En comptes de la lletera

En Josep Pedrals es tot un personatge a tenir en compte.  Capaç de fer poesia, jocs lingüistics, música ( genials els "nens eutròfics") i ara teatre.  Bé... no parlariem de teatre en un sentit molt clàssic... la proposta que ofereixen a la seca (sala que volia descobrir) es una barreja de concert, recital, obra a quatre veus.  Capaç del milllor i el pitjor.  Entre tenir ment i l'entreteniment (per plagiar alguna cosa) trobariem aquesta mena de conte que si em permeteu no petit spolier... "no ho pillarà ningú" però et farà estar amb els ulls i les orelles ben atentes.
Si bé en alguns moments abusa de recursos "tipus pastorets", te moments d'autèntica lucidesa que farien les delicies d'en Marius Serra i tots els verbivors així com algunes propostes escèniques més que interessants. Aquestes anades d'olla no es poden deixar passar així com així.  Amb ganes de la segona part que faran ben aviat... Furgatori

Splenda

Crec que era un bon regal de padrí portar a la fillola a veure un espectacle d'el Mag Lari.
Splenda (ara al condal).
Malgrat, a priori, soc un defensor de la magia d'aprop en front de, per dir-ho d'alguna manera, l'ilusionisme i la magia de "maquines" he de reconeixer que quan es fa amb aquest desplegament i gran format la proposta és francament atractiva.
El mag Lari ha anat creant i forjant el personatge fins donar-li una personalita propia, un estil, una imatge... que ara explota fins a les últimes conseqüències.  Tot el look i homenatge a Michael Jackson ( la deria d'en Lari) envolta uns números efectistes amanits amb coreografies, llum i un vestuari que menja a part.
Sempre es agradable que et sorprenguin i, a més, em continua fascinant que tallin algu per la meitat... no vull saber com ho fan! que es mantingui la magia!