Padrins!! si sou dels que porteu al fillol o la fillola al teatre com alternativa a la mona... la dona vinguda del futur es una bona opcio ( a partir de 6 anys...)
Te tots els ingredients d'un infantil, i com element curiós tot el toc popero ( música, colors...) de la ma d'en Guille Milkyway (el de la casa azul).
Entretinguda, per fer una petita regressió a la infància i aprofitar els gags i picades d'ullet en segon pla pel públic adult
Està bé que es complementi la oferta d'infantils de teatres més petits amb algunes obres al TNC
I per cert, molt divertit l'andujar en el paper femeni!!! (te mèrit haver de subsituri a l'actor que es va trencar el peu el dia de l'últim assaig!!!!!)
... obrint un blog per explicar el viatge i continua amb un lloc on hi pots trobar escrits sobre: teatre, lletres i acords de cançons més o menys dificils de trobar (si més no la meva interpretació, sense cap mena d'ànim de lucre i amb l'esperança que aporteu comentaris i les corretgiu si cal) , una secció de "petits plagis" amb frases escoltades o llegides i alguna que altra cosa més o menys interessant. Comença a l'àfrica i ves a saber on acaba!
24.3.13
La dona vinguda del futur
4.3.13
una historia catalana
Coincidint amb la mala noticia del tancament i enterrament de la sala tallers, vaig anar a veure a la sala gran una obra que precisament va neixer del projecte T-6: una història catalana.
En la linea de Patria (forma part de la trilogia) Jordi Casanova segueix amb el seu estil caracterísitc, capaç de mantenir una trama complexa i emocionant barrejada amb tocs d'ironia, humor i un llenguatge cinematogràfic (projeccions, escenes de western, escenes tarantinianes...) marca de la casa.
Es tracta d'una revisió del text original afegint-hi tota una trama nova. Això comporta una durada un pel llarga ( tres horetes) si be en linees generals a bon ritme i sense fer-se gens pesada.
Els actors es guanyen amb escreix el sou a base d'exigents canvis constants de personatge, i em costa destacar algú en concret ja que tota la companyia està a un nivell altissim.
Potser com a mania personal, no la veig com a una obra per la Sala Gran; em sobra escenaris i mitjans per tot arreu... fins i tot tenint en compte la genial idea del tercer acte (nota mental: agafeu si podeu entre la fila 2 i la 9!!) -- no es cap spoiler, només cal llegir el programa--; doncs encara li donaria més intensitat una sala que apropi mes a l'espectador.
alerta a les promocions, pq val la pena estalaviar una mica!
En la linea de Patria (forma part de la trilogia) Jordi Casanova segueix amb el seu estil caracterísitc, capaç de mantenir una trama complexa i emocionant barrejada amb tocs d'ironia, humor i un llenguatge cinematogràfic (projeccions, escenes de western, escenes tarantinianes...) marca de la casa.
Es tracta d'una revisió del text original afegint-hi tota una trama nova. Això comporta una durada un pel llarga ( tres horetes) si be en linees generals a bon ritme i sense fer-se gens pesada.
Els actors es guanyen amb escreix el sou a base d'exigents canvis constants de personatge, i em costa destacar algú en concret ja que tota la companyia està a un nivell altissim.
Potser com a mania personal, no la veig com a una obra per la Sala Gran; em sobra escenaris i mitjans per tot arreu... fins i tot tenint en compte la genial idea del tercer acte (nota mental: agafeu si podeu entre la fila 2 i la 9!!) -- no es cap spoiler, només cal llegir el programa--; doncs encara li donaria més intensitat una sala que apropi mes a l'espectador.
alerta a les promocions, pq val la pena estalaviar una mica!
la foto es de D.Ruano (treta de la web del TNC)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)