l'habitació de verònica

Em sembla que es la tercera tongada que la fan.
Es lògic. Una obra de misteri i intriga que funciona be en teatres petits (capitol). Amb una mercè montala (petita debilitat) fantàstica, i una trama prou trepidant i amb els tipics girs sorprents. Aquest genere,en petites dosis, funciona molt bé i un surt amb una mica d'adrenalina cremada a la butaca.
A més, va conincidir amb el dia de xerrada amb director i actors, que sempre es interessant.
En Pep anton muños substitueix (i amb molt pocs assaigs, visca la profesionalitat!) a lluís soler que esta amb el gronholm.
Suposo que en soler tindria una mica més de presència (coses del físic) pero res a dir.

Menció a part la inoperancia del club tr3sc en la gestió de les seves ofertes. em sembla que em donare de baixa.

coses que et passen a barcelona quan tens 30 anys

Més que agradable sorpresa amb aquest llibre.

El títol em feia molta ràbia i ho veia com un truc per a solventar regals facils d'algú que fa la trentena. Tenia tota la pinta de quatre tòpics de mal monòleg i em semblava (sembla) una portada horrible. Així doncs amb la meva falta de criteri habitual vaig decidir llegir-la!

Potser per la falta d'espectatives o per una mena de complicitat adquirida en moltes pàgines, la novela (sense pasar a la historia) m'ha enganxat prou, i m'ha tret més d'un somriure.

Sera que en tinc trenta i tants, que descriu moltes zones de barcelona, o ves a saber que, pero m'ha durat quatre dies. Alguna trama no es del tot rodona pero més d'una de les idees i reflexions que hi surten les he trobat genials.

Com a freakada, fa referencia a una anecdota (inventada?) d'un concert , posterior vetllada amb el cantant i unes llesques de pa florit...

" anys més tard vaig sentir una canço seva que parlava de pa florit, fum amor i altres anacronismes" (més o menys)

Una de les cançons (genial) que vaig descobrir l'any passat, es del Sr Chinarro, del disc "anacronismos" i en una estrofa diu "hay hongos en las rebanadas, del pan nuestro que te di para mañana..." .

Potser es una coincidencia, però quan ho llegia ho vaig trobar com si li enganxes una picada d'ulls a algú.

Sopar amb batlla

Nova incursió improvitzada al versus, aquest cop amb resultat no gaire encoratjador.
"sopar amb batalla" parteix d'una anecdota real que va viure l'autor (jordi casanovas)on un sopar d'amics va acabar en una visita a urgències. La llastima és que al dramatizar-ho, ho ha portat fins a l'extrem de converti-ho en una comèdia massa passada de voltes. Les situacions son exagerades i si be vaig riure, en força moments es traspassava la linea del ridicul i l'absurd i --com a mínim en el meu cas-- no va aconseguir la complicitat i identificació del rerefons que podria tenir el text (les relacions d'amistat i decisions que cal pendre a partir d'una certa edat) . I és una llastima, pq la companyia és jove i les actuacions, decorat i posada en escena estan prou bé.
Com sempre hem fa una mica de cosa deixar un post amb crítica més aviat negativa però en fi... potser una altre dia m'ho hagués mirat amb més bons ulls.
Per si voleu jutjar vosaltres mateixos, al versus.

SOPAR AMB BATALLA
dramatúrgia i direcció de Jordi Casanovas

interpretada per
Rocío Arbona, Sergio Campoy, Rafa Delacroix, Georgina Latre, Dani Ledesma, Clara Moliné i Cristina Serrano.

ajudants direcció i producció
Mar Monegal i Marina Fita