... obrint un blog per explicar el viatge i continua amb un lloc on hi pots trobar escrits sobre: teatre, lletres i acords de cançons més o menys dificils de trobar (si més no la meva interpretació, sense cap mena d'ànim de lucre i amb l'esperança que aporteu comentaris i les corretgiu si cal) , una secció de "petits plagis" amb frases escoltades o llegides i alguna que altra cosa més o menys interessant. Comença a l'àfrica i ves a saber on acaba!
Tan senzilla com fantàstica.
Gran exercici teatral que passa directament a la llista de les millors obres que he vist ultimament (titzina teatro: un grup a tenir molt en compte de cara a properes obres).
Una posada en escena amb poquíssims artificis però amb un rendiment excepcional.
Només dos actors, però capaços tots sols desdoblar-se i entrellaçar quatre personatges principals i uns quants secundaris.
Una magnifica reflexió sobre la vida i la mort, gens renyida amb un humor acid i irònc que per norma general s'allunya del tòpic i l'acudit fàcil.
Una d'aquelles obres que et deixa un pòsit de sensacions un cop surts del teatre
És que fins el triptic es genial!!
I com l'obra ens mostra que amb l'escencial ja n'hi ha prou, tampoc es qüestió d'allargar-se massa amb la crònica.
Com podeu suposar vaig gaudir de valent!
Llums de colors(la flor de la consciència) Roger mas
mim--LA-----DO-----SI7-----------mimLADOSI7
Llums de colors, estrelles al cel, mim--LA-----DO-----SI7------mimLADOSI7
rams de flors, gerres de mel.
mim----------LA-----DO-----SI7-
Fanals prohibits, músics sords, mim----------LA-----DO-----SI7-*
arbres petits, negres corbs. mim----------LA-----DO-----SI7-
Gemecs i crits, peus xops, mim-------DO------SI7---------mimLADOSI7
fan les nits dels ocells morts.
Ullals sublims, una cançó,
perversos crims, mel i mató.
La son als llims, crema el carbó,
el senyal de Caïm corona el balcó.
Llums de colors, estrelles al cel,
rams de flors, gerres de mel.
Estricta demència, jo no ho crec,
sobtada incoherència, el gust del bolet.
Santa innocència, el sol solet,
aquesta és l'herència del follet.
La bogeria, experiència liminar
més aviat diria...
Ell no ho sabia, saber crepuscular,
això seria, espectacular.
Llums de colors, estrelles al cel,
rams de flors, gerres de mel.
Lluna plena, sina tendra,
estreta esquena, humida terra.
Banyada arena, pols de cendra,
fosca carena al cel s'aferra.
Coïssor i tardor, núvols freds,
claror i calor, vint-i-tres sets.
Sabó i perdó, no nego els fets,
ni sí ni no dels meus secrets.
Llums de fosfens, escales al cel,
viatges eterns, a cavall d'estels.
Màgics bolets, sagrats esperits,
revelen secrets del fons de les nits.
Proeses èpiques, terres promeses,
esfèriques, deesses esteses.
Set ètiques, 7.000 cerveses,
dones histèriques es creuen alteses.
Teixons i falcons, trons i escurçons,
ponts i pinyons, moixons i llobatons.
Tritons i pendons, coloms i gatons,
suaus petons entendreixen el fons.
Llums de fosfens, escales al cel,
viatges eterns, a cavall d'estels.
Màgics bolets, sagrats esperits,
revelen secrets del fons de les nits.
Llums de colors, estrelles al cel,
rams de flors, gerres de mel.
Tèbia saor, dolç caramel,
l'amarg sabor de l'antic saber.
Recuperant una de les antigues!
NOTA: Basicament es va repetint el mateix arpeig tota l'estona amb un parell de petits canvis
-als ultims versos de cada estrofa "es salta" un LA
-si normalment el dit polze pica la 6a corda al mim i la 5a a la resta d'acords, per els segons versos
de les estrofes (*) queda prou be per pujar una mica el to picar la 4a en el DO i el SI7. (tot i que deixo a gust del consumidor fer arpeigs més complicats).
Sempre es d'agarir el sistema del tiquet-3 (des de fa temps al palau de la virreina). Sortir de la feina, mirar que hi ha disponible i anar a teatre a meitat de preu. Si no t'importa anar-hi sol o que qui t'acompanyi no s'assenti ben be al teu costat, tranquilament es pot aconseguir, com jo ahir, una fila 8 (al lateral això si, pero al romea no es ni de bon tros cap problema).
Llum de guardia em cridava molt l'atenció com a debut de manrique com a director del Teatre.
L'obra (sobre fantasmes i sobre els nostres fantasmes) és un treball de creació que s'ha anat forjant a la sala d'assaig. Varis personatges que a ritme de gag i cinisme van relligant la història, amb l'esperit de la Xirgu rondant per allà.
El que m'ha passat és que de la mateixa manera que quan un va al cinema, acostuma a anar al Verdi a mirar un estil de pel.licules, als Renoirs un altre, i al heron city a menjar crispetes (que de tant en tant va bé) ; m'ha sobtat el que m'he trobat al Romea. Per entendre'ns, es més d'un estil del que ultimament es feia a la Villarroel, o a la petita del lliure .
Potser son manies, però m'ha descolocat una mica. Es el que té canviar la direcció teatral.
Sobre la obra en si, més que correcta, malgrat alguna caiguda de ritme ( no he de llegir les critiques abans d'anar a veure les obres!!) i algun recurs que ja sorpren cada cop meny ( pantalles, musica...) la historia te grans moments. Més que recomanable.
Si (ALERTA SPOILER) no fos per l'escena final (gran!), el teatre li queda una mica gran, però es supera la linea de només passar una bona estona. Grans moments als que els hi falta potser un punt més de maduració.
Despres del concert del sant jordi i tenint en compte que hi ha vida més enllà de l'empordà, el far del sud i si et quedes amb mi, tenia ganes de penjar-ne alguna. És facil trobar versions d'acords de sopa per laxarxa (a kumbaword per exemple) pero a primer cop de google no he trobat una versio d'aquesta canço que em convences. us deixo la meva proposta:
"instants del temps" Sopa de Cabra
1*lala(lasus2+la) mi SOL (veure nota)
1)Cremen quatre selves al teu cor
corre mare terra, lluny del foc.
Ja no hi ha misteris sota el sol
tremola mare mar i ofega-ho tot.
2FA----------------SOL
Un envàs sense retorn --RE---------------FA
així serem tu i jo ---------------------SOL
passatgers a l'últim vol ---------------
haurem d'anar.
3DO---------------
Sempre endavant MI7-----------------------
sempre inventant respostes la-----------------RE
sempre esperant en va ---FA------------
No som diferents ---la-----------------SOL
només instants del temps.
*lala(lasus2+la) mi SOL
1)Qui anirà a buscar-te si te'n vas
qui t'esperarà amb el cor trencat
qui vindrà al matí a dur-te el sol
qui anirà a donar-li corda al món.
2)Si tot fos una il·lusió
potser em faria por
si ara som reals tu i jo
haurem d'anar.
3)Sempre endavant
sempre buscant respostes
sempre esperant en va.
No som diferents
només instants del temps.
*lala(lasus2+la) mi SOL + solo gutitarra
3)Sempre endavant
sempre sembrant preguntes
sempre fugint, de què?
diga'm on anem
per què seguim corrent.
3)Sempre endavant
sempre buscant respostes
sempre esperant en va
No som diferents
només instants del temps.
final:la SOL FA
NOTA: durant les estrofes "1" *lala(lasus2+la) mi SOL
vol dir picar dos "la" i aleshores "(lasus2+la) amb una
sola picada aixecar el dit index i tornar-lo a posar
queda un efecte prou arreglat. si es practica una mica
sobre la canço crec que s'agafa el que vull dir. Gracies marc per aclarir que lasus2 es[002200]
