Per uns és un "poema hiperrealista para siete voces i un yamaha" (sic), per altres provocar per provocar, i per molts el millor que ha fet en Bieito en molt de temps.
Jo em decanto per això ultim.
Ultimament estem (estic) bastant sobresaturats de pretesos escandols que ja fan una mica de mandra: que si unes imatges religioses erotiques, que si la penya explicant per la tele les seves practiques en l'enessim programa sobre sexe, que si una anunci que es degradant etc etc No es que em molesti ni m'esveri, sino que em deixa indiferent, que sempre estem amb el mateix.
Doncs b, plataforma --com ja adverteixen a l'entrada-- es explicita, dura i passadissima de voltes, pero amb sentit i intenció.
Desconeixia a Houellebacq (l'autor del llibre en que es basa l'obra), i es veu que fa una mica de rabia l'home. Ara, a mi no em treuen les dues hores enganxat a la butaca !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada