petits plagis 24.0

la vida es un tango i s'ha de ballar
(mai saps amb el que et pot sortir una avia ,anna?)

... les ampolles que quan les llences al contenidor ja no estan ni mig plenes ni mig buides  (al conte papirofelxia de sergi pàmies)

este libro no ha sido galardonado con ningun premio de reconocido prestigio, ni tansiquiera con uno de desconocido
(contraportada de "el boligrafo de gel verde")

Coses que dèiem avui

Per fi he pogut entrar en una oferta de les bones del tresC!  (això de connectar-se de bon matí té les seves avantatges...).

A grans trets  “Coses que dèiem avui” és un recull de tres peces breus sobre l’amor, la parella , el desengany i la (in)felicitat.  Però per sort va força més enllà.
Sense grans escarafalls escenogràfics, els textos van agafant ritme i cos a mesura que avança l’obra fins aconseguir que tot el conjunt estigui ple  de matisos  i detalls.  Gran! D’aquells obres que cal anar paint  i no quedar-se només amb la primera lectura.  Capaç de barrejar moments delirants amb intrigues i drames varis, tot  al servei d’un tempo que no decau i d’uns actors que aprofiten l’ocasió per lluir-se quan cal.

Repeteix el tàndem de “la forma de les coses” (text de Neil LaBuite i direcció de Julio Manrique) i sembla que això serà segell de garantia.  Cal continuar atents a les seves propostes i a les segones oportunitats de veure les seves obres.  Sort d’aquesta reposició a la Villarroel!