30.7.11

Dies de radio 2.0

En un estudi de radio, en un programa de nit de l'estil "la nit dels ignorant" o "tot es possible" la cosa es comença a desmadrar quan en comptes de
preguntar per on es pot comprar un tricicle de segona la ma, la gent comença a fer preguntes més "filosofiques".
L'obra encara estarà en cartell la primera setmana d'agost, gaudint d'una merescuda prorroga.
Un text àgil i entretingut, amb moments francament divertits. El punt de partida el trobo genial, i el desenvolupament (tot i que insisteixo que
l'obra em va agrada) el trobo una mica més discutible. Sense voler desvetllar res, jo seria més de taps i menys de facebook.
La sala té un caliu especial, i la proximitat amb l'escenografia i els actors li aporta un atractiu especial.

A mig cami entre el que va ser la sala malic i el que es el versus, la sala Flyhard dóna cabuda a obres actual on el boca-orella es la seva millor campanya
de marketing. Em vaig perdre "L'home amb ulleres de pasta" (segons el time-out millor obra) i "els últims dies de clark kent" (feia molt bona pinta).
Caldrà estar atent a bolos i reposicions.
Crida l'atenció la manera d'aconseguir les reserves (via mail o telf, res de tele-comisio-entrades) i el fet que un trii quan vol pagar.
Doncs a reflexionar sobre això... xatos!

Luces de bohemia

Poca cosa a explicar d'aquesta obra, era una aposta segura i recomanadissima per totes bandes. Excel.lent exercici de direcció per obrir les portes a un text de valle inclan (des d'una lectura obligada a BUP autor esquivat) i poder descobrir un personatge com Max Estrella (gran Lluis Soler).
La resta d'actors van enllaçant personatges de manera que no es trenca mai el ritme, amb una posada en escena que aprofita l'encant i les limitacions de la biblioteca de catalunya. Teatre del bo.
Sort que van prorrogar!
La perla 29 és una companyia a tenir molt en compte.