A una obra de la cubana sempre hi ha el seu segell caracterísitc i alguna que altra sorpresa... sense voler entrar a desvetllar res nomes comentar que la obra te clarament dues parts.
La primera es per mi el fet diferencial amb altres obres. La manera de portar-ho a escena no ho havien fet mai i es francament atractiva i a l'abast de poques companyies. Una mena de capítol de les tresines pero sobre l'escenari i a un ritme trepidant.
A la segona es torna als origens (en part normal) amb pantalles, paperets, una mica de participació del public, color... aquest cop, i com es pot intuir pel cartell, amb un toc indú.
La temática dels casament dóna molt de joc (taules, regals, vestits...) converses que malgrat l'histrionisme dels personatges no s'allunyen gaire de les que tots hem tingut alguna vegada, això ho saben fer com ningú!
El retorn de la Mont Plans es una bona noticia, i la que es destapa es l'Anabel... de xurrera d'españa a portar la batuta i gran pes de l'obra. Gran! I vaja, que ningú es queda curt... la iaia de la Meri, el calçasses del Toni, el fatxa del Xavi... algun dia s'hauria de fer un recull de tots els personatges que han arribat a crear.
Sembla que l'aposta els ha sortit bé, i potser al final aquesta no es la última obra. Posats a demanar, el que em faria gracia es alguna cosa en petit format per la propera... però amb més de 25 anys de companyia a l'esquena qualsevol es posa donar-los consells.
