Més que agradable sorpresa amb aquest llibre.
El títol em feia molta ràbia i ho veia com un truc per a solventar regals facils d'algú que fa la trentena. Tenia tota la pinta de quatre tòpics de mal monòleg i em semblava (sembla) una portada horrible. Així doncs amb la meva falta de criteri habitual vaig decidir llegir-la!
Potser per la falta d'espectatives o per una mena de complicitat adquirida en moltes pàgines, la novela (sense pasar a la historia) m'ha enganxat prou, i m'ha tret més d'un somriure.
Sera que en tinc trenta i tants, que descriu moltes zones de barcelona, o ves a saber que, pero m'ha durat quatre dies. Alguna trama no es del tot rodona pero més d'una de les idees i reflexions que hi surten les he trobat genials.
Com a freakada, fa referencia a una anecdota (inventada?) d'un concert , posterior vetllada amb el cantant i unes llesques de pa florit...
" anys més tard vaig sentir una canço seva que parlava de pa florit, fum amor i altres anacronismes" (més o menys)
Una de les cançons (genial) que vaig descobrir l'any passat, es del Sr Chinarro, del disc "anacronismos" i en una estrofa diu "hay hongos en las rebanadas, del pan nuestro que te di para mañana..." .
Potser es una coincidencia, però quan ho llegia ho vaig trobar com si li enganxes una picada d'ulls a algú.
1 comentari:
Sí q fa ràbia, sí. Però et farem cas. Ja l'he reservat a la biblio. Ja et diré!!
Publica un comentari a l'entrada