Doncs avui, amb una mica més de temp-- i a una hora més prudent-- ampliarem el post anterior. Una de les coses que tinc a la llista de pendendents es fer un grupillo de musica, res serios, només per tocar tres o quatre cançons amb la seva percusio, el seu cantant, el seu guitarra de nivell, el baix... i jo. El que més s'hi ha assemblat fins ara es la sessió amb la maquina infernal de'n Josep, a Can Celi. Amb molta paciencia per part seva (3hores per 3 minuts de canço), ens vam anar liant a grabar les diferents pistes per anar-les juntant totes. Alerta amb la pista amb un teoric so de pals cubans substituits per uns cops a la guitarra, i alerta al debut discografic del famos "huevo mararca" que després d'estar de gira per varis concerts ha decidit passar per l'estudi :P
La veritat és que m'hi passaria hores!!! A més el programa et permet afegir sons enllaunats (aquest cop pero son tots originals), i pulir una mica el so grabat pq sembli que en saps i tot.Ara ja "només" em queda apendre a puntejar com en Josep i qui sap si animár-se a cantar i tot.
També clau va ser la aportació d'en Bernat per penjar el so al blog, despres de mil invents em va guiar fins la pagina del divshare.
Tenim a mitjes un altre grabació mes blusera, que ja penjarem quan la tinguem pulida del tot.
27.11.07
25.11.07
Primicia musical
Directament des dels estudis de "Can Celi", un primer tast.
Pepe, ha estat un plaer!!!
Pepe, ha estat un plaer!!!
19.11.07
un llibre
Per aquelles coses que passen, l'amic d'una amiga que es amiga d'un amic.... doncs vaig acabar coincidint amb en Ramon, que fa poc acaba de treure el seu segon llibre. Aprofitant el meu "gran" poder de convocatoria, us en parlo aqui, pq el boca-orella sempre és important en aquests casos. La cosa ja començá be, pq a mi els titols extranys sempre m'han atret,(granEmpar moliner ..."l'ensenyador de pisos que odiava els mims") i aquest no es queda pas curt,
Doncs res, com a millor mostra us enganxo el seu mail i aixi podeu veure una mica el seu estil escrivint (alerta la patilla que acabo de tenir per no ficar-me en el jardi d'haver de fer una critica literaria...)
Ape, ja ho sabeu!
"Com alguns de vosaltres ja sabeu, acabo d'amenaçar amb un altre llibre de
relats: "El jugador de futbolí que volia córrer la banda". El publica una
editorial petita, La Busca edicions, i es comercialitza a un preu petit. 11
euros. La petitesa de tot plegat no treu que em faci molta il·lusió perquè,
si treure el primer llibre és especial, el segon (per definició)
constitueix una trajectòria. Ja es poden dir aquelles coses com "aquest
està bé, però a mi m'agradava més el primer", "aquest segon em sembla més
madur", "el primer era més fresc" o bé, fins i tot, (cosa que em fa
especial il·lusió) "trobo que aquest autor està estancat". És magnífic. Per
si de cas algú tingués la temptació de pensar:
a) Li compraré el llibre perquè em cau bé i així complementaré el seu sou
de publicista mitjà amb uns quants ingressos extra o bé...
b) No li penso comprar aquest llibre perquè és un imbècil i no em dóna la
gana que guanyi pasta a costa meva...
...que sàpiga que jo ni guanyo ni deixo de guanyar res per cada exemplar
venut, doncs com l'altra vegada ja vaig obtenir l'import del premi i, a
partir d'ara, tots els beneficis són per l'editorial (petita).
Però com que la il·lusió de tota persona que escriu és que algú llegeixi
aquella cosa que ha escrit, he fet un blog per ajudar a promocionar el
llibre i on tothom pot fer preguntes i deixar els comentaris (favorables o
desfavorables) sobre el llibre. Té el nemotècnic nom de:
www.jugadordefutboliquevoliacorrerlabanda.blogspot.com
(Atenció! L'article "el" no em cabia a l'entrada...)
També en faré una presentació el 17 de desembre a l'Ateneu, però ja us faré
arribar una invitació formal més endavant.
Bé, només recordar-vos la importància del fenòmen boca-orella (i del botó
reenviar) pels escriptors petits i les editorials petites, en el món dels
mercats grans dominat per les editorials grans. Per això us demano que feu
arribar la informació a tothom qui li pugui interessar (i a qui no li pugui
interessar també).
Per acabar, dir-vos que estaré encantat que si, una dia, em trobeu pel
carrer després d'haver-lo llegit, em digueu coses com ara "aquest està bé,
però el primer era més fresc" o bé "aquest llibre és un pas endavant cap a
la maduresa".
Ens veiem aviat,
Ramon"
Doncs res, com a millor mostra us enganxo el seu mail i aixi podeu veure una mica el seu estil escrivint (alerta la patilla que acabo de tenir per no ficar-me en el jardi d'haver de fer una critica literaria...)
Ape, ja ho sabeu!
"Com alguns de vosaltres ja sabeu, acabo d'amenaçar amb un altre llibre de
relats: "El jugador de futbolí que volia córrer la banda". El publica una
editorial petita, La Busca edicions, i es comercialitza a un preu petit. 11
euros. La petitesa de tot plegat no treu que em faci molta il·lusió perquè,
si treure el primer llibre és especial, el segon (per definició)
constitueix una trajectòria. Ja es poden dir aquelles coses com "aquest
està bé, però a mi m'agradava més el primer", "aquest segon em sembla més
madur", "el primer era més fresc" o bé, fins i tot, (cosa que em fa
especial il·lusió) "trobo que aquest autor està estancat". És magnífic. Per
si de cas algú tingués la temptació de pensar:
a) Li compraré el llibre perquè em cau bé i així complementaré el seu sou
de publicista mitjà amb uns quants ingressos extra o bé...
b) No li penso comprar aquest llibre perquè és un imbècil i no em dóna la
gana que guanyi pasta a costa meva...
...que sàpiga que jo ni guanyo ni deixo de guanyar res per cada exemplar
venut, doncs com l'altra vegada ja vaig obtenir l'import del premi i, a
partir d'ara, tots els beneficis són per l'editorial (petita).
Però com que la il·lusió de tota persona que escriu és que algú llegeixi
aquella cosa que ha escrit, he fet un blog per ajudar a promocionar el
llibre i on tothom pot fer preguntes i deixar els comentaris (favorables o
desfavorables) sobre el llibre. Té el nemotècnic nom de:
www.jugadordefutboliquevoliaco
(Atenció! L'article "el" no em cabia a l'entrada...)
També en faré una presentació el 17 de desembre a l'Ateneu, però ja us faré
arribar una invitació formal més endavant.
Bé, només recordar-vos la importància del fenòmen boca-orella (i del botó
reenviar) pels escriptors petits i les editorials petites, en el món dels
mercats grans dominat per les editorials grans. Per això us demano que feu
arribar la informació a tothom qui li pugui interessar (i a qui no li pugui
interessar també).
Per acabar, dir-vos que estaré encantat que si, una dia, em trobeu pel
carrer després d'haver-lo llegit, em digueu coses com ara "aquest està bé,
però el primer era més fresc" o bé "aquest llibre és un pas endavant cap a
la maduresa".
Ens veiem aviat,
Ramon"
14.11.07
Un regal diferent
Entre tant merder per culpa de pseudoONG's que es dediquen a fer negoci, potser es un bon moment per compensar i penjar aquesta promo. Ni que sigui pq esta prou currada.
Ah! i de passada recomanar un llibre , que es diu "el espejismo humanitario" de Jordi Raich. Sense voler donar lliçons pero amb molt de suc per donar-hi voltes. Ai, que complicat que es tot!!!
Ah! i de passada recomanar un llibre , que es diu "el espejismo humanitario" de Jordi Raich. Sense voler donar lliçons pero amb molt de suc per donar-hi voltes. Ai, que complicat que es tot!!!
11.11.07
Insistint que es gerundi
Crec que moolt recomanable. Jo tinc intencio d'anar-hi. Si algu més s'hi apunta serà benvingut.
Queda la convocatoria feta...
JUEVES - 15- NOVIEMBRE- 2007 - 22:00 H. - SALA KGB
PELLIZCO (ex-Mártires del Compás)
Formats després de la dissolució de Mártires del Compás, ens portan a aquesta nova etapa temes més flamencs i amb més compàs que mai. Amb la veu de “Luna”, col.laboradora habitual de Jaleo, Ojos de Brujo o Álbert Pla, les cordes de Julio Revilla i Manuel Soto “Noly”, la percussió d’Alberto Álvarez i el baix de Jesús Díaz. Els verdaders creadors de la etiqueta “Flamenco-Billy”... www.myspace.com/pellizco
En taquilla: 8 € / 6 € con el flyer
Queda la convocatoria feta...
JUEVES - 15- NOVIEMBRE- 2007 - 22:00 H. - SALA KGB
PELLIZCO (ex-Mártires del Compás)
Formats després de la dissolució de Mártires del Compás, ens portan a aquesta nova etapa temes més flamencs i amb més compàs que mai. Amb la veu de “Luna”, col.laboradora habitual de Jaleo, Ojos de Brujo o Álbert Pla, les cordes de Julio Revilla i Manuel Soto “Noly”, la percussió d’Alberto Álvarez i el baix de Jesús Díaz. Els verdaders creadors de la etiqueta “Flamenco-Billy”... www.myspace.com/pellizco
En taquilla: 8 € / 6 € con el flyer
Petits plagis 6.0
Despres de sentir sobre aquesta noticia (us en faig un link per si la voleu llegir) ,
"Se come una 'amanita' para demostrar que no es letal y acaba en la UCI del hospital"
m'ha vingut al cap una tros d'una canço de kiko veneno. I com feia temps que no m'hi possava amb els petits plagis, doncs mira, com a punt de partida... Avui tot trossos de cançons."Que bonito es saber que no hace falta tener razon
mala sangre tiene el que no le pide a la vida... satisfacción"
de kiko veneno
"Quanta roba i poc sabó, i que neta que la volen"
de la carxofa i la ceba
"En fin serafin, corre mas el galgo que el mastin
y si el camino es largo, corre mas el mastin que el galgo"
de Fuman-chu
i la metafora més maca que he sentit mai... :P
"Te voy a querer como en las canciones de los Camela"
de la Cabra mecanica
10.11.07
El senyor parramon versio "matrimoniadas"
Només hi faltaven Pepa i Avelino! No em puc creure que aixo ho facin al romea!
Pels qui segueixin als especialistas secundarios sabran qui es el sr indignao... doncs un aprenent al costa d'un servidor quan va sortir del teatre. Suposo que es van gastar totes les idees pel casting amb en Boris Ruiz (l'unic que podem salvar de la crema), pq es que senzillament no ho entenc. Mira que sempre hi busco el canto positiu en una obra, doncs em mereix molt respecte qui puja a un escenari, i intueixo que aqui la culpa es del director pero... encara gracies que hi anavem amb el ticket tres i ens vam estalviar una pasta.
Us deixo unes frases de la critica d'andreu sotorra, i el link pq visiteula seva pagina (sempre que ja hagueu vist l'obra que voleu consultar, doncssovint l'explica de cap a peus) . Acostumo a estar-hi bastant d'acord, a més normalment tb sol a buscar-hi el canto positiu a l'espectacle.
""
PD, suposo que el millor de tot es que a la sortida, mentre jo renegava, hi havia una senyora que deia que feia temps que no reia tant... que gran es el teatre!!!
Pels qui segueixin als especialistas secundarios sabran qui es el sr indignao... doncs un aprenent al costa d'un servidor quan va sortir del teatre. Suposo que es van gastar totes les idees pel casting amb en Boris Ruiz (l'unic que podem salvar de la crema), pq es que senzillament no ho entenc. Mira que sempre hi busco el canto positiu en una obra, doncs em mereix molt respecte qui puja a un escenari, i intueixo que aqui la culpa es del director pero... encara gracies que hi anavem amb el ticket tres i ens vam estalviar una pasta.
Us deixo unes frases de la critica d'andreu sotorra, i el link pq visiteula seva pagina (sempre que ja hagueu vist l'obra que voleu consultar, doncssovint l'explica de cap a peus) . Acostumo a estar-hi bastant d'acord, a més normalment tb sol a buscar-hi el canto positiu a l'espectacle.
"
la cosa es converteix en una comèdia de bulevard que només aguanta com un sol home, amb aquest posat de murri que té, l'actor Boris Ruiz, fent de senyor Perramon. Bravo, doncs, per ell, que no té cap culpa del que passa durant una hora i mitja. La resta del repartiment pul.lula al voltant de l'avar modern i en alguns moments cau en un histrionisme tan popular i fins i tot 'populatxero' que sembla que hagi tornat el temps de la comèdia de parròquia amb el mossèn de sotana vigilant des de darrere els bastidors que els actors no es passin de la ratlla
PD, suposo que el millor de tot es que a la sortida, mentre jo renegava, hi havia una senyora que deia que feia temps que no reia tant... que gran es el teatre!!!
5.11.07
Carta d'una desconeguda
A falta de pont... obra de teatre. Pintava molt bé (i a meitat de preu a l'atrapalo).
Carta d'una desconeguda té a favor:
-un bon punt de partida
-4 bones actrius
- una bona direcció i possada en escena. 4 actrius per un mateix personatge, molt ben portat.
I té en contra... doncs la tematica en si. Una hora i mitja recorrent sempre el mateix tema. Que voleu que us digui, a mi no em va entussiasmar, pero només pq la obra no anava amb mi. En fi... ja l'encertarem a la propera.
Carta d'una desconeguda té a favor:
-un bon punt de partida
-4 bones actrius
- una bona direcció i possada en escena. 4 actrius per un mateix personatge, molt ben portat.
I té en contra... doncs la tematica en si. Una hora i mitja recorrent sempre el mateix tema. Que voleu que us digui, a mi no em va entussiasmar, pero només pq la obra no anava amb mi. En fi... ja l'encertarem a la propera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)