GRAN torino

Molt en la linea de million dolar baby.
Vaig sortir del cine encantat i em vaig treure el regust de "el luchador" .
Recomanable

campions!!!!!!

Ja se que estic molt pessat amb el volei pero despés de tants torneigs fent un digne paper però sense premi, ahir per primera vegada vam arribar a la final... i la vam guanyar!!!!
I que voleu que us digui... em fa il.lusió comentar-ho. Sempre podrem fer la lectura crítica de que teniem un fitxatge d'ultima hora, que vam arribar a la final d'aquella manera i que el nivell era el de patxanga (hi havia un altre grup de pros) però vaja... això ja no ens ho treu ningú.

que es preparin els del voleiboom de castelldefels!!!

4bailes

Per compensar el fiasco d'antilops, una aposta segura. 4 bailes, de l'Espinosa.
Com sempre, fidel al seu estil (que ja es molt).
Per qui no hagi vist res seu (marga!!) jo sempre el recomano. Crec que té una manera de fer i explicar les histories, molt rodona, i sempre amb aquell humor que el caracteritza.
Per qui no es vulgui complicar la vida i passar una bona estona... una mica més que "resultona". A més, pel que em va semblar llegir es la fi de la companyia "los pelones".
I es que desde "el novato en la ETSEIB" del grup de teatre d'enginyers fins ara... deu ni do!

Antilops

Sense anim de faltar a ningú... FATAL!!!!!!!!!!
Poc m'ho pensava. Tenia una pinta genial per a regal per ma germana (mankel, cooperants...)

Rara, sense sentit, pesada, deseperant...

Ni en Carvajal ho arregla.
En fi...

petits plagis 17.0

Algun petit plagi, que fa temps que no n'escric:

"Josep Puntí, l'artista conegut anteriorment com Adrià Punti"... amb dos collons! ni Prince.
(per cert... i això que m'encanta)

"-Tinc el nom ideal per un restaurant... Wooktopussy. Així en plan fusió, galaico-asiatic:
sushi d'empanada, pulpo al wassaby y orujo de sake"(resum de conversa real)

"Els guapos son els raros, ho sap tothom però no ho diu ningú" (Manel! Grans....)

Rubianes

Doncs un dels motius que va fer que m'agrades el teatre -- coses que queden-- es veure de petit una actuació per la televisio a altes hores de la matinada (per a l'edat que tenia) d'un home vestit de negre que montava una historia a base d'onomatopeyes (gato con paperas ghhrhhrhshs...) i una història fantastica de les tapes d'un bar amb vida propia (ves que la febre del vermut no tingui el mateix origen...). I a partir d'aqui doncs que si la passió passada pel seu sedàs (jesus alias "el mésias") que si el actor galaico-catalan, que si el trabajo dignifica...
La unica cosa que em va saber greu es de petit, fer-me molt pessat demanant-li un autograf... segur que estava per donar-me un cop al cap "asi, con los nudillos, para no hacerle daño".

Espero que el pare manel hagi fet les gestions corresponents amb el de dalt i estiguis a algun lloc semblant al serengueti.


link