Records a Broadway

Dins la minsa programació estiuenca, al versus fan un musical de petit format sobre classics de broadway.
Una proposta atractiva i agraida.  La tria fa una evolució més o menys histórica i permet als poc entesos en la materia (com un servidor) endinsar-se i gaudir d'aquest món.  Li criticaria potser que caldria donar-hi una volta més al fil argumental que va lligant les diferents cançons i d'alguna manera donar-hi un toc encara més pedagògic  ( tot i que això podria no agradar als que ja tenen una mica més de bagatge) si més no, el que trobo un errada de gruix es que no hi hagi un llistat de les cançons de l'espectacle ( jo el posaria a disposició del púbilic a la sortida) per tal que un pugui investigar una mica després; igualment la tria final d'un tema de "la familia Adams" em sembla un pel desencertada amb la de temes actuals que hi ha, però aixo ja es una qüestió de gustos.

Com sempre, un espectacle d'aquestes caracterítiques, tan proper, i amb música en directe només que tingui una mica de cara i ulls ( i en aquest cas en te de sobres!) val molt la pena. Malgrat sigui poc original, diré que el tros de "Maria" de west side story es un gran moment.  Com a curiositat, resulta que el "freak" de l'APM que va de sobrat en una entrevista sobre el seu grup de música ( Arnau Tordera del grup Obeses) es un tros de music i a part de fer els arranjaments musicals porta ( a mitges amb un pianista) gran part del pes musical amb...una guitarra!!! ( pels "pseudo-guitarristes" com jo, veure el suc que li treu a l'instrument es tot un plaer).

Doncs ja ho sabeu, si us interessa, visita a l'atrapalo i per 8 euros teniu un bon espectacle a l'abast
  

Oracles (teatro de los sentidos)

Les obres , o més ben dit "experiències", que porposa "teatro de los sentidos" tenen una mena d'efecte balsàmic.  Aquesta barreja de tunel del terror poètic i sensioral poden convertir el final d'una atapeida setmana laboral i un comiat, en un bona vetllada.

Més en la línea del primer treball que vaig veure ("el eco de la sombra") i amb un muntatge molt semblant, aquesta companyia aconsegueix que entris en el seu món i que a mes de veure i escoltar aprofitis el tacte, l'olor i els gustos.   L'únic però es que el record de "el eco de la sombra" es molt fort, i la capacitat de sorpresa i fascinació ja no es tan gran . Una mica com passa amb el circ de solei, que continua sent  perfecte però ja no es el mateix.


Pels que mai no hi haguéu anat mai, crec que es una de les companyies imprescindibles, i no n'explico més perque aquesta si que es una obra que com menys en sapigues millor.  Nomes cal anar amb la ment oberta.

L'any que ve serà millor (2.0)

Sempre es curios anar per segona vegada a la mateixa obra per veure com ha evolucionat.
En "l'any que ve serà millor" he pogut comprobar com el rodatge li ha donat madures a i ritme a les diferents escenes, fent que l'obra guany en fluidesa i es tregui més suc dels persontages.
Ara, a veure a Madrid la versió en castellà.  Militancia!!