Suposo que tenia ganes d'una obra densa i amb un bon text al darrere, pq feia temps que no me'n topava amb un, i de tant en tant toca una d'aquestes.
Gran rigola, com sempre, alhora de dirigir, fidel al seu estil i, aquest cop, amb pocs excessos.
Bona tria d'actors (molt bé en Marco i en Carrreras), i una escenografia tant genial com simple.
I apa, quasi tres hores d'historia, comunisme vs capitalisme i rock'n'roll, per sortir sense solucions màgiques, pero amb tema per debatre durant una setmana.
Gran, gran.
més info aqui
... obrint un blog per explicar el viatge i continua amb un lloc on hi pots trobar escrits sobre: teatre, lletres i acords de cançons més o menys dificils de trobar (si més no la meva interpretació, sense cap mena d'ànim de lucre i amb l'esperança que aporteu comentaris i les corretgiu si cal) , una secció de "petits plagis" amb frases escoltades o llegides i alguna que altra cosa més o menys interessant. Comença a l'àfrica i ves a saber on acaba!
28.9.08
Rigola, text i Rock'n'Roll
20.9.08
La ruta del vermut
Una vella aspiració de delgació va ser fer una ruta de bars per barcelona (ai aquella cedeii!... ai aquella nit d'expedició! ... ai el "bar ca la xisca"!!!) Doncs els del time out -- que ve a ser com la guia del ocio de tota la vida pero una mica mes fashion-- va treure en un dels primers numeros la ruta del vermut. Costum en vies d'extinció que cal recuperar. Aquell número ha estat curosament guardat i ja puc dir que porto una petita investigació al respecte.
La gracia es trobar llocs desconeguts (les braves d'en tomas i les tapes del quimet i quimet son poc originals) i per ara he vist de tot. Gran descoberta a la barceloneta amb el bar electricidad (quines anxoves! ), i el bar oller per la zona de verdaguer . També em va fer gracia que la llesqueria fermin, a camp de l'arpa, estigués a la llista (je je , ja el sabia aquest!). I la decepció ha estat la zona de sant andreu (sort que la companyia era bona), no hem trobat vermut de la casa (o martini o cinzano), el classic versalles es ara una cosa més aviat moderneta (aixo si amb unes bones braves), i el que mantenia el tipus pero no matava era el colombia (la veterania sempre es un grau).
Encara en queden molts per visitar, que es vulgui apuntar, els dissabtes i els diumenges al migdia podeu mirar de trucalitzar-me. La propera zona a investigar... poble sec i gràcia.
La gracia es trobar llocs desconeguts (les braves d'en tomas i les tapes del quimet i quimet son poc originals) i per ara he vist de tot. Gran descoberta a la barceloneta amb el bar electricidad (quines anxoves! ), i el bar oller per la zona de verdaguer . També em va fer gracia que la llesqueria fermin, a camp de l'arpa, estigués a la llista (je je , ja el sabia aquest!). I la decepció ha estat la zona de sant andreu (sort que la companyia era bona), no hem trobat vermut de la casa (o martini o cinzano), el classic versalles es ara una cosa més aviat moderneta (aixo si amb unes bones braves), i el que mantenia el tipus pero no matava era el colombia (la veterania sempre es un grau).
Encara en queden molts per visitar, que es vulgui apuntar, els dissabtes i els diumenges al migdia podeu mirar de trucalitzar-me. La propera zona a investigar... poble sec i gràcia.
12.9.08
Tarrega 2008
Escapada a tarrega per acabar amb la setmana de sobredosi teatral (en tres dies he vist més que en 2 mesos)...
Al ser dijous, no hi havia encara gaire ambient. La cosa anava escalfant motors i poc a poc s'anva animant... fins que al final va ploure!!!
Pero vam fer el dia, i això no ens ho treu ningú.
La llastima es que només hi havia 2 espectacles en que anticipadament s'havien venut totes les entrades, i un era, naturalment, el que voliem veure (la cama, de teatro del aire, de l'estil "teatro de los sentidos"). Pero vaja, el poc que vam veure va estar prou b.
La orkesta del sol tremendos!!! Una rua en plan musica balcanica. Divertidissims. I un sorprenent "get lost", consistent en un laberint on et trobaves personatges que interactuaven amb tu, fins que trobaves la sortida (cosa no del tot facil). Aqui sota una "simpàtica"famila britanica que em va cebar a sandvitxos de pernil.
Al ser dijous, no hi havia encara gaire ambient. La cosa anava escalfant motors i poc a poc s'anva animant... fins que al final va ploure!!!
Pero vam fer el dia, i això no ens ho treu ningú.
La llastima es que només hi havia 2 espectacles en que anticipadament s'havien venut totes les entrades, i un era, naturalment, el que voliem veure (la cama, de teatro del aire, de l'estil "teatro de los sentidos"). Pero vaja, el poc que vam veure va estar prou b.
La orkesta del sol tremendos!!! Una rua en plan musica balcanica. Divertidissims. I un sorprenent "get lost", consistent en un laberint on et trobaves personatges que interactuaven amb tu, fins que trobaves la sortida (cosa no del tot facil). Aqui sota una "simpàtica"famila britanica que em va cebar a sandvitxos de pernil.
Què! el musical
Una de les activitats per celebrar els 25 anys de Tv3, era anar a assaigs generals d'obres a punt d'estrenar. I despres de gairebé 2 hores de cua ens vam plantar a una bona fila del coliseum a veure "Què ! el musical "
Música de Manu Guix (podeu escoltar 4 cançons a la web de l'obra). A mi em van agradar molt. Ritme, estil, la balada de torn, el temazo amb tothom cantant i fent segones veus, els musics en directe ...
Direcció Angel llacer. Tot i el fet que em faci rabia el seu "personatge" televisiu, he de reconeixer que el que li he vist fer o dirigir al teatre, m'ha agradat. I també va demostrar moltes taules per explicar com aniria l'assaig (faltaven coordinar algunes coses, estaven provant llums, algun cop hauriem de parar...) i es va posar el public a la butxaca.
Historia d'Alex Mañas. I aqui es on tot el meu narcisime teatral va anar una mica per terra. Jo m'omplia la boca que anava a veure l'obra per l'autor, que l'havia vist en una sala petita (algo al versus) i a la biblioteca nacional (en qualquier otra parte), que seria alternatiu i tal... A veure, que no es que els personatges facin grima ni res d'això, però es que no deixen de ser els quatre ingredients de sempre. "En alguns moments em sembla estar veient disney chanel" Va ser el comentari que millor resumeix el que vull dir (gracies quim).
I amb tot aquest rollo el que vull dir es que crec que es un bon músical. Que em va fallar (per tema d'expectatives més que per una altre cosa) que l'argument fos diferent, que em sorprengués. Pero sempre s'ha de valorar la creació propia (amb això hi estem d'acord), que desde la meva ignoracnia teatral els cantants ho fan de conya, i que-almenys jo-- m'ho vaig passar molt be. Que d'això es tracta!.
Música de Manu Guix (podeu escoltar 4 cançons a la web de l'obra). A mi em van agradar molt. Ritme, estil, la balada de torn, el temazo amb tothom cantant i fent segones veus, els musics en directe ...
Direcció Angel llacer. Tot i el fet que em faci rabia el seu "personatge" televisiu, he de reconeixer que el que li he vist fer o dirigir al teatre, m'ha agradat. I també va demostrar moltes taules per explicar com aniria l'assaig (faltaven coordinar algunes coses, estaven provant llums, algun cop hauriem de parar...) i es va posar el public a la butxaca.
Historia d'Alex Mañas. I aqui es on tot el meu narcisime teatral va anar una mica per terra. Jo m'omplia la boca que anava a veure l'obra per l'autor, que l'havia vist en una sala petita (algo al versus) i a la biblioteca nacional (en qualquier otra parte), que seria alternatiu i tal... A veure, que no es que els personatges facin grima ni res d'això, però es que no deixen de ser els quatre ingredients de sempre. "En alguns moments em sembla estar veient disney chanel" Va ser el comentari que millor resumeix el que vull dir (gracies quim).
I amb tot aquest rollo el que vull dir es que crec que es un bon músical. Que em va fallar (per tema d'expectatives més que per una altre cosa) que l'argument fos diferent, que em sorprengués. Pero sempre s'ha de valorar la creació propia (amb això hi estem d'acord), que desde la meva ignoracnia teatral els cantants ho fan de conya, i que-almenys jo-- m'ho vaig passar molt be. Que d'això es tracta!.
10.9.08
la tortuga de Darwin
Comença la temporada teatral i fa molt bona pinta (i recordem que per la merce teatre a meitat de preu!!!!). Sembla que els músicals tiraran fort (spamalot, que, ABBA...). Com la llista d'obres pendents treu fum, ahir vaig avançar feina i gracies al ticket-3 em vaig plantar a veure al Romea una de les que més em cridava l'atenció. La tortuga de Darwin.
La història, la fabula, el punt de partida es realment bo. La tortuga que ha vist de tot durant 200 anys i ens repasa la història i les nostres miseries des d'abaix. La actuació de la manchi destaca per sobre de tot. I el "però" més gran es la historia i la interpretació dels personatges que l'acompanyen, que desvirtuen una mica l'obra. Quasi que la podien escurçar i fer-ne un monòleg, doncs tot es qüestió d'adaptar-se.
La història, la fabula, el punt de partida es realment bo. La tortuga que ha vist de tot durant 200 anys i ens repasa la història i les nostres miseries des d'abaix. La actuació de la manchi destaca per sobre de tot. I el "però" més gran es la historia i la interpretació dels personatges que l'acompanyen, que desvirtuen una mica l'obra. Quasi que la podien escurçar i fer-ne un monòleg, doncs tot es qüestió d'adaptar-se.
3.9.08
Tornada
Es complicat aixo d'actualitzar el blog i no tenir internet. Sort em queda dels petits assalts a casa la meva tieta, per aprofitar els 3megues de velocitat del seu ADSL...
aixi que un petit resum sense gaire ordre de varies coses (que tampoc ens possarem ara fer 7 posts diferents).
-Esteu retats a una partida a tenis o golf de la wii a casa (algun petit caprici ens haviem de permetre!!!)
-A gracia, el carrer mozart va quedar 4t, seguint amb la tradicio de que com menys hi col.laboro, més be queden
-Alerta a aquesta obra: Del 9 al 26 d’octubre de 2008,Non Solum,amb Sergi López i Jorge Picó. Segur que les entrades volen.
-Pel pont de la diada TARREGA!!! Algu s'hi apunta. Jo segurament no faig pont pero vaja... que miraré d'anari el dimecres nit i dijous o b el cap de setmana.
-Per culpa de les recomanacions de ma germana i una de la feina, estic enganxat (via internet) a la serie "The IT Crowd". Molt recomanable per riure una estona amb humor una mica absurd.
i ape, com deia l'empar moliner, amb això i un bescuit, fins demà a dos quarts de vuit.
aixi que un petit resum sense gaire ordre de varies coses (que tampoc ens possarem ara fer 7 posts diferents).
-Esteu retats a una partida a tenis o golf de la wii a casa (algun petit caprici ens haviem de permetre!!!)
-A gracia, el carrer mozart va quedar 4t, seguint amb la tradicio de que com menys hi col.laboro, més be queden
-Alerta a aquesta obra: Del 9 al 26 d’octubre de 2008,Non Solum,amb Sergi López i Jorge Picó. Segur que les entrades volen.
-Pel pont de la diada TARREGA!!! Algu s'hi apunta. Jo segurament no faig pont pero vaja... que miraré d'anari el dimecres nit i dijous o b el cap de setmana.
-Per culpa de les recomanacions de ma germana i una de la feina, estic enganxat (via internet) a la serie "The IT Crowd". Molt recomanable per riure una estona amb humor una mica absurd.
i ape, com deia l'empar moliner, amb això i un bescuit, fins demà a dos quarts de vuit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)