19.3.07

en defensa dels mosquits albins

Hauria de ser incorrecte jutjar una obra de teatre pel títol, pero es que "en defensa dels mosquits albins" ja feia notar que la cosa podria estar be. I si.. prou b!
Es clar que venia de veure la de la millor nit de la teva vida, i les bones obres s'han de dosificar, pero mira, estem fent un intensiu.

L'obra en si es prou rara (per no desentonar amb el titol), moltes petites escenes encadenades a bon ritme per fer tota la historia, amb uns quants somriures de tant en tant. I per fi una noia fent un paper d'adolescent que no fa rabia!!! Visca la naturalitat!!! Una tal "Carlota Bantulà". Ja m'he afanyat a mirar que més ha fet buscant pel google, i poca cosa. Una peli amb el Ventura Pons i alguna obre de teatre més que no he vist. En fi, estarem atents i quan sigui una de les grans li podre dir als meus nets que jo ja ho deia.

4 comentaris:

milena ha dit...

una adolescent que no fa ràbia??? n'estàs segur???
el problema, però, sol ser del guió i dels "tios, jo m'obro, que tinc els meus vells esperant-me....quin pal"

si mai tens la desgràcia d'estar per casa a l'hora de dinar i deixar-te la tele encesa a tv3 després del telenotícies....el cor de la ciutat ha desenvolupat l'art de treure adolescents que desperten la ràbia i vergonya aliena en aquell que els mira...

En fi, que me n'alegro...i ara, tio, m'obro, i me'n vaig a sobar-la, que demà curro i, uff, quin pal...sas?

Marçal ha dit...

Es genial com acostumen a tractar el tema, alcohol, drogues, sexe, relacions amb els pares... digne d'un estudi. Igual que l'expresio tipica de best-sellers "fruncio el ceño"... que ja ho se... no ve a tema, pero tambe em fa molta rabia, i ara me n'estic llegint un mooolt dolent i surt cada dos capitols. "yo lo flipo, neng" pero vull saber qui es l'assassi.

Marçal ha dit...

Tornant al tema d'adolescents-joves que fan rabia. TV3 va recuperar la mitica serie de "sensacion de vivir" (ara no se com ho han traduit en catala). Si mai pots, analitza la menjada d'olla que li fan a la gent. Els dialegs son impresionants.
Jo vaig aguantar un quart d'hora.

milena ha dit...

continuant amb aquesta cursiosa versió del xat, et diré que ja ho he vist algun dia...he aguantat una mica menys que tu, però...amb prou feines 5 minuts d'interès sociològic i indignació acompanyada de vergonya...no sé si pel sexisme, el classisme, el conservadorisme, el racisme...ai, no, si no hi ha negres!
en fi. Indignant.