a-FREAK-a

Anire afegint coses a la llista... per ara

-Gran hermano Nigeria (sense comentaris)
-Concurs de ball a south africa TV...tribal-break dance per definir-ho d'alguna manera.
-He menjat mangos, estruç, carpatio de cocodril (un frau!!), una carn amb xocolata... el tour gastronomic tambe ha estat important.
-Tant a sudafrica com a moçambic condueixen (perillosament) per l'esquerra. Per fi puc posar fi a la discusio de com tenen el canvi de marxes (alerta Mauri!!), el volant el canvien de lloc, pero les marxes estan igual que en un cotxe europeu, per tant, quan fiquen primera (amb l'esquerra, es clar) han d'allunyar el braç del genoll.
-Semifinal de la champions a l'hotel!!! sinena nos vamos a paris!!
-A moçambic destil.len un licor de canya de sucre d'olor infernal que no tinc valor de provar
-Vaig a veure el Barça-Cadis!!!!
-Per sudafrica les cases van plena de cartells d' "armed response". Visca la seguretat ciutadana (em sembla que hi ha més morts per arma de foc que a EEUU)

-El fil musical de l'aeroport de Maputo consisteix en versions instrumentals de "besame mucho" i similars.
-Especial pel pakito... Hem estat a una mena de "marina d'or-torremolinos73" a la mozambicana... amb tio amb organillo inclos tocant temazos del julio iglesias. Increible (i inaguantable si hi haguessim estat més d'una cervessa).

continuarà...

sa 322 9:40 delayed estimed dep. 11:45

Hola... la cosa és que de cape town a johanesburg el vol surt amb molt retard per culpa de la boira i potser perdem la connexio amb el vol a maputo. a veure com acaba tot. de moment anire escrivint a la llibreta el que ara dec estar passant a l'ordinador. Son les 10:45 i fa tota la pinta que retrasaran encara mes la sortida...
per cape town molt b. a veure, la ciutat en si es petita i amb una bona caminada, uns quants museus i una repasada als llocs mes interessants, doncs tens la feina feta. L'altre visita tipica es Roben Island, que es on va estar empresonat en Mandela.
Però el més bo estava per venir. Com haviem llogat un cotxe a mitges amb una companya de la Maria, quan van acabar les conferencies ens esperaven unes excursions per la peninsula. Aleshores si que vaig tenir la sensació d'estar a l'altre punta del mon, i pq no dir-ho, a l'altre punta d'africa. Els poblets de la costa eren molt guapos- tot i que semblava més california que una altre cosa- el paisatge barrejant muntanya i platja era una passada, la reserva de pingüins fa molta gracia i el parc natural del "cabo de buenasperanza" es espectacular. Ja no podiem baixar més!!!! He omplert la memoria de la camera amb tot de fotos dignes de posarles de fons de pantalla.

(...)


Efectivament vam perdre la connexio amb el vol, i vam haver d'esperar al seguent ( a la tarda), una mica agonic el viatge, no tenia ni ganes d'escriure mes a la llibreta. En fi, Paciencia!!!

ja tinc cobertura!

Iep... ja torno ha estar connectat al mon. Solucionat lo del mobil i amb credit en un cibercafe decent a velocitat normal. En fi... coses de la tecnica.
Per cert que una de les coses que em va sorpendre a Manhisa es que moltissima gent va amb mobil pel carrer. Sobta entre mig de tanta paradeta de canya i eines diriem que rudimentaries, trobar aquest punt de tecnologia (necesaria?)

cape town

iep, ja correm per cape town. una mena de ciutat mig caotica a la europea. avui ha tocat la tipica visita a la illa on estava la preso on enviaven els presos politics com en mandela, i una parell de passejades a la aventura, per situar-me i trobar tots els camins que portin a l'hotel (que per cert esta de conya)

per seguir la tradicio (sera una malaltia incurable dels de delegacio) he fet de les meves, i sense voler he bloquejat el mobil. ole ole i ole!!! ara he d'aconseguir el puk i el pin, tasca diguem-ne que si mes no... entretinguda!! Be milena, uns la lien amb els bitllets i altres amb el mobil :-P

ja us bombardejare amb fotos, pero de tota manera m'estic comportant molt, i per ara no en porto gaires, pero ja tinc pensat uns quants post mes quan pugui descarregar-les

be, molts records des de l'altre punta, d'un que esta cap per avall.

mulungu

D'aqui unes hores anirem a l'aeroport de maputo per volar cap a cape town. Aquets primers dies a manhiça han estat molt b. Tranquilitat, basicament. Dissabte vaig caminar pel poble, el seus mercats, un mirador amb una vista sobre els camps de canya de sucre... i vaig veure el centre d'investigació i l'hospital on treballen ma germana i el quique.

Mulungu (o alguna cosa que sona molt semblant) es el que sentim quan passegem pels llocs, significa "blanc" en idioma local. Tampoc som una cosa rara, doncs el centre d'investigació ja fa temps que funciona i ja estan acostumats a veure'ns. Es pot passejar pel poble tranquilament, i tot i que una mica, tampoc cridem gaire l'atencio.

m'és dificil explicar en poques paraules el que hi ha per aqui, sense caure en massa topics (colors, olors, estrelles, nens jugant pel carrer amb qualsevol cosa...). No se si es ben be el que m'esperava, doncs, de fet, no tenia ni idea del que em trobaria. Mahiça es un poble amb unes mínimes infraestructures, algunes cases de ciment (moltes altres de canya), i que esta atravessada per una carretera asfaltada i en bones condicions, doncs es ruta de pas dels sudafricans cap a zones de platja.
El pis on estem esta molt be, i els rumors de que en quique era un bon cuiner, han resultat ser del tot certs.

Be, ja se que no és una maravella de post, que em deixo d'explicar moltes coses,i que no hi penjo cap foto, tot es questio de temps.
Ja fare alguna contracronica quan en tingui més

ah! i me n'oblidava... feliç sant jordi a tots. Que us regalin molts llibres i moltes roses...

he arribat

com suposareu no tinc gaire temps, nomes deixo aquest post per dir que estic b, que he arribat i que això és una passada.

Última Funció

Avui faig la meva última funció, com qui no vol la cosa ja ha passat mig any des de l'estrena!
Ha estat un plaer. Estrena amb apagada de llums, cap d'any, festa dels 25, grabació per tv3... i el dia a dia amb els impagables monòlegs de les proves de micro, els consells laborals d'en Fermín, les insinuacions de l'Stuart , l'Albina la Divina i últimament en Sebastian, quilometres i quilometres pujant i baixant escales, unes pilotes de paper revolucionaries i un llarg etcètera.

Algu ens va dir:
"El teatre és un joc. Un bonic joc que has de saber jugar sense adonar-te que estàs jugant. (...) però sobretot un joc per pervertir-te per després tu poder pervertir els altres. Juga-hi ... si vols!"

Doncs jo hi jugo! I per ara molt ben acompanyat.

fent de padrí

Abans de marxar cal complir amb les obligacions de pa

drí, i aquest any ha estat un autèntic plaer. Que tremolin l'escribà i tot el gremi de pastissers, que la nova generació puja forta!
Una mica fart de la típica "mona disney" hem optat per fer-nos-la nosaltres mateixos. Val que no fem figuretes del ronaldinho amb xocolata, pero ens ha quedat prou bé, i ens ho em passat de conya picant avellanes, embrutant-nos de xocolata i decorant... Em sembla que estarà boníssima, demà ho confirmarem!

La història dels dolars del cap gros

A petició poplular explicar que "la història dels dolars del cap gros" no és la última novela de Dan Brown (entreu algun dia a http://probar.blogspot.com/), sino que es tracta d'una petita precaució que cal pendre quan algú va a l'àfrica i pensa pagar en dolars...

Els bitllets han evolucionat amb el pas del temps, i encara que siguin de curs legal, no accepten els dolars més antics. Només volen els coneguts "popularment" com els del cap gros.

Us penjo unes fotos de la evolució dels bitllets per si mai li heu d'explicar al del banc, no us posi la mateixa cara que a mi. En més gran els últims bitllets emesos, en més petit, els de cap gros una mica més antics i a sota els dolars vells. Espero que acceptin tots els caps grossos i no només els de la última emisió , que despres de l'ampli estudi numismàtic només faltaria que acabes tenint problemes.

Preparatius

No és feina fàcil...
Bitllets, passaport, vacunes, dolars, converses per messenger... un petit caos per una bona causa!

Primer post

Avui començo amb el blog. La idea és que em serveixi per explicar com em va el viatge a veure ma germana per Moçambic i Cape Town i a partir d'aqui continuar amb les meves neures.

Tot comença a l'Àfrica!!!!