Ahir celebrava el meu sant --es veu que va haver un Marçal que ho era-- no només amb un bon dinar, sino que també amb una escapada al teatre a veure "el eco de la sombra", al CCCB, de el teatro de los sentidos.
Feia molt temps que no sortia així d'un espectacle. quina passada!! Es molt dificil d'explicar, però tinc testimonis (Agus i Lídia) que van sortir igual de flotant que jo.
La proposta és absolutament surrealista. Entres d'un en un a una mena de laberint de teles, olors, sons... un "pasatge del terror" però de sensacions. Un conte per a nens grans. No vull explicar res per no trencar la magia si algú té entrades per veure-ho, però qualsevol que es creues amb nosaltres a la sortida i ens sentís explicant-nos com ens havia anat deuria pensar que estavem bojos (feliços però bojos).
Podeu donar una ullada a la web d'aqueta gent www.teatrodelossentidos.com
I com encara estic una mica mistic:
"Yo quiero ser uno
y soy la mitad
la parte que falta
me hace caminar"
E. Vargas
Y allá donde se rindió la razón,
sucediste de pronto.
Azogue www.microverso.blogspot.com
1 comentari:
Estaba poniéndome al día, y sólo de leer tus líneas todo el recuerdo ha acudido de golpe... Muchas gracias, como siempre, por tus recomendaciones increíbles.
Un enorme abrazo enorme, Agustín.
Publica un comentari a l'entrada