Copio el començament d'un article del Sapiens d'aquest més, sobre la conquesta de l'Everest, va ser el detonant d'un petit debat filosific d'aquells de l'hora del tallat( i d'un somriure). Si aixo no és ser pragmatic...
"Els habitants del país reverenciaven la muntanya. Coneguda pels tibetans amb el nom Chomulungma -la deessa mare del món- , regnava per sobre la serralada del Karakorum. Però mai ningú no havia imaginat ascendir-la. De fet, ni tan sol s'ho havien plantejat. Prou dura era la vida en aquestes àrides terres per a la seva gent, per proposar-se la temerària idea d'escalar una muntanya on no hi havia res, ni tan sols oxigen."
Tenir reptes et fa avançar pero a vegades va be ser una mica pràctic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada