en una taberna irlandesa que bé podia ser qualsevol bar de "professionals" del poble.
A la obra hi ha poca acció (pel que llegeixo, era la intenció de l'autor), i es barregen les miseries dels personatges, amb unes quantes llegendes i cotes de fades que es gaudeixen com si te'ls expliquessin a la vora del foc.
Una proposta interessant i un gran traball actoral i (deixeu-m'ho dir) una gran direcció.
Felicitats Ferran!

Ah, i al final de l'obra un es pot quedar a fer una cervesseta, que sempre ve de gust després d'estar dues horetes a la taberna.

Acords Manel: La bola de cristall; 10 milles per veure una bona armadura

La bola de cristall

intro RE mi7x2 

RE
Mira,
RE----------------SOL-------------LA---------------RE
surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure
RE----------------------SOL-------------LA---------------RE
i una llum plena de pau va inundant totes les cuines.
RE----------------SOL-------------LA---------------SOL
Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan tranquil•la.
mi7-------------------------LA--------------------------RE
I ens crido: “Treu-te la disfressa i revela qui ets!
SOL-------------------------LA--------------------------RE
No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent”.


Mira,
tot ha anat segons el pla, quin exemple d’harmonia,
això és creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies,
si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d’aforismes.
I ens crido: ”Observant-vos les mans, us he vist el truc!
No sou realment la vida que ens hem perdut”.


Mira,
panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges,
hi som tots, sí, però fixa’t bé, com et miro, com em mires.
Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles!
I ens crido: “Això és lamentable teatre amateur!
I no la vida que se’ns escapa a cada moment”.


Mira
com els nervis no han pogut, les paraules que buscàvem.
Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta:
“Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves?”
I ens crido: “Ja sé de què aneu i he perdut l’interès!
Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix”.



Doncs em pensava que aquesta seria més facil, i tinc els meus dubtes, entre els mi7 i els SOL...
el SOL el toco :
654321
320033

Per mi d'aquesta manera sona prou bé, pero com sempre... obert a propostes.

Acords Manel: El gran salt; 10 milles per veure una bona armadura

El gran Salt


------------DO----------------mi-------------------------FA--------------------DO
He fet un salt, un salt estrany ,que ens ha aixecat més de tres pams.
------------DO----------------mi---------------FA--------------------DO
Sortia fum, tan dens i blanc, i a dins tu i jo i el meu gran salt.
------------la----------------re-----------SOL--------------------DO
Teníem por mirant a baix, teníem por i ens hem quedat
------------la----------------re-----------SOL---------------------------
mig abraçats, sentint el salt regalimant-me entre les mans.


Els testimonis oculars, diuen “quin salt, carai quin salt!”;
les mares diuen als infants, “no us apropeu, que ha fet un salt!”.
Érem tu i jo amb el món a part, i ara és el món que ens salvarà
entre les runes d’aquest salt, que érem tu i jo i ja no ho som tant.


Que això nens cau, que això nens cau! Crido el teu nom entre el fum blanc.
“Agafa’t fort i, si pots, cau, amb els dos peus i en un lloc pla”.
I mereixíem un comiat, més digne de ser recordat
i no aquest veure’ns destrossats, per la força de la gravetat.


Tu, saltador que saltes salts! Tu, grimpador professional!
Tu, amic per sempre ambulant que et defineixes pels teus salts!
Que fàcil tot! Que bé que estàs! En els teus ulls il•luminats
ja s’intueix la immensitat, de tot un món al teu abast.


La nit caurà, la nit caurà, la nit caurà i desplegaràs
un somni dolç i atrotinat dels saltadors que salten salts.
I fins demà, i fins demà, i a fora, hi bufa un vent tan suau,
i el saltador s’adormirà, fent cara de res, fent cara de salt.