Ha estat un plaer. Estrena amb apagada de llums, cap d'any, festa dels 25, grabació per tv3... i el dia a dia amb els impagables monòlegs de les proves de micro, els consells laborals d'en Fermín, les insinuacions de l'Stuart , l'Albina la Divina i últimament en Sebastian, quilometres i quilometres pujant i baixant escales, unes pilotes de paper revolucionaries i un llarg etcètera.
Algu ens va dir:
"El teatre és un joc. Un bonic joc que has de saber jugar sense adonar-te que estàs jugant. (...) però sobretot un joc per pervertir-te per després tu poder pervertir els altres. Juga-hi ... si vols!"
Doncs jo hi jugo! I per ara molt ben acompanyat.
4 comentaris:
Ep Marçal,
acabo de trobar el teu bloc ja et seguire des d'Itàlia, ja ens explicaràs.
En Grustan
Iep Enric, que tal per Italia? Vaja, jo que torno just per la festa de l'escola, em quedaré sense parella oficial de butifarra :P
Vagi b
M.
caram tu! encara em faràs plorar!
jo avui he comprat el bitllet per anar a nova york (això vol dir que la cosa va en sèrio)
ens veiem avui al teatre
d.
ei marçal!
ja deus ser de viatge per l'africa africa amb els teus bitllets de cap grossos...
t'envio un video friki per la teva col.leccio --- el lloc on l'he trobat el titulava "the worst rapper on YouTube". Em sembla q es cert.
http://tinyurl.com/qtcs3
Publica un comentari a l'entrada