PER FIIIIIII!!!!!!

ANAGRAAAAAAAAMMAAAAAA!!!
Qui deia que aixo dels trenta no era un punt d'inflexió?? Per fi, després de molts intents i per peticio popular dels presentadors, m'ha caigut el val de 30 euros a gastar a l'illa diagonal. Sinena!!

Suposo que qui no segueixi el minoria per la radio no sabra de que parlo, pero en fi... aqui hi ha els anagrames dedicats a que diriem sobre en ronaldinho en les properes
eliminatories de champions i copa del rei:

si guanyem "la remuntada si es possible"-----"abdominals i peus estelars"
si perdem "la remuntada no es possible"--- "impresentable! saldo! no sua!"

no els reviseu no fos cas que faltes alguna lletra je je

sui!sui!sui!

Quines agulletes!!!

L'edat no perdona, i encara vui tinc les cames que em tiben per tot arreu, suposo que l'escalfament a base de vermut, paella, cafè i copa no era el més adient. La patxanga pero, va estar prou b, i a més "em van deixar fer" un parell de gols i tot. La revelació del partit... Beckembauer, que portava uns tres anys guardant energies per gastar-les totes de cop en una tarda!! El de menys... el resultat (que tot s'ha de dir veient com va començar el partit em pensava que seria menys digne).

Us penjo la samarreta oficial del partit. La propera cita del tour, a l'agost.

la liem menys del previst

Fa cosa d'un més avançava que la liaria molt gran pel meu aniversari. Al final la cosa ha quedat bastant reduida i postposada per una altre ocasió, preferiblement aleatoria. Celebraré que tinc pis, o que tinc feina nova o senzillament que hem vindrà més de gust que ara fer una festa.

Però com trenta no es fan cada dia, jo faig una paella a St Pere i despres una patxangueta de futbol (si plou un campionat de dards amb diana decathlon). Si algú dels de bcn s'hi vol apuntar a ultima hora que avisi, si no, queda pendent un cafetó o una copeta un dia d'aquests.
Això si... el cartell penjat a Can Noguera te lo seu...

carnaval, carnaval!

Ei, us deixo una pista grafica... a veure si envidevineu de qui vaig disfressat.
Es mereixia un homenatge!!! (espero que cap dels seus fans s'ofengui).

sant colesterol

Aquest any no serà l'excepció, i aquesta nit toca afartar-me de tot tipus de truites, botifarra d'ou i coca de llardons.
Normalment m'acostuma a fer una mandra terrible totes aquestes celebracions i dinars "obligats", però supso que aquest, com no el celebra garie gent, em fa il.lusió. De fet era pels pocs motius que em saltava el futbol dels dijous anys enrrera.




Doncs res tu, que avui ja he dinat poc deixant forat a l'estomac per la que m'espera. ape, vaig a fer-me l'alternatiu a base de tradicions, tota una paradoxa.

mes que mil paraules

Si una imatge val més que mil paraules, un acudit del forges, a vegades, val més que una parrafada al blog.



el país 13/02/2007

Uh Uh Oleguer!

Aquest és l'article que ha aixecat tanta polseguera.

"La bona fe
De Juana Chaos ha passat els últims vint anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que preveia la legislació anterior, s’havia computat i establert una condemna de divuit anys pels crims que va cometre. Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. L’Audiència Nacional espanyola considera que, amb aquests articles d’opinió, De Juana Chaos ha comès delictes d’amenaces terroristes i l’ha condemnat a dotze anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha optat per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències.

L’estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l’eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l’estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l’eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M’agradaria pensar que, a l’estat de dret, hi ha llibertat d’expressió i que, en aquest cas, així com el d’Egunkaria o el de l’actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d’expressió lluny d’aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe m'impulsa a pensar que a l'estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial; que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què afirmava: 'el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones', referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.

Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', ens informa dels fets següents: l’ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d’Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l’assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d’estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d’un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa... En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l’acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d’organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.

Però també resulta, ara, que la fiscalia de l’Audiència Nacional demana l’arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d’Estrasburg condemna l’estat espanyol per 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats.

I resulta que... Estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d'hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t'esgoti la bona fe".




** Aquest article es publica avui al setmanari ‘Directa’ dels moviments socials, d'on Oleguer Presas és col·laborador habitual.
Simultàniament, es publica també al diari basc Berria i a VilaWeb.


Per ara ja l'hi ha costat un contracte amb kelme. En fi... jutgin vostès mateixos.

Fan bona pinta

La intuició no sempre es bona consellera, pero ho seguirem intentant. "Mòbil" no ha estat l'obra de l'any. S'ha quedat en un molt digne "Està prou , té alguns moments impagables (ole discurs de la marta marco), i alguns moments prescindibles. aixi que la recerca continua.
Les candidates son:


Ara estren "Plataforma", amb un sospitos "no deixa indiferent a ningu", es a dir, que entra la possibilitat de sortir renegnat de les il.luminacions de Calixto Bieito, o be queixant-se dels carques que no accepten una mica de risc escenic. Pero echanove es molt echanove.






Hi ha un musical al llantiol (oju, que els del musical més petit van començar a despuntar al versus...) "¿ con que cara vas a decirme luego que me quieres?", no se, fa dies que em te intrigat, a veure si aconssegueixo quadrar dates i hi vaig. Es que ja fa uns anys en vaig veure un de gent que començava i estava molt b... home no es broadway pero no sempre et canten a 5 metres.

I per titol i intriga... "en defensa dels mosquits albins". Amb un titol aixo s'han guanyat la meva entrada. Al Nacional d'aqui un mes!.

Com sempre... s'accepten idees.