WA YEAH!!!!

Apoteosic!! (aixi ho defienixen a l'article de l'avui) i no crec que s'equivoquin de gaire, pq el concert va ser una passada. Mooolt gran Antonia Font, i molt gran la New Royal 4 Quesos Philarmonic Orchestra. El que va començar timid, va acabar amb una pujada de les bones. Gran concert, i a sobre amb unes entrades immillorables (primer anfiteatre fila 2) i per casualitat al darrera la gent de la uni!!


aqui l'article de l'avui
aqui el video del tres24

i busqueu pel youtube que hi ha força cosa penjada...aqui un tast:



jo cant sa fruita vermella
i quan acabi riuré
galapots, nenúfars, princeses, WA YEAH!

Improv everywhere

Senzillament genials!
The flying spaghetti monster +La cubana = Improv everywhere...
Aquest gent es dedica a crear escenes absurdes al carrer, grans magatzems, metro... les graben i les pengen a internet. I el que va començar com una broma (suposo) s'ha anat fent gran i gran, i ara son capaços de convocar per internet a més de 200 persones a l'estacio central de nova york i "aturar" el temps devant la sorpresa de la gent que els envolta. Encara els estic descobrint, i em vaig mirant algunes misions -que son com les anomenen-. Per cert, alguna (mp3 experiment) em sembla que ja l'havia comentat l'agus via freakinews, aixi que tampoc ens marcarem tot el merit.
M'encanta la d'omplir un petit local de concerts i fer passar a un grup desconegut la millor nit de la seva vida pensant-se que tenia un public entregat, o la de crear un "bucle" temporal a una cafeteria repetint accions.



En fi, que si us aburriu i voleu veure unes cameres ocultes una mica millors que les de "just for laught", doncs passejeu-vos per aqui.

Antonia al liceu

Gracies a les informacions privilegiades de la Mac, a que a l'fnac del forum no hi deu anar gaire gent, i que els de Ballantines (patrocinadors) van de promocio alternativa, aqui un servidor ha aconseguit entrades (per ser exacte samarreta-entrada) per anar a veure Antonia Font al Liceu

Pot ser molt gran...aquest diumenge.

nocilla experience

Despres de nocilla dream, arriba nocilla experience , segona part del "proyecto nocilla" (que es clourà amb nocilla lab). I després de tant cacao, avellana i sucre, dir que el primer llibre em va enganxar molt, i el segón segueix el mateix camí. Son llibres extranys, a base de flashos, cites de llibres, cites de pel.licules... Jo ho comparo (patillerament, es clar) amb els capitols de "lost" que vaig veure. Eren de la segona temporada, no entenia res, pero els mirava sencers.
En fi, que l'estic deborant, i de ben segur serà font d'inspiració per algun "petits plagis".

Algu s'hi apunta?

Dins el festival de guitarra de barcelona... el dimarts 06 de maig:

Joe Satriani presenta "professor satchafunkilus ant the musterion of rock" al palau de la musica
a les 21:oo ,entrades de 25 a 54 euros pel telentrada.
Pot ser molt gran. Aquest home es un autentic boig/monstre/virtuos amb la guitarra electrica.


Es el último guitar heroe del rock; un estilista del instrumento con más de 20 años de trayectoria de culto; mastro de guitarra de Kirk Hammett (Metallica) y Larry LaLonde (Primus); reclamado por mitos como Mick Jagger y Deep Purple, y colaborador de Robert Fripp y Steve Vai en el proyecto G3. El clásico Surfin with the alien (1987) le situó en la primera división de los súper-guitarristas y, ahora, Satriani presenta un nuevo trabajo, Professor Satchafunkilus and the musterion of rock, en un marco inédito, el Palau de la Música, donde se podrá disfrutar como nunca de su técnica e inventiva.

Un fill, un arbre i un llibre

Segurament l'obra que més em va agradar l'any passat va ser "la millor nit de la teva vida", de jordi Silva -- alerta que pinta que la tornaran a posar en cartell -- i ara en tornen a programar una seva, aquest cop a la sala tallers del nacional. A més a més, hi vaig anar divendres aprofitant que era la xerrada amb l'autor, que sempre és d'agrair.

Partint de la frase tipica i topica sobre el que has de fer pq la teva vida tingui sentit (ara potser seria "un blog, un nen apadrinat i un hort urbà"), neix aquest comedia que sense perdre els punts gamberros i les frases dignes de subratllar amb fluorescent d'en Silva, aprofita les aventatges de representar al nacional. Per criticar alguna cosa, només dir que en alguns moments es nota que a falta d'un més encar no havien acabat el text (segons reconeixien en la xerrada) i alguns (pocs) trossos queden una mica penjats. Pero vaja... , que molt b, i que ens apuntaremel nom l'encarregat de l'escenografia, "culpable" d'un dels millors moments de l'obra( que no desvetllarem, es clar); també el de la Cristina Gamiz (que un no és de pedra!) que va fer que em fes mooolta vergonya aprofitar la xerrada pq en Jordi Silva em dediques un llibre de "la millor nit..." i vaja, que seguirem amb atenció que no se'ns passi la propera.

De tres estrelles

Amb un punt d'exibicionisme si se'm permet:

A veure si endevineu de qui restaurant es aquest menu:




Un regal sorpresa per a ma mare (que feia números rodons) i com tampoc era plan que sopes sola.... Tremendo!!! Molt tremendo!!! Que gran la Ruscalleda! Una altra cosa a esborrar de la llista de coses pendents que volia mirar de fer (mmm d'aqui poc caldrà anar a pel salt en paracaigudes!).
Aqui podeu veure el menu (nomes heu de clicar a la foto que surt)

Per destacar alguna cosa La sopa de bacallà, el formatge Rio Vero amb coulant de peres amb somontano, la bastina sense cartileg, i el lletó --busqueu busqueu si no sabeu que és --de bou novell. Però es que tot era una meravella. Be... suposo que si ho pogués fer sovint ja no seria tan especial. Per molts anys!

Saber perder

Doncs feia dies que deixava alguns llibres a mitges i altres que acabava per acabar. Tret de "la ofensa", cap llibre m'havia enganxat ni acabat de convencer. Per fi! David Trueba (abierto toda la noche i cuatro amigos) ha publicat la seva tercera novela . "Saber Perder"
Quina rabia arribar a l'estació amb el tren... jo volia seguir llegint!! Feia molt de temps que aixo no em passava. Això es bo.

Petits plagis 11.0

Feia dies que no penjava res aixi que res millor que uns petits plagis pseudohumoristics.

"L'Empar Moliner té un projecte que fa temps que li ronda pel cap... Nuñez el musical"
Sentit al minoria absoluta. Seria tan gran!!! (Vasolechecongalletas, quizir, llambordins... tot temazos)

"Cariño, cuando uno de los dos se muera, yo me ire a vivir al campo" Tot un classic de Godoy, el de "Todo esto no es cierto, pero verdad que parece mentira"

"Por las noches duermo fenomenal, es por el dia cuando soy insomne" un dels millors gags de Faemino y Cansado. (si el voleu veure aquest es el link)